No podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos. Independència, ara!
Vist que la reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat com és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O per ocupar instal·lacions o edificis, no podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant i menys encara amb els vots dels nostres representants polítics.
Per això, des de l’Assemblea convoquem una manifestació el dia 6 de desembre a Barcelona a partir de les 12 del migdia (el dia de la seva Constitució), que acabarà davant del Palau de la Generalitat, per exigir-los que s’oposin a aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma. Perquè no podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos, independència, ara!
El recorregut de la manifestació començarà a Pla de Palau, avançarà pel Passeig d’Isabel II direcció Montjuïc, girarà a l’edifici de Correus per Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, recorrerà el carrer de Jaume I fins al Palau de la Generalitat a Plaça de Sant Jaume.
Recordem que el text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones”, així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització i que dependrà de la interpretació de la judicatura. Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers de persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.
Si bé és cert que aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, no ho és menys que també facilita i comporta l’aplicació del codi penal i penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici d’alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò que ni cap independentista ni cap partit independentista pot donar-hi suport.
Per la llibertat, per la independència, contra la repressió i el partidisme, vine a Barcelona el 6 de desembre!
Cites des del Vallès Occidental
Rubí: A les 10.50 h a l’estació dels FGC per agafar el tren de les 10.59 h.
Sabadell: tren de les 10.30 a l’estació de RENFE Central
Terrassa: sortida a les 10:00 des de l’estació d’autobusos. Tiquets a 10€ al local de l’Assemblea i als Cants de Llibertat
Per què el nou delicte de desordres públics agreujats incrementarà la repressió?
1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó.
Quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’, la condemna mínima augmenta d’un a tres anys de presó.
2. Intimidació com a causa de delicte.
Abans es necessitava l’exercici de violència contra persones o coses per ser condemnat pel delicte de desordres públics. Ara n’hi haurà prou amb ‘intimidació’, que serà de lliure interpretació i obre la porta a més arbitrarietats.
3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
Es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.
Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar en condemnes per desordres públics.
5. La reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus.
Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb Espanya un agreujament de la repressió contra l’activisme independentista.
El diumenge 13 de novembre, a Terrassa, es farà un acte de commemoració dels 5 anys dels Cants de llibertat.
En aquesta ocasió hi seran diverses persones represaliades i representants d’entitats que els han donat suport. El vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pessarrodona, serà un d’ells.
L’acte començarà a les 19.00 h al Raval de Montserrat.
La comissió d’investigació de Pegasus al Parlament Europeu ha publicat un informe demolidor amb l’Estat espanyol, suggerint que totes les proves apunten que és responsable de l’escàndol de ciberespionatge Catalangate contra independentistes.L’informe confirma 65 atacs a líders independentistes catalans, dels quals l’Estat espanyol només n’admetia 18.
En una roda de premsa celebrada ahir a Brussel·les, l’eurodiputada holandesa i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In‘t Veld, va criticar les autoritats espanyoles per no entregar-los prou informació. “Hi ha indicis forts que polítics i altres han estat monitoritzats, espiats, sense cap amenaça evident, imminent i immediata per a la seguretat nacional”, va dir. Això suposa una vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la intimitat.
L’informe preliminar de la comissió afirma que “en almenys 4 estats de la unió”—entre ells l’Estat espanyol—“s’ha fet servir programari espia il·legítimament”, que “l’anàlisi dels atacs mostra un patró clar”, i que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política a Catalunya.Tanmateix, sense la col·laboració de les autoritats espanyoles, la comissió d’investigació no disposa de prou informació sobre el que la ponent reconeix com un assumpte “molt delicat”.
Encara més, l’informe afirma que “el Consell d’Europa i els governs estatals estan practicant l’omertà”, fent pressióperquè l’espionatge il·legal sigui “exclusivament un tema nacional” i que aquest espionatge forma part d’un “sistema dissenyat específicament per servir d’eina de poder polític i control”, en el qual “es rebutja l’accés a la informació a les víctimes, fins i tot respecte a les acusacions que suposadament han justificat la seva vigilància. Els fiscals, els jutges i la policia rebutgen investigar i sovint posen la càrrega de la prova sobre les víctimes, esperant que siguin elles les que provin que han estat espiades. És un cercle viciós que deixa les víctimes sense recursos”.
