El diumenge 12 de març, segueix en directe l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, a partir de les 11.30 del matí.
L’Assemblea Nacional Catalana està tancant els últims detalls de Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que tindrà lloc l’11 i el 12 de març al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com es va anunciar el passat 2 de febrer, l’objectiu de la Conferència és consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions extretes dels debats, i constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència després de la Conferència.
Ja s’han confirmat tots els ponents, com l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa; Elisabet Almeda, catedràtica de Sociologia a la Universitat de Barcelona i activista feminista; Toni Fitó, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona; Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica en Economia a la Universitat de Barcelona; Jaume Ventura, Doctor per Harvard, catedràtic a la Pompeu Fabra; Alexandra Vallugera llicenciada en ciències polítiques a la Universitat de Bergen, Noruega, i màster en Economia i Desenvolupament Internacionals per CIDOB; o Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim País Valencià i membre del Catalonia Global Institute.
Entre les ponències es troben títols com “Noves formes d’institucionalització”, “Impuls polític institucional i lideratge de l’independentisme unilateral”, “La transició cap a la independència: aspectes econòmics” o “Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país”, entre altres. S’espera que més de quaranta entitats i mig miler persones passin per la Conferència Nacional, que podran afegir les seves contribucions a les conclusions i se sumaran a les d’aquelles persones que ho hagin fet telemàticament.
Cada ponència tindrà una o diverses persones ponents i una dinamitzadora, que introduiran diversos punts de debat, i obriran diversos torns perquè cada participant – sigui representant d’una entitat o particular- pugui fer les seves aportacions, que es recolliran per part d’un relator. Totes les aportacions es valoraran per introduir-les a les conclusions de la cloenda i en un document que es publicarà posteriorment.
Els temes dels debats estan emmarcats en els tres fronts que figuren en el full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional; i tractaran de la confrontació amb l’estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre altres. Les persones inscrites podran participar en les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.
El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14 h, mentre que a partir de les 16 h serà el torn dels particulars, que tindran fins a les 20:30 h per debatre els diferents temes. El diumenge 12 a les 11:30 h se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats, i que es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de l’Assemblea.
Més de 40 entitats de la societat civil han confirmat la seva presència a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua i Comissió de la Dignitat, entre d’altres.
L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
Sabadell acollirà una xerrada per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista el proper dijous 9 de març.
Al Casal Pere Quart, a partir de les 19.30 h, us hi convidem a venir i escoltar la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu.
El plenari del Secretariat ha aprovat per gran majoria una Proposta de Resolució comprometent-se amb els valors de democràcia i diàleg interns, amb la voluntat de reconduir desavinences. Tot i això, 13 membres del Secretariat Nacional han decidit finalment deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència però roman al Secretariat. També s’ha aprovat per unanimitat la creació del Grup de Treball de l’11S i l’1O per començar a preparar les dues mobilitzacions més importants de l’any.
L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat la salut de la democràcia interna de l’entitat, a petició d’un grup de 25 secretaris nacionals. En aquest sentit, s’ha aprovat, per una gran majoria de 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc, una Proposta de Resolució sobre el compromís del Secretariat Nacional amb els valors de democràcia interna i diàleg de l’Assemblea, en la línia de millorar les relacions i el funcionament intern del Secretariat Nacional. Malauradament, 13 dels seus membres han decidit deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència, però es manté en funcions mentre espera la seva substitució.
L’entitat lamenta que s’hagi produït aquesta decisió, agraeix la feina dels secretaris nacionals sortints, i es compromet a rellevar-los seguint els procediments democràtics establerts. L’Assemblea reivindica el seu compromís per fer la independència, i recorda la seva llibertat d’acció respecte de grups econòmics i polítics. El proper full de ruta de l’Assemblea General Ordinària del juny servirà per actualitzar i validar l’estratègia política que executa el Secretariat Nacional.
El Secretariat també ha decidit posar en marxa la maquinària de cara a la Diada. Com cada any, l’entitat es disposa a planejar la mobilització independentista més important de l’any, centrant-se en el recorregut i el missatge polític, entre altres detalls. El pròxim gran objectiu és la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà l’11 i 12 de març, on l’Assemblea unirà les principals entitats i la societat civil per buscar estratègies compartides que ens portin a la independència.
