Tres-cents seixanta-cinc dies de trampa.

Tres-cents seixanta-cinc dies tancats a la garjola.

Tres-cents seixanta-cinc dies humiliats.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’abús de poder.

Tres-cents seixanta-cinc dies de fred, calor, por i disciplina imposada per un sistema judicial injust, que insulta les persones que defensen la llibertat.

Tres-cents seixanta-cinc dies que no tenim la República catalana.

Tres-cents seixanta-cinc dies de catalans a punt de mobilitzar-se.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’aguantar el a por ellos.

Tres-cents seixanta-cinc dies que en Roger Espanyol no hi veu d’un ull.

Tres-cents seixanta-cinc dies de solitud a la cel·la de la presó.

Tres-cents seixanta-cinc dies pensant en la llibertat.

Tres-cents seixanta-cinc dies covant la revolució.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’abandonament de la unilateralitat.

Tres-cents seixanta-cinc dies que podríem haver dedicat a la construcció de la República catalana.

Tres-cents seixanta-cinc dies amb l’objectiu desenfocat.

Tres-cents seixanta-cinc dies de paraules rebotades al vidre.

Tres-cents seixanta-cinc dies parlant de judicis, quan hauríem de parlar d’independència.

Tres-cents seixanta-cinc dies amb la llibertat personal i nacional als tribunals espanyols.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’acords i desacords per trobar la clau que obre la porta a l’exercici dels drets.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’inalterable dignitat.

Tres-cents seixanta-cinc dies pensant-vos.

Aquests tres-cents seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen compromís. No podem perdre més temps. Ens hem de mantenir ferms i decidits per fer realitat el mandat de l’1 d’octubre, per avançar obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República catalana. I només quan l’hàgim assolida, tindrem les claus de les presons, alliberarem els presos, podran tornar els exiliats i tota la gent represaliada veurà com s’aixequen les causes que tenen obertes.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana constatem que:

• Els cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol són qui exerceixen la violència, gràcies al monopoli de la violència legítima de l’Estat, que és qui ostenta el poder i en fa un ús abusiu.
• És un error que determinats sectors de l’independentisme hagin qualificat les darreres mobilitzacions de “violentes”. Fer-ho implica adoptar el mateix discurs de criminalització i banalització de la violència dut a terme per l’Estat espanyol contra el moviment independentista.
• Els responsables polítics dels Mossos d’Esquadra, així com tota la cadena de comandaments, haurien de fer una reflexió profunda de quin és el paper que els pertoca assumir en la present fase de construcció de la República catalana, i més encara en l’escenari actual d’expansió de l’extrema dreta.
• La implementació de la República catalana serà possible a través d’un programa de desobediència civil no-violent, organitzat i consensuat amb tots els actors, que s’enfronti a la violència intrínseca de l’Estat espanyol, el qual utilitza i utilitzarà el monopoli de la violència com a única via per aturar les aspiracions legítimes d’autodeterminació del poble català.
• El debat sobre la violència en els termes plantejats actualment forma part de l’estratègia de desviar l’atenció de l’objectiu principal, la independència, i de fer-nos caure en debats estèrils dintre del propi moviment.

Per tant, apostem per…

• La desobediència civil no-violenta com a eina estratègica per assolir la República catalana.
• Plantejar la no-violència com l’alternativa a una acceptació passiva de l’opressió. Creiem fermament que la no-violència ens permetrà implementar una República catalana amb uns espais de poder més repartits, sense odi ni venjances, amb una inclinació menor cap a la violència futura i amb uns resultats més satisfactoris i permanents.
• Condemnar i aïllar totes aquelles declaracions que intentin criminalitzar l’independentisme tot fent una banalització i una ampliació abusiva i tendenciosa de la concepció de la violència.

Assemblea Nacional Catalana