Sense tu, l’1-O mai no hauria estat possible. Aquesta Diada, no hi pots faltar. Inscriu-t’hi i vine a reclamar el mandat de l’1-O! #FemLaRepúblicaCatalana🚩
Sense tu, l’1-O mai no hauria estat possible. Aquesta Diada, no hi pots faltar. Inscriu-t’hi i vine a reclamar el mandat de l’1-O! #FemLaRepúblicaCatalana🚩
Hem fet un llarg camí. Ara, tenim el cim a tocar. L’11-S, comencem la pujada Inscriu-te a la Diada per la República catalana!
El passat 6 de juny, Societat Civil Catalana (SCC) demanava públicament una reunió amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en un acte informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum. L’ANC, però, no en va rebre cap petició formal. Dies més tard, el 15 de juliol, SCC va tornar a sol·licitar públicament una trobada, altre cop sense enviar cap tipus de comunicació a l’ANC.
Finalment, el passat 27 de juliol, va arribar a la seu de l’Assemblea una carta de José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana, adreçada a la seva presidenta, Elisenda Paluzie, en la qual demanavauna reunió amb l’ANC, tan aviat com fos possible, per “rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats”. La carta no contenia cap referència a la situació de repressió política ni a la vulneració de drets fonamentals que viu el poble de Catalunya, ni tampoc a l’existència de presos i exiliats polítics.
Davant d’aquest fet, el 9 d’agost, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va respondre a la petició amb una carta, en què manifestava que “contribuir a un clima de concòrdia i convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats és, certament, un objectiu que l’Assemblea comparteix”. No obstant això, indicava que “la primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb la vulneració de drets fonamentals i la repressió política”.
Després de denunciar la situació en què es troba Jordi Sànchez, predecessor de Paluzie, a la qual Rosiñol no feia cap esment en la seva carta, l’ANC va respondre que “si l’entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès”.
A continuació podeu llegir la carta completa:
Benvolgut senyor,
He rebut la seva carta del passat 26 de juliol, en què sol·licitava una reunió amb l’associació que presideixo, l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu de contribuir a un clima de concòrdia ¡ convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles ¡ ciutats. Aquest és, certament, un objectiu que compartim. La primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb lavulneració de drets fonamentals i la repressió política.
Així, es dona la circumstància que el meu predecessor en la presidència de l’ANC, Jordi Sànchez, és en presó preventiva des del passat 16 d’octubre, per activitats pacífiques desenvolupades en representació de I’ANC, com ara manifestacions o l’organització de la campanya del Sí, entre d’altres. La seva detenció és clarament arbitrària, segons els estàndards del dret internacional, i així l’hem denunciada davant del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides. La privació de llibertat de Jordi Sànchez resulta de l’exercici de drets com el de llibertat d’associació i reunió, el de llibertat d’opinió i expressió, i el de participació en la vida política, drets que estan protegits per la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides i pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol. També hi hem denunciat el no compliment d’estàndards internacionals relatius al dret a un judici just i el fet que la privació de llibertat constitueix una violació del dret internacional per raonsde discriminació basada en l’opinió política.
Si entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès, per tal d’intercanviar idees sobre com la defensa dels respectius objectius polítics de les nostres entitats (en el nostre cas, la independència de Catalunya per mitjans democràtics i pacífics, i en el seu el manteniment de Catalunya dins de l’Estat espanyol) pot fer-se preservant el respecte, la convivència i el diàleg democràtic entre tota la ciutadania catalana.
Creiem que el que li demanem és un gest de distensió que permetria obrir una nova etapa en eldebat polític al nostre país.
Aprofito l’avinentesa per saludar-lo cordialment,
Elisenda Paluzie i Hernàndez
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana
Barcelona, 9 d’agost de 2018

Ja són deu mesos de cantar diàriament, pels presos i exiliats davant de l’Ajuntament de Terrassa. En aquests mesos ha nascut un col·lectiu que ja té vida pròpia i decideix quina ha de ser la seva dinàmica en cada moment.
Des del començament, vam sentir la necessitat de tenir alguna cançó, més o menys pròpia, que reflectís exactament els nostres sentiments i les nostres reivindicacions.
Així va nèixer la lletra d’aquesta cançó. Una mica, una creació col·lectiva, i què després de veure com agradava en altres col•lectius, vam entendre que havíem de fer una gravació de qualitat per difondre-la per les xarxes i que arribés a tothom que la volgués fer seva.
