Aquest dimecres s’ha celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona el tradicional esmorzar organitzat pel Nueva Economía Forum. La Tribuna Catalunya d’avui ha estat encapçalada per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, que ha respost les preguntes del moderador de l’acte, el periodista Joan Maria Morros.
L’acte ha començat amb el discurs de Josep Costa, exvicepresident del Parlament, que ha destacat el rol dels activistes de l’Assemblea: “militants compromesos amb la independència que sovint són incompresos, però que els toca anar una passa per davant de la societat, per empènyer-la”.
La primera part ha anat dedicada a la relació de les negociacions actuals amb la independència. Feliu ha volgut alertar dels perills de “l’acomodació a Espanya” dels pactes amb l’estat, que suposarien abandonar qualsevol esperança d’aconseguir la independència. “És amb la fonamentació de l’1-O que som aquí i que hem avançat, destruir aquest bagatge és una irresponsabilitat“, ha conclòs.
Un dels elements que la presidenta de l’Assemblea ha volgut remarcar és que el Parlament actual, amb majoria independentista, ha de “fer de motor per assolir la independència”.
Pel que fa als passos cap a fer efectiva la independència, Feliu ha proposat tres camins, amb el Parlament com a protagonista i el suport clau de la mobilització:
Tornar a entrar al registre del Parlament la Declaració d’Independència de 2017, amb el consegüent debat i fixació de data per a la seva ratificació.
Marcar una data per un referèndum de ratificació de l’1-O.
Convocar eleccions plebiscitàries per ratificar democràticament el que considerem el referèndum legítim de l’1-O.
Ha fet també un toc d’atenció als partits que, veient la situació actual “ja haurien d’haver vist o preparat aviat declaracions sobre la sobirania del Parlament i sobre el refermament amb el compromís de l’1-O; aquest hauria de ser el marc si es planteja qualsevol amnistia”. Considera que l’amnistia que s’està negociant “hauria d’anul·lar l’antijuridicitat amb què s’han castigat declaracions de sobirania i del dret a l’autodeterminació per la independència de Catalunya“.
Dolors Feliu ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge optimista: “Catalunya és més a prop d’assolir la independència del que ens pensem. Continua present als carrers, a la política, en tota acció que es fa i a l’imaginari de l’Estat espanyol”.
Al torn de preguntes, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que, si hi ha un projecte independentista des dels partits, creixerà el vot independentista. Si no s’avança cap a aquesta direcció, caldrà que l’Assemblea impulsi la llista cívica, una eina que, com ha recordat Feliu, hauran de revalidar les sòcies i socis de l’entitat en els pròxims mesos.
Ha volgut deixar clar també que l’Assemblea no està en contra de l’amnistia, sinó que està a favor de la independència. Per tant, ha reblat que l’amnistia, si s’aprova, ha de ser una oportunitat per avançar-hi, no un retrocés que comporti una renúncia a la unilateralitat.
El dimecres 4 d’octubre, de Sant Cugat del Vallés, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, farà una conferència sobre l’Assemblea en la cruïlla actual.
L’acte començarà a les 19.00 a la sala d’actes de la Casa de Cultura Castellví.
El Primer d’Octubre, l’Assemblea Nacional Catalana, organitzem un acte a la plaça d’Urquinaona, a les 11 h, per commemorar i reivindicar aquesta data històrica.
Enguany fa sis anys que el SÍ a la independència va guanyar el referèndum i, per això, cal recordar aquella gesta i reafirmar la voluntat de complir amb el mandat sorgit de les urnes.
Hi haurà parlaments de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; dels activistes Júlia Balas i Marcel Vivet, i del membre de Meridiana Resisteix Nacho Pallàs.
Al finalitzar els parlaments es farà una manifestació que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.
RECUPEREM L’ESPERIT D’URQUINAONA! La plaça d’Urquinaona de Barcelona és un referent de l’independentisme des de fa molts anys i per motius molt diversos, entre els quals cal destacar-ne el més recent i que tenim gravat a foc: les càrregues policials contra un jovent que no feia altra cosa que defensar el resultat del referèndum del Primer d’Octubre i denunciar la repressió política i judicial contra l’independentisme.
Per això, convoquem a tothom a la plaça d’Urquinaona el dia 1 d’Octubre a un acte que té per objectiu continuar impulsant la mobilització ciutadana: cal que la gent tornem a prendre les regnes i ens preparem novament per un nou i definitiu embat amb l’estat espanyol.
Volem fer efectiva la independència que ja vam votar i guanyar el Primer d’Octubre. Ens veiem a Urquinaona!
