La comissió d’investigació de Pegasus al Parlament Europeu ha publicat un informe demolidor amb l’Estat espanyol, suggerint que totes les proves apunten que és responsable de l’escàndol de ciberespionatge Catalangate contra independentistes.L’informe confirma 65 atacs a líders independentistes catalans, dels quals l’Estat espanyol només n’admetia 18.

En una roda de premsa celebrada ahir a Brussel·les, l’eurodiputada holandesa i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In‘t Veld, va criticar les autoritats espanyoles per no entregar-los prou informació. “Hi ha indicis forts que polítics i altres han estat monitoritzats, espiats, sense cap amenaça evident, imminent i immediata per a la seguretat nacional”, va dir. Això suposa una vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la intimitat.

L’informe preliminar de la comissió afirma que “en almenys 4 estats de la unió”—entre ells l’Estat espanyol—“s’ha fet servir programari espia il·legítimament”, que “l’anàlisi dels atacs mostra un patró clar”, i que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política a Catalunya.Tanmateix, sense la col·laboració de les autoritats espanyoles, la comissió d’investigació no disposa de prou informació sobre el que la ponent reconeix com un assumpte “molt delicat”.

Encara més, l’informe afirma que “el Consell d’Europa i els governs estatals estan practicant l’omertà”, fent pressióperquè l’espionatge il·legal sigui “exclusivament un tema nacional” i que aquest espionatge forma part d’un “sistema dissenyat específicament per servir d’eina de poder polític i control”, en el qual “es rebutja l’accés a la informació a les víctimes, fins i tot respecte a les acusacions que suposadament han justificat la seva vigilància. Els fiscals, els jutges i la policia rebutgen investigar i sovint posen la càrrega de la prova sobre les víctimes, esperant que siguin elles les que provin que han estat espiades. És un cercle viciós que deixa les víctimes sense recursos”.

L’informe destaca també que “La Seguretat Nacional s’invoca com un pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” i fins i tot afirma que “tots aquests elements combinats formen un sistema dissenyat per al control i l’opressió”. Entre les recomanacions de l’informe, destaca la petició que es creï un Fons Europeu de Litigació per finançar la litigació a les víctimes de l’espionatge, i que el Consell Europeu faci la seva pròpia investigació i una cimera extraordinària per aquest tema.

L’eurodiputada holandesa també es va mostrar molt crítica amb la Unió Europea i va denunciar la seva doble moral: “Quan els atacs a la democràcia venen des de dins, la Comissió calla. Quan l’amenaça a la democràcia no és un desconegut llunyà, sinó els governs dels estats membres de la UE, la Comissió considera de sobte que la defensa de la democràcia europea ja no és una qüestió europea”.

En aquest sentit, va dir que la Comissió d’Investigació de Pegasus està fortament polititzada. “De vegades es pot sentir la presència dels governs nacionals en els nostres debats”, va afirmar. Aquesta ingerència política sembla ser el motiu pel qual el comitè encara no ha visitat Espanya, tot i que és el país europeu on l’espionatge ha estat més utilitzat.

Fa unes setmanes, l’eurodiputat txec i membre del Comitè Pegasus, Marcel Kolaja, va denunciar en una entrevista a Vilaweb que els principals grups polítics estaven fent molta pressió per evitar que es dugués a terme una visita a l’Estat espanyol. Això és extremadament preocupant, tot i que que el Comitè d’Investigació de Pegasus seguirà treballant uns mesos més i Sophie In’t Veld va expressar la seva esperança que acabin visitant l’Estat espanyol.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, recorda que: “L’Assemblea Nacional Catalana s’ha vist afectada per l’espionatge indiscriminat del CatalanGate.Dos expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, així com altres membres de l’organització, han estat víctimes d’atacs només pel seu compromís amb la independència de Catalunya.”

L’Assemblea va posar una querella per aquest cas, que va ser admesa a tràmit a finals de juliol pel jutjat d’instrucció núm. 23 de Barcelona. L’Assemblea havia demanat la recusació del jutge que la va admetre, Jaime Conejo Heredia, pel seu biaix polític acreditat per publicacions anti independentistes a les seves xarxes socials i per la seva vinculació a l’exèrcit espanyol, però abans que es resolgués la recusació, aquest jutge, que era suplent, ha estat substituït per una nova jutgessa titular, Ma Àngels Falip Ibarz, i s’ha retirat la recusació.

Feliu també ha expressat que “L’Assemblea Nacional Catalana se suma a la petició recent d’algunes personalitats, entre les quals hi havia víctimes com el president Quim Torra, i l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Cal que el Parlament de Catalunya impulsi la creació d’una comissió internacional independent,perquè se suspengui tota col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació independent. Es necessita l’obertura d’un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades,dotant-les de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica finançada per les institucions públiques catalanes.”

