Davant de les desinformacions interessades que s’han publicat recentment volem aclarir que:

• L’impuls a una llista cívica és en el Full de ruta del 2022 (abans que entrés l’actual Secretariat Nacional). S’hi manté en el Full de ruta del 2023 amb més concreció. Tots dos fulls de ruta van ser aprovats pels socis amb àmplies majories. 
• Quan es parla de la “direcció” de l’Assemblea es tergiversa sovint el concepte. Som una entitat assembleària. L’òrgan de govern és el Secretariat Nacional, format actualment per més de seixanta persones, totes elles escollides pels socis. Totes les decisions es prenen per àmplies majories en els plenaris que fa cada mes aquest òrgan. Els socis, a més d’escollir el Secretariat Nacional, també decideixen el Full de ruta i se’ls consulten les decisions més transcendents. 
• El mes de desembre, el Secretariat Nacional va aprovar, amb un suport del 90%, la creació d’un grup de treball que articulés la proposta de la llista cívica. 
• Al plenari del mes de gener, aquest grup de treball (format per una trentena de secretaris nacionals) va presentar, ben definit, el projecte de la Llista Cívica per la Independència, la pregunta i el termini de 14 dies per votar a la consulta, així com la posada en marxa d’una pàgina web informativa. Va ser aprovat pel Secretariat Nacional amb un suport del 80% i menys del 10% en contra.
• Actualment, s’està explicant el projecte a través d’una web, de comunicació interna, de les XXSS, i de xerrades a tot Catalunya (se’n faran prop de vuitanta), on participaran unes 5.000 persones.
• Si els socis avalen el projecte de la Llista Cívica per la Independència, l’Assemblea impulsarà una agrupació d’electors INDEPENDENT de l’entitat, perquè es presenti a les pròximes eleccions al Parlament. 
• Demanem respecte per a tots els socis que van escollir aquest Secretariat Nacional, que han aprovat els últims dos fulls de ruta a les Assemblees Generals Ordinàries de 2022 i 2023, i que de l’1 al 14 de març decidiran si estan d’acord que l’entitat impulsi aquesta iniciativa.

Comunicació
Assemblea Nacional Catalana

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una concentració davant la seu del Parlament Europeu de Barcelona contra la presència d’una missió de la Comissió de Peticions (PETI) que discrimina els drets de la minoria lingüística catalana.

Acompanyada per desenes de persones, entre les quals, representants de diverses entitats, com Súmate o Acord d’esquerres per la República Catalana, la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, ha llegit la carta que l’Assemblea ha adreçat als membres d’aquesta Missió i a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

A la carta s’hi denuncia la instrumentalització de la Comissió amb l’objectiu partidista d’atacar la immersió. S’hi explica que aquesta missió prové d’una petició d’Ana Losada en representació de l’Asamblea por una Escuela Bilingue, i que va ser Dolors Montserrat, eurodiputada del Partit Popular, qui la va ressuscitar el 2019. La concentració s’ha fet mitja hora abans de la roda de premsa que Montserrat ha fet a la seu del Parlament Europeu de Barcelona explicant la missió.

L’escrit destaca que “la instrumentalització de les institucions de la UE, com la Comissió PETI, estableix un precedent perillós, ja que qüestiona la seva imparcialitat, sobretot quan s’utilitza com a eina contra els drets d’una minoria nacional com la catalana.”

Durant la lectura de la carta davant de la seu del Parlament Europeu, Dolors Feliu ha recordat que “les forces nacionalistes espanyoles, entre elles un Partit Popular espanyol hereu d’una organització fundada per ministres franquistes feixistes, fa dècades que ataquen la llengua i la identitat catalana amb tota mena de mitjans polítics i legals.”

Feliu també ha volgut deixar clar que “a una Europa plural i democràtica, que se suposa que respecta la diversitat lingüística, aquest atac orquestrat contra els drets dels catalans constitueix un atac greu i desproporcionat al principi de no discriminació per raó de la llengua”.

Consulteu la carta enviada en les seves versions en català i en anglès

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat en el plenari d’aquest
dissabte, amb més del 90% del suport, la creació d’un grup de treball que desenvolupi el
projecte de la llista cívica. L’objectiu és poder definir amb el màxim de detall possible la
iniciativa perquè pugui ser votada pels socis i sòcies de l’entitat en la consulta prevista per al
primer trimestre de 2024 amb tota la informació i transparència.