Aquest divendres s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical CSC. El Pacte, que neix amb una vintena d’entitats adherides, és un acord de país en el qual les entitats signants es comprometen amb l’objectiu de fer real la independència de Catalunya i manifesten el seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb la mobilització ciutadana.
La llavor del Pacte va ser la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que va organitzar l’Assemblea el mes de març, on una seixantena d’entitats van debatre el paper del moviment civil independentista per fer efectiva la independència.
Les entitats signants ratifiquen cinc acords, entre els quals, el reconeixement de la legalitat i legitimitat del referèndum d’autodeterminació per la independència del Primer d’Octubre de 2017, i el compromís de defensar-ne el resultat i de mantenir la majoria social per la independència que en va resultar. També es comprometen a treballar des dels respectius àmbits d’actuació per tornar a posar el dret d’autodeterminació per la independència al centre del debat polític, econòmic i social, tant en l’àmbit de l’Estat espanyol com internacional, amb l’objectiu de configurar les condicions necessàries per al definitiu embat per fer efectiva la independència.
El Pacte estableix almenys dues reunions a l’any i també quan, per consens, es consideri necessari si l’actualitat i els esdeveniments així ho requereixen. També indica que caldrà buscar el màxim consens a l’hora de prendre decisions.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha obert la presentació destacant que d’aquest pacte de la base del moviment civil “és d’on ha de sorgir la força per assolir la independència definitivament, posant en xarxa totes les entitats per sumar, mobilitzar i generar sinergies, sense renunciar a les iniciatives i identitats pròpies de cadascuna d’elles”. També ha explicat que el Pacte pren el nom i el model dels anteriors “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” i “Pacte Nacional pel Referèndum”, amb la diferència que aquest no l’impulsa el Govern sinó que ho fa la societat civil, i “que assenyala l’objectiu sense eufemismes”.
Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural ha recordat que “una de les principals riqueses de l’independentisme és el seu pluralisme i transversalitat.” Ha fet una crida perquè tots els independentistes, vinguin d’on vinguin, “ens apleguem per conjurar-nos en allò que ens ha fet veritablement forts: l’organització i la mobilització civil”. També ha remarcat que “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure, tinguin espais de trobada i de treball permanent”.
Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha situat l’acord com “un pacte que permet escurçar les diferències que en algunes ocasions ens han allunyat, i així poder definir què és realment prioritari en el camí cap a la independència, i ho hem aconseguit sent generosos els uns amb els altres per buscar denominadors comuns”. També ha volgut recordar que aquesta unitat que s’ha presentat avui també cal exigir-la als partits polítics: “si nosaltres ho hem pogut fer, els partits estan obligats a fer-ho”.
Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, ha volgut destacar la importància de la signatura del Pacte Nacional, “que expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat, compartits per les entitats”. També ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses continuaran tenint un paper clau per “defensar els nostres drets com a país i els drets de les persones”.
Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical CSC, ha conclòs les intervencions assegurant que “el nou escenari polític i social pot esdevenir una oportunitat per avançar en els nostres objectius nacionals i socials, i hem de ser capaços de rellançar la mobilització popular com a manifestació clara de la voluntat d’aconseguir la independència del nostre país”.
Els representants de les cinc entitats impulsores han fet una crida a assistir massivament a la manifestació de l’11 de setembre, “contemplada expressament en el Pacte Nacional com a gran mobilització per la independència”.
L’acte ha comptat també amb la presència de representants de les quinze entitats que ja s’han adherit al Pacte. Tots els signants confien que durant les pròximes setmanes desenes d’entitats també s’hi adhereixin.
L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol.
És des d’aquesta perspectiva que des de l’Assemblea plantegem ja, d’entrada, els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència a l’hora de definir la postura útil i eficaç dels partits independentistes per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’estat.
Creiem i hem exposat reiteradament que, només amb el fet de no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència, podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar des d’ara i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des de l’octubre de 2017.
Les negociacions amb els partits estatals, que defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, no són una opció creïble, atès que l’estat espanyol incompleix sistemàticament qualsevol compromís.
És per això que, qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista, només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Des de l’Assemblea creiem que només amb aquestes premisses es pot desenvolupar una estratègia d’embat amb l’estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents de l’estat repressor, sinó per activar la majoria política del Parlament i fer efectiva la independència. I correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: L’acord que volem és la independència de Catalunya!
Qualsevol altre objecte de negociació que no inclogui el respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència rebaixa els mínims democràtics i regala el blanqueig de l’estat davant la Unió Europea. Cal no perdre mai de vista que aquest és l’objectiu dels partits estatals amb possibilitats de governar: emblanquir l’estat i debilitar l’independentisme. A més, cal no oblidar l’impacte que pot tenir a nivell de la presidència de la UE per part de l’estat espanyol, una posició forta de l’independentisme.
