Dimecres 28, concentracions davant dels ajuntaments en defensa de l’escola catalana

Els atacs que està rebent el nostre sistema d’immersió lingüística són intolerables.

Som Escola convoca a sortir al carrer en suport al model d’escola catalana!

A les 18:00 davant de tots els ajuntaments del país!

MANIFEST: PER LA CONSOLIDACIÓ, PROTECCIÓ I MILLORA DEL MODEL EDUCATIU CATALÀ

Les entitats que avui som aquí, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.

El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.

Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya: “La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.

Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.

Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de serne la concreció.

El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.

L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.

Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

10 de març, a Palau-solità i Plegamans, dinar solidari

El 10 de març, a Palau-solità i Plegamans, és farà un dinar solidari amb els presos polítics i les seves famílies.

L’acte començarà a les 12:00 a la plaça de ca l’Estruch.

L’ANC convoca eleccions al Secretariat Nacional pel 17 de març

Aquest diumenge s’ha celebrat la VI Assemblea General Ordinària de l’ANC al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona. 3000 socis de tot el país han participat en un acte que dona veu als socis i debat sobre el futur no només de l’entitat, sinó també de les accions que durà a terme.

De fet, avui s’ha votat la ponència del full de ruta que l’actual Secretariat Nacional presentava. D’entre les més de cent esmenes presentades, n’hi havia dues a la totalitat que han estat rebutjades. El full de ruta presentat pel Secretariat ha estat avalat i aprovat, així com els informes de gestió, l’econòmic i el pressupost per a l’any 2018-2019. D’aquesta manera, l’entitat encara els reptes que plantejarà la implementació de la República amb una nova estratègia.

Nou full de ruta, eleccions el 17 de març i gran manifestació el dia 11 de març

El nou full de ruta preveu diversificar l’estratègia a partir de tres eixos: el social, posant èmfasi en el paper de l’ANC, la mobilització ciutadana i el seu apoderament; el nacional, que aposta per derogar el 155, restituir el govern legítim, l’alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats, així com el tancament de totes les causes judicials obertes. A més, aposta per mobilitzacions pacífiques i per iniciar el procés constituent. I finalment, el tercer eix aposta per internacionalitzar el conflicte, especialment mirant cap a Europa i les seves institucions.

D’altra banda, també s’ha acordat, a través de votacions, que les eleccions al nou Secretariat Nacional siguin el proper dissabte 17 de març.

Paral·lelament, l’Assemblea també ha fet públic que el proper 11 de març a la tarda es durà a terme una gran manifestació entre les Drassanes de Barcelona i les portes del parc de la Ciutadella per exigir un acord de govern. Serà, en paraules de l’entitat, un avançament de l’11 de setembre, per demanar que es formi un nou govern que doni forma a la ratificació dels resultats del 21-D.

Puigdemont i els consellers a l’exili, amb la República

Una de les sorpreses del dia han estat els discursos dels membres del govern a l’exili. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha compartit unes paraules enviades a través d’un vídeo des de Brussel·les. Puigdemont ha demanat mantenir el llegat viu de l’1 d’octubre, també allò que es va decidir el 27 d’octubre al Parlament i que es va “ratificar” el 21 de desembre, que és “el camí cap a una república independent” on la gent no tingui por a expressar les seves idees i on cap polític hagi de patir per fer-ho.

Les conselleres Serret i Ponsatí també han compartit unes paraules. No caure en la temptació de divisió i dels que volen provocar violència i seguir treballant per la República, sense renúncies i amb dignitat, han estat els seus missatges, respectivament. Al seu torn, el conseller Puig ha demanat seguir endavant en aquest procés que ja no té marxa enrere possible. Finalment, el conseller Comín ha demanat una ANC forta per arribar al final del camí, que serà llarg, motiu pel qual calen cames robustes, a Barcelona i Brussel·les, i també braços musculats, que han de ser la societat civil.

