Els socis de l’Assemblea decidiran de l’1 al 14 de març si l’entitat impulsa la llista cívica

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat en el ple d’aquest dissabte la pregunta i el període de votació de la consulta sobre l’impuls d’una llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament. Els socis podran votar telemàticament entre l’1 i el 14 de març la següent pregunta: “Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la presentació del projecte de la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?”.

En els pròxims dies l’entitat posarà a disposició dels socis i de tota la ciutadania una pàgina web on es podran consultar tots els detalls i resoldre tots els dubtes sobre aquest projecte. En aquesta web s’hi detallaran els objectius, l’estratègia, el procés de participació ciutadana o la confecció de la llista. També inclourà un codi ètic i de compromís amb la declaració d’independència a signar pels candidats i candidates i l’explicació de què és una agrupació d’electors i què la diferencia d’un partit polític.

D’aquesta manera, es podrà consultar a la web tota la informació sobre el projecte de la Llista Cívica per la Independència perquè pugui ser referendat per les sòcies i socis de l’Assemblea en els terminis previstos, així com aprofundir en el seu contingut polític i estratègic.

Durant el període de votació, que inclou dos caps de setmana, es farà un esforç perquè els socis que ho sol·licitin puguin fer el tràmit presencialment en algunes de les seus territorials de l’entitat. Per això, es volen crear grups de suport en les diverses regions en què s’estructura l’Assemblea perquè organitzin xerrades informatives i preparin els punts d’assistència a la votació de la consulta.

El termini llarg de votació, la possibilitat de poder votar amb assistència a diverses seus territorials, així com poder consultar tota la informació en una web específica, demostren l’interès i l’esforç del Secretariat Nacional perquè aquesta decisió sigui presa amb la màxima participació dels associats i amb tota transparència democràtica. Amb aquesta finalitat també es posarà en marxa un centre d’atenció telefònica per informar i fomentar aquesta participació.

Com s’explica al Full de ruta de l’entitat, el que proposa l’Assemblea és la creació d’un altre instrument de mobilització per arribar com més aviat millor a la independència de Catalunya. Aquest cop, mitjançant l’impuls d’una agrupació d’electors per a les pròximes eleccions al Parlament, que s’allunyaria del sistema de partits i sacsejaria l’escenari autonomista actual.

L’Assemblea denuncia la instrumentalització de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per atacar la immersió lingüística

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una concentració davant la seu del Parlament Europeu de Barcelona contra la presència d’una missió de la Comissió de Peticions (PETI) que discrimina els drets de la minoria lingüística catalana.

Acompanyada per desenes de persones, entre les quals, representants de diverses entitats, com Súmate o Acord d’esquerres per la República Catalana, la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, ha llegit la carta que l’Assemblea ha adreçat als membres d’aquesta Missió i a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

A la carta s’hi denuncia la instrumentalització de la Comissió amb l’objectiu partidista d’atacar la immersió. S’hi explica que aquesta missió prové d’una petició d’Ana Losada en representació de l’Asamblea por una Escuela Bilingue, i que va ser Dolors Montserrat, eurodiputada del Partit Popular, qui la va ressuscitar el 2019. La concentració s’ha fet mitja hora abans de la roda de premsa que Montserrat ha fet a la seu del Parlament Europeu de Barcelona explicant la missió.

L’escrit destaca que “la instrumentalització de les institucions de la UE, com la Comissió PETI, estableix un precedent perillós, ja que qüestiona la seva imparcialitat, sobretot quan s’utilitza com a eina contra els drets d’una minoria nacional com la catalana.”

Durant la lectura de la carta davant de la seu del Parlament Europeu, Dolors Feliu ha recordat que “les forces nacionalistes espanyoles, entre elles un Partit Popular espanyol hereu d’una organització fundada per ministres franquistes feixistes, fa dècades que ataquen la llengua i la identitat catalana amb tota mena de mitjans polítics i legals.”

Feliu també ha volgut deixar clar que “a una Europa plural i democràtica, que se suposa que respecta la diversitat lingüística, aquest atac orquestrat contra els drets dels catalans constitueix un atac greu i desproporcionat al principi de no discriminació per raó de la llengua”.