El que aconsegueix l’estat amb qualsevol pacte que no sigui encarar el conflicte nacional amb Catalunya i la seva independència rebaixa, i molt, les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació amb l’estat per assolir la independència. Deixant de banda l’objectiu amb el qual s’han presentat a les eleccions espanyoles, els partits independentistes reforcen l’autonomisme a Catalunya.
Dins l’apartat “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, l’informe senyala que “a Espanya, els independentistes catalans i bascs són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”. També assenyala, en un apartat dedicat al terrorisme d’esquerres i anarquista, que al País Basc i a Catalunya hi ha una “superposició entre extremistes d’esquerra i separatistes” especialment “pel que fa a les motivacions dels atacs”.
En la seva missiva, Dolors Feliu ha ressaltat el caràcter no violent del moviment independentista català contemporani, que “defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de vies democràtiques i iniciatives protegides dins el marc dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i la participació política”.
Diversos organismes i organitzacions sense ànim de lucre han assenyalat la noviolència i qualitat pacífica i democràtica del moviment independentista català. El juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució sobre la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català, en la qual s’afirmava que “és indiscutible que cap dels representants polítics […] va incitar a la violència. Al contrari, reconeix, també la fiscalia, que van demanar als manifestants que s’abstinguessin de qualsevol acte violent.”
Tal com es remarca a la comunicació de la presidenta de l’Assemblea, la tendència de l’Estat espanyol d’utilitzar el terrorisme per a deslegitimar, silenciar i perseguir la dissidència política democràtica és molt preocupant. Ja el 2018 Amnistia Internacional va denunciar que les autoritats espanyoles feien servir lleis antiterroristes per restringir la llibertat d’expressió, fet que té un efecte paralitzant a la societat civil i suposa una amenaça per a l’exercici dels drets fonamentals. Altres organitzacions internacionals com Fair Trials o EuroMed Rights també han alertat sobre aquesta deriva, i els riscos que implica per a la democràcia.
Segons el director executiu adjunt d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, l’agència europea “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen abans de publicar-les a l’informe. Per aquest motiu, l’Assemblea ha demanat explicacions sobre quins mecanismes i processos s’han utilitzat per corroborar aquestes acusacions, donant per bona la informació aportada per les autoritats espanyoles que qualifica l’independentisme català com a violent. En aquest mateix sentit, tal com senyala la carta, que una agència d’abast europeu com Europol inclogui el moviment independentista català en un informe sobre amenaces terroristes pot tenir efectes criminalitzadors nocius. Això suposa una greu amenaça per a la democràcia i posa en perill drets com, per exemple, el de la llibertat d’expressió i el de reunió i associació pacífiques, i soscava l’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que prohibeix la discriminació per raó de pertinença a una minoria nacional i opinió política.
En tant que és l’organització independentista civil més gran i representativa de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana es veu directament afectada pels continguts criminalitzadors publicats a l’informe d’Europol. Per això, l’entitat ha demanat accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connecten el moviment independentista català amb el terrorisme, així com la retirada d’aquestes informacions de l’informe.
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el març de 2021. La sentència del TGUE desestima la demanda dels eurodiputats contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu, la qual obre la porta al jutge Pablo Llarena per reactivar les ordres europees de detenció contra els exiliats catalans.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana veiem amb preocupació que el TGUE hagi ignorat totes les irregularitats evidents en la petició del suplicatori, que va sorgir clarament per motivacions polítiques. Recordem que el president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, és l’eurodiputat de Ciudadanos Adrián Vázquez, i que el ponent del suplicatori, el búlgar Angel Djambazki, és un reconegut neonazi vinculat a VOX. A més, recentment, Pedro Sánchez va afirmat que la reforma del Codi Penal permetria l’extradició de Puigdemont a Espanya, posant de manifest la connivència entre els poders judicials i polítics en la persecució de l’independentisme català.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Brussel·les per donar suport als eurodiputats, i des d’allà ha expressat que l’entitat està “al costat d’aquest a lluita, a favor dels exiliats, però també a favor de tots aquells que lluiten a favor de les llibertats de tot Europa”, i ha recordat que encara queda recorregut judicial: “es pot demanar recurs al TJUE, que moltes vegades ha reconegut els drets que no havia reconegut el TGUE, i que esperem que així sigui en aquest cas.”
