Aquesta tarda CDC-Reagrupament, ERC, l’ANC, Òmnium i l’AMI han signat el preacord del Full de Ruta unitari del procés sobiranista català.
L’acord neix amb la voluntat de sumar noves organitzacions mantenint el respecte absolut als seus processos de debat intern. En aquest sentit, els signants del document mantenen converses amb la CUP per ampliar i construir un espai comú referent al procés constituent; de la mateixa manera, MES-Moviment d’Esquerres ha expressat que acabarà de fixar la seva posició en el Consell Polític que durà a terme el proper 17 d’abril.
El preacord es convertirà en acord en el moment que el President de la Generalitat, Artur Mas, convoqui les eleccions del 27 de setembre i els partits polítics que hi concorrin l’incorporin en el seu programa electoral.
Història d’un futurpretén documentar les experiències personals viscudes per gent d’edat avançada i de diferents orígens que resideixen actualment a Catalunya.
Partint d’històries molt diferents ens expliquen perquè creuen que Catalunya ha d’ésser un nou estat independent, quin futur volen per ells mateixos i per a la societat que deixaran. També s’exposen els dubtes que els genera aquest procés.
Proposem una reflexió al conjunt de la ciutadania sobre el futur de Catalunya com a estat independent des del punt de vista d’una sèrie de persones d’edat avançada que, lluny de llençar la tovallola, també volen formar part d’aquest procés.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) arriba aquest dimarts 10 de març als tres anys de vida. 1.095 dies en què el país ha avançat de manera inequívoca cap a la independència i que es troba, actualment, a sis mesos de les eleccions del 27 de setembre, que es convertiran en un referèndum sobre el futur polític del país. Aquest avenç només pot explicar-se tenint en compte l’organització de les tres mobilitzacions més multitudinàries de la història del país; la manifestació de la Diada del 2012 a Barcelona, rere el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’; la Via Catalana cap a la Independència el 2013; la cadena humana de 400 quilòmetres que va resseguir el país; i la Via Catalana 2014, la gran V que va omplir el centre de Barcelona formant un immens mosaic senyera. Per rememorar aquestes moments, l’ANC ha publicat el vídeo 3 anys d’il·lusió i esforç. 200 dies per la independència.
Actualment, l’Assemblea compta amb 40.000 membres de ple dret i 40.000 col·laboradors i simpatitzants, i té més de 500 assemblees territorials, prop de 50 sectorials i 42 exteriors.
L’ANC es va constituir el passat 10 de març del 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona davant 7.000 persones. L’acte constituent va ser també el punt de partida cap a la Marxa cap a la Independència i la gran manifestació de la Diada del 2012. El 16 de març del 2013, a l’assemblea general de l’entitat a Girona, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va anunciar la següent gran mobilització per la Diada; una gran cadena humana per la independència. El 5 d’abril del 2014, a l’Assemblea General de Tarragona, va anunciar-se la gran V del centre de Barcelona per tal de fer realitat la consulta del 9 de novembre. Sota el paraigües Ara és l’Hora, amb la feina conjunta amb Òmnium Cultural i altres entitats, va poder-se encarar el 9 de novembre convertint-lo en una mobilització massiva cap a la independència i un desafiament a la prohibició de l’Estat espanyol.
Assemblea General a Lleida
El proper 12 d’abril, l’ANC celebrarà la seva Assemblea General a Lleida, per votar la gestió del Secretariat Nacional i el nou Full de Ruta de l’entitat per afrontar un any decisiu. A Lleida, també, s’anunciarà la mobilització del proper Onze de Setembre, que coincidirà amb l’inici de la campanya electoral. Serà al maig quan es duran a terme les eleccions al Secretariat Nacional, en què s’escolliran els 75 nous representants de l’Assemblea que, al seu torn, seran qui decidiran els nous càrrecs orgànics de l’entitat: president/a, vicepresident/a, secretari/a i tresorer/a.
