The Catalans abroad have been demonstrating in over 30 locations in the last days as a result of the trial to the 12 Catalan prisoners in Madrid. This video is a summary of the events on 1-10 leading to the trial, the reasons why we oppose it and the demonstrations abroad. A homage from here to all suffering the repression as well as those demonstrating at home and abroad.
MUSIC: Break Free
SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS
Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils,polítics i socials per part de l’Estat espanyol.
Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de lespensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.
Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats quevagin en una altra direcció.
Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anyspatint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials ojudicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix movimentsindependentista.
També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.
Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.
Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, les entitats, partits i sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.
Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.
Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.
Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals. Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.
I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.
Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.
Llibertat presos i preses polítiques.
Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.
Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.
Per l’autodeterminació
Sortim per cridar ben alt i ben fort que tots nosaltres, les dones i els homes de Catalunya que lluitem dia a dia per la nostra dignitat com treballadores i treballadors no deixarem que destrueixin els nostres drets laborals, socials i les nostres ànsies de llibertat. De motius per mobilitzar-nos n’hi ha molts, però la raó que més ens hi empeny és tan simple com que ja n’estem fartes i ens toca passar a l’ofensiva. Ja n’hi ha prou de limitar-nos a un mer resistencialisme apàtic basat en el pactisme social que, en el millor dels casos, aconsegueix ajornar la constant i creixent precarització de les nostres vides.
Els successius governs han laminant progressivament els nostres drets amb l’excusa d’uns períodes de crisis econòmiques usades com a coartada per avançar en la contrarreforma conservadora. Unes polítiques basades en la limitació cada cop més descarnada de les condicions socials i de treball per les que tantíssima gent ha lluitat en el passat. Un dels últims exemples va ser protagonitzat, l’any 2012, pel govern espanyol del PP, que va continuar l’espiral de destrucció de drets laborals i del marc laboral català engegada força anys abans pels executius del PSOE, en l’etapa de la posttransició del règim espanyol. Una profunda i retrògrada reforma laboral que encara patim.
El Pedro Sánchez de l’oposició reclamava la derogació d’aquella mesura i un gir en les polítiques socials i econòmiques de Mariano Rajoy, però, després de la moció de censura, el Pedro Sánchez president ha acabat convocant noves eleccions a l’Estat després de trair totes les seves promeses, insistir en les polítiques austericides del seu predecessor i mantenir intacte la reforma laboral. Va anunciar acords parcials per recuperar alguns drets laminats per aquesta, però sembla que finirà el mandat sense cap acció concreta. En tot cas, ni una paraula de recuperar les indemnitzacions per acomiadament prèvies, l’aval obligatori de l’administració en cas d’ERO o el blindatge de les condicions de treball en les empreses amb previsió de pèrdues.
És per això que, des de la Intersindical-CSC, exigim per a tota la classe treballadora de Catalunya:
Ara que fa set anys de l’aprovació de la reforma laboral del PP, que va resultar terriblement lesiva per a les treballadores i els treballadors, prenem els carrers i posem sobre avís als governs que no tolerarem, mai més, l’empobriment progressiu de les nostres llars. I ara que fa 100 anys que la vaga de la Canadenca ens va ensenyar que només la lluita de les classes populars permet conquerir nous drets, com llavors la jornada laboral de 8 hores, insistim que estem preparades i preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui per avançar cap a noves cotes de llibertats i justícia social. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!
Igualment, com a organització social compromesa amb les treballadores i els treballadors del nostre País, no podem deixar d’exigir també que deixi de jutjar-se el nostre poble per voler exercir la seva llibertat. Només acceptarem del Tribunal Suprem i dels aparells de l’Estat la immediata absolució de totes les persones imputades, empresonades i exiliades que han estat reprimides per exercir drets col·lectius que ens són inalienables com a societat moderna que continuarem sent encara que ens vulguin ancorats al segle XIX.
Volen que seguim agenollats i claudicants com a classe i paralitzats i servils com a poble, però no els donarem aquest gust! Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora digne en una Catalunya en la qual totes i tots assumim que, sense drets, no hi ha llibertat!
Visca Catalunya!
Visca la classe treballadora!
Visca la República de la gent treballadora!
Aquest és el vídeo que resumeix la manifestació del 16 de febrer a Barcelona que tenia de lema “L’autodeterminació no és delicte“.
Quins drets tindries ara si ningú hagués lluitat per ells abans que tu?
L’autodeterminació és un dret, no un delicte.
Avui l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat públicament la segona fase de la campanya internacional del judici, que es va iniciar fa unes setmanes sota el títol de Make a move! Self-determination is a right, not a crime.
