set. 22 2022

L’Assemblea Nacional Catalana coorganitza a Nova York la presentació d’un informe internacional sobre la repressió contra els moviments d’autodeterminació

L’Assemblea Nacional Catalana va coorganitzar ahir un acte a Nova York per presentar l’informe ‘Eines de repressió: L’Estat espanyol i les tendències mundials en el silenciament dels moviments d’autodeterminació’, elaborat per l’UNPO, i presentat en col·laboració amb l’Institut Ralph Bunche d’Estudis Internacionals, al Graduate Center City de la Universitat de Nova York. L’informe destaca la influència i l’impacte que la repressió de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català ha tingut en altres governs arreu del món que intenten silenciar els activistes de les nacions sense estat.

L’informe també analitza la tendència recurrent dels estats a recórrer a principis com la “unitat nacional”, l’“interès nacional” i la “seguretat nacional” per justificar falsament les polítiques i les accions repressives contra les minories nacionals. Per intentar silenciar els moviments d’autodeterminació democràtics, els estats de tot el món restringeixen la llibertat d’expressió, duen a terme arrestos i detencions selectives, espionatge massiu, difonen una àmplia propaganda estatal i promouen polítiques que etiqueten els activistes de drets humans com a terroristes.

En aquest sentit, el document relata com a Catalunya s’ha produït un deteriorament evident dels drets humans, especialment després de la repressió exercida per les autoritats espanyoles durant i després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre. L’intent de sufocar el moviment d’autodeterminació de Catalunya ha debilitat les llibertats de premsa, d’expressió, d’opinió, d’associació i de reunió, els drets a la llibertat i la seguretat, i el dret a un judici just. L‘intent de desqualificar i criminalitzar la lluita democràtica de Catalunya ha portat a la detenció de polítics, periodistes, figures públiques i activistes comunitaris, com ara els expresidents de l’Assemblea.

Aquesta resposta desproporcionada per part de l’Estat espanyol està establint un perillós precedent per als defensors dels drets humans a tot el món, ja que ha proporcionat als països no democràtics una justificació per aplicar eines repressives similars contra els moviments d’autodeterminació, com els kurds, els tàrtars de Crimea i el Tibet. “Aquest informe documenta les diferents maneres amb què s’està aplicant la repressió contra membres de l’UNPO. Ens vam adonar que quan veiem la Xina, Rússia, l’Iran, estats autoritaris suprimint minories, sovint aquests deien: bé, és el que està fent Espanya als catalans”, ha explicat el secretari general de l’UNPO, Ralph Bunche.

Una de les ponents de l’acte, l’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va denunciar que “cinc anys després del referèndum d’independència de Catalunya, l’Estat espanyol continua criminalitzant el moviment d’autodeterminació”, i altres països segueixen el seu exemple. Paluzie va explicar que “l’any 2021, l’editor del diari del Partit Comunista Xinès Global Times, va amenaçar la presidenta taiwanesa Tsai Ing-Weng dient: si fossis un líder separatista a la regió de Catalunya d’Espanya, ara series a la presó.”

En el marc de l’acte, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, i l’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, van mantenir una reunió amb el relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Sr. Fernand de Varennes, i el van posar al dia sobre les violacions dels drets humans comeses per Espanya contra la minoria nacional catalana, sobretot pel que fa a l’ús massiu del programari espia Pegasus. Al llarg de la setmana, els representants de l’Assemblea també es reuniran amb delegacions estatals davant de l’ONU, responsables polítics i ONG, tant a Nova York com a Washington. Discutiran la situació relativa a la lluita per la independència de Catalunya i les accions repressives d’Espanya, i analitzaran les perspectives de cooperació i les maneres d’augmentar la visibilitat de la lluita catalana per la independència als Estats Units.

set. 21 2022

L’Assemblea tanca la ronda de reunions amb partits per presentar la DI

Avui l’Assemblea ha tancat la ronda de reunions amb partits per presentar la proposta d’activar la declaració d’independència el segon semestre del 2023. Al matí, Carles Riera i Marina Sirvent del grup parlamentari de la CUP s’han reunit a la seu de l’Assemblea amb el seu vicepresident, Jordi Pesarrodona, la tresorera Ada Ferrer i el secretari nacional Josep-Lluís Rodríguez.

A les 16h de la tarda, la delegació de l’Assemblea s’ha desplaçat al Parlament de Catalunya per reunir-se amb Marta Vilalta i Meritxell Serret del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. Vilalta i Serret s’han mantingut en la línia de la negativa del President de la Generalitat de considerar la proposta, però s’han mostrat disposats a establir ponts de nou amb la societat civil independentista.

En acabat, el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona ha expressat que la reflexió després de les reunions amb partits “és que el poble és el que te la responsabilitat de fer pressió i dur a terme la independència” i que “veiem decidida a la gent, la força de la gent. Ahir era 20 de setembre i fa 5 anys hi havia gent decidida a tot, ara cal tornar a una mobilització continuada”. Finalment, Pesarrodona ha tornat a insistir que si els partits no mostraven cap proposta per dur a terme la independència, l’entitat es trobarà en la necessitat d’impulsar la llista cívica que l’entitat contempla en el seu full de ruta.

Aquest matí, l’entitat ha anunciat els actes que està organitzant l’1 d’Octubre per tal d’incrementar la pressió als partits i desbloquejar el camí cap a la independència. Al matí, les assemblees territorials organitzaran actes commemoratius als seus municipis, a la tarda l’Assemblea farà una acció de protesta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i posteriorment es crida a la ciutadania a assistir a l’acte unitari a les 17 h a l’Arc de Triomf.

set. 21 2022

L’Assemblea crida a la participació en els actes de l’1-O

Aquest 1 d’octubre farà 5 anys de l’exercici polític i del dret a l’autodeterminació més important de la història de Catalunya: el referèndum de la independència del nostre país. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana prepara diversos actes propis i en col·laboració amb altres entitats per tal de celebrar aquesta efemèride.

