Vídeo del programa especial de Sant Jordi a Barcelona fet per l’ANC

Aquest és el vídeo del programa especial en motiu del Sant Jordi 2017 que ha fet l’Assemblea Nacional Catalana des de la parada de Barcelona.

Manifest del Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum

Aquest és el text del Manifest que han signat tot els membres del Govern català.

Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum

La història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat. Aquest anhel majoritari del nostre poble ha topat reiteradament amb la imposició d’un marc legal que massa vegades no ha escoltat ni respectat la voluntat popular dels catalans. Quan això ha passat, la diferència no s’ha resolt gairebé mai a través del diàleg, la negociació i el pacte sinó imposant la força de l’Estat i menyspreant les llibertats de Catalunya.

Ha estat així al llarg de segles, des de la Guerra de Successió, amb el posterior Decret de Nova Planta, fins a la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. En totes aquestes circumstàncies, les autoritats catalanes han acabat represaliades per part del Govern espanyol. El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l’assassinat del president Companys com a paradigma de fins on ha estat disposat a arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat. Els exemples més recents d’aquesta manca de respecte democràtic els tenim en la mutilació per part del Tribunal Constitucional de l’Estatut aprovat pel Parlament i avalat posteriorment pels catalans en un referèndum i en la condemna de l’expresident Artur Mas i dels membres del seu Govern Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per haver posat les urnes.

En aquests moments ens tornem a trobar en una cruïlla històrica. Mentre una immensa majoria de les catalanes i els catalans volem decidir el nostre futur en un referèndum acordat, amb una votació lliure i pacífica, com es resol qualsevol discrepància en una societat democràtica, les Corts i el Govern d’Espanya refusen de forma reiterada aquesta possibilitat. L’única resposta que hem rebut a la demanda majoritària del Parlament ha estat la via judicial.

Que avui haguem arribat fins aquí és gràcies a una sola cosa: la voluntat dels homes i dones que, procedents de diversos orígens, conformen Catalunya. Són ells els qui, cada cop que els ha estat possible, s’han esforçat per defensar l’autogovern, organitzar les seves pròpies institucions i defensar la pròpia identitat per dibuixar un futur comú de progrés i benestar.

Aquesta pulsió s’ha traduït els darrers anys en la demanda clara, rotunda i majoritària de l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un dret al qual no havíem renunciat mai i pel qual el Parlament de Catalunya, la Cambra que recull la sobirania popular, s’ha pronunciat de manera reiterada. Així, ja el 12 de desembre de 1989 el Parlament va aprovar en comissió la primera resolució on afirmava que no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació, i al Ple del debat de política general de 1991 el Parlament aprovava un text a favor del dret a l’autodeterminació.

El Govern que avui aquí es reuneix és la conseqüència, no pas la causa, d’aquesta voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya. Per tant, és sobre aquesta legitimitat, i no pas sobre cap altra, que troba el seu sosteniment.

És per això que el Govern de Catalunya reitera, en el seu conjunt, el seu compromís amb la celebració del referèndum que ha d’esdevenir l’exercici pràctic d’un dret inalienable: el dret a l’autodeterminació.

Tots i cadascun dels membres d’aquest Govern ens fem responsables d’aquesta tasca, ens comprometem a dur-la a terme i a aplicar-ne els resultats. Ho fem perquè l’únic compromís que tenim, el més important, és la confiança que la ciutadania de Catalunya ha dipositat en nosaltres. Des d’aquest Pati dels Tarongers, des de la seu del nostre Govern, avui ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania.

Palau de la Generalitat

21 d’abril del 2017

Vídeo “L’ANC s’activa pel Sí”

Aquest vídeo serveix per donar el tret de sortida a la campanya pel Sí al referèndum.

Vídeo de Fem Futur “Joves i economia”

Aquest és el vídeo de la campanya Fem Futur dedicat a “Joves i economia”.

Vídeo “Un país just, un país per a tothom”

Vídeo de la conversa entre Agustí Alcoberro i Saoka Kingolo per la campanya Fem Futur.

