Us convidem també a la presentació del llibre “Muriel Casals i la revolució dels somriures” dins els actes de la Festa de Tardor, pel seu autor en Quim Torra, expresident d’Òmnium Cultural.
Presentarà l’acte en Pere Carles, membre de l’actual junta directiva d’Òmnium Cultural.
Lacte es celebrarà el diumenge 23 d’octubre a les 11:30 a la plaça de l’Om de Sant Cugat.
Vídeo de l’acte fet a Bellaterra amb Vicent Partal titulat “Una tardor decisiva” .
Tardor 2016, la decisiva
En Vicent Partal, és un dels periodistes que més experiència té en l’anàlisi de processos d’independència per haver-ne fet seguiment i haver assistit a gran part dels moviments independentistes que han culminat en nous estats de l’Europa contemporània. El format de diàleg obert presentat i moderat pel periodista Pere Cardús, ha motivat la participació del públic assistent sobre l’actual procés d’independència de Catalunya. Un ferm procés que conviu amb la repressió i la via judicial de l’Estat espanyol i crema etapes de forma accelerada. A nivell intern, també ha tingut alts i baixos com la no aprovació dels pressupostos 2016 o l’11S2016. Cita la importància del darrer 11-S en que la gran participació del poble català a les 5 manifestacions ha generat l’eufòria necessària per reactivar-lo. Un procés actiu i continuat des de l’any 2012.
Malgrat episodis d’enfonsament, el procés és sòlid, està consolidat. A més, s’obre a possibles ampliacions en els propers mesos. Tot això, en un marc on Catalunya ofereix estabilitat amb un projecte de país seriós i rigorós, enfront al desgavell de l’Estat, en que un PSOE destruït i Podemos a la baixa hi ha un PP creixent que no l’espanta recórrer a terceres eleccions sabedor que encara pot incrementar el nombre de diputats.
Recorda les paraules del president Puigdemont: “Al juny estarà tot preparat”, afirmació que genera confiança i ningú l’havia expressat en públic fins ara. Això sense defugir de la molta feina que hi ha per tenir-ho tot enllestit (lleis, protocols, informació, contactes,…). Demana confiança en el govern i que no es pretengui que ho expliqui tot perquè moltes coses no es poden explicar. No s’ha d’explicar tot a Espanya per evitar la reacció de l’Estat. Cita el Llibre Blanc de la Transició Nacional com a referent.
Considera que la responsabilitat és de tots: polítics, entitats, ciutadans,… a la vegada que demana calma i confiança per assegurar els passos finals.
Ja en torn de preguntes, afirma que la Unió Europea no farà cap pas abans que Catalunya s’independitzi i que avui dia Espanya no hi pinta res dins la UE; prou problemes té amb el Brèxit la situació dels estats de l’est (Hongria, Polònia, …).
Per experiència en d’altres processos, la durada normal és un període entre 3 i 5 anys; després ja es passa l’arròs. Catalunya està al límit del període. Insisteix en que no s’ha d’esperar cap resposta fins que Catalunya sigui estat.
Quan a la via repressiva, el Tribunal Constitucional sembla no estar disposat a obeir qualsevol ordre de Rajoy. Posa l’exemple dels imputats pel 9-N en que ja no es demana presó sinó inhabilitació. El conflicte es pot accentuar quan s’actuï judicialment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Serà la prova de foc. Assenyala la importància del 9-N en el procés, data que sempre es recordarà en la memòria del poble català. Una data per celebrar més que el dia de la independència.
Què farà l’Estat espanyol? Només pot recórrer a la via judicial o acceptar el referèndum i guanyar-lo. L’acció militar no és possible, tan per la baixa xifra d’efectius militars (uns 20.000 mobilitzats) com perquè Europa no ho permetria. Davant els nervis de l’Estat, a Catalunya el procés es viu com normal, tranquil.
El govern català s’ha de moure amb cautela perquè l’Estat no tingui tot el trencaclosques i pugui incrementar el boicot al procés. Cal evitar errades com la declaració del 9 de novembre del 2015 que va fer molt de mal.
L’endemà de la independència qui ha de manar i governar el país ha de ser la Generalitat; el canvi de poders de l’Estat a la Generalitat ha de ser efectiu, sense dubtar-ne. Es mostra molt respectuós amb els contraris a l’independentisme per seva actitud exemplar pròpia d’una societat molt madura. Afirma que no es perjudicarà la població de manera que nòmines, pensions se seguiran pagant. Comenta que països asiàtics amb molts diners estan disposats a ajudar i concedir préstecs a la República Catalana.
Aquesta és la independència més ben preparada de la història. Cap nou estat ho ha fet tan bé com es fa a Catalunya. Cita l’exemple d’Eslovènia, en que el dia de la proclamació de la independència no havia previst com seria la seva bandera. Ens cal autoconfiança!
