Recuperar la majoria: tornar a posar la independència al centre

Els resultats de les eleccions catalanes d’aquest 12 de maig no poden ser més clarificadors:

  • Els partits dits independentistes s’han dedicat els darrers set anys (2017-2024), després del Primer d’Octubre, a gestionar la miserable autonomia de Catalunya i a donar suport al Govern espanyol. Han desactivat deliberadament el procés cap a la independència i han bloquejat fer efectiva la independència al Parlament.
  • El resultat d’aquesta estratègia, com mantes vegades hem dit des de l’Assemblea, ha tornat a ser contundent: la desmobilització del votant independentista, que s’ha passat massivament a l’abstenció, i el malbaratament de la majoria independentista al Parlament.
  • Del 52% de vot popular a favor de les opcions dites independentistes el 2021 s’ha passat al 43,6% dels vots, i dels 2.079.330 vots a les eleccions del 2017 als 1.355.733 d’enguany.
    L’autonomisme desmobilitza l’independentisme. Erradicar la independència de la centralitat política només ha beneficiat el PSC-PSOE, el PP i VOX i al seu projecte inequívoc de gestió de la unitat d’Espanya.
  • Ara per ara, i després d’aquests resultats electorals, l’independentisme no està en condicions d’activar una majoria al Parlament, però sí de bloquejar que s’imposi una majoria autonomista i de tornar a activar la majoria social independentista en els mesos vinents.

En aquest context, l’Assemblea exigeix als partits dits independentistes:

  1. Que no donin cap vot ni abstenció al PSC-PSOE i bloquegin formar un govern autonomista.
  2. Que no negociïn l’abstenció del PSC-PSOE per tal de formar un govern JUNTS-ERC en minoria que quedaria condicionat permanentment al PSC-PSOE.
  3. Que recuperin un programa unitari d’acció independentista per fer efectiva la independència des del Parlament de Catalunya.
  4. Que a partir d’un acord unitari d’acció es torni a mobilitzar la majoria independentista i es convoquin noves eleccions a l’octubre.
  5. Que es promoguin nous lideratges per tal de donar credibilitat a la renovada estratègia independentista.

L’Assemblea continuarà sent-hi amb la mateixa fermesa, treballant des de cada barri i poble per fer palès que la independència de Catalunya és necessària i possible.

Ara, més que mai, és el moment de reforçar l’independentisme civil.

Cicle de debats electorals a Sabadell

A Sabadell tenim el goig d’anunciar-vos que encetem un cicle de xerrades a la precampanya electoral  amb els partits independentistes que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya el 12 de maig.

Partits independentistes: Propostes de país per als propers quatre anys

El cicle que presentem no està pensat en format de míting en què el ponent no interacciona amb el públic sinó que serà en format de xerrada. Cada dia amb un partit polític diferent.

Volem que ens expliquin com veuen el país i què pensen fer perquè els donem el nostre vot i, també pretenem que responguin preguntes concretes que els podran fer els assistents. Volem tenir amb cadascun d’ells una xerrada raonada i serena, amb temps per a conèixer-los millor, amb temps per escoltar les propostes que ens fan i amb temps perquè sàpiguen allò que pensem.

Tot i que hem convidat tots els partits independentistes a ser-hi presents, a dia d’avui només tenim la conformitat de quatre. Les línies vermelles creuades entre els partits ens impedeixen d’anunciar qui vindrà en representació de cadacun d’ells. Per tant, anunciarem des de la pròpia Assemblea Local de Sabadell per la Independència, mitjançant les xarxes pròpies qui són els ponents i en representació del partit que venen.

En concret el cicle tindrà lloc:

  • Dilluns, 15 d’abril
  • Dimarts, 16 d’abril
  • Dijous, 18 d’abril
  • Divendres, 19 d’abril
  • A 2/4 de 8 del vespre
  • A l’Auditori de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (carrer d’En Font/dels Gitanos, 25)

Els actes seran estarà conduït per Maite Martín

24 d’abril, a Bellaterra, taula rodona sobre les eleccions i l’independentisme

Des de Bellaterra, volem trobar-nos per parlar de les eleccions en una taula rodona el dimecres 24 d’abril a dos quarts de vuit del vespre. Us adjuntem cartell amb una crida a votar per avançar en el nostre objectiu de tenir un país independent.