Davant les informacions que s’han publicat darrerament sobre les tensions internes al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, des de l’entitat es volen precisar alguns punts:
Atentament,
Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa les novetats de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es va anunciar en primícia el passat 1 d’octubre. La conferència es basa en la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, col·lectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de febrer.
La Conferència tindrà lloc l’11 i el 12 de març, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14h. A partir de les 16h serà el torn dels particulars, que tindran fins les 20:30h per debatre els diferents temes. El diumenge 12, a la tarda, se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats.
Els temes dels debats estan basats en els tres fronts que figuren en el Full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional, i tractaran de la confrontació amb l’Estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre d’altres. Les persones inscrites podran participar a les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha estat l’encarregada de presentar el context polític de la Conferència: “L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional és constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència i consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions de la Conferència”. A més, ha recordat que ja fa mesos que està en preparació: “Portem ja més de 30 conferències Horitzó 2023-2025: Independència, on s’hi han recollit moltes idees que es tindran en compte per la Conferència”.
El Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, ha explicat que “Hi ha 7 ponències que corresponen als tres àmbits d’actuació de l’Assemblea, el front civil, el front institucional i el front internacional.” A més, ha incidit en la confirmació de la participació de les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.
L’Acte de presentació es pot recuperar al canal de Youtube de l’Assemblea.
Aquest dissabte, el Secretariat de l’Assemblea va celebrar un plenari extraordinari centrat en la Llista Cívica, la raó del qual ha estat la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat a l’última Assemblea General Ordinària. El debat sobre la Llista Cívica va ser ric i intens.
En el transcurs de les votacions, es va rebutjar treballar, per ara, aquest projecte en un Grup de Treball, una proposta que presentava Presidència i la Comissió d’Estratègia i Discurs, previ debat al Comitè Permanent. Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent.
Tal com descriu el full de ruta, “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis”.
El Secretariat Nacional ha preferit que el debat quedi obert i continuï a través de les Comissions, a les Assemblees Territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies. Els socis de l’Assemblea prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta.
El compromís de tot el Secretariat Nacional amb la mobilització va ser explícit i es confirma amb les multitudinàries accions de protesta impulsades aquests darrers mesos i amb la convocada contra Felip VI aquest proper dimarts, 31 de gener, a les 15.30 hores a la plaça d’Ernest Lluch amb la plaça de Leonardo da Vinci, sota el lema “Ni rei, ni corona”.
Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara, aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.
A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.
Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.
L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.
Unes 30.000 persones han assistit a la protesta que l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, i gairebé una quarantena d’entitats, han organitzat avui a la muntanya de Montjuïc. La convocatòria estava programada a les 9 h, on ha tingut lloc la trobada de totes les entitats convocants amb una fotografia grupal.
Els assistents a la manifestació han omplert la Font Màgica i les zones pròximes, inclosa l’avinguda de Maria Cristina, amb multituds que arribaven fins a la plaça d’Espanya. Tot seguit, el tinent d’alcalde d’Elna, Pere Manzanares, i Gemma Pera, represaliada per les mobilitzacions de suport a Pablo Hasél, han dut a terme la lectura d’un manifest unitari, alertant de la falsa imatge de normalitat que els governs francès i espanyol pretenien mostrar amb la seva cimera.
Ambdós han denunciat la no-resolució del conflicte polític i la vulneració sistemàtica de drets fonamentals, amb exiliats i més de 4.200 represaliats per defensar drets democràtics, i han recordat que l’única normalitat democràtica als Països Catalans és la mobilització contínua i transversal d’una societat decidida a defensar les seves llibertats nacionals, a exercir els seus drets civils i polítics i a viure en una República catalana, independent, justa i lliure per a tothom.
En declaracions als mitjans de comunicació, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha indicat: “Amb aquesta protesta molt multitudinària volem certificar que el procés és ben viu, que no s’ha acabat res. Diem a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que Catalunya és una nació sencera que vol decidir les seves pròpies polítiques. Aquest acte vol decidir per nosaltres sobre projectes que afecten el nostre territori, i volem expressar que aquesta mostra de força no és ben rebuda pel poble de Catalunya.”
Feliu ha afegit que “volem veure reconegut el nostre dret a l’autodeterminació, volem ser reconeguts com a nació que som amb els nostres drets fonamentals, la nostra llengua, i així ho demostra la nostra força de mobilització.”
