El dijous 20 d’abril, a Terrassa, es presentarà el llibre “Torturades“ amb la presència de l’autora, Gemma Pascual i de dues de les dones testimoni de les tortures.
L’acte començarà a partir de les 20.00 al local dels Minyons de Terrassa, carrer del Teatre, 4.
La campanya “Nosaltres Acusem” de l’Assemblea torna als carrers amb un nou impuls i dues maratons de recollides de signatures físiques. Aquest cap de setmana, 25 i 26 de març, i el del 6 i 7 de maig, més d’un centenar d’assemblees territorials seran al carrer per esperonar la campanya i aconseguir encara més signatures.
Ni els indults ni la derogació del delicte de sedició no han aturat la persecució de l’independentisme. Milers de represaliats de base s’han quedat sols davant la policia, els mossos, la justícia espanyola i el Govern català.
La campanya “Nosaltres Acusem” de l’Assemblea busca recollir milers de signatures per crear una Comissió d’Investigació al Parlament de Catalunya que reveli l’abast de la causa general contra l’independentisme.
Cal que s’investigui l’amplitud i l’abast de la Causa General de la justícia espanyola contra el moviment independentista i el Parlament de Catalunya se n’ha de responsabilitzar. S’està fent molt poca feina des de les institucions i els nostres representants s’hi han d’implicar molt més.
Per a aquelles persones que no vulguin esperar, també es pot signar digitalment a través de la pàgina https://repressio.assemblea.cat/nosaltres-acusem/peticio/. Com va dir la coneguda activista Àngels Martínez i Castells a la Conferència Nacional de l’Assemblea el passat 12 de març: “Cal no defugir el conflicte, quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge”.
La Comissió d’Investigació sobre l’espionatge a Pegasus del Parlament Europeu ha presentat aquesta tarda les conclusions de la seva missió d’investigació a l’Estat espanyol i ha remarcat que només hi ha una ordre judicial per a 18 de les 65 víctimes conegudes fins ara, i que s’ha utilitzat la seguretat nacional com a excusa per no revelar informació al públic.
L’eurodiputada i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In’t Veld, ha afirmat que les víctimes de l’espionatge es troben atrapades en el sistema, i que la definició espanyola de seguretat nacional és massa àmplia. Per tot això, ha demanat a les autoritats espanyoles que acotin la definició de seguretat nacional, augmentin la transparència i reforcin els drets de les víctimes de l’espionatge. In’t Veld també ha remarcat que l’espionatge ha durat anys, i que “si realment hi hagués hagut una amenaça imminent per a la seguretat nacional, ja s’haurien presentat causes penals, cosa que no és així”.
En aquest sentit, el president del Comitè, Jeroen Lenaers, ha denunciat que “les causes judicials s’arrosseguen durant molt de temps sense que passi res”, i que les víctimes consideren que no hi ha hagut una investigació imparcial i neutral. “Les víctimes del programari espia mereixen més informació i transparència”, ha afirmat. A més, tant ell mateix com In’t Veld han subratllat la importància que podria tenir l’Europol per proporcionar proves forenses als estats membres europeus per avançar en la investigació dels casos i ajudar les víctimes.
Els membres de la comitiva s’han entrevistat amb diversos experts i amb algunes víctimes, però han deixat de banda les persones afectades de la societat civil. A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats. De fet, la comissió de Defensa espanyola ha deixat plantats als eurodiputats amb l’excusa d’assistir a la moció, demostrant una altra vegada una falta de respecte a les institucions europees i als drets humans.
Pel que fa a les crítiques de les autoritats espanyoles a l’informe del Citizen Lab sobre el Catalangate, Sophie In’t Veld ha assenyalat que és evident que treballen amb criteris acadèmics i “totes les acusacions han estat degudament refutades”. Tan sols ahir, el Departament d’Estat dels EUA validava els informes de Citizen Lab sobre l’ús de Pegasus a l’Estat espanyol contra l’independentisme català, davant l’intent incessant de les autoritats espanyoles de desacreditar-lo.