Consulteu la carta enviada en les seves versions en català i en anglès

20 de desembre, a la seu de la Comissió Europea a Barcelona: El català, la nostra llengua

La setmana vinent, la Missió d’Investigació de la delegació de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) visita Catalunya. Ho fa per informar-se sobre la presumpta discriminació del castellà a l’escola a partir d’una petició d’Ana Losada en nom de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe en Cataluña. 

Després de reunions amb diversos actors implicats i visites a centres escolars, la delegació, amb Dolors Montserrat al capdavant, farà una roda de premsa a la seu de la Comissió Europea el dimecres 20 de desembre, a les 11 hores. 

Amb motiu d’aquesta visita, us citem a acompanyar-nos el mateix dimecres a les 10:30 h, a registrar una carta de defensa de la nostra llengua. 

Denunciem plegats aquesta discriminació dels nostres drets com a minoria lingüística catalana. Diguem prou! 

Us esperem dimecres, 20 de desembre a les 10:30 h, a la seu de la Comissió Europea (Pg. de Gràcia, 90, Barcelona) a defensar la nostra llengua i el nostre sistema d’immersió lingüística. Fem valdre els nostres drets com a europeus i europees. El català, la nostra llengua #PETIquiPETI.No hi falteu! 

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea aprova la creació d’un grup de treball que articuli la proposta de la llista cívica

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat en el plenari d’aquest
dissabte, amb més del 90% del suport, la creació d’un grup de treball que desenvolupi el
projecte de la llista cívica. L’objectiu és poder definir amb el màxim de detall possible la
iniciativa perquè pugui ser votada pels socis i sòcies de l’entitat en la consulta prevista per al
primer trimestre de 2024 amb tota la informació i transparència.


El Secretariat Nacional considera que definir bé i poder traslladar tota la informació a les sòcies
i socis de l’entitat i a la ciutadania en general és molt important per esvair els dubtes que hi ha
amb el projecte de la llista cívica. Tal com expliciten els dos últims fulls de ruta de l’entitat,
“que l’Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció”.


L’Assemblea no planteja, doncs, convertir-se en un partit polític sinó que, tenint en compte el
context actual, proposa un altre instrument de mobilització per arribar com més aviat millor a
la independència de Catalunya, l’únic objectiu de l’entitat. En aquest cas, impulsant una
agrupació d’electors per a les pròximes eleccions al Parlament. Una iniciativa que busca
somoure l’escenari d’autonomisme on es troben instal·lats els partits independentistes.


El grup de treball, que recollirà els posicionaments i propostes dels secretaris nacionals i de les
assemblees de base de l’entitat, estarà format pels quatre càrrecs orgànics de l’Assemblea i
secretaris nacionals de les diferents comissions. Els seus objectius principals seran:
desenvolupar els principis de la llista cívica aprovats al darrer Full de ruta; implementar una
web informativa sobre la llista cívica per tal que tota la informació estigui a disposició dels
socis i sòcies i de la ciutadania en general; elaborar un codi ètic i una carta de compromís
polític amb l’aixecament de la DUI que hauran de signar els candidats i candidates; preparar la
consulta i proposar accions per fomentar la participació.


L’Assemblea fa mesos que treballa en la concreció d’aquesta proposta. A la primavera es van
fer desenes de xerrades sobre la llista cívica on es va recollir l’opinió de moltes persones que hi
van participar i que van ser decisives per actualitzar el Full de ruta que es va acabar aprovant a
finals de maig. El 18 de novembre la llista cívica va ser un dels temes centrals del CAB, la
trobada anual de les assemblees de base de l’organització, les conclusions del qual seran
tingudes en compte pel grup de treball que s’ha creat avui.

Alta participació al CAB 2023

Avui s’ha celebrat el Consell d’Assemblees de Base al Centre Cultural La Farinera del Clot, a Barcelona. Ha estat un espai de trobada entre les persones que conformeu aquestes assemblees per compartir experiències i definir projectes de futur.

Durant aquesta trobada s’han pogut tractar temes transcendentals per a l’organització, com el Pla de Mobilització i la difusió de campanyes, les accions necessàries per mantenir actives les AB o la implementació i la difusió de la llista cívica.