El gran fil roig de la transversalitat

El fins ara president de l’entitat, Jordi Sànchez, ha compartit unes paraules, que podeu consultar aquí, escrites des de Soto del Real, lloc on està empresonat des del passat 16 d’octubre. Sànchez demana preservar l’ANC, que descriu com “gran fil roig de la transversalitat del país a favor d’un estat català independent en forma de República”. Tanmateix, demana no “abaixar la guàrdia” ni tampoc l’exigència amb nosaltres mateixos com a entitat ni amb els representants polítics.

Sànchez agraeix l’escalf rebut des del 16 d’octubre passat, i dona tot el suport a la futura presidència de l’ANC, així com no perdre el nord i oblidar tot el que s’ha guanyat. Finalment, demana que se li guardi una armilla de voluntari per, quan surti, seguir fent camí “tots junts”.

La victòria és nostra

Al seu torn, el vicepresident de l’Assemblea, Agustí Alcoberro, ha volgut posar en valor el paper transversal i decisiu que l’entitat ha tingut, per exemple, en posar a l’agenda política un referèndum, el de l’-O, que es va convertir en la llança necessària per donar el tret de sortida a la construcció de la República. Però també el paper que ha tingut l’entitat des de l’1-O, on, malgrat els moments difícils, l’entitat ha treballat per revertir un estat de desànim generalitzat en “energia positiva” per revertir-ho, com les manifestacions continuades, especialment la de l’11 de novembre, però també el viatge a Brussel·les o la Caixa de Solidaritat.

Tot i això, Alcoberro ha enviat un toc d’atenció als partits polítics republicans, perquè es posin d’acord i comencin a treballar per formar govern, i ha advertit que l’ANC estarà “amatent” i preparada per mobilitzar-se, com, de fet, ja ha dit que es farà el proper 11 de març, si no hi ha acord. Malgrat això,  Alcoberro ha estat clar: “la victòria és nostra”. I és que pel vicepresident de l’entitat, ja hi ha més de dos milions de persones que han decidit trencar amb el regne d’Espanya, percebut, sovint, com aliè. I això evidencia que la victòria de la República és inevitable. “La veurem i l’assolirem”, ha dit.

Per acabar, Alcoberro ha tingut unes paraules d’agraïment, i ha enviat un missatge de futur: hi ha relleu, i sempre hi haurà gent disposada a prendre el relleu a aquells que pateixin injustament la repressió.

L’assemblea ha acabat amb tots els membres del Secretariat Nacional sobre de l’escenari, acompanyats d’amics i familiars dels presos polítics, així com de membres d’entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, de l’AMI i de l’ACM.

IMG_7328

Declaracions del Secretari general d’Amnistia Internacional denunciant violència l’1O

El Secretari general d’Amnistia Internacional, Salil Shetty, ha fet unes declaracions admetent la violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre. Amnistia Internacional també diu que els Jordis no haurien d’estar a la presó.

Informe sencer

L’ANC impulsa un dejuni públic per denunciar la repressió política de l’Estat

L’Assemblea Nacional Catalana i altres entitats populars i de drets humans han obert un web d’inscripcions per apuntar-se al dejuni públic i col·lectiu que es distribuirà arreu de Catalunya, en centres cívics i locals d’entitats i institucions.
Amb el dejuni, les entitats organitzadores es solidaritzen amb els presos i els exiliats per denunciar la repressió política de l’Estat espanyol contra el poble català i els seus representants legítims.

A cada espai de dejuni hi haurà diverses persones que dejunen, només prenent aigua, durant un mínim de dos dies i fins a un màxim d’una setmana, segons les seves possibilitats i lliure compromís.

Es faran relleus de manera que el dejuni es mantindrà el temps que es consideri convenient.

Per inscriure-s’hi només cal anar al web www.prouostatges.cat, triar el lloc on es vol fer el dejuni, marcar al calendari la data d’inici i quants dies es vol dejunar entre 2 i 7 i l’organització es posarà en contacte amb l’inscrit per donar-li més dades.

Es poden apuntar al dejuni les persones majors d’edat i, preventivament, fins a 75 anys. El dejuni serà d’un mínim de dos dies i d’un màxim de set dies seguits.

