A Bellaterra hem plantejat el primer acte de la Marxa per la Independència en forma d’un debat sobre la falta d’oportunitats laborals en el jovent. Vol ser un acte amb atractiu per a la gent jove, on tingui ocasió de manifestar les seves preocupacions o simplement d’explicar les seves experiències.

Participen en el debat com a ponents en Joan Manuel Tresserras, en Juanjo Villanueva i els joves Marc Campmany i Bernat Gastón. Hi ha una trentena d’assistents, dels quals una desena en edat que ronda els trenta anys o menys.

En Joan Manuel Tresserras obre el debat comentant que l’actitud de desinterès per la política que es detecta en el jovent contrasta amb l’actitud que va presentar en les crisis anteriors. Diu que tenim per primera vegada una joventut molt preparada, que té al davant un horitzó gris, que no és proactiva i que cau en el parany del descrèdit de la política.

En Juanjo Villanueva entra en el debat i opina que hi ha una altra sortida, diferent de la que estem acostumats a fer. És crear empreses. Una sortida a la crisi és crear la pròpia empresa. Creu que hi ha encara diners de particulars per crear empreses sempre que hi hagi una bona idea.

El jove Bernat Gastón continua el debat manifestant que per experiència pròpia no hi ha una bona promoció de la investigació; que els pre-doctors i doctors ara no tenen sortida ja que hi ha una disminució important de places aquest any. Aquests doctors catalans, per contra, són molt ben rebuts a Europa i als EEUU. D’aquí ve doncs la fugida de professionals a l’estranger. En Marc Campmany corrobora l’afirmació en posar de manifest l’absència d’amics seus al debat per treballar actualment a l’estranger.

A partir d’aquí comença la participació dels assistents al debat i junt amb els ponents es va desgranant l’anàlisi de la situació actual que es sintetitza en dos vessants: una conjuntural, que fa referència a la crisi del totxo que arribat el moment es tornarà a recuperar i generarà un dinàmica econòmica; i la vessant estructural que és la que cal reorientar.

Acabada l’anàlisi es proposen una sèrie de respostes a la pregunta: Què hi podem fer?.
Segons la intervenció d’alguns joves la resposta ha de passar per un canvi profund. En economia, al contrari del que es creia fins ara, hem de tendir al creixement zero, i com a societat hem d’aprendre a viure d’una altra manera; la felicitat no depèn de les coses que es tenen. A la manca d’oportunitats de treball hem de contemplar la possibilitat de repartir el treball. Un altra idea expressada pel Bernat es la creació d’empreses dedicades a la divulgació del coneixement, escoles de formació de professionals qualificats i de màsters postgrau, cosa per la qual els nostres estudiants estan molt ben preparats per impartir (de fet tenim les millors escoles del món en màster empresarial. En podríem dir “La industria del coneixement”).
En resum les respostes aportades en el debat jove són:

Facilitar la creació d’empreses.
Lluitar contra la globalització econòmica i propiciar el proteccionisme dels mercats interns contra l’entrada de productes d’altres països.
Cohesionar molt més la nostra societat i tenir valors comuns.
Fomentar molt el treball dels joves. Els països més productius del nord d’Europa tenen uns joves que entren molt d’hora en el mercat de treball.
Catalunya necessita explotar la seva capacitat. Espanya amb la seva política no ens la deixa explotar mancant-nos d’infraestructures necessàries. S’ha d’anar cap a la Independència de Catalunya.
Aconseguir que el teixit empresarial aprofiti el talent dels joves.

En Joan Manuel tanca l’acte manifestant que la independència és el mètode, no l’objectiu i que hi ha d’haver uns eixos prioritaris sobre els que cal treballar, com tenir un espai de referència cap on ens hem de dirigir. S’ha parlat molt d’Europa, com és lògic, però gens de la Mediterrània.

Finalment agraeix la presència dels joves al debat i fa una crida que no es deixin atrapar pel desànim i els anima a transformar-lo en energia positiva per dedicar-la a la política.

Bellaterra a 4 de juliol de 2012