Un any més, el CAB, que ha aplegat més de 150 persones, ha estat un èxit i ben aviat en podreu llegir les conclusions. Des del Secretariat Nacional, volem agrair la participació de totes aquelles persones que heu assistit a la convocatòria i que feu que, any rere any, l’Assemblea continuï mantenint els seus estàndards democràtics i l’activisme de base.

Esperem retrobar-nos ben aviat a les assemblees i als carrers, els espais de base i de lluita per avançar cap a la independència.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Els acords de Junts amb el PSOE per investir president espanyol també ens allunyen de la independència

Una vegada s’ha conegut el pacte de Junts amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a la propera legislatura, ens refermem en l’anàlisi que vam fer respecte al ja conegut pacte amb ERC. 

Renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència: el pacte Junts-PSOE expressa clarament un abandonament de la unilateralitat —l’única via possible per fer efectiva la independència— i deixa la posició política catalana ens mans de la voluntat negociadora, sabudament inexistent, dels partits polítics espanyols. Més enllà de referències retòriques per part de Junts al primer d’octubre i a la DUI del 27 d’octubre del 2017 —que van renunciar a fer-la efectiva— el text acordat remarca amb claredat que “La resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat”.Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la reva resolució. Més que un acord és una rendició. 

Per altra banda, en aquest context de renúncia a la unilateralitat, és ridícula per no dir irònica l’afirmació que “els acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”.Si això fos cert, el que estarien fent Junts i ERC és un acord per fer efectiva la independència al Parlament, atès que l’independentisme té majoria absoluta i la legitimitat del 52% dels vots. Paradoxalment es posen abans d’acord amb el PSOE per mantenir la submissió a Espanya que entre els independentistes per constituir l’Estat català, que és l’únic instrument que ens assegura un futur de llibertat, dignitat i prosperitat.  

Ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir “històric” a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici. El preu que paga l’anomenat independentisme és molt seriós: la presidència d’un Govern espanyol liderat per un PSOE que va aprovar el 155 per anorrear l’autogovern català. Una redacció d’intencions i posicions negociadores no mereix pagar aquest preu. I, a més, aquest plantejament no es fa des d’una posició d’igualtat, ja que una de les parts, el PSOE, es podrà desdir de tota negociació posterior un cop assolit l’objectiu de la investidura. 

Una vegada més la política catalana s’ha convertit en un foc d’encenalls. De manera grandiloqüent es parlava de “cobrar per avançat” i l’únic que s’assoleix és un document on es recullen posicions particulars dels actors sense cap acord rellevant. Més que un acord sembla una exposició dels desacords que ens han dut fins aquí i que es mantenen vigents. 

L’Assemblea no pensem quedar-nos de braços plegats, continuarem impulsant el procés d’independència i articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir-la el més aviat possible. El poble català que aspira a la llibertat té una entitat al seu costat que no s’aturarà fins a assolir-la.

L’Assemblea exigeix un acord al Parlament que rebutgi els pactes amb l’Estat i estableixi les bases d’un pacte per assolir la independència

Aquest migdia, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, acompanyada de diversos secretaris nacionals, ha presentat una petició al Parlament de Catalunya per tal que el màxim òrgan de representació de la ciutadania catalana prengui decisions en favor de la independència i llibertat de Catalunya. 

L’Assemblea, tenint en compte el context present i que la majoria independentista al Parlament va investir l’actual president de la Generalitat amb el compromís de “culminar la independència del país”,  demana, en aquesta petició solemne a la cambra, aquestes tres iniciatives: 

– Que s’aprovi de forma immediata una resolució que impulsi un pacte per la independència per assolir l’aixecament de la suspensió de la DUI. 

– Que es voti el rebuig a pactes amb l’Estat espanyol que comporten la “normalització” de la situació a Catalunya sense assolir la independència. 

– Que es refermi el compromís amb l’1-O i amb la voluntat d’independència allí expressada. La independència com a objectiu per la llibertat de Catalunya i única manera d’acabar amb la repressió ara i en el futur. 

Un cop registrada la petició, Dolors Feliu, davant del Parlament de Catalunya, ha llegit el text davant d’un centenar de persones que mostraven banderoles amb el lema: “El pacte que vam votar: independència!”.  