Començarà a les 19.30 a la sala 1r d’Octubre al Centre Cívic de Bellaterra.

Parlem-ne i escoltem-nos.

L’Assemblea fa balanç dels dos anys de la legislatura del govern Aragonès

L’Assemblea fa un balanç dels dos primers anys del Govern de la Generalitat del president Aragonès, d’un govern que havia de “culminar” el procés d’independència, i ho fa just al final del termini que es va posar el mateix president per sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’Assemblea deplora que aquestes promeses no s’hagin dut a terme per inacció del Parlament de Catalunya i per incompliment del propi president Aragonès.

Així, l’entitat constata que el pacte de govern de la majoria del 52% independentista, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i assolir la República catalana, ha fracassat estrepitosament. Les propostes de l’anomenada Taula de diàleg han acabat en una modificació del Codi penal, que ha comportat l’indult per a uns pocs representants polítics, però que pot suposar, amb el nou delicte de desordres públics agreujats, la repressió dels activistes independentistes participant en mobilitzacions.

Els signants de l’acord de Govern tenien el deure d’aprofitar la gran oportunitat que l’electorat els va donar per exercir el mandat inequívoc per fer la independència, com així es reconeix pels mateixos signants.

L’Assemblea considera que el Govern de la Generalitat ha optat per donar suport al govern espanyol sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències per fer la independència. S’ha malbaratat la força i voluntat de l’electorat independentista, incomplint greument el principal compromís de la legislatura.

L’acord de claredat és la darrera suposada iniciativa per fer la independència i l’entitat ja s’hi ha manifestatconstatant que aquesta darrera proposta és fruit d’un govern mancat de lideratge independentista, amb una submissió autonomista absoluta a les indicacions i exigències del govern de l’estat repressor.

L’Assemblea no acata, no es rendeix, lluita i lluitarà sempre per una Catalunya independent.

Llegeix el manifest

Comunicat sobre el pacte pressupostari Govern d’ERC amb PSC

Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.

L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.

Aquest pacte suposa una claudicació  del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.

També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.

Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:

  • Denunciar els acords autonomistes amb qualsevol partit del 155 i que no signifiquin la resolució del conflicte polític.
  • Continuar treballant per fer efectiva la declaració d’independència a través de la mobilització, la construcció de noves eines polítiques i socials i d’un acord amb el moviment civil per la independència.

L’Assemblea engega el debat sobre la Llista Cívica, que continuarà en els mesos vinents

Aquest dissabte, el Secretariat de l’Assemblea va celebrar un plenari extraordinari centrat en la Llista Cívica, la raó del qual ha estat la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat a l’última Assemblea General Ordinària. El debat sobre la Llista Cívica va ser ric i intens.

En el transcurs de les votacions, es va rebutjar treballar, per ara, aquest projecte en un Grup de Treball, una proposta que presentava Presidència i la Comissió d’Estratègia i Discurs, previ debat al Comitè Permanent. Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent.

Tal com descriu el full de ruta, “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis”.

El Secretariat Nacional ha preferit que el debat quedi obert i continuï a través de les Comissions, a les Assemblees Territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies. Els socis de l’Assemblea prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta.

El compromís de tot el Secretariat Nacional amb la mobilització va ser explícit i es confirma amb les multitudinàries accions de protesta impulsades aquests darrers mesos i amb la convocada contra Felip VI aquest proper dimarts, 31 de gener, a les 15.30 hores a la plaça d’Ernest Lluch amb la plaça de Leonardo da Vinci, sota el lema “Ni rei, ni corona”.

19 d’octubre, a Matadepera, conferència del president Quim Torra

El dimecres 19 d’octubre, a Matadepera, el president de la generalitat Quim Torra presentarà el seu llibre “Les hores greus“.

L’acte començarà a les 19.00 h al Casal de Cultura.

Posicionament de l’Assemblea amb relació a la nova configuració del Govern

El Govern del president Pere Aragonès ha anunciat el nomenament de les noves conselleries, liderades per Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart; un govern ple de noms del passat que queda lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista elegit democràticament el 14 de febrer de 2021.

Aquest Govern, que aposta per un suposat “consens del 80% de la ciutadania”, té una minsa legitimitat, un mínim reconeixement al Parlament i només la capacitat de fer autonomisme de mirada curta. Amb aquests nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral.