 

Manifest

El poble de Catalunya pateix una asfíxia cada dia més gran en la seva lliure expressió democràtica i l’existència de veritables ostatges polítics n’és la mostra més evident. Si els ostatges són persones retingudes per la força, per a l’alliberament de les quals s’exigeixen contrapartides des dels xantatges més diversos, els presos polítics i els governants catalans forçats a exiliar-se s’han convertit en ostatges inequívocs de l’Estat espanyol. I, com ells, també ho són centenars d’alcaldes i tantes altres persones d’organitzacions que treballen democràticament per l’emancipació nacional de Catalunya, víctimes d’una persecució politicojudicial convertida en causa general, que és un atac flagrant als drets més fonamentals de la persona.

Els líders polítics, empresonats sense judici o forçats a l’exili, són falsament presentats com a persones violentes, acusats d’uns delictes de rebel·lió i sedició inexistents i encausats per uns tribunals que no són competents, tal com defensen centenars d’experts en dret penal. Uns delictes inexistents, totalment irreals, construïts des de la imaginació dels qui dirigeixen els aparells politicojudicials d’un Estat on la separació de poders queda totalment en entredit. I un delicte imaginari és molt més perillós que un delicte real, perquè no té límits. I aquí, sense límits de cap mena, és on ens trobem en aquest estat que s’imposa, que vol intimidar tot l’independentisme i tots els defensors d’una democràcia amb drets reals, convertint tota la ciutadania en ostatges potencials.

Fa molts dies, inacabables dies, que esperem l’alliberament complet dels presos i el retorn dels exiliats, però això no està passant, ni tan sols quan s’ha constituït el nou Parlament de Catalunya, per al qual la majoria han estat elegits, després de les imposades eleccions del 21 de desembre. En una actitud revengista, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix el cas, Pablo Llarena, els manté a la presó i en ordre de recerca, en una decisió d’escàndol, sense més explicació que la voluntat d’una humiliació personal i col·lectiva.

Ha quedat clar que qüestionar la indivisibilitat d’Espanya i reclamar el dret dels catalans a decidir el propi futur són els pitjors i més greus delictes que es puguin plantejar en la monarquia constitucional espanyola, on si no hi ha violència aquesta és inventada en els atestats policials. I on al mateix temps s’hi tolera alegrement que criminals de debò continuïn campant a veritable cos de rei i on les agressions de grups d’extrema dreta quedin impunes.

L’Estat espanyol ha mostrat la seva cara més ferotge i antidemocràtica i cal aturar-lo. És aquesta repressió política i persecució judicial que està infringint contra el poble de Catalunya el que denunciarem fent aquest dejuni col·lectiu en solidaritat amb els nostres presos polítics i exiliats.

Prou d’ostatges!

No hi ha prou presons per a tanta dignitat.

Llibertat per als presos polítics i exiliats!

dejuni_v4-05_0

Vídeo “4 mesos de fred, 4 mesos sense Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart”

Ahir vam tornar a sortir per exigir la llibertat de Sànchez, Cuixart, i també de Junqueras i Forn I ho tornarem a fer fins que tornin a casa! No esteu sols!

Barcelona s’il·lumina amb una marxa que reclama la llibertat de Sànchez i Cuixart quatre mesos després del seu empresonament

Quatre mesos després de l’empresonament de Jordi Sànchezi Jordi Cuixart, la ciutadania ha tornat a omplir els carrersper exigir-ne la llibertat i denunciar la repressió de l’Estat espanyol. Aquest vespre, moltes poblacions del país han acollit concentracions davant dels ajuntaments. A Barcelona, una caminada massiva que ha anat des de plaça Sant Jaume fins la presó Model ha servit com a protesta.

A plaça Sant Jaume, Agustí Alcoberro, vicepresident de l’Assemblea, ha comparat la situació de repressió actual com una presó en la qual el rancor, l’odi i la repressió obeeixen a una raó principal: “no ens perdonen la victòria del’1 d’octubre”, ha dit. Per Alcoberro, l’Estat no perdona que més de dos milions de persones, ciutadans de tot el país, es mobilitzessin per votar, defensar les urnes, malgrat la brutalitat policial, i demostrés al món la voluntat decidida de proclamar la República catalana.