Feliu ha defensat que els pactes per investir un president espanyol sempre són un parany perquè ens desvien de l’objectiu d’esdevenir un estat lliure: “Qualsevol pacte que no sigui per acordar la independència envia un missatge al món d’una Catalunya “normalitzada” i domesticada dins l’Estat espanyol”, ha assegurat. Per la presidenta de l’Assemblea, els acords, “que ens haurem d’estudiar bé”, han fet perdre l’oportunitat que hi havia de bloquejar la investidura fins que l’Estat espanyol no respecti el dret a l’autodeterminació.

Denunciem davant de la Defensora del Poble Europeu la qualificació d’“extremisme” del moviment independentista català

L’Assemblea Nacional Catalana ha tramitat una reclamació oficial de mala administració a la Defensora del Poble Europeu després d’haver demanat explicacions a Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- per haver inclòs el moviment independentista català en un informe sobre terrorisme, i haver rebut només una resposta no concloent.

El passat mes de juliol, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va fer arribar una carta a la directora executiva d’Europol, Catherine De Bolle, per mostrar la preocupació de l’entitat pel contingut de l’informe sobre la Situació del Terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) i demanar una rectificació. A la missiva, Feliu va sol·licitar accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connectava el moviment independentista català amb el terrorisme i va demanar la retirada del contingut criminalitzador i saber quines verificacions havia fet Europol.

Atès que la resposta de De Bolle no va abordar cap de les qüestions plantejades, l’Assemblea ha recorregut a la Defensora del Poble Europeu, a qui ha demanat que s’obri una investigació, s’iniciïn converses amb les autoritats d’Europol i es prenguin les mesures necessàries per abordar aquesta mala administració, i assegurant que és remeiada.

La primera versió de l’informe TE-SAT 2023 d’Europol, publicat el juny, anomenava l’independentisme català als capítols “Terrorisme etno-nacionalista i separatista” i “Terrorisme d’esquerres i anarquista”, tot i que el moviment defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de mitjans i iniciatives democràtiques.

No va ser fins a finals de setembre que el govern espanyol va demanar a Europol que eliminés el moviment independentista català de la secció de “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, després que Junts ho exigís com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez.

Per això, el 26 de setembre es va publicar una versió actualitzada de l’informe, on s’havia eliminat el moviment independentista català del capítol de terrorisme etno-nacionalista i separatista, però encara apareixia a l’apartat de terrorisme d’esquerres i anarquista. A més, una nova secció sobre “Extremisme” continuava afirmant que “els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”.

En descriure el moviment independentista com a violent i incloure’l en un informe sobre amenaces terroristes, Europol està contribuint a la criminalització d’un moviment d’autodeterminació pacífic, legítim i democràtic.

L’independentisme català contemporani és pacífic i no violent. Defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya dins l’àmbit dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i de participació política, tal com han destacat diversos organismes internacionals i organitzacions no governamentals.

L’Assemblea farà tot el possible per denunciar la criminalització del moviment independentista català. Titllar activistes de terroristes i acusar-los falsament d’utilitzar violència serveix per criminalitzar el dret a protesta i sufocar la dissidència, i soscava l’estat de dret a la Unió Europea.

El Defensor del Poble Europeu és un organisme que investiga queixes sobre mala administració per part d’institucions, organismes o agències de la Unió Europea. Un cop feta una queixa, el Defensor del Poble decideix si s’obre una investigació. En cas d’observar que hi ha hagut mala administració, es fan recomanacions o es proposen solucions per arreglar el problema.

9 de novembre, al Parlament, vam votar independència

Des de l’Assemblea demanarem al Parlament, amb majoria dels partits compromesos amb la independència, que aprovi una resolució per a rebutjar els pactes amb l’estat espanyol i que estableixi un acord per a l’aixecament de la Declaració d’Independència. 
Ho farem a través d’una petició que es registrarà aquest dijous dia 9 a les 12 h a la cambra catalana. 

