Què fas aquest dimecres 14 de gener? Vine amb nosaltres i amb la Carme Forcadell  i l’Andreu Barnils a la presentació del llibre La revolució tranquil·la, a les 19.30 h a l’Auditori Vallhonrat al carrer Sant Pere 77-79 de Rubí. Podrem conèixer el llibre i sentir en primera persona les opinions de la presidenta de l’ANC sobre el procés i el full de ruta en aquest moment tan interessant.

<Veure esdeveniment al Facebook>

La revolució tranquil·la, d’Andreu Barnils, és un llibre que té la peculiaritat d’admetre amb tota naturalitat dos tipus de lectors. El seu subtítol, Carme Forcadell i l’Assemblea Nacional Catalana, ens dóna la pista: ens agradarà als milers de membres i simpatitzants de l’ANC, perquè hi veurem reflectida, amb detalls de primera mà, la nostra feina dia a dia, i agradarà al públic sobiranista en general per entendre per què és tan potent el moviment popular independentista, i en especial al rubinenc, perquè el llibre compta amb un capítol especial dedicat a Rubí.

Andreu Barnils va preparar el seu llibre a la primavera i l’estiu de 2014, i el va publicar al setembre. No hi va poder explicar la V del darrer Onze de Setembre –i només inclou una breu, quasi anecdòtica referència a les incerteses del 9N. Tot i això, el seu retrat de l’Assemblea Nacional Catalana és perdurable. Es conservarà ben fresc molt de temps, pel fet que defuig l’anàlisi abstracta i es fonamenta en nombroses converses amb la gent de l’Assemblea i en la transcripció fidel del que li van explicar i el que va observar –a qui vulgui llegir un exemple d’aquesta tècnica de Barnils, no relacionat amb l’Assemblea ni amb l’independentisme, li recomanem “Rajoy visita un hotel de cinc estrelles”, article publicat a VilaWeb arran del viatge del president espanyol com a resposta al 9N.

La revolució tranquil·la és un llibre de lectura amena. Es divideix en set capítols de poc més de vint pàgines cadascun, llevat dels dos darrers, més breus. El capítol central, el quart, està dedicat a Carme Forcadell –cal dir que, malgrat el subtítol i la portada, el llibre no es concentra pas en l’actual presidenta de l’Assemblea. Aquest quart capítol consisteix en el que sembla la transcripció literal de dues converses amb ella, ometent-hi les preguntes de Barnils, dues converses transformades doncs en una mena de monòleg sobre la vida quotidiana de Forcadell, completat amb un repàs dels orígens de l’Assemblea, el seu accés a la presidència i el seu paper com a pal de paller de l’independentisme, gràcies a la capacitat d’aglutinar bàndols abans enfrontats i passats polítics heterogenis en una organització col·lectiva i transversal.

Els tres primers capítols del llibre cobreixen tres facetes de l’organització: l’assemblea anual, el 5 d’abril de 2014, al Tarraco Arena, com una mostra exemplar de l’empenta de la gent per superar qualsevol dificultat; l’activitat d’una assemblea sectorial, exemplificada en l’acte de constitució de Guàrdies Urbans per la Independència, i l’activitat d’una assemblea territorial, exemplificada en el desenvolupament de l’acte amb Carme Forcadell al teatre La Sala de Rubí el passat 2014. Andreu Barnils ha sabut veure que una part de l’èxit de l’Assemblea resideix en una central que només marca línies generals i unes territorials que s’espavilen, piquen pedra tot l’any convencent indecisos, territorials que connecten amb la gent i són les que tiben de l’organització.

La idea que vivim una revolució tranquil·la recorre tot el llibre. Es reflecteix en la descripció de l’activitat assembleària com a eina política, i en la constatació que l’Assemblea és una organització basada en el treball generós, desinteressat, de milers de voluntaris. Es reflecteix també en la insistència que l’independentisme català és una aspiració generatriu, pacifista i transversal, com reflecteixen tots els testimonis dels tres darrers capítols, recollits a la seu central del carrer de la Marina 315, a Barcelona, i en uns tallers experimentals de Ciències Polítiques que van tenir lloc a Vilanova i la Geltrú: són sensibilitats, edats, experiències professionals i de militància política molt diferents que treballen plegades. Aquests testimonis es complementen amb una perla, en el penúltim capítol: una petita entrevista a Andreu Porta, el responsable de Desobediència i Sobirania.

La revolució tranquil·la d’Andreu Barnils té la virtut de plasmar l’Assemblea Nacional Catalana com la suma de moltes històries personals, partint de la tria d’unes quantes de significatives. Sap reflectir, com un mirall, històries de gent amb passió, de gent que potser tenia por però l’ha vençuda, gent que saben que el que importa, a cadascú i a tothom, és poder viure amb llibertat. Aquest és un llibre d’història amb minúscules.