La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa. Ja n’hi ha prou de mentir a la ciutadania. El projecte transversal i realista per a Catalunya és el de fer la independència. Avui, 10 d’octubre, el crit torna a ser el mateix: eleccions per a la independència.

En aquest sentit, aquest dissabte, l’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un posicionament sobre el trencament del Govern independentista. Després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, l’Assemblea va mantenir reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, es va reunir amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’ex-vicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat, un cop més, la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional, per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

Posicionament de l’Assemblea amb relació a la ruptura del Govern i l’estratègia dels partits

L’Assemblea Nacional Catalana ha mantingut, després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, s’ha reunit amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’exvicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut  l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

L’Assemblea tanca la ronda de reunions amb partits per presentar la DI

Avui l’Assemblea ha tancat la ronda de reunions amb partits per presentar la proposta d’activar la declaració d’independència el segon semestre del 2023. Al matí, Carles Riera  i Marina Sirvent del grup parlamentari de la CUP s’han reunit a la seu de l’Assemblea amb el seu vicepresident, Jordi Pesarrodona, la tresorera Ada Ferrer i el secretari nacional Josep-Lluís Rodríguez.

A les 16h de la tarda, la delegació de l’Assemblea s’ha desplaçat al Parlament de Catalunya per reunir-se amb Marta Vilalta i Meritxell Serret del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. Vilalta i Serret s’han mantingut en la línia de la negativa del President de la Generalitat de considerar la proposta, però s’han mostrat disposats a establir ponts de nou amb la societat civil independentista.

En acabat, el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona ha expressat que la reflexió després de les reunions amb partits “és que el poble és el que te la responsabilitat de fer pressió i dur a terme la independència” i que “veiem decidida a la gent, la força de la gent. Ahir era 20 de setembre i fa 5 anys hi havia gent decidida a tot, ara cal tornar a una mobilització continuada”. Finalment, Pesarrodona ha tornat a insistir que si els partits no mostraven cap proposta per dur a terme la independència, l’entitat es trobarà en la necessitat d’impulsar la llista cívica que l’entitat contempla en el seu full de ruta.

Aquest matí, l’entitat ha anunciat els actes que està organitzant l’1 d’Octubre  per tal d’incrementar la pressió als partits i desbloquejar el camí cap a la independència. Al matí, les assemblees territorials organitzaran actes commemoratius als seus municipis, a la tarda l’Assemblea farà una acció de protesta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i posteriorment es crida a la ciutadania a assistir a l’acte unitari a les 17 h a l’Arc de Triomf.

L’Assemblea presenta la proposta de la DI a Junts per Catalunya

Aquesta tarda s’ha celebrat una nova reunió de l’Assemblea per presentar la proposta de l’activació de la declaració d’independència el segon semestre del 2023. La trobada ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, on l’Assemblea s’ha reunit amb Laura Borràs, Jordi Turull i Albert Batet en representació del grup parlamentari de Junts per Catalunya, per valorar la proposta de l’entitat.

Un cop acabada la reunió, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat que Junts “vinculen la seva acció al pla de legislatura que van signar amb Esquerra Republicana i ho volen vehicular a través d’una taula d’entitats. No aposten decididament per aquesta proposta però no es neguen a considerar-la” tot i que ha afegit que “no han assegurat si la proposta es presentarà al debat de política general del 27 de setembre”.

Feliu ha assegurat que es continuaria la ronda de contactes amb partits i entitats en les properes setmanes i que, a l’espera de com es desenvolupin aquestes trobades, la percepció de l’entitat és que els partits continuen instal·lats en l’immobilisme i que si aquest s’allarga molt en el temps, dona més arguments per continuar desenvolupant la llista cívica.

El passat dimarts, l’entitat es va reunir amb el President en una trobada, on també hi van participar Òmnium Cultural i l’AMI, per presentar la seva proposta de la DI durant el segon semestre de 2023, on va quedar pal·lès que no consideraria la proposta. L’entitat ja posa la mirada a l’1 d’Octubre amb diversos actes i reivindicacions per tal d’incrementar la pressió als partits i desbloquejar el camí cap a la independència.

La DI ha d’arribar el 2n semestre de 2023

Aquesta tarda, l’Assemblea ha comunicat la data límit per la Declaració d’Independència (DI) en declaracions davant dels mitjans. Aquesta comunicació s’ha fet moments abans de la reunió convocada pel president Pere Aragonès amb les altres entitats independentistes al Palau de la Generalitat per abordar l’estratègia cap a l’alliberament nacional.