A les 10:30 h, moment en què Sánchez i Macron entraven al MNAC, ha tingut lloc una xiulada massiva de protesta que ha durat diversos minuts, per mostrar el desacord del moviment independentista cap a la cimera. En acabar la concentració, els manifestants han continuat la protesta i dirigint- se a la plaça de Sant Jaume, el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha estat víctima d’un cop per part d’un agent antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra. Des de l’entitat denunciem aquest atac contra la seva llibertat de manifestació pacífica i estudiarem quines mesures legals prendre sobre això.
La unitat i la transversalitat de la convocatòria unitària d’avui estava garantida per gairebé una quarantena d’entitats de la societat civil, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.
Davant la cimera que es durà a terme a Barcelona entre l’Estat francès i l’Estat espanyol aquest dijous, 19 de gener de 2023, fem una crida al poble català perquè es manifesti i digui a l’Estat francès i a l’Estat espanyol de manera clara i contundent que:
1) El Primer d’Octubre Catalunya es va autodeterminar i, amb una majoria del 91% de vots afirmatius, va decidir esdevenir un estat independent.
L’Estat francès i l’Estat espanyol han signat i s’han adherit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l’Assemblea de Nacions Unides mitjançant la Resolució del 16 de desembre de 1966). Aquest pacte estableix, a l’article 1, “la lliure determinació dels pobles”.
Catalunya farà efectiva la independència de l’Estat català en aplicació del referèndum del Primer d’Octubre i d’acord amb l’article 1 de l’esmentat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Els estats francès i espanyol hauran de respectar, si volen ser democràtics, l’autodeterminació exercida i les decisions que en el futur s’adoptin en aplicació del mandat del Primer d’Octubre.
2) En el Tractat del Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, el regne francès i l’hispànic es van repartir Catalunya i van vincular el Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. Aquest tractat és Il·legal. Ho era llavors i ho continua sent ara. El tractat no va ser mai sotmès a l’obligatòria deliberació de les institucions catalanes i ha de ser anul·lat pel Parlament de Catalunya.
3) Denunciem la repressió i la persecució política, judicial i policial de la llengua catalana a tota la comunitat lingüística nacional, des de fa més de tres segles i fins a l’actualitat, i denunciem especialment l’assetjament a què es troba sotmès l’ensenyament en català, pels estats francès i espanyol, en el territori propi.
En aquest sentit, dia rere dia l’escola en català és perseguida pel govern i els tribunals de justícia espanyols, que, a cop de sentència injusta i no democràtica, imposen l’obligatorietat d’almenys un 25% de castellà a les aules catalanes, sense cap criteri pedagògic.
Igualment, exigim que l’Estat francès faci oficial el català a la Catalunya Nord i el respecti com a llengua pròpia, si és que vol ser coherent amb els valors de la República i dels drets humans que diu defensar.
També demanem a l’Estat francès que deixi d’intentar obstaculitzar l’ús del català als ajuntaments nord-catalans i reobri el pas del coll de Banyuls, tot deixant de vulnerar la llibertat de circulació dels ciutadans catalans i europeus.
Cridem a la participació i a portar armilles grogues com a símbol de lluita
L’Assemblea fa una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig a la cimera. També anima tothom a portar armilles grogues, un símbol de lluita amb què la població francesa ha aconseguit victòries. Igualment, es convida els assistents a portar estris que facin soroll estrident, per tal de fer sentir la nostra veu per damunt de qualsevol blindatge policial.
A tothom qui no pugui assistir a la convocatòria, animem a treure l’estelada al balcó. Cal tornar a engalanar edificis i carrers de lluita i recordar que aquí no ha acabat res.
Atentament,
Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana
Òmnium Cultural, el Consell de la República i l’Assemblea Nacional Catalana han anunciat aquest matí la localització i hora de la mobilització unitària davant la cimera que el proper dijous, 19 de gener, reunirà a Barcelona els presidents espanyol i francès. Les entitats han convocat la concentració a les 9h a Columnes de Puig i Cadafalch (Pl. de Carles Buïgas), a Montjuïc, una hora abans del conclau, des d’on es farà un clam en contra de la repressió de la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura.
L’anunci s’ha dut a terme en roda de premsa a la mateixa localització, on la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el president d’Òmnium, Xavier Antich, i el Responsable de Relacions amb l’AR i Relacions Institucionals del Consell de la República, Toni Castellà, acompanyats de representants de les entitats adherides, han anunciat les novetats de la convocatòria i han fet declaracions davant dels mitjans.