L’informe destaca també que “La Seguretat Nacional s’invoca com un pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” i fins i tot afirma que “tots aquests elements combinats formen un sistema dissenyat per al control i l’opressió”. Entre les recomanacions de l’informe, destaca la petició que es creï un Fons Europeu de Litigació per finançar la litigació a les víctimes de l’espionatge, i que el Consell Europeu faci la seva pròpia investigació i una cimera extraordinària per aquest tema.
L’eurodiputada holandesa també es va mostrar molt crítica amb la Unió Europea i va denunciar la seva doble moral: “Quan els atacs a la democràcia venen des de dins, la Comissió calla. Quan l’amenaça a la democràcia no és un desconegut llunyà, sinó els governs dels estats membres de la UE, la Comissió considera de sobte que la defensa de la democràcia europea ja no és una qüestió europea”.
En aquest sentit, va dir que la Comissió d’Investigació de Pegasus està fortament polititzada. “De vegades es pot sentir la presència dels governs nacionals en els nostres debats”, va afirmar. Aquesta ingerència política sembla ser el motiu pel qual el comitè encara no ha visitat Espanya, tot i que és el país europeu on l’espionatge ha estat més utilitzat.
Fa unes setmanes, l’eurodiputat txec i membre del Comitè Pegasus, Marcel Kolaja, va denunciar en una entrevista a Vilawebque els principals grups polítics estaven fent molta pressió per evitar que es dugués a terme una visita a l’Estat espanyol. Això és extremadament preocupant, tot i que que el Comitè d’Investigació de Pegasus seguirà treballant uns mesos més i Sophie In’t Veld va expressar la seva esperança que acabin visitant l’Estat espanyol.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, recorda que: “L’Assemblea Nacional Catalana s’ha vist afectada per l’espionatge indiscriminat del CatalanGate.Dos expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, així com altres membres de l’organització, han estat víctimes d’atacs només pel seu compromís amb la independència de Catalunya.”
L’Assemblea va posar una querella per aquest cas, que va ser admesa a tràmit a finals de juliol pel jutjat d’instrucció núm. 23 de Barcelona. L’Assemblea havia demanat la recusació del jutge que la va admetre, Jaime Conejo Heredia, pel seu biaix polític acreditat per publicacions anti independentistesa les seves xarxes socials i per la seva vinculació a l’exèrcit espanyol, però abans que es resolgués la recusació, aquest jutge, que era suplent, ha estat substituït per una nova jutgessa titular, Ma Àngels Falip Ibarz, i s’ha retirat la recusació.
Feliu també ha expressat que “L’Assemblea Nacional Catalana se suma a la petició recent d’algunes personalitats, entre les quals hi havia víctimes com el president Quim Torra, i l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Cal que el Parlament de Catalunya impulsi la creació d’una comissió internacional independent,perquè se suspengui tota col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació independent. Es necessita l’obertura d’un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades,dotant-les de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica finançada per les institucions públiques catalanes.”
La Coordinadora Antirepressiva de Terrassa TRACA organitza diverses activitats sota el títol “Sense democràcia, desobediència”. Seran els dies 9. 12 i 16 de novembre.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha visitat el Parlament britànic a Westminster, Regne Unit, on s’ha reunit amb el grup de parlamentaris APPG on Catalonia i ha mantingut diverses reunions amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin, acadèmics i entitats, a més de reforçar lligams amb la comunitat catalana de Londres.
La trobada va tenir lloc el passat dilluns 24 i estava organitzada per una de les delegacions de de l’Assemblea al Regne Unit, ANC England, i el grup de treball interparlamentari All-Party Parliamentary Group(APPG) on Catalonia, creat el 2017 per fer un seguiment del conflicte català i desenvolupar vincles entre els dos territoris.
En la sessió, Dolors Feliu va presentar una ponència sobre les últimes notícies del moviment independentista i la política catalana i ha denunciat com, cinc anys després del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, continua la repressió contra els catalans.