Un dels plats forts d’aquesta segona fase és el videoclip d’una cançó de Peter Gabriel, que han versionat el cantautor Mario Muñoz, Lluís Llach, Joan Baez i Gemma Humet. La cançó triada ha estat “In your eyes”, de l’any 1986, i que s’ha convertit en “Als teus ulls”.
La presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha explicat que la campanya Make a Move compta amb un pressupost de 100.000 euros, i que la campanya de micromecenatge ja ha recaptat 25.000 euros, una xifra molt elevada però que encara ha de créixer per poder finançar les accions que es duran a terme. Per això ha fet una crida a seguir fent donatius.
D’entre les accions dutes a terme, Paluzie ha subratllat que ja s’han fet 33 mobilitzacions a diverses ciutats del món. A més, s’estan repartint i es repartiran fullets informatius, i s’aniran instal·lant volumètrics, alguns dels quals ja s’han anat instal·lant en algunes ciutats. Properament s’instal·laran tanques a París, Londres, Brussel·les, Berlín, Ginebra i Roma.
Al web de Make a move s’ha obert un formulari de suport de cara a la comunitat exterior, perquè tothom qui ho vulgui s’hi pugui adherir i, així, donar suport a la campanya.
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha volgut agrair la generositat de la gent que hi ha participat, especialment a Peter Gabriel i Joan Baez. “És important aquesta participació perquè la cultura és un element essencial de la llibertat”, ha dit, i ha refermat el compromís de la cultura amb la llibertat. “Si no hi ha llibertat d’expressió no hi ha llibertat”, ha afirmat. “La repressió vol fer callar”, ha afegit. “No callarem”.
Un projecte molt ambiciós
Mario Muñoz, un dels cantants de la cançó i amic personal de Gabriel, ha explicat que la cançó s’ha gestat durant més d’un any. De fet, la idea inicial va sorgir arran de la repressió de l’1 d’Octubre, i a poc a poc s’ha anat treballant, fins que es va presentar a l’Assemblea, que la va rebre amb molt d’entusiasme. Muñoz ha agraït la “implicació” i la “valentia” de Gabriel en el projecte.
L’assessora artística del projecte, Andrea Vinyamata, ha explicat que el treball amb Peter Gabriel ha estat molt fàcil, i que la seva predisposició ha permès canviar algunes parts de la cançó per poder adaptar la lletra i acostar-la més al moment polític actual.
En definitiva, un projecte molt ambiciós que ha comptat amb la generositat i la complicitat total de Peter Gabriel, així com dels altres artistes participants: Joan Baez, Gemma Humet, Lluís Llach i Mario Muñoz.
Crida a la mobilització
Per acabar, Elisenda Paluzie ha fet un recordatori del cicle de mobilitzacions que s’ha iniciat. Primer, omplint Barcelona el proper dissabte; la setmana vinent, amb la vaga general del 21 de febrer; i el 16 de març amb la gran manifestació a Madrid. “Hem de reprendre una ofensiva popular per les llibertats”, ha dit, perquè amb la força i l’esperit de victòria es podrà vèncer, com va succeir l’1-O, però també amb intel·ligència i coratge.
Avui finalment ha començat el judici. Un judici clau que marcarà un abans i un després. No sabem de quina manera. No sabem fins a quin punt.
Però tota la pluralitat d’acord polítics, socials, sindicals i veïnals que avui som aquí sobre l’escenari, tota la diversitat que us heu reunit avui en aquesta plaça, en som ben con- scients.
Avui ha començat un judici clau, i tota la gent que estem avui aquí, en som conscients. Tota la gent que avui ha decidit sortir al carrer des de primera hora.
Tota la gent treballadora que al migdia ha decidit sortir a concentrar-se a la porta del seu lloc de treball.
Tota la gent que avui ha decidit dur a terme accions de signes diversos.
I tota la gent que aquest vespre es concentra en diverses places del nostre país.
Tota aquesta gent, i molta d’altra també arreu del país, i arreu de l’Estat pensem que avui ha començat un judici clau que marcarà el nostre futur.
Avui més que mai és necessari defensar els drets civils, i els drets polítics. Perquè estan amenaçats.
I quan aquests drets estan amenaçats, són els drets socials i laborals els que estan amenaçats.
Són els drets de les dones i de les treballadores.
Són els drets de totes i tots les que estan amenaçats i és la mateixa democràcia la està en perill.
Avui, per primera vegada en mesos, totes i tots hem pogut veure de nou 9 persones que han estat privades de llibertat, empresonades, pel que creiem que ningú no hauria de ser mai jutjat: l’exercici de la democràcia, l’organització d’un referèndum.