27S: On tot comença
Els processos interns de l’ANC, però, avançaran en paral·lel amb les accions que du a terme l’ANC pel que fa a incidència social, política i internacional; continuant treballant per eixamplar la majoria social favorable a la independència; per mantenir la pressió als partits i per internacionalitzar el procés. La base d’aquestes accions es va presentar el passat 27 de febrer a l’acte: On Tot Comença a Cornellà.
Acte íntegre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebrat a Cornellà el 27 de febrer del 2015, amb l’objectiu d’iniciar la cursa per les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.
Barcelona rep molts turistes. Molta feina d’internacionalització del procés d’autodeterminació es pot fer adreçant-se a directament a aquestes mateixes persones que ens visiten.
Aquest full actualitzat amb dades del )N i de les pròximes eleccions del 27 de setembre pot ser una bona eina.
El 10 de febrer el periodista Martí Anglada, actualment delegat de la Generalitat a França i Suïssa, va fer una conferència a Gràcia sobre el procés i com el veuen més enllà dels Pirineus. Va fer la presentació el també periodista Martí Estruch.
El dimecres 24 es van fer les autoinculpacions simultànies a Sabadell i Rubí amb participació de persones de les localitats que els corresponen aquests jutjats.
Aquí teniu algunes imatges:
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, després de la mobilització del 9 de novembre passat i en la perspectiva de la propera celebració d’unes eleccions anticipades que prenguin el caràcter de plebiscitàries i donin l’aval definitiu a la constitució de l’Estat Català independent, vol fer pública aquesta
DECLARACIÓ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT
ANTECEDENTS
1.- El Full de ruta de l’ANC
Quasi vuit mesos després de l’aprovació del Full de ruta a l’Assemblea general de Tarragona (05/04/2014), les etapes incloses en la Via A del Full de Ruta ja han estat superades.
L’escenari c) preveu la celebració d’unes eleccions de caràcter plebiscitari si no ha estat possible celebrar una consulta amb plenes garanties democràtiques. És en la fase on ens trobem ara.
2.- La valoració del 9N
La jornada del 9 de novembre ha representat un punt de no retorn en el procés d’independència nacional. Aquesta nova mobilització s’ha materialitzat en una votació que ha superat les xifres de qualsevol mobilització precedent i en la signatura massiva de la denúncia contra l’Estat espanyol davant les principals institucions internacionals. L’actitud intransigent del Govern espanyol i una utilització política del poder judicial més pròpia de règims passats, ha contribuït a la mobilització massiva del poble català d’aquest 9N que ha plantat cara als intents involucionistes impulsats per les elits espanyoles.
La forma en què s’ha hagut de celebrar aquest 9N, fa necessari que el resultat aconseguit hagi de ser confirmat. Com que no ha estat possible fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta legal, caldrà fer-ho mitjançant unes eleccions que es dotin d’un caràcter plebiscitari i que ofereixin un resultat amb una lectura inequívoca. Cal, doncs, centrar l’oferta en els punts comuns i evitar la lluita partidista, que podria portar al desànim d’una part important de l’electorat o, pitjor encara, a la impossibilitat d’una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement.
El 9N, per com es va desenvolupar, ens ha ofert una lliçó inesperada: una part important de la ciutadania catalana ha estat conscient que, votant, desconnectava de l’Estat espanyol i que començava a construir una nova legalitat, la catalana. Alhora, el 9N ha mostrat que la ciutadania ha pres, definitivament, el protagonisme del procés.
3. El paper de l’ANC
A partir de les eleccions que cal celebrar al més aviat possible, cal construir els espais de sobirania que ens permetin avançar en la construcció del nou Estat i les estructures socials i polítiques necessàries per disposar de les eines que facin possible fer un país molt millor, on valgui la pena viure-hi, que combati la corrupció, la precarietat i la pobresa.