En aquest sentit, va destacar l’escàndol del Catalangate i va recordar que hi ha milers de persones processades per les seves idees polítiques: “Aquesta onada repressiva ha estat planificada per les autoritats espanyoles per crear un efecte desmobilitzador entre els independentistes”.
Un altre tema que es va tractar va ser la taula de diàleg entre el govern català i el govern espanyol. “Vam advertir que no donaria fruits, i se’ns ha donat la raó. Es deia que el diàleg desjudicialitzaria el conflicte català, però des d’un primer moment el govern espanyol es va negar a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia o independència de Catalunya”, va expressar Feliu.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana també va expressar que el conflicte català no és un afer intern i s’ha centrat en la feina que està fent i seguirà fent l’entitat per pressionar les institucions europees, perquè no facin els ulls grossos davant el patiment de la ciutadania de Catalunya: “Els catalans som ciutadans europeus i, per tant, tenim certs drets que cal protegir. Si Espanya abusa dels drets fonamentals amb impunitat, això estableix un precedent perillós a la Unió Europea”.
Durant la seva visita a Londres, Dolors Feliu ha mantingut reunions a porta tancada amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin irlandès, per entendre la situació actual dels territoris respectius i trobar maneres de continuar la cooperació i el compromís entre aquestes nacions, especialment amb la previsió de possibles futurs referèndums d’autodeterminació a Escòcia i Irlanda.
Dolors Feliu també s’ha reunit amb acadèmics de la Catalan Society de la Universitat de Cambridge, i ha assistit a una reunió amb Privacy International, una ONG internacional amb seu a Londres que treballa per protegir els drets digitals a tot el món, amb la qual han parlat sobre l’escàndol del Catalangate i la necessitat d’exigir responsabilitats als Estats que utilitzen el ciberespionatge per vulnerar els drets fonamentals.
Aquí teniu els vídeos dels debats que es van organitzar a l’Acampada a la plaça Catalunya dins la campanya Nosaltres Acusem.
Debat Josep Costa, Jordi Flores i Pep Cruanyes
David Fontanals i Meridiana Resisteix
Pep Tomàs i Teresa Maria Cribillers (TRACA) i Roger Verdaguer (represaliat).
Pep Castellarnau, Grup de Suport 15 d’octubre 2019, Albert Tudela, 21 Raons, 1 d’octubre 2018, Josep Maria Gontan, Granollers, 15 octubre 2019 i Tomàs Sayes, La Cerdanya, (Llarena, La Jonquera, Pablo Hasel)
El jutjat mercantil número 11 de Barcelona ha ordenat el tancament del web de consum estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana i el “cessament en la realització de qualsevol actuació, per qualsevol mitjà, amb transcendència pública, que suposi la difusió de la campanya”, i qualifica la campanya de “deslleial i contrària a la bona fe”.
Aquesta sentència s’inscriu en la causa general de repressió del moviment independentista i vulnera drets fonamentals en una societat democràtica, com són la llibertat d’associació i la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió no només és la llibertat d’opinar, sinó que també inclou la cerca d’efectes sobre els ciutadans d’aquestes opinions. Amb aquesta sentència es perverteix el dret mercantil i el dret de la competència, convertint-los en un instrument més del dret de l’enemic.
En aquest cas, l’instrument de la repressió ha estat la patronal Foment, que lluny de defensar els interessos de les empreses catalanes, traint la seva història, ha optat per defensar els interessos d’unes poques empreses oligopolístiques i amb seu a Madrid. Com va recordar l’advocat de l’Assemblea, Pep Cruanyes, en el judici, el 1899 Foment va donar suport al Tancament de Caixes, i el seu president va ser acusat de sediciós. El Foment actual, doncs, és molt lluny dels seus orígens.
El 17 de juny passat l’Assemblea anunciava que el Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) havia resolt arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic. Llavors l’entitat ja havia mostrat el desacord amb la resolució del cas, perquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la Llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu, que se centrava a informar el consumidor, suposava un precedent inquietant per a la llibertat d’expressió i associació. La campanya proposava actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a banda de la qualitat o el preu del producte o servei.
Recordem, també, que considerar l’Assemblea com a empresa en el sentit del dret de la competència, quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per a altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.