Per aquest motiu, Alcoberro ha dit que ja no hi ha passos enrere possibles, i ha afirmat que la causa dels presos polítics i dels exiliats és també la causa de la llibertat de Catalunya. “Lluitant per la llibertat d’aquestes persones, homenatgem la seva dignitat”, ha dit, i ha afegit que, d’aquesta manera, també es lluita per la llibertat.

Finalment, ha volgut deixar clar que no es pot normalitzar aquesta situació de repressió, per això no s’ha parat d’obrir nous camins. Dit això, ha volgut tenir també un record per les persones que hauran de declarar la setmana que ve davant del Tribunal Suprem.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, al seu torn, ha demanat posar en valor la democràcia, els drets civils i els valors republicans que han de ser els pilars del nou país. Mauri ha tingut també un missatge per aquells que volen imposar el castellà com a llengua vehicular a l’escola: “no aconseguiran dividir-nos per qüestions de llengua ni origen”, i ha defensat el model educatiu català. “El model d’escola catalana no es toca”, ha conclòs.

Il·luminant la ciutat

La gent congregada a plaça Sant Jaume i voltants s’ha anat desplaçant molt a poc a poc degut al gran nombre de ciutadans que s’han volgut unir a la marxa. Sortint de la plaça, han anat baixant pel carrer Ferran fins a les Rambles, direcció a la presó Model, passant per plaça Catalunya, Gran Via i carrer Entença, fins arribar davant de l’antiga presó Model.

Un cop allà, s’ha llegit el manifest, que podeu consular aquí, que remarca el fet que tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart són empresonats per les seves idees, i alerta de la repressió viscuda i que vindrà, i de l’arbitrarietat judicial, que vulnera drets fonamentals i que persegueix ciutadans pel simple fet de ser republicans i independentistes. El manifest reclama l’alliberament immediat dels quatre presos polítics i remarca que la ciutadania s’ha tornat “més lliure” des del 16 d’octubre, quan van ser empresonats, perquè “ja no consenteix a obeir aquest Estat”, que tracta Sànchez i Cuixart com si fossin terroristes.

Albano Dante Fachin ha volgut compartir també unes paraules, i ha començat posant en valor el paper de l’1 d’octubre, i sobretot ha demanat conjurar-nos perquè aquest poble no oblidi la gent que s’ho ha jugat tot perquè la gent pogués votar. “Aquell dia quedarà sempre”, ha dit, i ha demanat defensar els valors democràtics i d’empoderamentque són els que fan por als que no creueun en la democràcia.

Per acabar, ha volgut enviar un missatge als ciutadans de la resta de l’Estat, advertint-los que allò que està en joc és la democràcia de tots i totes. I ha advertit l’Estat: no hi ha diàleg possible ni sincer mentre hi hagi gent a la presó.

Impaciència per sortir

Oriol Sànchez, fill de Jordi Sànchez, ha llegit unes paraules que el fins ara president de l’ANC ha escrit des de Soto del Real. En aquesta breu carta, Sànchez reconeix sentir impaciència per poder sortir i compartir temps i vivències amb familiars, però també admet tenir impaciència perquè la unitat entre sobiranistes es preservi i es recuperi el govern, la “normalitat” i el 155 desaparegui. Tot i així, Sànchez es mostra convençut que la situació es resoldrà i es preservarà no només el valor de la unitat, sinó també el mandat de les urnes.

Finalment, el fins ara president de l’Assemblea reitera la impaciència que té per seguit fent camí al costat de tanta gent per fer realitat un “país pròsper, nacionalment lliure, socialment just i profundament democràtic” on ningú sigui perseguit per les seves idees. “Sé que construirem aquest país i que el llegarem als fills i als fills dels nostres fills, però la impaciència em pot”, conclou.

El nebot de Jordi Cuixart, Pol Leiva, ha compartit també un missatge del seu tiet des de Soto del Real. “No hi ha justícia sense llibertat”, ha començat, i ha enviat un missatge d’unitat, d’empatia i diàleg constant. Als partits, els ha dit que és hora de prendre decisions valentes i generoses, i posar en valor els èxits; i per acabar, ha demanat que la presó provisional no condicioni cap decisió parlamentària.