Els pactes per investir un president espanyol comporten la “normalització” de la situació a Catalunya sense assolir la independència. Per tant, demanem que no s’investeixi Pedro Sánchez i que es refermi al Parlament de Catalunya el compromís amb l’1-O i amb la voluntat d’independència allí expressada. L’única manera d’acabar amb la repressió, ara i en el futur, és l’assoliment de la plena llibertat.

Us convoquem demà dijous 9 de novembre a les 12 h davant del Parlament de Catalunya per exigir als partits l’únic pacte que volem i que vam votar: la independència!
Acompanyeu-nos-hi i fem-los sentir la nostra veu!

Els pactes per investir el president d’Espanya ens allunyen de la independència

Una vegada s’ha conegut el pacte d’ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a falta de saber la posició final de Junts volem fer les següents valoracions:

Llei d’amnistia

L’Acord sobre una amnistia en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu a nivell seu personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.

Abandonament de la unilateralitat

El pacte entre ERC i el PSOE implica l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Tot allò que impliqui el futur polític de Catalunya es deixa, doncs, en mans d’un acord amb l’estat. Un acord que evidentment mai implicarà per part de l’Estat l’acceptació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que el Parlament de Catalunya pugui fer efectiva la independència. Aquest fet implica un gir de 180 graus respecte a allò que més ens apropà a la independència que fou la unilateralitat de les decisions democràtiques del Parlament i el referèndum del primer d’octubre. Continuar en el camí de cercar l’acord amb l’estat espanyol i abandonant la unilateralitat és allunyar-nos sine die del camí de la independència i provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.

Retorn a l’autonomisme

Plantejar el suport a un president espanyol i a un partit polític com el PSOE que fou part activa de la liquidació de l’autogovern de Catalunya a través del 155 de la constitució, a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora  mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’estat, ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures. L’espoli fiscal continuarà invariable malgrat la puntual condonació d’una part molt limitada del deute i el mal funcionament de Rodalies no se solucionarà amb una empresa mixta Generalitat-Estat sinó amb la capacitat d’un país de fer les inversions que consideri oportunes sense haver de demanar permís.

Decadència econòmica i social

Aquests tipus de suports polítics a quelcom tan rellevant com una investidura, vinculats a millores molt limitades en termes econòmics i socials, impliquen impulsar la lògica que és a través de l’Estat espanyol i pidolant, com podem millorar la situació econòmica i social de Catalunya. I no és cert, un recent estudi de l’INE exposa com lamentablement la qualitat de vida a Catalunya ha caigut al nivell de fa deu anys i és la cinquena comunitat per la cua pel que fa a la qualitat de vida. Mantenir-nos a Espanya és pobresa i legitimar aquesta progressiva decadència recolzant el govern espanyol de torn que la provoca, quelcom inacceptable per qualsevol independentista.

Ho continuem dient clar i alt, només la independència ens permetrà recuperar la qualitat de vida i construir un país digne. Només amb la unilateralitat aconseguirem la independència. Tot el que vagi en sentit contrari ens hi allunya. Els acords polítics els volem veure al Parlament de Catalunya. Acords per fer efectiva la independència congelada des de l’octubre del 2017.

En record a l’Anna Maria Arrufat, secretaria nacional de l’Assemblea

Anna Maria Arrufat Franch, membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, ha mort als 77 anys d’edat. Vivia a Matadepera i hi estava molt vinculada.

Va col·laborar en diverses entitats, essent una de les fundadores de DAMA Matadepera (2000), presidenta de l’Associació Gent Gran de Matadepera entre el 2008 i el 2016, i formant part del Col·lectiu d’Art.

Vinculada al procés independentista, Arrufat a formar part de la llista de 185 matadeperencs de “Junts pel Sí” (2015), una candidatura integrada per diversos partits locals independentistes.

El 2020 va ser secretària de l’ANC Matadepera i dos anys més tard va ser escollida integrant del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.

Dolors Feliu reivindica la via unilateral cap a la independència al Nueva Economía Forum

Aquest dimecres s’ha celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona el tradicional esmorzar organitzat pel Nueva Economía Forum. La Tribuna Catalunya d’avui ha estat encapçalada per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, que ha respost les preguntes del moderador de l’acte, el periodista Joan Maria Morros.