La pàgina consumestrategic.cat tenia com a objectiu promoure el consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i feia èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0 o el respecte i promoció de la llengua catalana.
És totalment legítim, i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió, que l’Assemblea analitzés la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic al voltant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre i, d’acord amb els objectius polítics i socials de l’entitat, promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar en la línia d’aquestes conviccions.
Aquest vespre, l’Assemblea ha clausurat l’acampada ‘Nosaltres Acusem’, que denuncia la causa general contra l’independentisme. L’acampada s’ha celebrat aquest cap de setmana a la plaça Catalunya, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis i l’aniversari de l’afusellament del president Companys. Milers de persones han passat per la plaça Catalunya per presenciar algun dels molts actes que hi han tingut lloc per tal de fer costat a les persones represaliades de base, que segueixen patint la repressió ferotge de l’Estat Espanyol.
Així ho ha destacat la presidenta, Dolors Feliu, en l’acte de clausura: “Calia donar visibilitat als qui de vegades no en tenen. Tenim un dia a dia que no hi pensem, però aquesta gent, moltes vegades joves, necessiten el nostre suport i no podem fer veure que no existeixen. Vivim en un país on ens represalien de veritat. Són els nostres fills, filles, veïns i veïnes!”.
El vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, ha volgut destacar que “amb aquesta campanya iniciem una sèrie d’actes per donar suport als lluitadors pels drets nacionals”. I ha afegit: “Serem sempre amb ells! Avui hem sembrat la llavor”.
L’acampada ha comptat amb personalitats conegudes del món independentista, com Lluís Llach (Debat Constituent i Consell de la República), Josep Costa (exvicepresident del Parlament de Catalunya), Gabriela Serra (exdiputada del Parlament), Neus Torbisco (Consell de la República i Òmnium Cultural), i antics membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, com Elisenda Paluzie(vicepresidenta de l’UNPO) i Pep Cruanyes (president de la Caixa de Solidaritat).
Però, els veritables protagonistes del cap de setmana han estat el gran nombre de represaliats anònims que, des de fa anys, pateixen la repressió de la justícia espanyola. Alguns d’ells, com Marcel Vivet, Xènia Garcia, Roger Espanyol, Joel Muñoz, Tomàs Sayes, Tomàs Germinal, la Plataforma Antirepressiva de Ponent, la Xarxa Antirepressiva de Familiars de Deteningudes o Dani Gallardo, han participat en els actes de forma presencial, però molts d’altres també ho han fet de forma virtual.
Amb aquesta acció, l’entitat buscava visibilitzar els centenars de persones encausades – algunes pendents de judici i altres ja jutjades-, que formen part dels més de quatre mil represaliats per la causa general contra l’independentisme, molts d’ells i elles joves desconeguts, que no es troben sota el focus de la premsa i que no han sentit prou ni el suport dels partits independentistes ni de la societat civil.
La campanya ‘Nosaltres acusem’ vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.
En la segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures a través de les assemblees territorials per crear una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener de 2023, en què es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.
Aquest matí l’Assemblea ha presentat en roda de premsa el programa de la primera de les accions de la campanya “Nosaltres Acusem” en contra de la causa general contra l’independentisme: l’acampada reivindicativa que tindrà lloc el 15 i 16 d’octubre, a la plaça de Catalunya, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis i l’aniversari de l’afusellament del President Companys, amb la participació de membres del Secretariat Nacional. Els actes començaran dissabte a les 12h del migdia i duraran fins el diumenge a les 19:30h.
L’Assemblea ha presentat el programa d’actes, entre els quals hi haurà Intervencions de persones represaliades i les seves famílies, parlaments de defenses i projeccions de vídeos sobre la repressió espanyola. L’acció comptarà amb personalitats conegudes del món independentista com Lluís Llach (Debat Constituent i Consell de la República), Josep Costa(exvicepresident de Catalunya), Gabriela Serra (ex-diputada del Parlament), Neus Torbisco (Consell de la República i Òmnium Cultural) i antics membres del secretariat nacional de l’Assemblea com Elisenda Paluzie (vicepresidenta de la UNPO) i Pep Cruanyes (president de la Caixa de Solidaritat). A més, es presentarà la petició al Parlament d’una comissió d’investigació de la causa general i el manifest «Nosaltres acusem la justícia espanyola».
La presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, ha assegurat en roda de premsa que “Es vol visibilitzar la causa general de tota la cúpula judicial contra l’independentisme, una gran repressió que si no trenquem ens aixafarà com a societat” i ha indicat el manifest ja compta amb 1.500 signatures. El vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, ha recordat que “No sols parlem de tribunals espanyols, també de catalans com aquest d’aquí darrere (Tribunal Superior se Justícia de Catalunya), on s’ha viscut una persecució ferotge contra activistes catalans.”
Finalment, Jordi Piñol, en representació de la comissió que ha desenvolupat la campanya, ha remarcat que “Nosaltres Acusem és una campanya de tres mesos que culminarà amb una concentració al Parlament per entregar les adhesions per tirar endavant una investigació sobre la causa general i portar-la a tribunals internacionals.”
Amb aquesta acció, l’entitat busca visibilitzar els centenars d’encausats -alguns pendents de judici i altres ja jutjats- que formen part dels més de quatre mil represaliats per la macrocausa contra l’independentisme. Molts d’ells són joves que no s’han sentit amb prou suport dels partits independentistes i de la societat catalana.
La campanya “Nosaltres acusem” vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.
En una segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures a través de les assemblees territorials per crear una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener del 2023, quan es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.
La Policia Nacional i la Guàrdia Civil vanespiar en el període 2018-2019 a la llavors presidenta, Elisenda Paluzie, a quatre exsecretaris nacionals i diversos membres de l’Assemblea, amb un programari previ al Pegasus, el programari SITEL, i/o amb seguiments personals.
Segons anunciava l’agència EFE aquest dilluns, l’Audiència Nacional va intervenir una quarantena d’activistes independentistes de l’entorn de l’Assemblea, la CUP i el Consell de la República entre el 2017 i el 2019 sota l’excusa de que “preparaven actes ‘subversius’ per posar en risc les institucions de l’estat”. Recordem que aquesta investigació és prèvia a les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics.
Les peces secretes que s’han fet públiques i que van ser l’inici de la investigació dels membres del CDR encausats a l’Audiència Nacional del cas 23S, evidencien el que portem denunciant des del 2017: s’utilitza el dret penal de l’enemic amb investigacions prospectives contra l’independentisme. Aquesta informació arriba després que l’Estat espanyol hagi reiterat que no s’havia espiat a l’independentisme, que ara s’evidencia com una nova mentida, amb l’afegit que es van dur a terme seguiments personals als espiats.
Aquest cas se suma a l’escàndol del Catalangate, l’espionatge polític amb Pegasus més gran del món, que ha afectat a la nostra entitat de forma greu. Els abusos de l’Estat espanyol amb l’objectiu de conèixer la nostra estratègia i les nostres accions, quan aquestes són públiques i transparents, només reforcen el nostre argumentari: que l’Estat espanyol ens persegueix per exercir el nostre dret d’associació i de llibertat d’expressió.
L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.
L’Assemblea Nacional Catalana ha posat en marxa la campanya “Nosaltres acusem”, que vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.
El tret de sortida de la campanya es durà a terme amb una acampada de dos dies, el 15 i 16 d’octubre, a la plaça Catalunya de Barcelona, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis, amb la participació de membres del Secretariat Nacional.
Durant l’acció hi haurà diversos actes, com intervencions dels mateixos represaliats i les famílies, parlaments de defenses i projeccions de vídeos sobre la repressió espanyola, entre d’altres. A més, es presentarà la petició al Parlament d’una comissió d’investigació de la causa general i el manifest «Nosaltres acusem la justícia espanyola», del qual es pot consultar una síntesi aquí (l’original es publicarà més endavant).
Amb aquesta acció, l’entitat busca visibilitzar els centenars d’encausats -alguns pendents de judici i altres ja jutjats- que formen part dels més de quatre mil represaliats per la macrocausa contra l’independentisme. Molts d’ells són joves que no s’han sentit amb prou suport dels partits independentistes i de la societat catalana.