Finalment, el cantant Salva Racero ha interpretat les cançons “Que boig el món” i “Tornarem”.

Al Vallès Occidental

A diverses ciutats del Vallès Occidental, especialment a les més grans, també van fer-se concentracions de suport als presos polítics.

A Sabadell, Sant Cugat i Terrassa els actes estaven previstos amb antelació i comptaven amb la participació de diverses entitats solidàries amb els represaliats.

Aquest és un recull gràfic dels actes.

Barberà del Vallès

Montcada i Reixac

Sabadell

Sant Cugat

Terrassa

Barcelona

Avui divendres, il·luminem la llibertat a Barcelona i davant dels ajuntaments

Avui fa quatre mesos del dilluns 16 d’octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van anar a declarar davant dels jutges espanyols i els van tancar a la presó, on encara esperen judici, amb acusacions molt greus i del tot falses. Són dos homes de pau. Amnistia Internacional ha recordat fa pocs dies que mantenir-los a la presó és excessiu, desproporcionat, i que haurien de sortir en llibertat immediatament.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart saben que estem mobilitzats, que els recordem. Reben notícies i reben moltes cartes. El teu escalf, els llaços grocs, la teva presència a les manifestacions i les concentracions els dona moltes forces. Ens ho han explicat sovint.

Aquest divendres ens concentrem a les 19.00 h a la plaça Sant Jaume de Barcelona i en concentracions organitzades per les assemblees territorials davant dels ajuntaments. A Barcelona, sortirem a les 19.30 h en manifestació de la plaça Sant Jaume fins a l’antiga presó Model, on farem un breu acte final de reivindicació.

Al Vallès Occidental es faran aquestes concentració:

16 de febrer, a Sabadell, Sempre endavant. Llibertat presos polítics!

16_02_2018_acte_suport_cuixart

El divendres 16 de febrer farà quatre mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són injustament a la presó, quatre mesos de vergonya i d’ignomínia.

Per això, us animem a sumar-vos a una molt bona iniciativa d’amics i familiars de Jordi Cuixart, un acte en suport seu i, òbviament, també per a Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Aquest acte es farà el divendres, 16 de febrer, a partir de dos quarts de 6 de la tarda, a la pl. del Vallès, i consistirà una plantada de flors grogues per tenir sempre presents els presos: podreu comprar allà mateix les flors (els beneficis aniran íntegrament a la Caixa de solidaritat) però també les podeu dur vosaltres! A més a més, ens acompanyarà la Coral de Can Capablanca.

Us encoratgem a participar-hi!

Organització: amics, amigues i familars de Jordi Cuixart

Us podeu descarregar el cartell de l’acte aquí.

Comunicat “Dignitat, responsabilitat i radicalitat democràtica”

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària a Igualada aquest dissabte 10 de febrer, considera que hem entrat en una fase decisiva del camí que ens ha de portar a la independència efectiva de Catalunya. Ara cal demostrar que uns i altres estem disposats a assumir les responsabilitats i conseqüències penals davant de l’estat demofòbic que tenim obertament en contra.

  • Demanem sentit de responsabilitat als polítics en el seu lideratge cap a la independència, assumint els riscos que això comporta tot donant-los el suport necessari des de la societat civil perquè aquesta condició es pugui complir.
  • Respondrem judicialment a l’abús de poder de l’Estat espanyol i farem costat a tothom que emprengui accions en aquest sentit.
  • Denunciem la inacció, i preparem mobilitzacions per donar suport a accions valentes o per exigir-les. Per això, en cas que no hi hagi acord per a la investidura, cridem a mobilitzar-nos immediatament per exigir la investidura del president que hem votat i a favor de la República.
  • Reclamem a les forces polítiques catalanes que s’investeixi de nou el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya i de dorma efectiva, sense estar condicionats als desacreditats tribunals espanyols, la llei dels quals no ha de tenir efectes sobre el territori de Catalunya des de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017.
  • Així mateix, quan el president Puigdemont torni a Catalunya per entomar el repte de liderar la creació efectiva de la República Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana serà al seu costat i defensarà les nostres institucions i Govern fins a les últimes conseqüències.