En els propers dies se’ls jutjarà. A ells i elles. I també algunes altres que afronten aquest judici en llibertat, però que també afronten penes gravíssimes per acusacions que en cap cas es corresponen al que ha passat en aquest país.
Per això ens trobem avui gent de diverses sensibilitats polítiques i ideològiques.
Tenim en comú una inquietud profunda en relació amb els judicis que avui han començat.
Perquè a la vista de les irregularitats que s’han donat en aquest procés judicial, no podem dir sinó que el tribunal no és independent ni és imparcial.
Avui ha començat un judici polític. Un judici que donarà lloc a d’altres judicis que queden emmarcats en una Causa General que els aparells judicials del Regne d’Espanya, van començar a impulsar ara ja fa més d’un any contra els i les responsables governamentals, polítics i populars del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i contra represen- tants d’entitats de la societat civil organitzada.
Perquè com a conseqüència d’aquesta causa general, 12 persones s’enfronten a un judici polític que ha començat avui.
I 9 d’elles l’afronten des de dins de la presó. Són presoners i presoneres polítiques.
Però moltes altres en pateixen també les conseqüències: 8 persones són lluny, molt lluny de casa seva, en un exili no volgut.
Són exiliats i exiliades polítiques.
I una altra resta encara confinada al seu poble, sense poder-ne sortir ni tant sols per anar a veure la seva mare a l’hospital.
A tots i totes: us volem lliures i a casa!
Parlem de membres del Govern de Catalunya; diputades del nostre Parlament; presidents i portaveus d’algunes de les principals organitzacions de la societat civil del país; i també activistes de moviments socials i populars.
Però a part d’elles moltes altres persones estan sent investigades, han estat imputades i seran jutjades en tots aquests processos de la Causa General contra l’Autodeterminació.
Denunciem avui un procés judicial que ha tingut múltiples irregularitats, que genera un caos jurídic quan un mateix fet es processa alhora en diverses instàncies (l’Audiència Na- cional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i els Jutjats d’In- strucció número 13 i 15 de Barcelona, entre d’altres), i que ha comportat no només vul- neracions dels drets polítics i civils de les persones implicades, sinó que ha estès aquestes vulneracions a molts altres àmbits, incloent àmbits que toquen drets fonamentals en una democràcia com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.
Ni les acusacions, que arriben fins a la rebel·lió violenta, tenen res a veure amb els fets que es pretenen jutjar – com tothom sap, i com els sistemes judicials belga, alemany i britànic han confirmat reiteradament – ni el tribunal parteix de la mínima legitimitat necessària, amb el grau d’independència judicial mínim exigible, ni té cap mena de justificació que la majoria de les acusades portin més d’un any tancats i tancades a la presó a l’espera de judici, amb totes les afectacions als seus drets, als de les seves famílies i als del conjunt de la societat.
Quan es jutgen uns responsables polítics i governamentals i quan es jutgen uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum no jutgen només aquests respons- ables i aquests líders.
Ens jutgen a totes.
I ens jutgen a totes, independentment de la nostra ideologia. Independentment de si vam votar sí o no aquell 1 d’octubre. Independentment de si vam votar o no aquell 1 d’octubre.
Per tot això ens hem ajuntat avui independentistes i no independentistes. Gent de difer- ents sensibilitats polítiques i ideològiques.
Gent, en definitiva, que defensem sovint idees i propostes contradictòries, a vegades antagòniques, en relació a com hem d’afrontar les més diverses qüestions polítiques, econòmiques, socials i culturals.
Ho fem per prendre la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fona- mentals, civils i polítics. Però també en defensa de drets socials, que entenem que estan en perill.
Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre vol dir que es pretén jutjar és l’exercici de la democràcia.
I paradoxalment això es fa en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret!
I quan es vol jutjar la democràcia, quan es vol jutjar la possibilitat de debatre, de votar i de decidir – quan es jutgen representants del poble i representants de les organitzacions de la societat civil, així com activistes de base per defensar la possibilitat de debatre, votar i decidir, aleshores es jutja un poble sencer.
Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit d’avantmà.
Un càstig exemplar per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.
Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.
La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.
Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.
Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.
Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.
Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democrà- cia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver democràcia.
Per això, tot un conjunt d’organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals ens hem posat d’acord.
Perquè més enllà de les múltiples iniciatives que s’estan anunciant des de ja fa mesos i que apunten en aquesta mateixa direcció, calen propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa d’aquests mateixos drets.
Quan tot això passa, cal ajuntar totes les forces disponibles.
Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer. De forma massiva i sostingu- da. Pel final dels processos judicials polítics.
Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques. Pel lliure retorn de les exiliades polítiques.
Pels drets civils, polítics i socials. Pel dret a l’autodeterminació. Pel dret a decidir-ho tot.