La renúncia a la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans és clarament el resultat d’una persecució política contra la dissidència pacífica i una flagrant violació dels drets polítics. Organismes de l’ONU han confirmat diverses vegades que l’Estat espanyol ha vulnerat els drets polítics d’ex-diputats del Govern i del Parlament de Catalunya, violant l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest abús de drets no només afecta els eurodiputats, sinó també tots aquells ciutadans catalans que els van votar.
La ciutadania de Catalunya pateix una violació sistèmica dels seus drets fonamentals només per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació, un dret reconegut pel dret internacional. Les autoritats espanyoles continuen silenciant, deslegitimant i criminalitzant l’independentisme català amb falses acusacions de terrorisme i amb persecució judicial.
És profundament preocupant que un estat amb un historial tan alarmant de violacions dels drets fonamentals com l’espanyol ocupi actualment la presidència del Consell de la Unió Europea. Aquesta circumstància mina la credibilitat del projecte europeu i posa en qüestió les institucions europees.
Reiterem la nostra esperança que, en cas que Pablo Llarena dicti noves ordres de detenció europees, les autoritats judicials belgues siguin conscients de les deficiències de la justícia espanyola i les rebutgin. Tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el gener passat, una Euroordre es pot rebutjar si hi ha deficiències que afectin la protecció judicial d’un grup de persones objectivament identificable, com és el cas de la minoria nacional catalana.
La lluita judicial de l’independentisme català està lluny d’acabar. És imprescindible que es reverteixi aquesta sentència injusta i es garanteixin els drets de les minories que defensen causes inconvenients per als estats. En cas contrari, la dissidència política estarà seriosament amenaçada a Europa, la qual cosa és intolerable en una democràcia moderna.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu ferm compromís amb l’assoliment de la independència de Catalunya. Només la República catalana pot assegurar la protecció dels drets fonamentals del poble català i garantir la supervivència de la nació catalana, la seva llengua, la seva cultura, i la seva identitat com a poble.
Entre el 30 de juny i el 3 de juliol, l’Assemblea Nacional Catalana ha plantejat a les seves bases una consulta sobre el posicionament que havia de prendre l’entitat de cara a les eleccions espanyoles, seguint el Full de ruta aprovat el passat mes de maig. Els socis i les sòcies que hi han participat han optat per no promoure el posicionament actiu de l’entitat en favor de l’abstenció activa i el vot nul polític durant la campanya.
Durant els quatre dies de consulta oberta han votat 3.773 sòcies i socis.
La pregunta formulada als socis i les sòcies ha estat clara i directa: “Estàs d’acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l’Assemblea promogui l’abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del sí a la independència del Primer d’Octubre?”
Els resultats definitius són els següents:
Sí: 1.459 (38,67%)
No: 2.253 (59,71%)
Blanc: 61 (1,62%)
L’Assemblea es felicita pel debat constructiu i l’exercici de la democràcia interna que caracteritza l’entitat i es mantindrà neutra respecte a l’opció electoral a les eleccions espanyoles tot continuant amb fermesa la confrontació amb l’Estat espanyol.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa el missatge polític i el recorregut de la manifestació de la diada de l’11 de Setembre d’enguany, una jornada en la qual quatre columnes de manifestants convergiran a la plaça del Primer d’Octubre (antiga plaça d’Espanya).
Aquestes sortiran de quatre punts simbòlics diferents de la ciutat de Barcelona: Ciutat de la Justícia, Escola Proa, Estació de Sants i Hisenda. Aquests punts són enclavaments de denúncia i reivindicació dels drets i les llibertats perdudes pel colonialisme espanyol, i representen els valors fonamentals que tindrà la República Catalana: Llibertat, Llengua, País i Sobirania. L’acte ha comptat amb la presència i la participació de diverses entitats de la societat civil que ja van estar presents a la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, entre les quals Òmnium Cultural i el Consell de la República.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, que ha estat l’encarregada de començar l’acte, ha recordat que aquesta manifestació interpel·larà de forma directa Europa –com mostren els colors blau i groc de la samarreta de la Diada–, aprofitant la presidència espanyola del Consell d’Europa d’aquest segon semestre de l’any que acaba de començar: “volem alçar la veu per fer arribar a Europa que Catalunya és una nació no reconeguda dins l’Estat espanyol i reprimida, i que lluitem en pau, amb eines democràtiques, i demanant respecte als drets fonamentals i els tractats internacionals per aconseguir el dret a l’autodeterminació i a la independència, per poder prendre les nostres decisions lliurement.”
Feliu també ha fet referència al lema: “l’històric Via Fora!, que va servir als nostres avantpassats com a crida per sortir al carrer a lluitar per les llibertats, i ara ens ha de servir també per a una crida a la mobilització, la lluita amb les eines democràtiques, que són la nostra fortalesa.”