L’entitat ha proposat al Govern, partits i institucions fer la DI de Catalunya durant el segon semestre de 2023. Aprofitant el període de la presidència del Consell de la Unió Europea de l’Estat espanyol, i la gran visibilitat i presència internacional que comporta, dificultarà la repressió i la vulneració de drets fonamentals com les viscudes durant l’1 d’Octubre. És una finestra d’oportunitat que no es pot desaprofitar.

Per aquest motiu, l’Assemblea ha instat el Govern i el Parlament a mostrar el seu compromís amb la independència aprovant una resolució el pròxim 27 de setembre en el debat de política general. El compromís de les institucions quant a activar la DI el segon semestre de 2023 pot donar el tret de sortida a una gran mobilització ciutadana l’1 d’octubre de 2022, junt amb les institucions, per tal d’assegurar que la DI tingui lloc i sigui efectiva.

Aquesta reunió arriba després de l’èxit de la Diada, que va convocar centenars de milers d’independentistes amb el clam de fer realitat el mandat de l’1 d’Octubre.La mobilització als carrers és la clau per fer la independència i la força de la gent ha demostrat un cop més que l’independentisme no es rendeix.

El compromís de l’Assemblea amb la independència és absolut i avui ens refermem en el nostre missatge emès aquest 11-S: o independència o eleccions.

La no participació del president Aragonès a la manifestació de la diada no ens atura

Ara és l’hora del poble

Des de l’Assemblea Nacional Catalana no entenem com el president del Govern de Catalunya es fa foto amb el Govern de Madrid i no se la vol fer amb centenars de milers de catalanes i catalans que exigeixen la independència, el mateix que el seu partit porta al programa electoral.

Volem recordar que la manifestació és una mobilització en positiu per la independència, i que no es convoca contra ningú, però no avalem l’ autonomisme. Ha de ser una exigència i una normalitat democràtica que els ciutadans i els seus representants es trobin al carrer. I lamenten que en aquesta ocasió no es pugui fer amb el president de la Generalitat. La manifestació es planteja reivindicativa però pacífica i democràtica, i sempre ha estat així.

També recordem que la mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l’estratègia dels partits, que no s’adiu amb la independència. Si el moviment independentista ha avançat aquests anys ha estat gràcies a la no rendició, la lluita continuada i a avançar per la independència més enllà dels partits.

Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència. Passant per davant de polítics i partits. Convidant-los a sumar però des d’un lideratge que recau en el conjunt del poble i que sabrà trobar els camins i les alternatives necessàries per fer efectiva la independència

Comunicat de l’Assemblea davant la causa contra la MHP Laura Borràs

Al llarg d’aquest juliol hem vist l’esclat de l’enèsima controvèrsia entre els grups parlamentaris independentistes:l’aplicació del Reglament del Parlament de Catalunya a la seva presidenta arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte de fraccionament de contractes quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.

Aquest és un procediment que no era desconegut per part dels grups parlamentaris independentistes quan van pactar la investidura de les presidències del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, hem arribat a l’obertura del judici oral amb retrets i un to agre que denotairresponsabilitat i poc sentit d’estat per part de tots els actors implicats.

També hi arribem constatant que la MHP Laura Borràs no gaudirà de les garanties judicials que li pertoquen: hem vist com (interessadament i il·legalment) l’Estat espanyol filtrava peces del sumari judicial a la premsa, utilitzant de nou les seves clavegueres. Per tant, tot ens porta a pensar que Laura Borràs no gaudirà d’un judici just i amb les garanties judicials que pertoquen perquè és la líder d’un dels principals actors del moviment independentista i la presidenta del Parlament de Catalunya.

