L’interès per conèixer la nostra història a fi de recuperar la memòria del nostre passat ens ha dut a voler saber sobre Colom. Ho hem fet guiats per en Jordi Bilbeny, un destacat investigador sobre Colom i les seves arrels catalanes.

Joan Colom, és el seu nom de pila. És després del descobriment d’Amèrica que ell mateix signa com Cristòfor Colom. Com va fer el Cristòfor bíblic, ell també creuà les aigües per portar la fe.

La ruta per Barcelona se centra en diversos espais, relacionats directament amb en Colom. La plaça del Duc de Medinaceli, punt de partida, s’ubica en l’àmbit del que fou el gran monestir de Sant Francesc d’Assís, comunitat molt implicada en l’aventura del descobriment d’Amèrica. Fou un important monestir, del qual avui no en queda cap rastre, on fins hi tot s’hi celebren Corts.

El monument a Colom és un niu d’informació. Construït l’any 1888 mostra la saviesa del poble sobre Colom. Conté plafons molt interessants malgrat no ser els originals ja que foren retirats durant la dictadura de Primo de Rivera i mai més se n’ha sabut res. Els actuals, són de l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal. Els relleus contextualitzen com l’èpica americana fou obra catalana, només catalana. I la simbologia ho reforça: capitulacions d’Amèrica amb tancament de contracte entre el rei Ferran i Colom (no la reina Isabel); nau Santa Maria amb vela llatina (les naus de Castella la tenien quadrada); simbologia patriòtica de la mà al pit de Colom (res a veure amb imatgeria maçona); Colom pren possessió de la terra americana amb les banderes reial i de Sant Jordi; etc. Relleus amb rerefons ben propers: muntanyes de Montserrat, creu de Sant Jordi, etc. També altres elements que desmitifiquen un Colom humil i sense cultura.

La parada a l’antic Hospital de la Santa Creu (Hospital de Colom), brinda l’oportunitat per comentar l’arribada a Catalunya, el primer lloc d’Europa, d’infermetats provinents d’Amèrica i fins llavors desconegudes (sífilis, per exemple). També un Colom regenta l’hospital.

Topònims catalans i vinculats a la família Colom han donat nom a carrers (Montalegre, Tallers, Ferlandina,…); també són portats a Amèrica. En aquesta zona barcelonina possiblement hi havia la gran biblioteca de Ferran Colom, fill de Colom, amb més de 20.000 llibres i considerada la més gran del moment. Biblioteca colombina, biblioteca Ferrandina, tal com ell mateix anota al testament. És el mateix Ferran qui nega que el seu pare fos genovès.

El marc de l’actual església de Santa Anna evoca les Corts convocades pel rei Ferran i amb la presència de Colom. Les Corts només es convoquen davant fets molt importants. Consta documentalment que el 1493 és l’any del redreçament econòmic de Catalunya, fet que només s’explica per Amèrica. El rei Ferran (Trastàmara, títol castellà dels Aragó) s’adreça en català a les Corts, fet que demostra el coneixement del monarca de la llengua catalana.

Al carrer dels Banys Vells hi ha la casa dels Colom; ho és des del 1398 segons consta documentalment, i possiblement ja ho és des d’abans. Al segle XVII, encara consta que Colom té casa a Barcelona; al XVIII s’enderroca la casa per fer-hi pisos (restes renaixentistes encara a la casa).

El litigi entre el rei i Colom el porta al seu anorreament. Colom tenia un monument funerari a la catedral tal com figura al Llibre de la Sagristia de la Catedral de Barcelona (s. XV). Estava enterrat a la catedral de Barcelona.

Bilbeny: “La història no es pot veure en un sol pla”. Per això, cal contrastar totes les informacions, cròniques, documents, …, cosa que ell fa.

La Inquisició i les polítiques de Castella són responsables directes de la manipulació històrica, servint-se de la desaparició de documents i de llocs d’interès històrico-cultural d’arreu. La constant desaparició de documents, arxius, elements físics (monuments, edificis, …) són fets sospitosos de destrucció cultural premeditada. Un fet encara més acusat en tot lo referent a Colom i el descobriment d’Amèrica. Malgrat tot, queden referències indirectes recollides en bibliografia que palesen grans contradiccions en la historiografia oficial.

Barcelona i Catalunya tenen molt a veure amb Amèrica. Tots els documents en relació a Amèrica estan signats a Barcelona.

J. Bilbeny: “Les mentides tenen la funció que qui se les vol creure, ho pot fer”.