Carme Forcadell, membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, ha comparegut a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament en relació al Projecte de llei de consultes populars no referendàries.
La Comissió també ha demanat la compareixença de la Muriel Casals d’Òmnium i de la Isabel Martí de Sobirania i Justícia.
Amb la mediació de l’ANC, representants de No Vull Pagar i dels treballadors reiteren la demanda de “respecte mutu”
Reconeixement del “greuge històric i comparatiu” en el model d’infraestructures a Catalunya i de la legitimitat de la campanya d’insubmissió en el pagament de peatges; i crida a la tranquil·litat i al respecte mutu entre treballadors i usuaris. Aquests han estat els principals acords expressats en la roda de premsa conjunta que han dut a terme els representants de la campanya No Vull Pagar, Aida Àngel i Guillem Carbó, i els representants del comitè d’empresa dels treballadors d’autopistes, Jordi Tomás (CCOO) i Joan Muntada (UGT), juntament amb el representant de la sectorial del moviment obrer de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Diego Arcos, sectorial que s’ha encarregat de fer la mediació i consensuar els acords.
Arcos, de fet, ha assegurat que a la sectorial de l’ANC “no li ha costat gens ni mica arribar a un consens”, i ha destacat que la campanya No Vull Pagar està donant molta “empenta” al moviment per la independència. El representant de la sectorial ha dit que la protesta en cap cas va contra els treballadors i ha afegit que alguns conflictes que s’han produït, minoritaris en ambdues bandes, el que fan és “desviar l’atenció” dels responsables de la situació injusta que pateixen els catalans.
En aquesta línia s’ha expressat l’Aida Àngel, explicant que el conflicte existent “no és de treballadors” sinó de “país”; d’unes “infraestructures que ja han estat amortitzades desenes de vegades”. Àngel ha afirmat que a la roda de premsa hi hauria d’haver en Josep Casadellà, impulsor de la iniciativa, però que no ha pogut ser-hi ja que ha iniciat una marxa d’Anglès fins a Barcelona a peu per protestar per les multes als que es neguen a pagar peatges. “S’ha d’actuar amb respecte, no s’ha de tocar el clàxon”, ha afegit la membre de No Vull Pagar, mentre que el Guillem Carbó ha ressaltat que el respecte i educació “han de ser mutus”. “Els ciutadans d’aquest país són prou madurs per estar a l’alçada”, ha afegit.
Per la seva banda, Jordi Tomás (CCOO) ha qualificat de “clam de la societat catalana, de la injustícia i la discriminació dels ciutadans de Catalunya” la situació actual, i ha afirmat que “té molt de valor” el pas que han fet els promotors de No Vull Pagar, demanant als usuaris “respecte cap als treballadors per acabar amb els casos d’agressivitat verbal”, entre d’altres, mentre que els sindicats enviaran un “missatge tranquil·litzador als treballadors”. Tot i els problemes puntuals, però, Tomás ha afirmat que “la majoria de gent és molt correcta”.
Durant aquesta quinzena, intentarem fer una bustiada per tot el municipi de Viladecavalls amb el nou full volander que us adjunto.
D’aquesta manera intentarem informar a tots el nostres veïns de qui som i intentar que s’involucrin amb l’eslògan , UNEIX-TE a L’ASSEMBLEA.
La parada de diumenge
Terrassa per la Independència (TxI) ha estat present al carrer durant el cap de setmana de la fira modernista de la ciutat. Des de les deu del matí fins a les vuit del vespre, i durant els dos dies, hem tingut una parada muntada a la Rambla just davant del carrer Torrella. Molta gent s’ha interessat per nosaltres fent un munt de simpatitzants i uns quants adherits nous.
Teatre de carrer davant el mercat de la Independència
El dissabte, un reduït grup de membres de TxI va fer teatre de carrer. L’esquetx teatral va consistir en fer una doble representació entrecreuada d’un míting d’una dona sufragista i d’un independentista per fer palès el paral·lelisme de les dues reivindicacions. Les representacions es varen fer a: Rambla davant de la nostra parada (matí i tarda), Raval de Montserrat davant del mercat (matí), Placeta Font Trobada (matí i tarda dues vegades), Plaça de la Torre del Palau (matí) i Carrer Major (tarda).
Teatre de carrer al carrer Joan Coromines
Mentre alguns del nostres companys participaven en la cursa, altres estàvem a la taula informativa de Viladecavalls per la Independència.
L’acollida ha estat molt bona, ens hem fet força visibles i hem aconseguit un bon nombre de nous membres inscrits i simpatitzants.
L’ANC vertebra el moviment popular independentista de Catalunya
Massiva assistència en la presentació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Bellaterra, en un interessant acte presidit per tres excel·lents comunicadors: en Joan Manuel Tresserras, en Jaume Terribas i la Mònica Terribas. Entre 170 i 180 persones han participat en l’esdeveniment organitzat per Bellaterra per la Independència.
La Mònica Terribas ha fet un repàs dels valors del seu pare, en que la senzillesa, l’esforç, el treball, la fe en Catalunya i el servei al poble han estat i són una constant en la seva vida, de manera que des de sempre s’ha implicat en activitats diverses encaminades a la consecució de la llibertat de Catalunya com a poble.
La part central de l’acte ha anat a càrrec d’en Jaume Terribas, recentment votat com a membre del Secretariat Nacional de l’ANC, qui n’ha realçat el caràcter transversal i plural com a valors essencials d’aquest moviment popular obert a tothom i no adscrit a cap partit polític a fi d’aconseguir que Catalunya sigui un estat més dins la Unió Europea; és a dir, que a més de ser europeus (que ja ho som), Catalunya tingui un Estat Propi de ple dret com els altres que integren Europa.