Els membres del Comitè PEGA s’han reunit amb experts i algunes víctimes, però han deixat enrere els de la societat civil. Des de l’Assemblea Nacional Catalana expressem la nostra profunda decepció perquè no hi hagi hagut representació de les víctimes de la societat civil, especialment perquè a la comunicació de les Nacions Unides sobre l’espionatge amb Pegasus es destacava que l’atac contra les víctimes civils és especialment preocupant perquè crea un “efecte paralitzador” a l’activisme polític, i al “dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat de reunió, així com altres violacions dels drets de les minories i la seva participació efectiva en la vida pública”, els quals són un element imprescindible en la definició d’un estat de dret, democràtic i social.
La setmana passada, l’Assemblea Nacional Catalana va remetre una carta a la Comissió d’Investigació de Pegasus per denunciar l’intent d’Espanya de boicotejar i dificultar el seu viatge a Madrid, en un comunicat conjunt amb Òmnium Cultural, Esquerra, Junts i CUP. Els eurodiputats del Comitè només s’han reunit amb víctimes catalanes del govern català, que no representen tota la diversitat de les víctimes catalanes de Pegasus. Només a l’Assemblea Nacional Catalana hi ha hagut almenys sis víctimes, entre elles els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez.
L’Assemblea Nacional Catalana ha remès una carta a la Comissió d’Investigació Pegasus del Parlament Europeu per denunciar l’intent de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge de la comissió a Madrid, previst per la propera setmana, en un escrit conjunt elaborat amb Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP.
El Comitè Pegasus del Parlament Europeu té previst viatjar a la capital de l’Estat espanyol els propers 20 i 21 de març per investigar el cas d’espionatge sobre el terreny. Els membres de la comitiva s’entrevistaran amb diversos experts i amb algunes víctimes, deixant de banda les persones afectades de la societat civil.
A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats.
Per tots aquests motius, l’Assemblea denuncia els intents de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge d’investigació a Espanya a la Comissió PEGA del Parlament Europeu i els demana que es reuneixin amb les víctimes de la societat civil.
El comunicat també critica que hi ha una invisibilitat de la diversitat de víctimes, ja que el Comitè només es reunirà amb membres del Govern de Catalunya i del partit de govern, excloent persones espiades il·legítimament de la societat civil, com les víctimes de l’Assemblea.
Amb tot, l’Assemblea vol denunciar la situació i interpel·lar els membres de la Comissió PEGA per donar veu a tots els actors implicats en el cas, i reclama que el Parlament Europeu no torci el braç davant les manipulacions espanyoles.
A Terrassa s’han organitzat dos dies de mobilització en solidaritat amb les detingudes del 26 F. Són les persones represaliades amb motiu de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasel.
El diumenge 26 de febrer es farà una concentració a les 19.30 davant l’Ajuntament de Terrassa.
El diumenge 5 de març, es projectarà el documental “No callarem“, a 11.00 al Centre Excursionista de Terrassa. A 12.00 hi haurà un vermut musical a la plaça Vapor Ventalló.
El dijous 2 de març, a Sant Quirze del Vallés, es farà la projecció del documental “No callarem“. Aquest documental combina entrevistes al rapers Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio que han patit processos judicials, presó i exili per haver fet cançons crítiques amb els poders de l’estat. El documental combina el conèixer el cas de cadascun dels rapers amb actuacions musicals.
La projeció començarà a les 19.00 h a la Patronal. En acabar la projecció podrem parlar amb Clàudia Arribas, una de les directores del documental.
El documental reconstrueix els tres casos a través de converses entre ells i tres cantants: Ana Tijoux conversa amb Valtònyc des de l’exili; es comparteixen les cartes escrites de Pablo Hasel a Bittah (Tribade) des de la presó, i es fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. El documental recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Pablo Hasel a la presó de Ponent de Lleida. Tot acompanyat per una banda sonora única on artistes de l’escena musical actual versionen les lletres condemnades per crear noves cançons des d’estils musicals diversos.
Sinopsi:
Les lletres de Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio no només han sigut condemnades per un sistema judicial en ocasions poc neutral sinó que també els ha convertit en víctimes d’una fabricació mediàtica que els mostra com a villans radicals i enemics de la democràcia.