En una segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures per crear, a través de les assemblees territorials, una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener del 2023, quan es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.
Vam conèixer una policia catalana respectuosa amb el dret a decidir l’U d’Octubre del 2017 i el 2019 vam veure com col·laboraven amb la repressió de la policia espanyola. Cal depurar membres, caps i estructures que no siguin obedients al Parlament i que tractin l’independentisme com a enemic.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat el 27 i el 28 de setembre a la Human Dimension Conference de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), a Varsòvia, centrada en la defensa dels drets humans i la democràcia. La trobada reuneix organitzacions internacionals, governs i societat civil per contribuir a la protecció i promoció dels drets humans.
El secretari nacional de l’Assemblea Jordi Vilanova va intervenir a la primera sessió de la conferència en representació de l’entitat per abordar temes com la repressió, la persecució política de membres electes i activistes catalans, l’escàndol del cas d’espionatge Catalangate i la violació dels drets humans per part de l’Estat espanyol.
En el marc de la sessió, que estava centrada en l’estat de les Institucions Democràtiques, Vilanova va denunciar una onada de repressió sense precedents per part de l’Estat espanyol: “Des del 2017, més de 3.000 persones han estat empresonades, multades, processades, inhabilitades o estan pendents de judici”.
El representant de l’Assemblea va subratllar que les institucions de la Unió Europea també s’han vist afectades per la repressió de l’Estat espanyol contra els catalans, ja que el president català a l’exili Carles Puigdemont i altres eurodiputats han vist vulnerats els seus drets parlamentaris i la seva immunitat.
També, va posar de relleu el fet que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides hagi denunciat recentment que l’Estat “va violar els drets polítics recollits a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de quatre diputats del Parlament de Catalunya en suspendre’ls el 2018 de les seves funcions públiques abans de la seva condemna, violant, per tant, els drets polítics de milions de ciutadans que els van votar”.
Finalment, Vilanova va fer una crida a les autoritats de l’OSCE, especialment al Comissionat de l’OSCE per a les Minories Nacionals, que visitin Catalunya, investiguin els fets denunciats, i prenguin mesures perquè les autoritats espanyoles cessin la seva persecució política contra els representants i els activistes polítics catalans.
L’Assembleaparticipa regularment a les conferències i fòrums de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, per a realitzar intervencions orals a les respectives sessions, a més de presentar declaracions escrites per denunciar les violacions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
El pròxim 30 se setembre el Vallès Occidental viurà un acte reivindicatiu, amb especial implicació de les seves cocapitals. Totes les assemblees territorials ens unirem per exigir que acabi la repressió de la policia i de les institucions catalanes contra el seu propi poble. – Per un cantó, volem que els Mossos d’Esquadra tornin a ser el cos de seguretat proporcionat i assenyat que va ser el Primer d’Octubre. Mesurat i democràtic, sense càrregues indiscriminades contra el món independentista. – Per un altre, exigim al Departament d’Interior de la Generalitat que es retiri de totes les causes en què participa com acusació contra activistes independentistes. No volem la presència de forces de repressió espanyoles al nostre territori, però tampoc volem una policia catalana que actuï com les forces de repressió espanyoles. El 30 de setembre anirem fins al complex d’Ègara dels Mossos per denunciar públicament els atemptats contra les nostres llibertats nacionals i contra l’exercici de la democràcia i dels drets fonamentals de manifestació.
Unirem dues columnes de torxes, una des de Terrassa i l’altra des de Sabadell.
Punts d’inici
A les 19.45 h des de dos punts
Capella de Can Gambús (Sabadell). Hi ha aparcament lliure a la zona. Hi porten els autobusos de les línies F4, L4, L7, L14, L44 baixant a la parada “Albéniz” situada a la carretera de Terrassa.
El recorregut serà el que trobareu als mapes de sota, fins arribar al Complex Central Ègara, seu central dels Mossos. Les torxes es repartiran en els dos punts de sortida (donatiu de 3 €).
Porteu frontals i llanternes per fer el camí de tornada quan acabi l’acte. També recomanem dur roba i calçat còmodes.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 