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha visitat el Parlament britànic a Westminster, Regne Unit, on s’ha reunit amb el grup de parlamentaris APPG on Catalonia i ha mantingut diverses reunions amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin, acadèmics i entitats, a més de reforçar lligams amb la comunitat catalana de Londres.

La trobada va tenir lloc el passat dilluns 24 i estava organitzada per una de les delegacions de de l’Assemblea al Regne Unit, ANC England, i el grup de treball interparlamentari All-Party Parliamentary Group(APPG) on Catalonia, creat el 2017 per fer un seguiment del conflicte català i desenvolupar vincles entre els dos territoris.

En la sessió, Dolors Feliu va presentar una ponència sobre les últimes notícies del moviment independentista i la política catalana i ha denunciat com, cinc anys després del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, continua la repressió contra els catalans.

En aquest sentit, va destacar l’escàndol del Catalangate i va recordar que hi ha milers de persones processades per les seves idees polítiques: “Aquesta onada repressiva ha estat planificada per les autoritats espanyoles per crear un efecte desmobilitzador entre els independentistes”.

Un altre tema que es va tractar va ser la taula de diàleg entre el govern català i el govern espanyol. “Vam advertir que no donaria fruits, i se’ns ha donat la raó. Es deia que el diàleg desjudicialitzaria el conflicte català, però des d’un primer moment el govern espanyol es va negar a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia o independència de Catalunya”, va expressar Feliu.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana també va expressar que el conflicte català no és un afer intern i s’ha centrat en la feina que està fent i seguirà fent l’entitat per pressionar les institucions europees, perquè no facin els ulls grossos davant el patiment de la ciutadania de Catalunya: “Els catalans som ciutadans europeus i, per tant, tenim certs drets que cal protegir. Si Espanya abusa dels drets fonamentals amb impunitat, això estableix un precedent perillós a la Unió Europea”.

Durant la seva visita a Londres, Dolors Feliu ha mantingut reunions a porta tancada amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin irlandès, per entendre la situació actual dels territoris respectius i trobar maneres de continuar la cooperació i el compromís entre aquestes nacions, especialment amb la previsió de possibles futurs referèndums d’autodeterminació a Escòcia i Irlanda.

Dolors Feliu també s’ha reunit amb acadèmics de la Catalan Society de la Universitat de Cambridge, i ha assistit a una reunió amb Privacy International, una ONG internacional amb seu a Londres que treballa per protegir els drets digitals a tot el món, amb la qual han parlat sobre l’escàndol del Catalangate i la necessitat d’exigir responsabilitats als Estats que utilitzen el ciberespionatge per vulnerar els drets fonamentals.

Aquest vespre, l’Assemblea ha clausurat l’acampada ‘Nosaltres Acusem’, que denuncia la causa general contra l’independentisme. L’acampada s’ha celebrat aquest cap de setmana a la plaça Catalunya, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis i l’aniversari de l’afusellament del president Companys. Milers de persones han passat per la plaça Catalunya per presenciar algun dels molts actes que hi han tingut lloc per tal de fer costat a les persones represaliades de base, que segueixen patint la repressió ferotge de l’Estat Espanyol.

Així ho ha destacat la presidenta, Dolors Feliu, en l’acte de clausura: “Calia donar visibilitat als qui de vegades no en tenen. Tenim un dia a dia que no hi pensem, però aquesta gent, moltes vegades joves, necessiten el nostre suport i no podem fer veure que no existeixen. Vivim en un país on ens represalien de veritat. Són els nostres fills, filles, veïns i veïnes!”.

El vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, ha volgut destacar que “amb aquesta campanya iniciem una sèrie d’actes per donar suport als lluitadors pels drets nacionals”. I ha afegit: “Serem sempre amb ells! Avui hem sembrat la llavor”.

L’acampada ha comptat amb personalitats conegudes del món independentista, com Lluís Llach (Debat Constituent i Consell de la República), Josep Costa (exvicepresident del Parlament de Catalunya), Gabriela Serra (exdiputada del Parlament), Neus Torbisco (Consell de la República i Òmnium Cultural), i antics membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, com Elisenda Paluzie(vicepresidenta de l’UNPO) i Pep Cruanyes (president de la Caixa de Solidaritat).

Però, els veritables protagonistes del cap de setmana han estat el gran nombre de represaliats anònims que, des de fa anys, pateixen la repressió de la justícia espanyola. Alguns d’ells, com Marcel Vivet, Xènia Garcia, Roger Espanyol, Joel Muñoz, Tomàs Sayes, Tomàs Germinal, la Plataforma Antirepressiva de Ponent, la Xarxa Antirepressiva de Familiars de Deteningudes o Dani Gallardo, han participat en els actes de forma presencial, però molts d’altres també ho han fet de forma virtual.

