El passat dia 10 d’abril la territorial de Bellaterra de l’ANC va organitzar un debat sota el mateix títol d’una de la campanya endegada per l’Associació. Es tractava de la primera trobada que sota aquest format de debat s’organitzava a Bellaterra substituint el format de xerrada.
El projecte “El país que volem” pretén respondre a una pregunta que molt sovint se’ns fa des d’entorns no convençuts: I la independència per a què la volem?. La resposta a aquesta pregunta passa perquè tots intervinguem en la resposta.
Des de la perspectiva de que la independència és una oportunitat que totes les persones d’aquest país hem d’aprofitar perquè junts construirem el país de tots, quatre representants de les posicions sobiranistes del territori varen donar la seva visió sobre com ha de ser aquest país que entre tots hem de fer. Varen intervenir Alfons Escoda, portaveu del grup municipal de CIU a l’Ajuntament de Cerdanyola; Carles Escolà, exportaveu municipal de Compromís per Cerdanyola; Antoni Morral, exalcalde de Cerdanyola entre els anys 2003 i 2009 per ICV; i Joan Manuel Tresserras per ERC, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat entre 2006 i 2010. El debat va ser moderat per Riker Yll membre del Secretariat de la Territorial de Bellaterra de l’ANC.
Les idees expressades van girar en general a l’entorn de la possibilitat de construcció d’un estat més favorable per a les persones, en el divers grau de ruptura i de possibilitats revolucionàries que obria aquest procés, en la sincronia de canvi tant en el procés social com en l’eix nacional i la possibilitat de superar etapes exclusivament partitocràtiques i els processos que haurà d’endegar el nou estat per permetre al mateix temps una homologació respecte a la resta de països europeus i la innovació d’un concepte d’estat modern i de referència.
Els ponents varen coincidir en l’alt grau de valoració de les oportunitat que ara s’obrien i la possibilitat de construcció d’una nova realitat social i nacional, encara que varen diferir en quant a la interpretació de com havíem de ser aquests processos i en el nivell de canvi que es volia assolir.
Els assistents al debat es van interessar especialment per la necessitat de renovació dels partits, fugint de l’electoralisme i buscant realment el benefici de la gent. També es va preguntar sobre el nivell de desobediència que s’hauria d’assumir en moments avançats del procés i l’organització i el control democràtic que això hauria de significar.
Les qüestions més concretes sobre les característiques que el nou estat hauria de tenir van girar a l’entorn de la necessitat o no de contemplar un exèrcit, el model econòmic dominant, el diferent grau d’acceptació del capitalisme, la participació de la gent en el procés constituent que s’haurà d’obrir i en el funcionament democràtic del nou estat i sobre la possibilitat de bastir un estat unificat dels diferents territoris dels Països Catalans.
Després de dues hores i amb la impressió general de que d’ara endavant s’hauran de repetir aquests tipus de debats per poder desenvolupar els diferents temes amb més extensió, es va cloure la sessió.