L’acte ha començat amb el discurs de Josep Costa, exvicepresident del Parlament, que ha destacat el rol dels activistes de l’Assemblea: “militants compromesos amb la independència que sovint són incompresos, però que els toca anar una passa per davant de la societat, per empènyer-la”.

La primera part ha anat dedicada a la relació de les negociacions actuals amb la independència. Feliu ha volgut alertar dels perills de “l’acomodació a Espanya” dels pactes amb l’estat, que suposarien abandonar qualsevol esperança d’aconseguir la independència. “És amb la fonamentació de l’1-O que som aquí i que hem avançat, destruir aquest bagatge és una irresponsabilitat“, ha conclòs.

Un dels elements que la presidenta de l’Assemblea ha volgut remarcar és que el Parlament actual, amb majoria independentista, ha de “fer de motor per assolir la independència”.

Pel que fa als passos cap a fer efectiva la independència, Feliu ha proposat tres camins, amb el Parlament com a protagonista i el suport clau de la mobilització:

  • Tornar a entrar al registre del Parlament la Declaració d’Independència de 2017, amb el consegüent debat i fixació de data per a la seva ratificació.
  • Marcar una data per un referèndum de ratificació de l’1-O.
  • Convocar eleccions plebiscitàries per ratificar democràticament el que considerem el referèndum legítim de l’1-O.

Ha fet també un toc d’atenció als partits que, veient la situació actual “ja haurien d’haver vist o preparat aviat declaracions sobre la sobirania del Parlament i sobre el refermament amb el compromís de l’1-O; aquest hauria de ser el marc si es planteja qualsevol amnistia”. Considera que l’amnistia que s’està negociant “hauria d’anul·lar l’antijuridicitat amb què s’han castigat declaracions de sobirania i del dret a l’autodeterminació per la independència de Catalunya“.

Dolors Feliu ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge optimista: “Catalunya és més a prop d’assolir la independència del que ens pensem. Continua present als carrers, a la política, en tota acció que es fa i a l’imaginari de l’Estat espanyol”.

Al torn de preguntes, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que, si hi ha un projecte independentista des dels partits, creixerà el vot independentista. Si no s’avança cap a aquesta direcció, caldrà que l’Assemblea impulsi la llista cívica, una eina que, com ha recordat Feliu, hauran de revalidar les sòcies i socis de l’entitat en els pròxims mesos.

Ha volgut deixar clar també que l’Assemblea no està en contra de l’amnistia, sinó que està a favor de la independència. Per tant, ha reblat que l’amnistia, si s’aprova, ha de ser una oportunitat per avançar-hi, no un retrocés que comporti una renúncia a la unilateralitat.

Podeu consultar la intervenció sencera aquí:

4 d’octubre, a Sant Cugat del Vallès, debat amb Dolors Feliu

El dimecres 4 d’octubre, de Sant Cugat del Vallés, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, farà una conferència sobre l’Assemblea en la cruïlla actual.

L’acte començarà a les 19.00 a la sala d’actes de la Casa de Cultura Castellví.

L’1 d’Octubre, a la plaça Urquinaona, acte commemoratiu del Primer d’Octubre

El Primer d’Octubre, l’Assemblea Nacional Catalana, organitzem un acte a la plaça d’Urquinaona, a les 11 h, per commemorar i reivindicar aquesta data històrica.

Enguany fa sis anys que el SÍ a la independència va guanyar el referèndum i, per això, cal recordar aquella gesta i reafirmar la voluntat de complir amb el mandat sorgit de les urnes.

Hi haurà parlaments de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; dels activistes Júlia Balas i Marcel Vivet, i del membre de Meridiana Resisteix Nacho Pallàs.

Al finalitzar els parlaments es farà una manifestació que anirà fins a la plaça de Sant  Jaume.

RECUPEREM L’ESPERIT D’URQUINAONA!
La plaça d’Urquinaona de Barcelona és un referent de l’independentisme des de fa molts anys i per motius molt diversos, entre els quals cal destacar-ne el més recent i que tenim gravat a foc: les càrregues policials contra un jovent que no feia altra cosa que defensar el resultat del referèndum del Primer d’Octubre i denunciar la repressió política i judicial contra l’independentisme.

