Transició cap a la independència

 Alfons López Tena, notari i il·lustre diputat al Parlament de Catalunya ha exposat davant un auditori d’unes 50 persones algunes de les claus per vèncer pors i treballar per assolir la independència de Catalunya.

En primer lloc ha fet un breu repàs del catalanisme polític basat en la permanència de Catalunya dins d’Espanya i que després de més de 170 anys ho ha solucionat l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Actualment la reivindicació del Concert Fiscal concebut en la lògica de permanència a Espanya, segueix el camí de les continuades frustracions polítiques que des del s. XIX han avançat en la liquidació del catalanisme en tots els seus àmbits i no han fet més que empobrir l’economia i la societat catalana. Darrerament, la cerca de l’encaix amb Espanya també ha fracassat; l’Estatut del 79, la política de peix al cove i actual Estatut en són exemples. Així les coses només queda una sola via: la de la independència de Catalunya i els catalans.

L’Espanya actual ja no és pobra i rudimentària com fa cent anys; i Catalunya tampoc representa la modernitat ni és motor econòmic d’Espanya. El repàs de l’economia palesa el canvi de situació, accentuada des de l’any 2005: als anys 30 el PIB català era un 40 % del PIB espanyol mentre que actualment sols és del 19%; Catalunya, de terra d’immigració ha passat a ser terra d’emigrants; indicadors de benestar de les Nacions Unides també expressen el canvi en la tendència. La independència és l’única via per evitar la liquidació de Catalunya i tenir futur com estat propi, més encara quan són els petits estats els que tenen millor benestar social i viabilitat econòmica.

En parlar de com arribar a la independència cita tres potes o suports fonamentals per consolidar-la: la intel·lectual amb argumentació lògica i raonada envers la sobirania, la majoria social avalada per una gran capacitat de mobilització i la majoria política parlamentària.

Reafirma la importància de la societat civil com a motor social per a la independència; una societat hegemònica cultural, valenta i sense por, implicada en el teixit associatiu. Quan a la iniciativa política manifesta que els nous estats s’han format per majoria simple, a igual que es fa en totes les decisions polítiques, tot rebutjant sibil·lins arguments que a casa nostra s’escolten dia rere deia de polítics contraris a la independència.

En resposta a interessants preguntes el ponent esvaeix la por a intervencions militars i repressions violentes justificada pel món globalitzat en què vivim les societat democràtiques. El càstig que rebria Espanya en una hipotètica intervenció fora de gran transcendència econòmica, social i política que li suposarien un daltabaix econòmic i institucional a escala global.

Finalment, remarca que el camí de la independència ja té full de ruta; només cal que els partits catalans incorporin l’eix independent en el seu programa electoral, a igual que han fet partits escocesos en incorporar la independència a l’agenda política. I perquè a Catalunya ens hi juguem el nostre futur fa seves les paraules del President Pujol: O independència o extinció!.

Bellaterra, 27 de juny de 2012

Bellaterra per la Independència