Pel que fa al referèndum en Partal té molt clar que es guanyarà. Compara xifres: 44% al Quebec i 42% a Escòcia enfront del 48% de Catalunya, el percentatge més alt en un parlament europeu. Recorda que amb un 33% de vots favorables, Espanya va entrar a l’OTAN. No oblida la campanya mediàtica que també cal guanyar. Compara processos d’independència de l’est (per enfonsament de la URSS) i de l’occident europeu (sorgiment de forma gradual, amb diàleg i pactes). Espanya, malgrat estar ubicada a l’occident europeu actua com un estat de l’orient d’Europa: no vol dialogar i reprimeix l’independentisme.
Manifesta l’escassa incidència dels mitjans en el procés en base a que tot i haver-n’hi una majoria que en són contraris, el procés avança i creix. Comenta que el periodisme no és imparcial i com a tal actua. Ara bé l’únic que li reclama és que el periodisme sigui honrat, que estigui ben fet, que sigui professional. Això és el que importa. Comenta l’exemple del diari eslovè DELO, que tot i ser contrari a la independència, al saber que Alemanya i el Vaticà havien reconegut el nou Estat va oferir portada i titulars com si sempre hagués estat pro-independència. Aquí pot passar el mateix amb determinada premsa.
Reflexiona sobre la pregunta de si volem fer un procés “massa perfecte, molt ben acabat”. Les turbulències del dia a dia es viuen amb molt d’emoció però s’esborren en una visió amb més perspectiva. Lamenta que després del 9-N hi va haver una pèrdua de temps de gairebé 1 any. Considera que entre tots cal construir el nou país i no només els independentistes.
Finalment en Pere Cardús compara el procés amb un grup musical per afirmar que no és una orquestra simfònica, sinó més aviat un grup de jazz amb un líder que es pot equivocar; però si s’equivoca cal que la resta del grup el segueixi i llavors la música sona bé. Cal aprofitar l’oportunitat dels errors.
Bellaterra per la Independència, 10 d’octubre de 2016
Aquest any se celebra a Rubí els sis anys de la consulta sobre la independència i amb aquest motiu s’han preparat diferents actes.
El primer està dividit en dues parts, la primera serà una conferència col·loqui prevista pel proper dia 17 d’octubre a les 19,30 en el Casal Popular i contarem com a ponents a:
Jordi Sànchez (President d’ANC)
Marina Llansana (Vicepresidenta d’Òmnium)
Carles Mora (Alcalde d’Arenys de Mar el 2009 – on varen començar les consultes)
La segona part es un sopar – tertúlia al finalitzar el col·loqui, i es farà el mateix dia 17 a les 21,15 a l’Hostal del Gall.
El sopar i degut a la capacitat del local, està limitat a 50 persones, si hi voleu assistir espavileu en anar a comprar els tiquets a un preu de 18€.
La venda dels tiquets es a la botiga Vinalium (Av. Barcelona, 3).
El segon acte serà una festa infantil el dia 22 d’octubre a la plaça de la nova estació.
Vine a no celebrar el 12 d’octubre amb un vermut i la presentació del llibre ‘Muriel Casals i la revolució dels somriures‘ de Quim Torra, expresident d’Òmnium Cultural.
La presentació serà a les 12 del migdia a l’Ateneu Terrassenc (passeig del Vapor Gran 39, B).
La desaparició sobtada de Muriel Casals ha impactat profundament en la societat catalana. S’havia guanyat per mèrits propis un lideratge transversal en el camp sobiranista. Les seves maneres suaus, l’actitud ferma i la predisposició al diàleg hi tenen molt a veure, però també la seva llarga trajectòria cívica, la formació acadèmica i la sensibilitat social. El seu nom sonava com a relleu del president Mas en la presidència de la Generalitat. I ha estat Artur Mas qui ha dit de manera clara: “La Muriel era la millor de tots nosaltres”. Quim Torra, el successor de Muriel Casals a la presidència d’Òmnium i màxim col·laborador explica les claus de la contribució de la Muriel al moviment sobiranista. Un llibre personal i aclaridor.
A Cerdanyola del Vallès s’organitza un cicle de debats sobre la nova República catalana. El 18 d’octubre s’estrenarà amb el tema de la seguretat i hi participaran Miquel Sellarés i Jordi Armadans.
Volem un exèrcit? Si el volem, com ha de ser? Hem de ser a l’OTAN? Quina relació hem de tenir amb la Unió Europea?
Serà a les 19:30 a la sala d’actes MAC Can Domènec.
El dimecres 5 d’octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’auditori del Casal Pere Quart (Rambla, 69, Sabadell; vegeu el mapa) presentem el llibre I si parlem català?, de l’escriptor sabadellenc David Vila i Ros, editat per Tallers per la Llengua. Es tracta d’un llibre concís i fàcil de llegir. El seu objectiu és despertar l’interès del lector envers les llengües en general i el català en particular, esperonant-lo a utilitzar més la pròpia del país.