Josep Lluís Rodríguez, coordinador d’Incidència Política de l’entitat, ha destacat la importància de la presència de la societat civil: “volem que la Diada d’enguany sigui el punt de partida de les mobilitzacions i del treball en xarxa que s’ha de desenvolupar a partir del Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, l’agent aglutinador que vertebri l’acció per avançar plegats en el procés d’alliberament nacional”. D’aquesta manera, s’espera una participació encara més massiva d’entitats que en altres edicions.
Ha estat en aquest marc del Pacte Nacional que diverses entitats independentistes han estat presents a l’acte i algunes d’elles hi ha participat directament. Ha estat el cas d’Òmnium i el Consell de la República, que han fet una crida a omplir els carrers aquest 11 de Setembre.
Quim Forn, membre de la Junta d’Òmnium Cultural, ha recordat la importància de la societat civil: “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure hi siguin el pròxim 11 de Setembre”. En aquest sentit, ha fet una crida a la mobilització: “les urnes demostren que hi ha cada vegada més independentistes desencantats i decebuts, però als carrers no en pot faltar ni un.”
Teresa Vallverdú, membre del Govern del Consell de la República responsable de la relació amb la societat civil i els partits polítics, ha volgut deixar clar que l’11 de Setembre ha de ser sempre “un altaveu per demostrar que el moviment està viu, activat, i que res no s’ha acabat”. Ha destacat que el Consell sempre està a favor de trobades transversals que busquin espais d’unitat i que la mobilització de la Diada ha de servir també per fer valdre la lluita i les victòries des de l’exili.
La manifestació de l’11 de Setembre reitera el compromís de Catalunya amb la independència i la defensa dels seus valors fonamentals. Així és com s’insta Europa a reconèixer aquesta determinació, tot reclamant més responsabilitat política en tractar el conflicte català, deixar de banda el tractament d’“assumpte intern” i demanar una postura clara per fer front a la repressió política, judicial i lingüística de l’Estat espanyol. És el moment de passar de les paraules buides a l’acció i a la confrontació, per aconseguir l’objectiu independentista.
Després del fracàs del diàleg amb Espanya, cal que la ciutadania prengui les regnes i torni a la confrontació i a l’embat.
Via Fora! Tothom al carrer per defensar les nostres llibertats i la independència de Catalunya!
El recorregut, en detall
A la part final de la roda de premsa, quatre representants d’entitats han detallat els orígens i el sentit de cada columna.
La Columna Llibertat, que l’ha explicada la presidenta de la Coordinadora de l’Advocació Catalana, Isa Castell, representa els drets civils i les llibertats. Iniciarà el seu camí des de la Ciutat de la Justícia i es dirigirà cap a Barcelona pel lateral de la Gran Via fins a la plaça del Primer d’Octubre. Aquesta elecció de localització simbolitza el rebuig al poder i la imposició de la justícia espanyola a Catalunya.
La Columna Llengua, centrada en la llengua i la cultura, ha estat exposada per Lluís de Yzaguirre, membre de Llengua i República. Sortirà de l’Escola Proa al barri de la Bordeta de Barcelona amb l’objectiu de preservar i promoure la llengua i la cultura catalanes. La manifestació recorrerà el carrer de Gavà, el passatge de Solsona, el carrer del Moianès i la carretera de Sants fins a arribar a la plaça del Primer d’Octubre.
La Columna País, que reclama una major qualitat de vida, ha estat presentada per Joan Mollà, de la territorial de l’Assemblea de Sants-Montjuïc per la Independència. S’iniciarà precisament al barri de Sants, a la plaça dels Països Catalans. Aquesta columna denunciarà la maltractada infraestructura i l’infrafinançament per part de l’Estat espanyol, baixant pel carrer de Tarragona fins a la plaça Primer d’Octubre.
Finalment, la Columna Sobirania, centrada en la independència econòmica, l’ha presentada el vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Toni Fitó. Sortirà de la plaça del Doctor Letamendi, on hi ha la delegació de l’Agència espanyola d’Administració Tributària per posar de manifest l’espoli fiscal que pateix Catalunya per part d’Espanya. Aquesta marxa també defensarà, entre altres, la independència econòmica, la terra i la pagesia. El recorregut inclourà els carrers Aragó, Aribau i Gran Via de les Corts Catalanes fins a la plaça Primer d’Octubre.
Aquest diumenge, 18 de juny, l’Assemblea ha realitzat un acte polític a l’Auditori de Girona per presentar el Full de ruta 2023-2024, sota el lema “Comença el nou embat per la independència”. L’acte ha marcat la cloenda pública de l’Assemblea General Ordinària (AGO) que va tenir lloc al maig passat.