Vídeo “Les dones som clau en la República Catalana”

Aquest és el vídeo “Les dones som clau en la República Catalana”

Vídeo de la xerrada d’Artur Mas feta a Sabadell el 21 de febrer

Vídeo de la xerrada d’Artur Mas feta a Sabadell el 21 de febrer i presentada per Jofre Llombart.

Vídeos dels dos primers inicis de la campanya Fem Futur

Aquests són els vídeos dels inicis de la campanya Fem futur fets a Sant Feliu de Llobregat el 15 de gener i a Sabadell el 19 de febrer. 

El primer va estar dedicat a les infraestructures i el segon a l’estat del benestar. 

Vídeo “Parlem de drets socials”

Aquest és el vídeo de la campanya Fem Futur titulat “Parlem de drets socials”

Espot de la campanya Fem futur “Parlem de drets socials”

Aquest és el vídeo de 20 segons de la campanya Fem futur “Parlem de drets socials

Vídeo en record de Muriel Casals

Vídeo del debat “Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat”

Des de Sabadell per la independència s’ha organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.

La tercera conferència era un debat sota el títol de “Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat“.

Aquí teniu la primera conferència i la segona.
Hi van intervenir:

  • Jaume Asens, tinent d’alcalde de Barcelona, advocat i membre de Barcelona en Comú.
  • Benet Salellas, Diputat al Parlament per les CUP i advocat.
  • Neus Lloveras, Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Diputada al Parlament per Junts pel Sí i presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
  • Joan Anton Font, Coordinador de la sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (ANC).

Finalment, en Jaume Asens no pogué ser-hi per temes de salut, i va excusar la seva absència.

Hi ha un vídeo de les exposicions dels ponents i un segon amb el debat amb el públic assistent.

Vídeo de la recepció del president Carles Puigdemont al Cos Consular a Barcelona

Aquest és el vídeo de la recepció del president Carles Puigdemont al Cos Consular a Barcelona de l’1 de febrer de 2017. Hi ha intervingut el mateix Carles Puigdemont, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva i la cònsol més veterana a la ciutat, la del Perú, Franca Lorella.

Vídeo de la conferència “Ciutadans i institucions: formes i estratègies de dissidència política” feta a Sabadell

Des de Sabadell per la independència hem organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.

La segona conferència del cicle es va celebrar el dijous 26 de gener de 2017 al Centre Cívic de Can Rull.

Aquesta xerrada titulada “Ciutadans i institucions: formes i estratègies de dissidència política” la va donar Josep Costa, professor de teoria política de la UPF i lletrat.

La conferència en sí, té una durada aproximada d’una hora, i la resta del vídeo correspon al debat que es va obrir amb el públic.

La conferència es van tocar diferents aspectes de la dissidència política que us resumim:

  1. Perquè hem de complir les lleis?
    En que es presentà la filosofia subjacent a les accions de dissidència, des de les disquisicions de Sòcrates, o les revoltes lliberals francesa i americana (que ja en sí és un procés de secessió) i els principis de legitimació de l’estat i les teories de la legitimació política.
  2. Formes de dissidència
    Es varen analitzar les diferents formes i estratègies de dissidència política (manifestació, vaga, boicot, lluita armada, revolució, secessió o migració) i es va aprofundir en les lluites de desobediència civil pacífica.
    Aquí, i basant-nos en les teoritzacions de John Rowls, es va delimitar i diferenciar principalment les estratègies de desobediència civil pacífica enfront de les de revolta popular.
  3. Condicions
    On es va analitzar el context en que s’han donat processos de desobediència civil històricament.
  4. Eficàcia
    On es va analitzar els factors que poden ser determinants per a l’obtenció dels objectius.
  5. Conclusions i debat, a partir de les preguntes del públic assistent.

Creiem que son temes molt rellevants i que ens convé conèixer i treballar davant dels reptes que tenim plantejats per als mesos següents, i que podreu gaudir de la conferència.

Vídeo de la xerrada de Lluís Llach, a Rubí, del 23 de gener

Aquest és el vídeo de la xerrada que va fer el diputat Lluís Llach, al Casal Popular de Rubí, el passat 23 de gener de 2017.