En Jaume valora l’objectiu com assolible i a curt termini malgrat que una part del país no comparteix l’opció de Catalunya com un Estat més. Això, tot i l’espoli fiscal, l’ofec econòmic, el greuge en infraestructures i el tracte vexatori que rebem els ciutadans de Catalunya.
I perquè sigui un moviment sòlid és necessari l’esforç i la implicació de tots; per això demana que hom s’adhereixi a l’Assemblea Nacional com a entitat vertebradora de la iniciativa i exterioritzar la situació de Catalunya per guanyar suport internacional.
En JM. Treserras, reflexiona sobre la singularitat del futur nou Estat català: un Estat format a partir de la nació, de baix a dalt, democràtic, al revés de com s’han format la resta dels estats europeus.
Bellaterra, 9 de maig de 2012.
Bellaterra per la Independència
Departament de Comunicació
Àudios:
Jaume Terribas. Els polítics no han estat capaços de treballar per servir Catalunya
Joan Manuel Tresserras. S’està produint un procés d’acceleració històrica
Mònica Terribas. Perseguint el somni de que aquest país sigui lliure
Avui divendres 4 de maig, el grup de Viladecavalls per la Independència, inicia una campanya informativa en llocs estratègics de la vila.
Tot i la pluja ha estat una bona jornada. S’han aconseguit uns quants simpatitzants i un parell de possibles nous membres.
És desitjable la independència de Catalunya? I és possible?
Aquest és un debat que els darrers anys s’ha estès com una taca d’oli al conjunt de la societat catalana i seria poc responsable no participar-hi, perquè és un tema que preocupa a una part significativa del país.
Des de la independència de criteri volem preguntar als experts en una àmplia gamma de temàtiques què n’opinen. Volem dibuixar com pot ser una Catalunya independent, per tenir clar en què hi podria guanyar el país, però també en què hi podria perdre. I volem començar a imaginar com pot ser un procés de transició entre la situació actual i el reconeixement de ple dret per la comunitat internacional del nou estat. El tema és massa seriós per discutir-lo només superficialment. Cal analitzar, discutir, aprofundir, buscar consensos. Cal tenir molt clar si realment cal fer aquest pas. Perquè si s’ha de fer, cal fer-ho ben fet i amb el suport majoritari de la societat catalana.
El projecte Amb independència pretén doncs analitzar la viabilitat de la independència de Catalunya i discutir sobre els avantatges i inconvenients d’aquesta possibilitat.
Ahir 26 d’abril, al Centre Cívic de Bellaterra, l’equip de Diem Prou encapçalat per l’Andreu Bartolomé va parlar de la insubmissió fiscal, el perquè de l’acció i de les seves conseqüències.
Varen ser presentats per Na Eulàlia Subirà, secretària de Bellaterra per la independència.
Aquest Sant Jordi, Terrassa per la Independència va posar una parada durant tot el dia a la Plaça Clavé. Això ens va servir per xerrar sobre la independència de Catalunya amb la gent que passava i s’interessava per nosaltres, oferir el nostre marxandatge i fer uns quants simpatitzants i adherits nous.
En l’acte de constitució de l’Assemblea Nacional Catalana del 10 de març de 2012, Sergi López va pronunciar un discurs de cloenda. Aquí el podeu veure amb subtítols en català, francès o anglès clicant en el quadret amb CC escrit dins. També podeu clicar aquest quadret per anar a tradueix els subtítols i escollir en una llista de més de 50 idiomes per fer-ne una traducció automàtica prou acceptable.
Flashmob per la independència de Catalunya, realitzat el 18 de març de 2012 a les 12h a la plaça Catalunya de Barcelona. Més de 8000 persones van omplir el centre de la plaça Catalunya amb barretines, senyeres i estelades en una acció flasmob que va durar menys de 5 minuts. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar a conèixer arreu del món la necessitat que té Catalunya de ser independent per tal d’assegurar el seu futur com a nació. Tots els pobles tenen el dret a ser lliures i el deure de ser-ho. Espanya ens roba la llibertat i és i ha estat la ruïna moral, política i econòmica dels catalans. Perquè Catalunya sigui un país més just, més digne, més avançat, més obert i més responsable ha de disposar del dret a decidir. A una Catalunya amb futur li cal la independència.
Si no tens ulleres 3D desactiva l’opció per a visionar el clip, o compra ulleres per a gaudir d’una qualitat millor.
Trobaràs els crèdits a http://lipdubcatnord.wordpress.com/suports/
El 31 de març de 2012, 7153 persones participaven a la gravació del Lipdub pel català.
Un vídeo clip per a reivindicar un dret i una llei per les llengües minoritzades per l’Estat francès.
Amb 7153 persones, els nord-catalans aconseguíem un rècord mundial per la llengua catalana.
La reivindicació és simple: VOLEM que l’Estat francès ratifiqui la Carta Europea de les llengües dites minoritàries, per ratificar la dita Carta l’Estat ha de fer canvis a la Constitució i ha de reconèixer que la llengua francesa no és l’única llengua de la república.
Volem la llibertat d’usar la nostra llengua en tota normalitat, volem la igualitat per a totes les llengües, llavors parlarem de fraternitat.
Tràiler llarg de “Cataluña – Espanya”, pel·lícula d’Isona Passola. (2009)
El procés de reconeixement de les seleccions esportives catalanes, i totes les traves que ha rebut per part de l’estat espanyol i les diferents federacions espanyoles, són explicades en el documental de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, produït per BataBat i dirigit pel periodista Jordi Finestres.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 