Durant l’esdeveniment, s’ha fet un repàs de les accions i campanyes més rellevants dutes a terme durant el primer any de mandat del Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els diferents membres de l’òrgan directiu han tingut l’oportunitat d’explicar les seves tasques i avenços, destacant la recuperació de la mobilització als carrers, el desenvolupament de la Llista Cívica i la culminació del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
Josep Lluís Rodríguez, coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’Assemblea, ha estat l’encarregat de parlar sobre el Pacte Nacional. Ha destacat que el text de la proposta del Pactes’enviarà la setmana vinent a les entitats participants a la Conferència Nacional celebrada al març passat. Rodríguez ha recordat que el Pacte “també està obert a totes les entitats del País que tenen com a objectiu comú la independència de Catalunya” i ha animat totes les entitats a adherir-s’hi, fent un exercici de generositat i responsabilitat cap a les centenars de milers de persones que desitgen veure Catalunya com un país lliure.
La vicepresidenta Núria Marín Casas ha avançat nous detalls sobre la Llista Cívica que l’entitat impulsarà de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquest projecte ja ha estat aprovat dues vegades pels socis de l’Assemblea a través del Full de ruta i serà sotmès a ratificació per les bases a finals d’aquest any. Marín ha recordat que “La forma efímera d’agrupació d’electors respon a la finalitat única de fer la independència” i estarà lligada a la constitució d’un grup promotor, mecanismes democràtics per a l’elaboració de la llista, l’establiment d’un codi ètic i la formació d’un moviment de participació i voluntariat per fer-ho possible.
Davant d’una gran assistència, la presidenta Dolors Feliu ha destacat el paper essencial que tindrà l’Assemblea en el nou embat independentista, reafirmant el seu compromís amb la lluita per la independència de Catalunya. Feliu ha avançat que l’entitat farà una crida a sortir al carrer per les mobilitzacions previstes durant la presidència espanyola de la Unió Europea.
La presidenta ha remarcat la desfeta electoral dels partits polítics independentistes en les eleccions municipals del maig i ha fixat la mirada en les properes eleccions espanyoles. D’acord amb el Full de ruta aprovat, davant de la incapacitat dels partits independentistes per formar un front comú de bloqueig a Madrid, l’entitat s’ha compromès a convocar una consulta als socis la primera setmana de juliol per decidir si advocarà pel vot nul polític i l’abstenció activa.
Feliu ha remarcat: “Les corts espanyoles són un òrgan d’aïllament i control de la voluntat catalana, escanyant econòmicament i negant el dret a l’autodeterminació de manera majoritària per minoritzar Catalunya. No els farem el joc.”
Dolors Feliu també ha presentat en primícia el lema i la samarreta de l’11 de setembre d’aquest any: “Via Fora!”. La samarreta adopta els colors blau i daurat de la bandera europea, reivindicant la voluntat de Catalunya de convertir-se en un nou estat membre de la Unió mentre denuncia l’Estat espanyol en el moment en què ocuparà la presidència rotatòria del Consell d’Europa. Feliu ha exclamat: “Que els estats europeus i tota la UE sàpiguen que Europa no serà realment democràtica fins que Catalunya pugui exercir amb llibertat el seu dret com a nació a autodeterminar-se!“. La samarreta estarà disponible a la venda al web de l’Assemblea a partir de demà, dilluns 19 de juny.
“Via Fora!” és un lema medieval català que crida a sortir al carrer a defensar el país i lluitar per les seves llibertats. Aquest lema es torna a invocar per fer una crida a la mobilització, la lluita activa no violenta, i amb les eines de la democràcia aconseguir sortir al carrer per defensar-nos i vèncer.
L’acte ha comptat amb la presència del nou alcalde independentista de Girona, Lluc Salellas, i de més d’una vintena d’entitats, entre les quals el Consell de la República, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, la Intersindical, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i Meridiana Resisteix, entre d’altres.
Per a aquells que no han pogut assistir a l’acte en persona, l’Assemblea ofereix la possibilitat de veure’l al seu canal de YouTube, a través d’aquest enllaç.
El pròxim diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta 2023-2024 en un acte polític que se celebrarà a l’Auditori de Girona a les onze del matí, sota el títol: “Comença el nou embat per la independència”. Les sòcies i socis de ple dret de l’Assemblea van aprovar el nou Full de ruta de l’entitat el passat 24 de maig durant l’Assemblea General Ordinària (AGO) de l’entitat. L’acte polític d’aquest diumenge serà la cloenda pública de l’AGO, que va tenir una bona participació i va demostrar novament el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu.
