Vídeo del debat “Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat”

Des de Sabadell per la independència s’ha organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.

La tercera conferència era un debat sota el títol de “Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat“.

Aquí teniu la primera conferència i la segona.
Hi van intervenir:

  • Jaume Asens, tinent d’alcalde de Barcelona, advocat i membre de Barcelona en Comú.
  • Benet Salellas, Diputat al Parlament per les CUP i advocat.
  • Neus Lloveras, Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Diputada al Parlament per Junts pel Sí i presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
  • Joan Anton Font, Coordinador de la sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (ANC).

Finalment, en Jaume Asens no pogué ser-hi per temes de salut, i va excusar la seva absència.

Hi ha un vídeo de les exposicions dels ponents i un segon amb el debat amb el públic assistent.

Fulls “7 respostes per un futur millor”

Aquests fulls volen donar respostes a les preguntes que més es pot fer la gent sobre la República Catalana.

Captura de pantalla 2017-02-11 a les 21.20.58.png

Captura de pantalla 2017-02-11 a les 21.21.05.png

L’opinió de Juristes per la independència: “Un judici polític de manual”

Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.

Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.

No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.

L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).

La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.

Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.

Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.

En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.

Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.

L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.

Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.

Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.

Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.

Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.
Juristes ANC

LOGO anc JURISTES.jpg

Recull d’imatges de les assemblees territorials del Vallès Occidental a la mobilització del 6 de febrer

 

Aquest és el recull d’imatges de la presència de les Assemblees Territorials del Vallès Occidental de l’Assemblea Nacional Catalana a la mobilització del 6 de febrer en favor dels encausats pel 9N.

WhatsApp Image 2017-02-06 at 12.03.20.jpeg

Matadepera

WhatsApp Image 2017-02-06 at 12.16.09.jpeg

Montcada i Reixac

WhatsApp Image 2017-02-06 at 12.19.51.jpeg

Castellar del Vallès

WhatsApp Image 2017-02-06 at 16.30.38.jpeg

Rubí

WhatsApp Image 2017-02-06 at 12.21.03.jpeg

Sant Quirze del Vallès

WhatsApp Image 2017-02-06 at 17.19.05.jpeg

Badia i Barberà del Vallès

Captura de pantalla 2017-02-06 a les 23.39.20.png

Palau-solità i Plegamans

Captura de pantalla 2017-02-06 a les 23.40.21.png

Ullastrell

6f-suport-encausats

Bellaterra

Captura de pantalla 2017-02-06 a les 23.52.51.png

Sabadell

WhatsApp Image 2017-02-06 at 09.10.48.jpeg

Terrassa

WhatsApp Image 2017-02-06 at 11.32.40.jpeg

Sant Cugat del Vallès

Escrit d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau la vigília del judici pel 9N

 Jutjar les urnes

2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial enlloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.

Amb aquest article que avui es publica als diaris de paper i digitals de Catalunya volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país. La resposta catalana ha estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.

Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.

El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- al 1980 i al 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a
Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostre. 

L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9N, volen intimidar al president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que havia darrera dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu primer discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (A l’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por. 

Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui. 

  • Artur Mas, 129è president de la Generalitat (2010-2016) 
  • Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació (2010-2016) 
  • Irene Rigau, consellera d’Ensenyament (2010-2016)


Vídeo de la recepció del president Carles Puigdemont al Cos Consular a Barcelona

Aquest és el vídeo de la recepció del president Carles Puigdemont al Cos Consular a Barcelona de l’1 de febrer de 2017. Hi ha intervingut el mateix Carles Puigdemont, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva i la cònsol més veterana a la ciutat, la del Perú, Franca Lorella.

Vídeo de la conferència “Ciutadans i institucions: formes i estratègies de dissidència política” feta a Sabadell

Des de Sabadell per la independència hem organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.

La segona conferència del cicle es va celebrar el dijous 26 de gener de 2017 al Centre Cívic de Can Rull.

Aquesta xerrada titulada “Ciutadans i institucions: formes i estratègies de dissidència política” la va donar Josep Costa, professor de teoria política de la UPF i lletrat.

La conferència en sí, té una durada aproximada d’una hora, i la resta del vídeo correspon al debat que es va obrir amb el públic.