Després d’una feinada de setmanes i amb la col·laboració desinteresada de centernars de persones, aquí teniu el resultat. És vostra.
Per la llibertat dels nostres presos i preses i el retorn dels exiliats i exiliades.
Aquesta pàgina web de l’ANC al Vallès Occidental on esteu ara, ha superat aquest estiu la xifra rodona del milió pàgines vistes.
Han estat més de 3.000 les entrades informatives que s’hi han penjat des del març del 2012 i prop de 500.000 persones hi han entrat en algun moment.
Més de 600 persones hi estan subscrites per correu o a través del WordPress i així reben al moment cada nova entrada que s’hi penja.
També l’àlbum de cartells de l’ANC al Vallès Occidental que podeu trobar en aquest enllaç, s’ha convertit en un autèntic museu digital de la feina de l’ANC. Voreja els 750 cartells i ja ha tingut prop de 300.000 visites.
Pel que fa a Twitter, aviat arribarem als 2.500 seguidors, a Facebook ho fan 1.130 persones i a Instagram em superat els 300. Els prop de 50 vídeos que hem posat al nostre canal de Youtube ja tenen 230 subscriptors i més de 105.000 visualitzacions.
Nosaltres no som la notícia. Ho sou els que heu fet possible aquest espai d’informació i comunicació al Vallès Occidental.

Aquest és el vídeo de l’acte que es va fer a Lledoners el 17 d’agost en record a l’atemptat del 2017 a la Rambla i Cambrils.
Aquest és el vídeo que ha fet el canal llatinoamericà TeleSUR sobre la repressió de l’1 d’octubre.
Vídeo de l’acte de suport a Jordi Sànchez, empresonat injustament des del 16 d’octubre organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació d’Estudis per la democràcia a Palafrugell el 28 de juliol de 2018.
Venen setmanes transcendentals. En poc menys de dos mesos, haurem d’omplir la Diagonal de Barcelona per fer la República catalana, i pocs dies després, farà un any del referèndum de l’1 d’octubre. Aquell referèndum que, sense el treball incansable de la societat i d’entitats com l’Assemblea, mai no hauria estat possible.
Durant aquests anys, hem estat útils i necessaris a l’hora de posar a l’agenda política el dret a l’autodeterminació i la independència, i el referèndum de l’1-O. Tot això no hauria estat possible sense els milers de socis que tenim. Per això, et fem una proposta: fes el pas, i fes-te soci o sòcia de l’Assemblea.
Vindran mesos crucials, i sense els recursos que tots els socis i sòcies aporten, mai no podríem haver dut a terme les campanyes, accions i manifestacions que hem fet i que tocarà fer. I en un moment en què caldrà tornar a pressionar forces polítiques i ser forts des del carrer per desplegar la República catalana, necessitem la teva ajuda. Són només cinc minuts, fent clic aquí (https://anc.si/EmFaigSoci) podràs formar-ne part. Un soci més ens permet fer un passet més. Milers de socis més, ens permetran ser molt més grans, forts i influents per afrontar una tardor que serà molt intensa.
L’ANC no defallirà en el seu objectiu. La nostra raó de ser ha estat, és i serà sempre la mateixa: la independència de Catalunya. Cada soci més que tinguem ens farà avançar amb més fermesa cap al nostre objectiu.
Gràcies pel teu compromís i empenta. Si pots, fes córrer aquest correu entre amics, companys de feina, familiars… tothom qui puguis, perquè es facin socis.
Entre tots i totes, ho aconseguirem.
Ajuda’ns a fem créixer l’Assemblea.
Treballarem per aconseguir la República catalana!

Avui, 16 de juliol, fa 9 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Una vergonya que vam tornar a denunciar aquest dissabte, massivament, a Barcelona i que tornarem a denunciar cada cop que faci falta.
Lluitarem fins que sigueu lliures
Fa 9 mesos que sortim al carrer demanant la llibertat del presos polítics i el retorn dels exiliats. Algú pensa que ens en cansarem? Algú pensa que defallirem abans que siguin lliures? La resposta és no.
Tot i el canvi de govern, a l’Estat espanyol no ha canviat res. Què han fet? Només han complert la llei apropant els presos. S’ha modificat la façana, però els fonaments són els mateixos. Canviar les persones és fàcil; canviar aquest estat és difícil, gairebé impossible. La nova fiscal general de l’estat ja ho ha manifestat clarament: el nou govern espanyol no té cap intenció de variar de posició respecte dels presos.