El film aborda tant des d’una perspectiva personal com artística les experiències que han portat als tres a convertir-se en represaliats polítics així com en les conseqüències que té la repressió a les seves vides, ja sigui per la inhabilitació, l’exili o la presó.
Aquest matí s’ha fet pública la interlocutòria del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, en ponència del jutge Manuel Marchena, on es condemna l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els consellers i consellera represaliats, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, per un delicte de desobediència amb concurs de malversació greu.
Això implica que la inhabilitació és ferma per a aquests representants escollits democràticament; fins al 2030, en el cas de Romeva i Turull, i fins al 2031, Junqueras i Bassa, i certifica que la repressió espanyola contra l’independentisme segueix ben viva malgrat la suposada “taula de diàleg”.
En el cas de l’expresidenta del Parlament i de l’Assemblea, Carme Forcadell, i els exconsellers represaliats, Josep Rull i Joaquim Forn, que no estaven condemnats per malversació, la sentència substitueix la condemna per sedició per la del delicte de desobediència, tot i que se’ls declara extingida la pena en haver passat més de tres anys a la presó.
L’expresident de l’Assemblea, Jordi Sànchez, i l’expresident d’Òmnium Cultural, que no eren polítics, no poden ser condemnats per desobediència, però l’alt tribunal els acusa de desordres públics, tot considerant que “van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses” en la manifestació del 20 de setembre del 2017. A ells, presos durant gairebé quatre anys, també se’ls considera extingida la pena. Així, comprovem i denunciem que, en el seu cas, es continua titllant de violència l’exercici dels drets fonamentals.
L’Assemblea ja ha alertat diverses vegades dels efectes del nou delicte de desordres públics agreujats sobre el dret de manifestació dels moviments socials, i la revisió de la sentència del Suprem ho confirma, atès que els únics a qui la sentència entén que han comès desordres públics són els exlíders de l’Assemblea i d’Òmnium.
A més, comprovem, amb la interpretació del Suprem sobre la malversació, les perspectives de la trentena d’encausats en els judicis pendents al TSJC i al Jutjat número 13 de Barcelona no milloren. Constatem que la reforma del Codi Penal no haurà servit de res per als càrrecs polítics de segon nivell.
Ja en la manifestació del passat 6 de desembre, convocada per l’Assemblea amb el suport de desenes d’entitats i l’assistència de desenes de milers de persones, es va protestar per la reforma del delicte de desordres públics i es va assenyalar que aquesta reforma semblava estar dissenyada per anar contra els drets de manifestació de la societat civil independentista, com s’ha confirmat avui.
Es constata que els tribunals espanyols utilitzen el concepte de democràcia de manera esbiaixada i contrària als drets fonamentals.
Només amb la independència aconseguirem la fi de la repressió!
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.
Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.
La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.
Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.
Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.
L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.
És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.
Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara, aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.
A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.
Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.
L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.
El divendres 13 de gener, a Terrassa, hi haurà una concentració de suport a Pablo Hasel.
A les 19:30 h es farà els Cants de Llibertat i a les 19:50 h s’explicarà el cas de Pablo Hasel i es llegirà una carta seva.
Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.
La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.
La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”
Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.
Ja està disponible el documental “De matinada” al web d’Alerta Solidària sobre la repressió als encausats del 23S de l’anomenada l’operació Judes.
El trobaràs en la portada i per veure’l hauràs de clicar, sobre la imatge del vídeo, al botó de dalt a la dreta. El lloguer és de 7 €.
Podràs veure el documental durant dos dies, des del dispositiu que vulguis i des d’on vulguis, arreu dels Països Catalans. Disposaràs fins al dia 22 de gener per sol·licitar-ne l’accés.
Per la lliure absolució de les companyes del 23S!
Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.
En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:
Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.
Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.
Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.
Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.
Més de 10.000 persones han assistit a la manifestació organitzada per l’Assemblea en contra del nou delicte de desordres públics agreujats, un èxit rotund en una data que marcava la imposició d’una constitució aliena, i ara també l’amenaça de la repressió agreujada contra els moviments de base, i sobretot el moviment independentista.