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

24 de febrer, a Sentmenat, calçotada per la llibertat

El dissabte 24 de febrer, a Sentmenat, és farà una calçotada organitzada per Sentmenat per la Independència.

Començarà a les 14:00 al pavelló Primer de Maig.

Sabadell, 9 de febrer. Concert de Blues Captain en solidaritat amb els presos polítics.

Divendres 9 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, ens trobarem al Racó del Campanar per sentir el segon concert a favor de la llibertat dels presos polítics i de suport a la caixa de solidaritat amb els nostres representants polítics i els Jordis empresonats.

Ens acompanyarà, de manera desinteressada, el grup Blues Captain que tocaran el seu repertori habitual de peces de blues i de rock. El grup està format per tres músics sabadellencs: Jordi Mourelo, guitarra i veu; Víctor Manjarín, baix i Ricard Lujan, bateria.

L’accés per sentir els intèrprets serà lliure i podreu col·laborar amb la Caixa de Solidaritat.

Els concerts estan organitzats juntament amb els Cracs d’ANDI.

(Aquest concert estava previst de fer el dia 26 de gener, però es va posposar de dia per la pluja)

L’advocat Ben Emmerson insta Nacions Unides a exigir l’alliberament immediat de Sànchez, Cuixart i Junqueras

El prestigiós advocat britànic Ben Emmerson es posa al capdavant de la causa pels presos polítics catalans. Aquest dijous 1 de febrer del 2018, ha denunciat el cas davant les Nacions Unides. Concretament, Emmerson, una eminència mundial en el dret internacional humanitari, ha presentat una comunicació al Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària – Working Group on Arbitrary Detention perquè confirmi si la situació de presó preventiva de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras vulnera drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol.

Tal com el mateix Emmerson ha confirmat en una roda de premsa a Londres, la petició insta al Grup de Treball a exigir al govern espanyol la llibertat immediata de Cuixart, Sànchez i Junqueras i posar punt final a les nombroses violacions de la Declaració Universal de Drets Humans i de la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics.

Emmerson argumenta que hi ha evidències clares que s’han vulnerat drets fonamentals com la llibertat d’expressió, manifestació i participació. També el dret a tenir un judici just i afegeix que Cuixart, Sànchez, Forn i Junqueras són a la presó en un cas clar de discriminació per motius polítics. En la seva exposició, Emmerson subratlla que tots aquests drets estan protegits per la Declaració Universal de Drets Humans  i la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics.

En els propers dies, aquest organisme de les Nacions Unides comunicarà al govern espanyol que ha rebut la petició i que inicia una investigació a partir de la qual els experts avaluaran els arguments elevats per Emmerson. i, posteriorment, el Grup de Treball es pronunciarà. Les conclusions no són vinculants però són un element de pes per a qualsevol tribunal internacional. Aquest organisme de Nacions Unides ha fixat posició sobre la vulneració de drets humans a països com Veneçuela, Ruanda o l’Iran.

Qui és Ben Emmerson?

Membre fundador bufet d’advocats Matrix Chambers, Ben Emmerson és una eminència mundial en dret internacional humanitari i drets humans. Acumula més de 25 anys d’experiència litigant davant de tribunals internacionals, inclosa la Cort Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia. Del 2012 al 2017, va ser relator especial de les Nacions Unides per als drets humans i la lluita contra el terrorisme.

Clients i casos rellevants

  • Llei mordassa Govern espanyol (2015). Va ser un dels relators de les Naciones Unides que va advertir el govern espanyol que la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, suposa una amenaça sobre els drets humans i llibertats fonamentals dels individus i els drets de manifestació i expressió.
  • Maria Litvinenko (2015). Emmerson va ser l’advocat de la dona de l’ex agent rus Alexander Litvinenko, mort al 2000 després de ser enverinat a Londres. Emmerson la va representar durant la investigació i, després de conèixer les conclusions que apuntaven directament Putin, va demanar al Regne Unit que actués contra el que considerava “acte terrorista i nuclear”.
  • Moazzam Begg (2013). Ciutadà britànic va estar empresonat injustament a Guantànamo, durant 6 mesos, acusat de terrorisme a la guerra civil de Siria.