Davant d’això i dels fets ocorreguts al Parlament de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana afirma que:

  • L’Assemblea i el moviment independentista estan compromesos amb la lluita contra la corrupció i les males praxis administratives, com s’ha refermat amb la participació de l’entitat en la cimera del Pacte Nacional contra la Corrupció.
  • L’Assemblea està compromesa amb els drets fonamentals, les garanties judicials i la defensa d’un sistema judicial i polític garantista que es blindi davant les clavegueres.
  • La MHP Laura Borràs no està gaudint d’un procés judicial just, i les clavegueres de l’Estat espanyol han filtrat intencionadament fragments del sumari judicial al seu braç mediàtic per crear un ambient propens a la vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Instem, doncs, tots els actors polítics a reconèixer aquest fet.
  • Per garantir que la ciutadania d’aquest país tingui processos judicials amb plenes garanties judicials, cal acabar amb les clavegueres de l’Estat espanyol. Per tant, urgeix accelerar el procés d’emancipació nacional i assolir la independència per tenir un sistema judicial independent i sense clavegueres. Només la independència ens durà un marc de llibertat política i d’igualtat davant la llei.
  • La base social independentista no es mereix l’espectacle que ens obliguen a veure dia rere dia els grups parlamentaris independentistes. Tot plegat porta el moviment a la desafecció política i a fer que no ens creguem determinats discursos que pretenen “preservar les institucions” quan no veiem ni un mínim acte de sobirania des d’elles.
  • Són molts els esforços que es fan de forma altruista i voluntària per la independència de Catalunya des del moviment popular, i la base independentista està farta de veure com des de les institucions no s’està a l’alçada. Instem tots els actors polítics (institucionals, populars i internacionals) a trobar-nos de nou per traçar una estratègia que generi una ruptura per arribar a la independència.
PENTAX Image

L’Assemblea fa pública la fiscalització del 1r trimestre del 2022 del Govern de la Generalitat

L’Assemblea Nacional Catalana fa pública la fiscalització de l’acció de govern del 1r trimestre del 2022. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions, elaborat per l’entitat.

Els primers trimestres del mandat, analitzats en informes anteriors, es va observar un Govern que havia decidit renunciar a la confrontació en pro d’una taula de diàleg amb l’Estat espanyol i, alhora, havia deixat l’objectiu de la independència en un segon pla.

Pel que fa aquest primer trimestre de l’any, la regressió ha anat un pas més enllà, tal com s’ha evidenciat, per exemple, amb la taula de diàleg, el projecte de Jocs Olímpics organtizats pel Comitè Olímpic Espanyol i la proposta de modificació de la Llei de política lingüística per introduir-hi el castellà com a llengua de l’ensenyament. A Catalunya es visualitza un pacte d’estabilitat per dalt amb l’Estat espanyol.

Entrant en punts concrets d’aquest informe, cal destacar que en l’àmbit de la sobirania fiscal, financera i econòmica no hi ha hagut novetats destacables aquest trimestre. S’està molt lluny d’allò que l’Assemblea considera que hauria de fer un govern per avançar cap a la independència. Arran de l’anterior informe publicat i de la seva presentació al conseller d’Economia, l’entitat constata que va tenir un cert efecte, ja que en la comissió mixta Estat-Generalitat es van sol·licitar les dades per calcular les balances fiscals. Però, alhora, aquest fet denota com de lluny s’està dels objectius

En termes de garantir la sobirania energètica, Catalunya continua amb la paràlisi dels darrers anys, tot i el nou decret del Govern. Catalunya és enormement dependent de les importacions d’energia (95%), el sistema energètic continua sent molt ineficient i només un 8% de l’energia final és d’origen renovable.

En l’àmbit de la justícia lingüística és on segurament es visualitza més un retrocés del Govern respecte a un tema que és d’ampli consens del país com és el model d’escola en català. En aquest cas no només no s’ha fet res per combatre la sentència del 25%, sinó que ara es proposa que sigui el Parlament qui legitimi aquestes sentencies modificant la Llei de política lingüística per incloure-hi el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

Pel que fa al principi de la seguretat pública per un estat democràtic, el Govern ha entrat en una deriva repressora i censora, que l’ha portat fins i tot a enviar els Mossos per evitar el tall de la Meridiana.

L’únic àmbit on constatem una tendència positiva és el de l’acció internacional del Govern. Durant el trimestre ha incrementat la seva intensitat a l’exterior traslladant la situació de conflicte i repressió que es pateix a Catalunya i els anhels independentistes de l’electorat majoritari en el discurs més contundent de la Conselleria, i s’han obert noves delegacions en llocs estratègics que suposen un nou potencial. Caldrà esperar com es desenvolupen abans de poder avaluar-ne els resultats.

Finalment, en l’àmbit de la justícia social es continua avançant per adaptar les mesures sanitàries a la situació pandèmica del moment. També s’intenta donar sortida als efectes que ha produït la pandèmia, especialment sobre la població més vulnerable.