Nosaltres hem de seguir posant de manifest i denunciant les injustícies dictatorials de l’Estat espanyol. Europa els està desmuntant els arguments. No pot ser que a Europa les seves acusacions no es considerin delicte i aquí sí. Al segle XXI, i en un país europeu que s’anomena demòcrata, això és il·legal i, per tant, ho hem de denunciar, hem de sortir al carrer els cops que convingui, avui, cada mes i cada cop que faci falta, fins al seu alliberament.
És creïble la justícia espanyola quan encara fa el que li diu el “gobierno”? No, de cap manera!
El jutge Llarena està fent el ridícul més gran de la seva vida mantenint persones a la presó per causes inventades i que a Europa no existeixen? El govern de l’Estat espanyol està demostrant la no separació de poders? La resposta és sí.
Aquests dies Alemanya ens ha donat una lliçó magistral. Si una cosa no és delicte, hi ha llibertat. Què passa a Espanya? Per què no s’actua igual?
Contínuament diuen que no es pot trencar la unitat. De quina unitat parlen?
Ells el que volen és unir-nos davant:
La MANCA de llibertat d’expressió
L’ACCEPTACIÓ de la corrupció
L’OPRESSIÓ del poble català
La CENSURA de la televisió pública catalana
La CRIMINALITZACIÓ d’alcaldes, mestres, cantants, artistes…
La VIOLACIÓ del drets fonamentals de les persones amb total impunitat
Davant d’aquestes males intencions, hem de ser forts, ho hem d’afrontar junts i combatius. Només serem capaços de vèncer quan FEM LA REPÚBLICA CATALANA!
Exigim l’alliberament immediat del presos polítics, el retorn dels exiliats i la retirada de les causes contra els represaliats.
Us volem a casa!

Dissabte 14 de juliol, Barcelona es va omplir del clam per la llibertat dels presos polítics i a favor de la República Catalana.
Elisenda Paluzie parla sobre el posicionament de l’ANC per les Eleccions Municipals del 2019 a “La nit a 8tv“.
Aquí podeu veure el vídeo del “20-S” sobre els fets del 20 de setembre de 2017 a Barcelona.
Diverses actuacions amb la presència de policia, guàrdia civil i agents judicials a diferents punts de Barcelona desenvoquen en una jornada de mobilitzacions populars.
Vídeo produït per Mediapro.
Manifest de mares i pares per la llibertat
Les mares i pares que formem part de les escoles catalanes on hi ha escolaritzats fills i filles de persones que, per les seves idees polítiques, es troben privades de llibertat i a l’exili,
MANIFESTEM
el nostre rebuig absolut a la vulneració dels drets fonamentals d’aquests infants, drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 1989, que Espanya va signar i ratificar l’any 1990, i que són d’obligat compliment.
Estem parlant de nens, nenes i adolescents, a qui han trencat el vincle més important de la seva vida, la companyia i l’amor presencial dels seus pares; a viatjar milers de quilòmetres per compartir breus estones darrere un vidre fred; a no gaudir d’un petó de bona nit o un somriure de bon dia; a viure sense les complicitats i gestos íntims més quotidians, pel simple fet de ser fills i filles d’ algú que s’ha compromès amb la democràcia i la llibertat.
Estem dient, en el fons, que volem que aquests infants i adolescents puguin gaudir d’allò que els pertoca, tal i com fan els seus companys i companyes, envoltats dels seus pares i mares.
Cap menor en una societat avançada, democràtica i que vulgui ser justa, s’ha de veure privat de poder-se desenvolupar com a persona, lluny de la seva mare o el seu pare, per motius polítics. Cap.
Com a mares i pares que ens comprometem amb l’educació i el creixement dels nostres fills i filles, de la mà dels centres on confiem la seva formació,
EXIGIM
que aquests menors gaudeixin plenament de la seva infantesa i dels seus drets.
Per això, les AMPES i les famílies que signem aquest manifest, ens unim per transmetre tot el nostre suport, escalf i solidaritat a totes aquestes famílies amb qui ens sentim tan properes.
Els vostres fills i filles ens tenen al seu costat.
Per aquests infants i adolescents, per les seves famílies i perquè volem una societat lliure, justa i democràtica: presos i preses, exiliats i exiliades, us volem a casa, us volem amb les vostres famílies, us volem al nostre costat.
Juny de 2018