La manifestació ha començat a Pla de Palau, ha avançat pel Passeig d’Isabel II, i ha agafat Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, per recórrer el carrer de Jaume I fins a plaça de Sant Jaume. Allà, milers de persones envoltaven l’escenari, des d’on els organitzadors de la mobilització han demanat al Govern que aturi els pactes amb un estat que només augmenta la repressió contra el moviment independentista.
Albano Dante Fachin ha estat l’encarregat de presentar l’acte, on ha participat el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, Teresa Rossell en nom de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Nacho Pallàs de Meridiana Resisteix, Enric Majó dels Comitès de Defensa de la República, Clara Borrero i Adrián Sas de les Plataformes Antirrepressives de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu.
En el seu discurs, Fachin ha destacat que “malgrat els esforços per desmobilitzar-nos, molts hem fet el pas de sortir al carrer i trobar-nos” i que “el dret de vaga es guanya fent vaga, el dret a manifestació es guanya fent manifestacions, no pactant als despatxos de Madrid”. Jordi Pesarrodona ha remarcat que l’Estat espanyol “vol que qualsevol col·lectiu es quedi a casa, però continuem omplint els carrers de dignitat, de fermesa i convicció. Només hi ha un camí: la independència!”. La representant de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Teresa Rossell, ha destacat que “ens van entabanar amb la frase de recuperar les institucions. Més enllà de recuperar la legalitat espanyola i un context de submissió, a data d’avui no han recuperat res”.
Nacho Pallàs, de Meridiana Resisteix, ha destacat: “ens volen desmobilitzades, volen enterrar el referèndum de l’U d’Octubre, però el mandat és ben viu!”, mentre que Enric Majó, dels Comitès de Defensa de la República, ha reblat que “L’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat ens han perseguit i criminalitzat. Els fem por i ens volen desactivar. Per això els represaliats es compten per milers”. Adrián Sas i Clara Borrero, de les Plataformes Antirepressives de Barcelona i Ponent, han celebrat l’èxit de la convocatòria i han destacat que estaven “cansats de rebre cops de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra vam decidir exercir el dret a l’autodefensa”.
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “ens van vendre un fals diàleg, ens van vendre que s’havia derogat el delicte de sedició. Però la lletra petita era una jugada més del Govern espanyol cap a la repressió”, i ha expressat que “esperem que cap partit català doni suport i que no s’aprovi aquesta reforma perquè cada paraula d’aquest article està feta per penalitzar el moviment independentista”. Finalment, Feliu ha recordat que “ara els fem més por que mai, això vol dir que tenim la independència més a prop que mai”.
Més de seixanta entitats han donat suport a la convocatòria, i les assemblees territorials de l’entitat han mobilitzat també27 autocars de diversos punts de Catalunya. Ara l’entitat emplaça el Govern a no pactar cap nou delicte repressiu contra el moviment independentista, i crida a derogar el crim de sedició sense una contrapartida repressiva.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!
Aquest dimarts, dia 6 de desembre, l’Assemblea Nacional Catalana organitza una manifestació en contra del nou delicte de desordres públics agreujats. De cara a la mobilització, que començarà a les 12h a Pla de Palau, l’entitat va publicar un manifest fent crida a les entitats de la societat civil perquè donessin suport a la mobilització en contra del nou delicte, que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.
D’aquesta manera, més de mig centenar d’entitats ja han aportat la seva signatura al manifest, validant la convocatòria i donant-li encara més força de participació. Organitzacions com el Consell de la República, Debat Constituent, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, NovAct, l’Observatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona, Meridiana Resisteix o el CDR Nacional, formen part de les més de seixanta organitzacions que ha donat suport a la convocatòria.
L’acte polític estarà presentat per Albano Dante Fachín, i comptarà amb la participació de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, la FNEC, la Plataforma Antirrepressiva de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu. Lallista completa d’entitats signants es pot consultar al manifest publicat al web de l’Assemblea, que resta obert per a què s’hi uneixin més organitzacions.
L’Assemblea estén la mà a qualsevol entitat de la societat civil, independentista o no, perquè s’uneixin a la convocatòria fins a darrera hora. És un moment crític per al dret de protesta i calen totes les forces per evitar que aquest nou delicte sigui una realitat.
Aquest 6 de desembre cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 