Escrit de Jordi Sànchez a l’any de ser a presó

Avui, 16 d’octubre, fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Des de Lledoners, l’expresident de l’Assemblea ens ha fet arribar unes paraules:

Fa un any en Cuixart i jo vàrem entrar a presó. Encara hi som i diuen que potser trigarem una mica a sortir. No patiu per nosaltres. Estem bé i forts, entre molts altres motius perquè sabem que vosaltres i molts com vosaltres hi sou fent-nos costat.

Al llarg d’aquest any us hem sentit moltes vegades a prop nostre i de les nostres famílies. Sabem apreciar la vostra solidaritat i sobretot la vostra dignitat. I és la vostra dignitat la que ens ajuda a mantenir-nos dignes, també a nosaltres, dintre de la presó.

Us demano que seguiu com fins ara, que no defalliu. Us animo a mantenir-vos vius, units i mobilitzats en l’esperança de la llibertat col·lectiva, en l’exigència del mandat polític de l’1 d’octubre i compromesos en l’horitzó de la República catalana.

No tingueu por de ser exigents, no dubteu a demanar als representants polítics i associatius unitat. Només quan hem anat junts hem tingut oportunitat de ser més. La unitat és molt difícil de construir i molt fàcil de perdre. Per això, us animo que l’exigiu incansablement i que després la protegiu perquè la unitat sempre és fràgil. I sense unitat tot serà més difícil.

No us deixeu provocar per aquells que busquen la nostra ira. No caiguem en cap de les provocacions que l’extrema dreta i l’unionisme ens llencen cada dia. Oblidem-nos de la gent de Vox, dels amics d’en Rivera i els companys d’en Casado. Ja sabem que si fos per ells ens cremarien al mig de la places i els carrers com ho feia la Inquisició.

Si algú pretén comprar el meu silenci o espera la meva renúncia a expressar-me, a manifestar-me o a defensar activament i pacífica el dret a l’autodeterminació del meu país, digueu-li que s’equivoca. Vull sortir ja de la presó, però no a qualsevol preu.

Heu de saber que només acceptaré com a justa l’absolució. El 20 de setembre i l’1 d’octubre no vàrem cometre cap delicte. Tot el que no sigui l’absolució serà una condemna injusta.

Mantingueu-vos forts en la mobilització, el civisme i sobretot la no-violència, especialment els propers dies o setmanes quan escoltarem la petició de penes que la fiscalia ens demana. Si perseverem en aquestes actituds, guanyarem. No ho dubteu.

Gràcies per la vostra dignitat, gràcies simplement per ser-hi. Si vosaltres seguiu, jo també seguiré. Espero ben aviat estar en llibertat amb vosaltres i agrair-vos tot el que heu fet per tots nosaltres.