Per això dijous passat vam anunciar tot un seguit d’iniciatives de mobilització popular que tot just avui han començat i que volem que es multipliquin durant les properes set- manes.
Començant pel proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona. Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva.
Ja s’estan organitzant autobusos arreu del territori.
Però cal que siguem molts més.
Cal que hi siguem per aquells i aquelles que no hi poden ser!
Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi.
Que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat cat- alana!
A tots els centres de treball!
A tots els pobles i a tots els barris de les nostres ciutats!
És per això, que cridem, a secundar les convocatòries per aturar el país que els diferents agents polítics, sindicals, socials i veïnals convocaran pel proper dijous 21 de febrer, in- cloent la Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats.
Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàtica- ment, els drets socials i laborals.
Per això us cridem a participar als comitès de vaga dels vostres barris i els vostres pobles, perquè el proper dijous 21 de febrer puguem aturar el país!
I el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.
Les organitzacions polítiques, socials i veïnals catalanes organitzem, conjuntament amb un ampli ventall d’organitzacions polítiques, socials i veïnals d’arreu de l’Estat, una man- ifestació a Madrid.
Perquè aquí i allà, arreu, hi ha una majoria social que defensa que les reivindicacions democràtiques només es poden resoldre amb més democràcia, i no amb judicis i amb condemnes.
Volem insistir.
Aquestes iniciatives no pertanyen a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical. A cap.
Tampoc s’enquadren dins de cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideolo- gies que cadascú defensem.
Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador.
El que defensem parteix d’un consens fonamental, que creiem que agrupa les més àm- plies majories socials al nostre país i, ens atrevim a apuntar, també a la resta de pobles de l’Estat.
Decidir no és un delicte.
Exercir drets fonamentals no és delicte.
I organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte. Ni tant sols no ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu pel qual s’empesquen una rebel·lió violenta que mai no ha existit.
Perquè organitzar un referèndum no és un delicte. Perquè votar no és un delicte.
Perquè decidir no és un delicte.
Perquè mobilitzar-se no és delicte.
Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat.
Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers.
Per això cridem a la mobilització.
A la Vaga General i a aturar-ho tot el proper 21 de febrer. Pels drets civils, polítics i socials. Per l’autodeterminació.
Pel dret a decidir-ho tot.
Aquest és el vídeo de l’entrevista a la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, al programa Els matins de TV3.
Documental realitzat per Paul Chiesa i Marie-Pascal Castelli.
Aquests són els vídeos de la tancada a la seu de la Comissió Europea a Barcelona de l’1 i 2 de febrer.
Aquest és el vídeo “On és el mandat de l’1 d’Octubre?”.
“Make a Move. Self-determination is a right, not a crime”. Amb aquest eslògan, l’Assemblea ha presentat aquest matí la campanya del judici a l’1-O en una roda de premsa amb la presència de la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie; el vicepresident, Pep Cruanyes; i el coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional, Jaume Bardolet.
Elements audiovisuals, campanya publicitària i mobilització. Aquestes són les tres potes que sustentaran la campanya que vol explicar que la majoria de drets democràtics adquirits s’han aconseguit gràcies a lluites noviolentes o estratègies de desobediència civil noviolenta. “I el dret a l’autodeterminació és un dret tan mereixedor de la solidaritat internacional com molts d’altres”, ha afirmat Paluzie.
Missatges a les ciutats europees
La campanya tindrà dues fases. Primer, a nivell nacional, en què es demanarà el suport de la ciutadania catalana per finançar a través de donacions voluntàries la segona fase. Així, s’ha habilitat un lloc web, makemove.cat, i un vídeo promocional que repassa, com ha explicat Paluzie, altres lluites noviolentes que han acabat confluint en la constitució de nous drets.
Aquest és el documental emès al programa “Sense ficció” de TV3 que tracta del retrocés de les llibertats a Catalunya i a Europa titulat “Llibertats empresonades”.
El 22 de desembre es va fer un acte a l’auditori del Fòrum de Barcelona per reafirmar el lideratge civil de l’independentisme de l’Assemblea en un acte sota el lema “Sabem on anem”. S’hi va marcar l’estratègia política a seguir a partir d’ara.
El passat 11 d’octubre, l’entitat es va refermar en la via unilateral, i va emplaçar Govern i Parlament a teixir una estratègia unitària per implementar la República catalana. Com que no ha estat així, l’Assemblea emprendrà de nou el lideratge per fer avançar el procés d’independència.
El 1951, la ciutadania organitzada va desbordar les autoritats franquistes amb una vaga d’usuaris del tramvia.
Les nostres decisions són el nostre poder. Exercim-lo!
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 