Amb aquesta acció, l’entitat buscava visibilitzar els centenars de persones encausades – algunes pendents de judici i altres ja jutjades-, que formen part dels més de quatre mil represaliats per la causa general contra l’independentisme, molts d’ells i elles joves desconeguts, que no es troben sota el focus de la premsa i que no han sentit prou ni el suport dels partits independentistes ni de la societat civil.

La campanya ‘Nosaltres acusem’ vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.

En la segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures a través de les assemblees territorials per crear una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener de 2023, en què es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.

La campanya ‘Nosaltres acusem’, que segueix les indicacions del full de ruta de l’entitat, continua la feina de l’Assemblea després d’accions nacionals i internacionals contra la repressió espanyola, com la presentació d’un informe internacional sobre la repressió contra els moviments d’autodeterminació als EUA o la querella de l’entitat contra les forces de seguretat de l’Estat per l’escàndol d’espionatge del Catalangate, entre d’altres.

L’Assemblea Nacional Catalana va coorganitzar ahir un acte a Nova York per presentar l’informe ‘Eines de repressió: L’Estat espanyol i les tendències mundials en el silenciament dels moviments d’autodeterminació’, elaborat per l’UNPO, i presentat en col·laboració amb l’Institut Ralph Bunche d’Estudis Internacionals, al Graduate Center City de la Universitat de Nova York. L’informe destaca la influència i l’impacte que la repressió de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català ha tingut en altres governs arreu del món que intenten silenciar els activistes de les nacions sense estat.

L’informe també analitza la tendència recurrent dels estats a recórrer a principis com la “unitat nacional”, l’“interès nacional” i la “seguretat nacional” per justificar falsament les polítiques i les accions repressives contra les minories nacionals. Per intentar silenciar els moviments d’autodeterminació democràtics, els estats de tot el món restringeixen la llibertat d’expressió, duen a terme arrestos i detencions selectives, espionatge massiu, difonen una àmplia propaganda estatal i promouen polítiques que etiqueten els activistes de drets humans com a terroristes.

En aquest sentit, el document relata com a Catalunya s’ha produït un deteriorament evident dels drets humans, especialment després de la repressió exercida per les autoritats espanyoles durant i després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre. L’intent de sufocar el moviment d’autodeterminació de Catalunya ha debilitat les llibertats de premsa, d’expressió, d’opinió, d’associació i de reunió, els drets a la llibertat i la seguretat, i el dret a un judici just. L‘intent de desqualificar i criminalitzar la lluita democràtica de Catalunya ha portat a la detenció de polítics, periodistes, figures públiques i activistes comunitaris, com ara els expresidents de l’Assemblea.

Aquesta resposta desproporcionada per part de l’Estat espanyol està establint un perillós precedent per als defensors dels drets humans a tot el món, ja que ha proporcionat als països no democràtics una justificació per aplicar eines repressives similars contra els moviments d’autodeterminació, com els kurds, els tàrtars de Crimea i el Tibet. “Aquest informe documenta les diferents maneres amb què s’està aplicant la repressió contra membres de l’UNPO. Ens vam adonar que quan veiem la Xina, Rússia, l’Iran, estats autoritaris suprimint minories, sovint aquests deien: bé, és el que està fent Espanya als catalans”, ha explicat el secretari general de l’UNPO, Ralph Bunche.

Una de les ponents de l’acte, l’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va denunciar que “cinc anys després del referèndum d’independència de Catalunya, l’Estat espanyol continua criminalitzant el moviment d’autodeterminació”, i altres països segueixen el seu exemple. Paluzie va explicar que “l’any 2021, l’editor del diari del Partit Comunista Xinès Global Times, va amenaçar la presidenta taiwanesa Tsai Ing-Weng dient: si fossis un líder separatista a la regió de Catalunya d’Espanya, ara series a la presó.”

En el marc de l’acte, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, i l’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, van mantenir una reunió amb el relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Sr. Fernand de Varennes, i el van posar al dia sobre les violacions dels drets humans comeses per Espanya contra la minoria nacional catalana, sobretot pel que fa a l’ús massiu del programari espia Pegasus. Al llarg de la setmana, els representants de l’Assemblea també es reuniran amb delegacions estatals davant de l’ONU, responsables polítics i ONG, tant a Nova York com a Washington. Discutiran la situació relativa a la lluita per la independència de Catalunya i les accions repressives d’Espanya, i analitzaran les perspectives de cooperació i les maneres d’augmentar la visibilitat de la lluita catalana per la independència als Estats Units.