És en aquest marc que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha fet un procés intern per decidir el posicionament de l’ANC en relació amb les eleccions previstes en aquesta fase del procés, la valoració del 9N i el paper de l’ANC en aquest futur immediat. Com a resultat d’aquest procés de debat intern i del posterior debat del Secretariat Nacional fem pública aquesta
PRESA DE DECISIÓ
Després del 9N el camí per obtenir un mandat democràtic clar i definitiu, que avali que la majoria social del poble català vol la constitució d’un Estat català, passa per la celebració d’unes eleccions “autonòmiques” de caràcter plebiscitari. Aquestes eleccions han de ser la constatació definitiva del suport majoritari del poble català a la constitució del nou Estat, el seu resultat ha de ser inequívoc i ha de poder ser llegit, internacionalment, com a base suficient per iniciar les converses per al reconeixement internacional de l’Estat català.
Aquestes eleccions han de permetre la formació d’un Parlament i d’un Govern que garanteixin el funcionament de l’administració pública d’acord amb criteris de regeneració democràtica i de justícia social i per crear les estructures del nou Estat, mentre es generen els espais de sobirania necessaris que demostrin els beneficis de la independència.
La data de celebració d’aquestes eleccions ha de fer-se pública al més aviat possible, amb l’objectiu de tenir constituït el nou Parlament durant la primavera de l’any vinent. La proposta de l’ANC de celebrar-les el proper mes de febrer és possible si les forces polítiques i socials que donem suport a aquest procés ens posem a treballar immediatament.
Considerem que la proposta feta pel President de la Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant en el procés de constitució del nou Estat català. Aquesta proposta és un bon punt de partida per fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i social entorn d’una candidatura transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la independència nacional en el termini més breu possible.
L’ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè sigui possible la configuració d’una candidatura d’aquestes característiques, que respon a les propostes recollides en el nostre Full de ruta i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme.
Una candidatura així només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d’ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d’un treball col·lectiu que persegueixi la cerca dels punts de coincidència i comenci per definir el “què” i el “com” per decidir, a continuació, el “quan” i només en última instància el “qui”.
De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acord necessaris que assegurin la celebració de les eleccions com a mitjà per assolir els objectius abans esmentats.
Durant aquesta fase del procés d’independència és fonamental continuar ampliant la majoria social i consolidar la cohesió social.
L’Assemblea reforçarà els instruments, recursos i estructura per assolir aquests dos objectius i per ampliar les aliances necessàries per aconseguir- los.
Els eixos principals del nostre treball seran: l’acció política, la pedagogia sobre els beneficis de la independència, la creació permanent i progressiva d’espais de sobirania i la mobilització.
Convocatòria d’eleccions per tenir constituït el Parlament la propera primavera i candidatura unitària per la independència. Aquests són els punts principals de la Declaració de Cornellà, la presa de posició que ha fet l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aquest migdia davant l’actual context polític. “Després del 9N el camí per obtenir un mandat democràtic clar i definitiu, que avali que la majoria social del poble català vol la constitució d’un Estat català, passa per la celebració d’unes eleccions “autonòmiques” de caràcter plebiscitari”. Així arrenca la presa de posició, que ha estat presentada per Carme Forcadell i Jaume Marfany, presidenta i vicepresident de l’ANC respectivament.
La Declaració remarca que “la data de celebració d’aquestes eleccions ha de fer-se pública al més aviat possible”, i que “la proposta de l’ANC de celebrar-les el proper mes de febrer és possible”. Així mateix, el posicionament considera que “la proposta feta pel President de la Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant” i que “és un bon punt de partida per fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i social entorn d’una candidatura transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la independència nacional en el termini més breu possible”.
Així mateix, l’ANC s’ha compromès a treballar per fer possible una candidatura d’aquestes característiques “que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme”. Així mateix, l’Assemblea ha remarcat que “és fonamental continuar ampliant la majoria social i consolidar la cohesió social”
La Declaració de Cornellà s’ha presentat en el marc del Consell Territorial, Sectorial i Exteriors (CTSE), un espai de treball que ha comptat amb 500 coordinadors o representants de les assemblees territorials, sectorials i exteriors de l’ANC i el Secretariat Nacional. L’inici del CTSE ha comptat amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Antoni Balmón.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 