La conferència es van tocar diferents aspectes de la dissidència política que us resumim:

  1. Perquè hem de complir les lleis?
    En que es presentà la filosofia subjacent a les accions de dissidència, des de les disquisicions de Sòcrates, o les revoltes lliberals francesa i americana (que ja en sí és un procés de secessió) i els principis de legitimació de l’estat i les teories de la legitimació política.
  2. Formes de dissidència
    Es varen analitzar les diferents formes i estratègies de dissidència política (manifestació, vaga, boicot, lluita armada, revolució, secessió o migració) i es va aprofundir en les lluites de desobediència civil pacífica.
    Aquí, i basant-nos en les teoritzacions de John Rowls, es va delimitar i diferenciar principalment les estratègies de desobediència civil pacífica enfront de les de revolta popular.
  3. Condicions
    On es va analitzar el context en que s’han donat processos de desobediència civil històricament.
  4. Eficàcia
    On es va analitzar els factors que poden ser determinants per a l’obtenció dels objectius.
  5. Conclusions i debat, a partir de les preguntes del públic assistent.

Creiem que son temes molt rellevants i que ens convé conèixer i treballar davant dels reptes que tenim plantejats per als mesos següents, i que podreu gaudir de la conferència.

Vídeo de la xerrada de Lluís Llach, a Rubí, del 23 de gener

Aquest és el vídeo de la xerrada que va fer el diputat Lluís Llach, al Casal Popular de Rubí, el passat 23 de gener de 2017.

Àudio del debat “Mobilitat i qualitat de vida” fet a Cerdanyola

Aquest és l’àudio del debat sobre “Mobilitat i qualitat de vida” feta a Cerdanyola el 24 de gener. El va conduir Montserrat Llobet, Investigadora de Responsabilitat Social i Qualitat de Vida Ciutadana, Economista i doctora en polítiques públiques i transformació social per l’UAB.

Vídeo de la conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva al Parlament Europeu

Conferència íntegra de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva al Parlament Europeu per exposar la voluntat de fer un referèndum a Catalunya.
Clica la imatge per veure-la.

Clica la imatge per veure-la.

Vídeo de la conferència “Dissidència i no violència en els processos de canvi social”d’Artur Domingo

Sabadell per la independència ha organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.

La primera conferència del cicle es va celebrar el dijous 19 de gener de 2017 al Centre Cívic de Can Rull.

Aquesta primera conferència va ser impartida per Artur Domingo, historiador especialitzat en Gandhi i el seu llegat polític.

A la xerrada, titulada “Dissidència i no violència en els processos de canvi social“, es varen tocar els següents temes:

  • Una introducció al concepte de Desobediència Civil (DC): des de les definicions històriques de pensadors i polítics com Thoreau, Tolstoi, Gandhi o Martin Lather King.
  • La contraposició dels conceptes de legalitat i legitimitat, a partir de textes de Hanna Arendt, John Raawls, Habermas o Bertrand Russell i de les seves reflexions. A partir d’aquí desenvolupà la situació actual de Catalunya i la reclamació del dret a decidir des de l’anàlisis prèvi.
  • Un anàlisis històric dels moviments de DC al món, centrant-se en moviments com el de les sufragettes, la lluita dels drets civils a EUA, o els diferents processos en què intervingué Gandhi des de Sud Àfrica a la independència de la Índia.
  • A partir d’aquest aquest bagatge, ens presentà les conclusions.
  • Finalment s’obrí un debat amb els assistents on es varen tocar molts aspectes relacionats amb la actualitat del país des de l’òptica de la dissidència.

Creiem que són temes molt rellevants i que ens convé conèixer i treballar davant dels reptes que tenim plantejats per als mesos següents.

Vídeo de la roda de premsa de l’acte de suport als encausats pel 9N

L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM han presentat aquest divendres la seva estratègia davant la causa del 9-N, que arrencarà aquest 6 de febrer. Amb el lema El 6 de febrer ens jutgen a tots, les entitats sobiranistes promouran una mobilització “massiva” a l’entrada del tribunal, ja sigui a la seu del TSJC o a la Ciutat de la Justícia. L’espai on es farà el judici encara no s’ha anunciat.

El president de l’ANC, Jordi Sánchez, ha detallat que per convertir el 6-F en una “gran mobilització” s’ha obert un espai d’inscripcions en aquesta web, tal com s’havia fet amb les manifestacions de l’Onze de Setembre. L’espai d’inscripció ja està obert i també es posaran a disposició de la ciutadania autocars des de diversos punts de la geografia catalana.