L’acte inclourà la participació de la presidenta Dolors Feliu, encarregada d’explicar el paper que tindrà l’Assemblea en el nou embat independentista, a més de la presentació del lema i la samarreta de l’11 de setembre d’enguany. La vicepresidenta, Núria Marín Casas, presentarà nous detalls de la Llista Cívica que l’entitat impulsarà de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, prèvia ratificació de les bases a finals de 2023. Allà també es farà un recull de les accions i campanyes més rellevants portades a terme durant aquest primer any de mandat, amb les intervencions de diferents membres del Secretariat Nacional de l’entitat.
Les línies principals extretes del Full de ruta inclouen la constatació de la recuperació de la mobilització als carrers, la culminació del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista, i la realització de la Llista Cívica a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La principal novetat d’aquesta edició és l’avançament de la presentació de la samarreta de l’11 de setembre i el lema de la manifestació d’enguany.
Després de les recents eleccions municipals, en les quals el moviment independentista cívic ha enviat un missatge clar als partits independentistes representats al Parlament mitjançant l’abstenció i el vot nul o en blanc, l’Assemblea Nacional Catalana es reitera en la seva denúncia que els partits han renunciat a fer efectiva la independència.
Aquesta renúncia és especialment preocupant si es té en compte la majoria absoluta en vots i en escons que els partits independentistes tenen al Parlament, la qual es va obtenir amb el compromís de culminar el procés d’independència.
En aquest context, des de l’Assembleaveiem una oportunitat en les properes eleccions espanyoles perquè el moviment independentista iniciï un canvi de rumb i es visualitzi una unitat estratègica coherent, ja sigui a través d’una candidatura unitària o d’un acord estratègic unitari.
L’Assemblea defensa una unitat basada en la coherència, no en les aparences buides. El recent full de ruta aprovat per les bases de l’Assemblea estableix una estratègia fonamentada en els següents principis: bloquejar el funcionament del Congreso i votar en contra de qualsevol govern espanyol, fins i tot en la investidura del president.
Aquest bloqueig té l’objectiu de denunciar en l’àmbit internacional la falta de respecte de l’Estat espanyol envers el dret a l’autodeterminació, així com envers la realitat nacional i social dels Països Catalans, així com la persecució política de l’independentisme.
Amb aquesta finalitat, l’Assemblea pretén iniciar una sèrie de reunions amb tots els partits polítics independentistes que hagin obtingut representació al Congeso en les eleccions espanyoles, amb l’objectiu de proposar aquesta forma d’unitat amb coherència.
Cal deixar ben clar que, si aquesta unitat no es consolida una vegada més i els interessos partidistes prevalen sobre la representació unitària de l’independentisme, l’Assemblea convocarà, a la primera setmana de juliol, una consulta als seus socis per decidir si recomanarà al moviment independentista de base un vot nul polític o l’abstenció activa en les eleccions espanyoles.
L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat la seva XI Assemblea General Ordinària (AGO), que ha tingut lloc de forma virtual del dia 18 al 24 de maig. Les sòcies i els socis de l’entitat han avalat el nou Full de ruta amb un 76% de vots a favor. Han participat a l’AGO 2.523 sòcies i socis.
El document certifica una nova etapa del moviment independentista, amb la constatació d’un nou embat i el convenciment que la via democràtica unilateral –que l’entitat sempre ha defensat– és l’única estratègia possible per a la constitució de la República Catalana.
Les bases de l’entitat, a través de la seva representació territorial i sectorial, van realitzar múltiples aportacions a la proposta del Full de ruta, amb lapresentació de 612 esmenes, 9 d’elles a la totalitat. D’aquestes 612 esmenes, 155 van ser acceptades o transaccionades i 20 rebutjades. Això va fer modificar el document final de Full de Ruta que han acabat aprovant els socis.
La comissió encarregada del funcionament de l’AGO va acceptar el màxim d’esmenes possibles per garantir la pluralitat d’opinions que conviuen a l’entitat i que reflecteixen el debat en què es troba el país.
Durant l’AGO els socis van haver de votar finalment fins a 437 esmenes vives, 7 de les quals a la totalitat del Full de ruta. Totes elles van ser rebutjadespel socis i sòcies. L’entitat valora molt positivament el gran debat dut a terme en el si de l’AGO, que demostra el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu. Tot i això, el Secretariat Nacional ha detectat possibles millores pel que fa al procés de votació, i continuarà treballant per agilitzar el sistema de cara a l’any vinent.