Toni Castellà, Responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, ha destacat que “la cimera francoespanyola a Barcelona és una provocació i, per tant, fem una crida al poble de Catalunya: entitats, institucions, ciutadania a participar 19G, per demostrar que el procés no ha acabat”, i ha sentenciat “davant la seva voluntat de certificar el que volen, nosaltres certifiquem que Espanya no és un estat de dret”.
A continuació, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha interpel·lat al president espanyol: “Senyor Sánchez, aquí no s’ha acabat res! Les operacions de màrqueting per aparentar que el conflicte polític ja no existeix no acabaran amb la voluntat d’autodeterminar-nos. No hi pot haver normalitat mentre es neguin i es vulnerin els nostres drets”. A més, ha afegit “Dijous ens mobilitzarem de manera unitària i transversal. Hi ha un conflicte polític ben viu i un Estat que es nega a resoldre’l per la via democràtica, malgrat pretengui fer veure davant la comunitat internacional que aquí no passa res”
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu ha insistit en què “Aquest acte ve a demostrar que Catalunya no és part de l’estat espanyol, que no es poden fer actes de dominació on es prenen decisions que afecten a Catalunya amb un interès estatal. Aquí no s’ha acabat res, independència, països catalans i prou repressió”, i ha reblat: “En nom de l’Assemblea, considerem contradictòria la decisió del President Aragonès d’assistir a la cimera i expressar disconformitat a ala vegada anant a la manifestació”
Ja són més de trenta les entitats que s’han unit a la convocatòria, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya(USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.
Les tres entitats convocants han fet una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig cap a la repressió judicial de l’Estat espanyol, que no s’ha donat cap solució política al conflicte, com demostra que encara hi hagi representants del moviment a l’exili, i 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre, que s’han d’afegir a les més de 4.000 persones represaliades pel seu activisme independentista.
El dijous 26 de gener, a Sant Quirze del Vallès, es farà una Xerrada per la República amb Josep Costa, ex-vicepresident del Parlament i Jordi Pesarrodona vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana.
L’acte començarà a les 19.00 a la Patronal.
Dolors Feliu analitza políticament l’any 2022 i expressa les esperances de l’Assemblea per aquest 2023.
Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.
La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.
La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”
Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.
Arriba l’Horitzó Joan Fuster, un cap de setmana d’actes centrats en els eixos d’unió entre els territoris catalanoparlants. El punt de trobada serà a la Sala La Bohemia, a Castelló de la Plana, el 17 i 18 de desembre, i vol abastar públics de totes les edats que comparteixin els ideals del fusterianisme.
Els actes començaran el dissabte 17, a partir de les 10:45h, amb una taula rodona centrada en l’estratègia cap a la independència de les nacions catalanoparlants, amb la participació de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, la coordinadora de Decidim País Valencià, Zahia Guidoum, i una representació de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.
Tot seguit s’organitzarà una altra taula, aquesta vegada sobre la llengua, amb Gerard Furest, filòleg, sindicalista i activista per la llengua, Alexandra Uso, presidenta d’Escola Valenciana, i Neus Sànchez, professora i activista. Els actes del dia culminaran amb la manifestació “Una llengua per guanyar”, en honor a Joan Fuster, i amb un concert al vespre amb artistes com Parint Versos, Al Tall i la Unió Musical del Grau, Lola Bou i Manel Brancal, entre altres.
El diumenge 18, tindrà lloc la última taula rodona, on es plasmarà la memòria de Joan Fuster amb una mirada cap al futur, per establir l’existència d’un marc nacional compartit. Comptarà amb la participació de Toni Infante, portaveu de la campanya Reciprocitat Ara i de la Crida pel Finançament, Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica d’Economia, i Fanny Tur, exconsellera de cultura del Govern balear, historiadora, i activista cultural.
Horitzó Joan Fuster vol ser la primera de moltes edicions per posar en comú els nexes identitaris entre els països de parla catalana i enfortir encara més els llaços històrics, socials i culturals que uneixen a tota la ciutadania de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, que té consciència nacional i aspiracions per assolir la independència.
Totes aquelles persones que hi vulguin assistir ho poden fer a través d’aquest enllaç.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 