Les entitats sobiranistes insten els catalans a demanar un dia de festa per fer costat a Mas, Rigau i Ortega. “El 6 de febrer no es jutja només a tres persones sinó a tots els ciutadans que van votar el 9-N, així com la sensibilitat democràtica d’una societat que no entén que un conflicte polític es resolgui als tribunals”, ha expressat el president de l’ANC. “Sabem que és una crida excepcional perquè és un dia laborable, però estem convençuts que la gent respondrà”, ha puntualitzat Sánchez, que ha recordat que no es fa “cap crida” a boicotejar el judici de 9-N.

“Mobilització permanent”

El sobiranisme civil espera una convocatòria important, tot i que el judici es farà en dia laborable i a primera hora del matí. La manifestació del 6-F serà un test de cara a pròximes convocatòries ara que s’entra en una fase de “mobilització permanent”, com ha destacat el president d’Òmnium.

Sánchez ha lamentat que l’Estat hagi optat per resoldre el plet català als tribunals. “Mai hem entès la judicialització del 9-N i estem convençuts que és un camí equivocat. És un judici que mai s’hauria d’haver produït. Ens porta a un carreró sense sortida”, ha detallat el president de l’ANC. Miquel Buch ha recordat que ara és el torn de la ciutadania després que el Govern ja “se la jugués el 9-N“. “Allò va ser un acte de rebel·lió, ara és el nostre moment”, ha reblat. Cuixart ha destacat que la protesta del 6 de febrer ha de ser “un clam de la societat civil en defensa de les institucions i els representants polítics“.

Vídeo “Parlem d’infraestructures”

Conversa d’Albert Noguera i Francesc Robusté sobre Infraestructures.

Vídeo íntegre de la conferència de Carles Puigdemont al Romea

Informació de Vilaweb.

Aquest és el vídeo de la conferència íntegra que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet el 16 de gener de 2017 al teatre Romea de Barcelona.

“Guia VilaWeb 2017. Com es fa una república?” Una eina per entendre els passos que cal fer

VilaWeb ha elaborat una guia especial del 2017 per a explicar com es construeix una república. És dividida en set capítols que són els següents:

1. Com es fa el pas? Referèndum i què més? Aquest capítol tracta de les condicions amb què es pot proclamar la independència d’un país. En el cas català, s’ha pres la decisió de fer-ho mitjançant la llei de transitorietat i un referèndum posterior. N’hi ha prou, amb això?

2. Quines institucions noves haurà de crear l’estat català? És un repàs de les institucions i serveis que la Generalitat haurà d’instituir per a poder funcionar com una república, des de les duanes al banc central. També explica quin tractament rebran els actuals funcionaris de l’estat espanyol a Catalunya.

3. Les tasques fonamentals: el control del territori. Perquè la república sigui efectiva, hi ha una tasca principal: exercir el control del territori. Que el món vegi que el govern català té la potestat de dirigir la vida pública del país. Com es fa això? I, sobretot, com es fa si el govern espanyol no s’hi avé?

4. Com ens presentem al món? Un servei diplomàtic per a Catalunya. El reconeixement internacional és el pas definitiu de la creació de la república i això vol dir que cal establir un servei diplomàtic complet del nou país. Com es pot formar? Quins models de diplomàcia moderna i competitiva hi ha al món?

5. ‘Soft power’: Catalunya té molt poder. Els països moderns posen èmfasi en l’anomenat ‘poder tou’. Més que parlar de poder econòmic o militar parlen de capacitat d’atreure l’interès de les altres societats. En aquest terreny, Catalunya hi té molt a guanyar.

6. No cal fer una Espanya en petit. La república catalana no ha de copiar, necessàriament, el funcionament ni els esquemes de l’estat espanyol. Us oferirem un seguit d’alternatives sobre com organitzar el govern, les institucions i el territori, que dibuixarien un país ben diferent.

7. Un país ben dissenyat. La construcció d’una ‘marca’ és com més va més important en un món globalitzat. El nom que tingui el país i el disseny de l’escut, el passaport i les matrícules dels cotxes diu molt del caràcter d’una nació. Us n’oferirem alguns possibles dissenys.

La Guia VilaWeb 2017. Com es fa una república? ha estat elaborada per la redacció de VilaWeb, prenent en compte els treballs del Consell Assessor de la Transició Nacional, els projectes de constitució que s’han redactat i les opinions d’experts en cada tema.

capcalera7-604x270.png