Aquí en teniu el text de la contracoberta:
Tots els estudis indiquen que cada cop hi ha més persones que saben parlar català però que, en proporció, cada cop són menys les que realment el fan servir. I una llengua que no és útil està abocada a la desaparició. Hem de veure el got mig ple o mig buit? L’objectiu del llibre no és resoldre aquesta pregunta, sinó dotar-nos d’arguments i recursos per omplir-lo fins que vessi. Les llengües són un patrimoni incomparable i hem d’intentar no només preservar-les, sinó usar-les amb normalitat en el territori que els correspon. És evident que la pervivència de les llengües minorades no depèn exclusivament de l’actitud dels parlants, ans del poder polític, social, econòmic i demogràfic que tinguin al darrera. Tot i així, si aprenem a desfer-nos dels prejudicis que ens condicionen i ens llancem a fer un ús desacomplexat del català, se n’incrementarà la presència social i esdevindrà, de ben segur, una llengua atractiva i necessària per a les persones nouvingudes i per a tots aquells conciutadans que encara no la parlen.
Podeu saber més coses de David Vila i Ros a través del seu blog Malgrat la boira.
Hem de continuar mantenint la presència al carrer, a les places i avingudes; volem parlar amb la gent, volem escoltar tothom per poder argumentar amb raons la nostra voluntat de defensar els drets i les llibertats de Catalunya per a tots. Ja som molts però hem de ser més encara.
Per això el dissabte 1 d’octubre, des de 2/4 d’11 del matí fins a les 2 del migdia, serem al carrer juntament amb els companys de les assemblees territorials de Badia del Vallès i de Barberà del Vallès per explicar els nostres conciutadans els beneficis de la República catalana.
En concret, ens trobareu davant dels magatzems’El Corte Inglés, a la plaça de la Concòrdia, a l’avinguda de Matadepera i a la plaça del Pi.
La tardor de 2016 esdevé la més decisiva per al procés d’independència.
Vicent Partal, director del diari digital VilaWeb comentarà a Bellaterra l’actualitat política que es viu en aquests moments a Catalunya. Una xerrada oberta al diàleg amb Vicent Partal, presentada pel també periodista i col·laborador de VilaWeb Pere Cardús.
Dimarts 4 d’octubre a Bellaterra.LA TARDOR DECISIVA
Vídeo resum de l’acció “Un estat autoritari” que va tenir lloc a Montcada i Reixac el 9 de setembre de 2016 en el marc de la campanya d’estiu “Activa’t per la República Catalana” de l’ANC.
El proper dimarts 27 de setembre, Liz Castro ens presentarà personalment el seu darrer llibre “Molts granets de sorra”, un llibre, tal com ella ens explica, ple d’idees per canviar el món, provades a Catalunya.
En Miquel Noguera s’encarregarà de fer una introducció per apropar-nos la figura de la Liz i la seva obra.
L’acte se celebrarà a l’Aula Magna del Centre Cultural de Terrassa (Rambla d’Ègara, 340) a les 19:30
El dissabte 24 de setembre, a Sant Quirze, es farà una festa occitano-catalana a partir de les 7 de la tarda a la masia de Can Barra.
A les 19:00 es farà una xerrada i un debat sobre les relacions de la futura República catalana i Occitània i del tracte de les seves llengües. I participarà el Professor Francesc Rodríguez Bernal, doctor en història medieval.
A les 20:00 es farà un concert de música amb Joan Codina.
La nit del 10 de setembre es va celebrar la segona Marxa de Torxes per commemorar la memòria d’aquells que des 1714 han perdut les seves vides per assolir la llibertat de Catalunya.
Un acte celebrat en estreta col·laboració amb els companys d’Òmnium Sant Cugat i amb el suport dels partits independentistes del consistori santcugatenc, així com també d’altres entitats populars i culturals de la ciutat.
Com l’any passat es van omplir els carrers de la nostra ciutat en una emotiva caminada de reivindicació pacífica i solemne finalitzant en el monument a Rafael de Casanova amb un parlament redactat i llegit pel nostre company, en Francesc Salvador, membre del secretariat local de l’Assemblea Nacional Catalana.
Us adjuntem a continuació el text complert.
Declaració Solemne de la Marxa de Torxes de Sant Cugat del Vallès
Des dels seus orígens el Poble Català ha manifestat un tarannà basat en diàleg i la…
El tram 38 que corresponia a l’Arc del Triomf de Barcelona és el que pertocava al Vallès Occidental. Dels dels diferents municipis s’han organitzat desplaçaments amb el transport públic o amb autocars contractats per les territorials de l’Assemblea.
A migdia s’han fet els desplaçaments i abans de les 3 ja eren a lloc bona part d’aquests vallencs. La música i les actuacions castelleres han permès que l’espera fos més agradable i a les 17:14 tothom ha pogut seguir l’acte múltiple que s’ha fet a Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Representants de la delegació de l’AT de Palau-solità i Plegamans
Sant Cugat per la Independència (SCxI)
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 