“No som nins de mel i sucre i ens sabem governar” . Guillem d’Efak

Estimadíssims socis,

Avui fa un any que en Jordi Sánchez i jo entràvem a la presó de Soto del Real, en aquell a por ellos de jutges i fiscals ple d’impunitat. Però, de nou, es van equivocar en l’eficàcia de l’estratègia i, avui, contra tots els pronòstics de l’Estat, la maduresa del moviment sobiranista està més consolidat que mai.

Tot i així, és imprescindible que els partits polítics sobiranistes actuïn, d’una vegada per totes, des de la unitat d’acció i la responsabilitat col·lectiva. Soc molt conscient que un dels objectius de la repressió és la divisió però cal ser conscient de les expectatives creades i, per tant, parlar des de l’empatia però també la sinceritat, amb tota claredat, a la ciutadania. L’èxit de la Diada, la reprovació del Rei Felip VI al Parlament o els Cims per la Llibertat, són l’exemple de la força de la unitat.

Quan l’Estat, al costat de la ultradreta, acusa tots els demòcrates ha de saber quin és el seu lloc. Per tant, les peticions de la Fiscalia i VOX han de topar amb la resposta serena, però contundent, del 80% de la societat catalana que s’oposa als nostres empresonaments i defensa el Referèndum d’autodeterminació sense matisos. L’objectiu no és sortir de la presó, sinó afrontar el següent embat que ens planteja l’Estat amb tota la determinació i coratge.

Jo no només no em penedeixo de res del que he fet, sinó que ho tornaria a fer tants cops com calgui. I és per això que estic convençut que la desobediència civil segueix sent un instrument legítim, pacífic i democràtic, per transformar i millorar la societat. Des de l’1-O, els ciutadans d’aquest país ens hem guanyat el dret a ser tractats amb tota la dignitat i respecte. Ni indults, ni Estatuts d’autonomia. Si el govern del PSOE es pensa que hem fet tot aquest camí per debatre de nou l’estatut retallat del 2006 és que no ha entès res de res.

Escrivia fa poc Ramin Jahanbelgoo, director del Centre Mahatma Gandhi de la Universitat de Jindal (Índia), que el que està passant a Catalunya és una autèntica revolució dels valors. I ho resumia en la voluntat de bona part de la societat catalana de mantenir-se fidels a la noció de democràcia. En paraules de l’articulista: “voluntat de ser decents i actuar d’acord amb la pròpia consciència”. Valors contra el feixisme, contra la violència, la intolerància i el totalitarisme.

Els temps que ens ha tocat viure no son fàcils però, entre tots, estem fent possible un exercici col·lectiu de generositat i tendresa que té un efecte multiplicador en el dia a dia de la nostra societat i perdurarà en les properes generacions.

Gràcies de tot cor per haver fet possible que durant tot aquest any de presó no m’hagi sentit sol ni un segon, tant jo com tota la meva família. Mai us ho podré agrair prou.

Salut, esperança, entesa i República.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 15 d’octubre de 2018