El Secretariat Nacional considera que definir bé i poder traslladar tota la informació a les sòcies
i socis de l’entitat i a la ciutadania en general és molt important per esvair els dubtes que hi ha
amb el projecte de la llista cívica. Tal com expliciten els dos últims fulls de ruta de l’entitat,
“que l’Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció”.

L’Assemblea no planteja, doncs, convertir-se en un partit polític sinó que, tenint en compte el
context actual, proposa un altre instrument de mobilització per arribar com més aviat millor a
la independència de Catalunya, l’únic objectiu de l’entitat. En aquest cas, impulsant una
agrupació d’electors per a les pròximes eleccions al Parlament. Una iniciativa que busca
somoure l’escenari d’autonomisme on es troben instal·lats els partits independentistes.

El grup de treball, que recollirà els posicionaments i propostes dels secretaris nacionals i de les
assemblees de base de l’entitat, estarà format pels quatre càrrecs orgànics de l’Assemblea i
secretaris nacionals de les diferents comissions. Els seus objectius principals seran:
desenvolupar els principis de la llista cívica aprovats al darrer Full de ruta; implementar una
web informativa sobre la llista cívica per tal que tota la informació estigui a disposició dels
socis i sòcies i de la ciutadania en general; elaborar un codi ètic i una carta de compromís
polític amb l’aixecament de la DUI que hauran de signar els candidats i candidates; preparar la
consulta i proposar accions per fomentar la participació.

L’Assemblea fa mesos que treballa en la concreció d’aquesta proposta. A la primavera es van
fer desenes de xerrades sobre la llista cívica on es va recollir l’opinió de moltes persones que hi
van participar i que van ser decisives per actualitzar el Full de ruta que es va acabar aprovant a
finals de maig. El 18 de novembre la llista cívica va ser un dels temes centrals del CAB, la
trobada anual de les assemblees de base de l’organització, les conclusions del qual seran
tingudes en compte pel grup de treball que s’ha creat avui.

Una vegada s’ha conegut el pacte de Junts amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a la propera legislatura, ens refermem en l’anàlisi que vam fer respecte al ja conegut pacte amb ERC. 

Renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència: el pacte Junts-PSOE expressa clarament un abandonament de la unilateralitat —l’única via possible per fer efectiva la independència— i deixa la posició política catalana ens mans de la voluntat negociadora, sabudament inexistent, dels partits polítics espanyols. Més enllà de referències retòriques per part de Junts al primer d’octubre i a la DUI del 27 d’octubre del 2017 —que van renunciar a fer-la efectiva— el text acordat remarca amb claredat que “La resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat”.Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la reva resolució. Més que un acord és una rendició. 

Per altra banda, en aquest context de renúncia a la unilateralitat, és ridícula per no dir irònica l’afirmació que “els acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”.Si això fos cert, el que estarien fent Junts i ERC és un acord per fer efectiva la independència al Parlament, atès que l’independentisme té majoria absoluta i la legitimitat del 52% dels vots. Paradoxalment es posen abans d’acord amb el PSOE per mantenir la submissió a Espanya que entre els independentistes per constituir l’Estat català, que és l’únic instrument que ens assegura un futur de llibertat, dignitat i prosperitat.  

Ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir “històric” a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici. El preu que paga l’anomenat independentisme és molt seriós: la presidència d’un Govern espanyol liderat per un PSOE que va aprovar el 155 per anorrear l’autogovern català. Una redacció d’intencions i posicions negociadores no mereix pagar aquest preu. I, a més, aquest plantejament no es fa des d’una posició d’igualtat, ja que una de les parts, el PSOE, es podrà desdir de tota negociació posterior un cop assolit l’objectiu de la investidura. 

Una vegada més la política catalana s’ha convertit en un foc d’encenalls. De manera grandiloqüent es parlava de “cobrar per avançat” i l’únic que s’assoleix és un document on es recullen posicions particulars dels actors sense cap acord rellevant. Més que un acord sembla una exposició dels desacords que ens han dut fins aquí i que es mantenen vigents. 

L’Assemblea no pensem quedar-nos de braços plegats, continuarem impulsant el procés d’independència i articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir-la el més aviat possible. El poble català que aspira a la llibertat té una entitat al seu costat que no s’aturarà fins a assolir-la.