Per això, convoquem a tothom a la plaça d’Urquinaona el dia 1 d’Octubre a un acte que té per objectiu continuar impulsant la mobilització ciutadana: cal que la gent tornem a prendre les regnes i ens preparem novament per un nou i definitiu embat amb l’estat espanyol.  

Volem fer efectiva la independència que ja vam votar i guanyar el Primer d’Octubre.
Ens veiem a Urquinaona!

L’independentisme civil posa en marxa el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència amb l’objectiu de coordinar-se per culminar el camí iniciat el Primer d’Octubre

Aquest divendres s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical CSC. El Pacte, que neix amb una vintena d’entitats adherides, és un acord de país en el qual les entitats signants es comprometen amb l’objectiu de fer real la independència de Catalunya i manifesten el seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb la mobilització ciutadana. 
 
La llavor del Pacte va ser la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que va organitzar l’Assemblea el mes de març, on una seixantena d’entitats van debatre el paper del moviment civil independentista per fer efectiva la independència. 
 
Les entitats signants ratifiquen cinc acords, entre els quals, el reconeixement de la legalitat i legitimitat del referèndum d’autodeterminació per la independència del Primer d’Octubre de 2017, i el compromís de defensar-ne el resultat i de mantenir la majoria social per la independència que en va resultar. També es comprometen a treballar des dels respectius àmbits d’actuació per tornar a posar el dret d’autodeterminació per la independència al centre del debat polític, econòmic i social, tant en l’àmbit de l’Estat espanyol com internacional, amb l’objectiu de configurar les condicions necessàries per al definitiu embat per fer efectiva la independència. 

El Pacte estableix almenys dues reunions a l’any i també quan, per consens, es consideri necessari si l’actualitat i els esdeveniments així ho requereixen. També indica que caldrà buscar el màxim consens a l’hora de prendre decisions.  

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha obert la presentació destacant que d’aquest pacte de la base del moviment civil “és d’on ha de sorgir la força per assolir la independència definitivament, posant en xarxa totes les entitats per sumar, mobilitzar i generar sinergies, sense renunciar a les iniciatives i identitats pròpies de cadascuna d’elles”. També ha explicat que el Pacte pren el nom i el model dels anteriors “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” i “Pacte Nacional pel Referèndum”, amb la diferència que aquest no l’impulsa el Govern sinó que ho fa la societat civil, i “que assenyala l’objectiu sense eufemismes”.   

Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural ha recordat que “una de les principals riqueses de l’independentisme és el seu pluralisme i transversalitat.” Ha fet una crida perquè tots els independentistes, vinguin d’on vinguin, “ens apleguem per conjurar-nos en allò que ens ha fet veritablement forts: l’organització i la mobilització civil”. També ha remarcat que “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure, tinguin espais de trobada i de treball permanent”. 

Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha situat l’acord com “un pacte que permet escurçar les diferències que en algunes ocasions ens han allunyat, i així poder definir què és realment prioritari en el camí cap a la independència, i ho hem aconseguit sent generosos els uns amb els altres per buscar denominadors comuns”. També ha volgut recordar que aquesta unitat que s’ha presentat avui també cal exigir-la als partits polítics: “si nosaltres ho hem pogut fer, els partits estan obligats a fer-ho”. 
 
Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, ha volgut destacar la importància de la signatura del Pacte Nacional, “que expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat, compartits per les entitats”. També ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses continuaran tenint un paper clau per “defensar els nostres drets com a país i els drets de les persones”.

 
Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical CSC, ha conclòs les intervencions assegurant que “el nou escenari polític i social pot esdevenir una oportunitat per avançar en els nostres objectius nacionals i socials, i hem de ser capaços de rellançar la mobilització popular com a manifestació clara de la voluntat d’aconseguir la independència del nostre país”. 

Els representants de les cinc entitats impulsores han fet una crida a assistir massivament a la manifestació de l’11 de setembre, “contemplada expressament en el Pacte Nacional com a gran mobilització per la independència”.

L’acte ha comptat també amb la presència de representants de les quinze entitats que ja s’han adherit al Pacte. Tots els signants confien que durant les pròximes setmanes desenes d’entitats també s’hi adhereixin.