El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals que l’organització ha de seguir per aconseguir la independència. Fa referència a fer efectiva la declaració d’independència a través de les eleccions vinents i, amb aquesta finalitat, es continua plantejant l’impuls d’una llista cívica independent de partits polítics, amb processos participatius d’elecció i decisió i mecanismes de control i fiscalització, per defensar la voluntat dels electors independentistes.
El nou Full de ruta avança en la determinació de la llista cívica, establint que tindrà forma d’agrupació d’electors, i la necessitat de constituir un grup promotor. Els membres del Secretariat Nacional, així com els càrrecs de les assemblees de base de l’entitat, no en podran formar part. A partir d’una de les esmenes presentades, el text final inclou que, en qualsevol cas, l’impuls final de la llista cívica haurà de ser ratificat per les sòcies i socis en una consulta que se celebrarà el darrer trimestre de 2023, a fi de poder crear un moviment potent.
El document situa com a un altre punt determinant la constitució del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista com a xarxa que ha de vertebrar el moviment civil per la independència. Una eina que aglutinarà les principals organitzacions independentistes per trobar sinergies, avançar i actuar conjuntament sense renunciar als plantejaments de cada entitat.
També cal destacar especialment el manteniment de la mobilització com a eina clau per avançar en tots els fronts: civil, institucional i internacional. La coherència i perseverança de l’entitat han permès que el moviment independentista experimenti una represa notable, amb manifestacions massives com la del passat 11 de Setembre, la mobilització del 6 de desembre contra el nou delicte de desordres públics agreujats, i el 19 de gener davant la cimera francoespanyola. Totes aquestes actuacions demostren que el moviment està en marxa.
Altres factors essencials que identifica el document són:
La confrontació com a eina per minar els fonaments d’un Estat espanyol opressor i poc democràtic.
La denúncia dels incompliments dels qui es van comprometre amb culminar la independència.
La reivindicació del referèndum de l’1 d’Octubre com a legitimació de la voluntat popular.
Denunciar la repressió i donar suport a les persones represaliades.
Actualitzar l’argumentari a favor de la independència i difondre els valors de la nova República Catalana a través de campanyes i mobilitzacions.
Desenvolupar accions i mobilitzacions, utilitzant la desobediència i la lluita activa noviolenta segons sigui necessari.
Ampliar la representació de tots els sectors socials, especialment joves i nous catalans.
Reflectir la realitat nacional catalana a les institucions internacionals i evidenciar les mancances democràtiques de l’Estat espanyol.
Denunciar la repressió de l’Estat espanyol i francès contra l’ús de la llengua catalana, que és fonamental per a la nostra identitat nacional i la cohesió social.
El diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta i nous plantejaments de cara al període 2023-24 en un acte a l’auditori de Girona, a les 11 del matí. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Dolors Feliu, i la vicepresidenta, Núria Marín Casas, encarregades d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el nou embat independentista.
L’Assemblea Nacional Catalana es manté ferma en el compromís amb la independència sense renúncies ni concessions. El nou Full de ruta valida una aposta clara i decidida per agafar les regnes del nou embat per la independència en tots els àmbits.
L’Assemblea fa un balanç dels dos primers anys del Govern de la Generalitat del president Aragonès, d’un govern que havia de “culminar” el procés d’independència, i ho fa just al final del termini que es va posar el mateix president per sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’Assemblea deplora que aquestes promeses no s’hagin dut a terme per inacció del Parlament de Catalunya i per incompliment del propi president Aragonès.
Així, l’entitat constata que el pacte de govern de la majoria del 52% independentista, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i assolir la República catalana, ha fracassat estrepitosament. Les propostes de l’anomenada Taula de diàleg han acabat en una modificació del Codi penal, que ha comportat l’indult per a uns pocs representants polítics, però que pot suposar, amb el nou delicte de desordres públics agreujats, la repressió dels activistes independentistes participant en mobilitzacions.
Els signants de l’acord de Govern tenien el deure d’aprofitar la gran oportunitat que l’electorat els va donar per exercir el mandat inequívoc per fer la independència, com així es reconeix pels mateixos signants.
L’Assemblea considera que el Govern de la Generalitat ha optat per donar suport al govern espanyol sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències per fer la independència. S’ha malbaratat la força i voluntat de l’electorat independentista, incomplint greument el principal compromís de la legislatura.
L’acord de claredat és la darrera suposada iniciativa per fer la independència i l’entitat ja s’hi ha manifestat, constatant que aquesta darrera proposta és fruit d’un govern mancat de lideratge independentista, amb una submissió autonomista absoluta a les indicacions i exigències del govern de l’estat repressor.
L’Assemblea no acata, no es rendeix, lluita i lluitarà sempre per una Catalunya independent.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 