Com a relator de les Nacions Unides també ha denunciat la repressió política a l’Aràbia Saudita i la tortura a països com Tunísia.

Què és el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària?

És un mecanisme creat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en el qual experts en la matèria investiguen detencions que puguin atemptar contra els principis establerts per tractats internacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de la seva creació, l’any 1991, ha emès més de 600 dictàmens.

El Grup de Treball sobre detenció arbitrària ja va emetre un comunicat després del referèndum de l’1 d’octubre on feia una crida al govern espanyol a respectar plenament els drets fonamentals, inclosa la llibertat de reunió i associació, i l’instava al diàleg polític. El grup de treball també s’ha pronunciat en altres ocasions sobre l’ús persistent de l’Aràbia Saudita de lleis antiterroristes per perseguir activistes pacífics; han demanat a l’Iran que anul·li una pena de mort contra l’acadèmic Ahmadreza Djalal condemnat per espionatge; han condemnat l’empresonament de l’advocat de drets humans xinès Jiang Tianyong; i ha instat el govern de Xile a no aplicar la llei antiterrorista contra els pobles indígenes.

Defensarem el que hem votat

El Ple del Secretariat Nacional, convocat de manera extraordinària aquest dissabte, ratifica la posició que l’Assemblea Nacional Catalana ha defensat sempre:

  1. Vam acceptar, per pragmatisme, i perquè no ens fan por les urnes, la convocatòria il·legítima feta per M.Rajoy.
  2. Hem estat disposats a tornar a les urnes. Les urnes han parlat i hem guanyat.
  3. No acceptarem més imposicions ni usurpacions de la sobirania de Catalunya.
  4. Només acceptarem el mandat de les urnes del 27S de 2015, el resultat del referèndum de l’1 d’octubre, ratificat a les urnes el 21D.
  5. Qualsevol altra cosa que no sigui materialitzar aquest mandat, l’entendrem com una imposició inacceptable en una democràcia, com una prova definitiva del cop d’estat i de l’esperit dictatorial de l’Estat espanyol, que mai no acceptarem. En conseqüència, no ens mourem de la nostra radicalitat democràtica i arribarem fins on calgui per defensar-la.

Demanem a la ciutadania catalana que estigui amatent a mobilitzar-se per defensar el seu vot!

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

logo2018

La Guàrdia Civil es persona a la seu de l’Assemblea per un requeriment judicial

Aquest matí, agents del cos policial de la Guàrdia Civil s’han personat a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu d’obtenir informació de la investigació que està duent a terme el jutge Pablo Llarena.

A quarts de deu del matí, els agents, que portaven una diligència judicial d’investigació tecnològica, han demanat bolcar els correus electrònics del fins ara president de l’entitat, Jordi Sànchez. Cap al migdia, un cop les tasques requerides han estat resoltes, els agents han abandonat la seu. Paral·lelament, la Guàrdia Civil també s’ha personat a la seu d’Òmnium Cultural.

Segons Agustí Alcoberro, vicepresident de l’Assemblea, aquesta diligència es tracta d’un acte “normal” que forma part del procediment judicial i que no significa cap canvi en el procés. Per tant, ha remarcat la normalitat dels fets i ha fet una crida a la ciutadania perquè no es concentrés davant de la seu i deixés treballar amb normalitat els agents. Paral·lelament, ha volgut agrair les mostres de suport rebudes d’arreu.

100 dies amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart empresonats

L’actuació judicial ha tingut lloc el mateix dia que es compleixen 100 dies de la detenció i empresonament del fins ara president de l’entat, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Alcoberro n’ha volgut remarcar la coincidència, i ha recordat els cops que des de l’ANC s’ha denunciat aquesta situació, que ha definit com a trista i indignant. “Esperem poder-la revertir”.