Al matí, l’entitat crida les assemblees territorials a organitzar tants actes com tinguin previstos per recordar aquella data, per després desplaçar-se a Barcelona i participar en una acció commemorativa i reivindicativa a la plaça de Sant Jaume, a les 15:30 h. Allà s’aixecarà un mur d’urnes per visibilitzar l’allunyament de les nostres institucions respecte al resultat del Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017. Entre les accions de l’1 d’Octubre, s’ha organitzat també una concentració el mateix dia a les 16h de la tarda a la plaça Luxemburg de Brussel·les per denunciar la repressió internacionalment.

Cal posar en valor de nou la fita aconseguida aquell Primer d’Octubre de 2017. Des de l’Assemblea volem recordar aquella gesta i reafirmar la nostra voluntat de complir amb el mandat del referèndum i recordar-ne les víctimes de la violència i les més de 4.000 persones represaliades per l’Estat espanyol.

En acabat, l’entitat crida a la participació massiva en l’acte unitari a l’Arc de Triomf, organitzat pel Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Intersindical-CSC.

set. 19 2022

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana visita els Estats Units per a internacionalitzar la causa independentista

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana encapçalada per la seva presidenta, Dolors Feliu, realitza aquesta setmana una visita als Estats Units per a internacionalitzar la lluita del poble de Catalunya per l’autodeterminació, i per a denunciar la repressió espanyola contra el moviment independentista català. El 21 de setembre, a les 13 h hora de Nova York, l’Assemblea coorganitzarà un esdeveniment púbic on es presentarà l’informe elaborat per l’UNPO sobre les eines de repressió que els estats autoritaris utilitzen contra els pobles i nacions sense estat.

L’informe Tools of Oppression: How self-determination movements are silenced, analitza com governs de diferents parts del món (especialment de països no democràtics), estan aprofitant la resposta repressiva de l’Estat espanyol, un estat suposadament democràtic i membre de la UE, contra el moviment independentista català, com a pretext per implementar mesures similars a fi de reprimir i criminalitzar els moviments pacífics d’autodeterminació i oprimir les minories i comunitats indígenes.

L’expresidenta de l’Assemblea i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, participarà com a ponent a la sessió, junt amb el Secretari General de l’UNPO, Ralph Bunche, i representants d’organitzacions kurdes, de Mongòlia del sud i dels tàtars de Crimea. L’acte se celebrarà a l’Institut Ralph Bunche d’Estudis Internacionals, situat al Centre de Postgrau de la City University de Nova York, i hi participarà el seu director, John Torpey.

La presentació de l’informe tindrà lloc en el marc de la 77a sessió de l’Assemblea General de l’ONU a Nova York. A més, els representants de l’Assemblea es reuniran a Nova York i Washington DC amb delegacions estatals davant l’ONU, càrrecs polítics dels EUA, i ONG per discutir la situació relativa a la lluita per la independència de Catalunya i les accions repressives de l’Estat, i discutir perspectives de cooperació en relació a aquestes qüestions.

L’Assemblea Nacional Catalana és membre de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats des de desembre de 2018 i ocupa la seva vicepresidència des d’abril de 2022. L’UNPO és una organització creada el 1991 per potenciar la veu dels pobles i nacions no representats d’arreu del món i defensar els seus drets humans bàsics. Tots els seus membres lluiten per fer realitat els seus drets a la participació civil i política i a l’autodeterminació, i en molts casos estan sotmesos a diverses formes de repressió.

El front internacional és un dels pilars d’acció principals de l’Assemblea, juntament amb el front popular i l’institucional. En aquest sentit, treballa per aconseguir el suports arreu del món pel dret d’autodeterminació de Catalunya, i per denunciar la repressió sistemàtica i els abusos dels drets humans contra els catalans per part de les autoritats espanyoles.

set. 15 2022

L’Assemblea presenta la proposta de la DI a Junts per Catalunya

Aquesta tarda s’ha celebrat una nova reunió de l’Assemblea per presentar la proposta de l’activació de la declaració d’independència el segon semestre del 2023. La trobada ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, on l’Assemblea s’ha reunit amb Laura Borràs, Jordi Turull i Albert Batet en representació del grup parlamentari de Junts per Catalunya, per valorar la proposta de l’entitat.

Un cop acabada la reunió, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat que Junts “vinculen la seva acció al pla de legislatura que van signar amb Esquerra Republicana i ho volen vehicular a través d’una taula d’entitats. No aposten decididament per aquesta proposta però no es neguen a considerar-la” tot i que ha afegit que “no han assegurat si la proposta es presentarà al debat de política general del 27 de setembre”.

Feliu ha assegurat que es continuaria la ronda de contactes amb partits i entitats en les properes setmanes i que, a l’espera de com es desenvolupin aquestes trobades, la percepció de l’entitat és que els partits continuen instal·lats en l’immobilisme i que si aquest s’allarga molt en el temps, dona més arguments per continuar desenvolupant la llista cívica.

El passat dimarts, l’entitat es va reunir amb el President en una trobada, on també hi van participar Òmnium Cultural i l’AMI, per presentar la seva proposta de la DI durant el segon semestre de 2023, on va quedar pal·lès que no consideraria la proposta. L’entitat ja posa la mirada a l’1 d’Octubre amb diversos actes i reivindicacions per tal d’incrementar la pressió als partits i desbloquejar el camí cap a la independència.

set. 14 2022

Aquest és el vídeo resum de la Diada del 2022

Aquest és el vídeo que resumeix la manifestació de la Diada 2022.

set. 13 2022

La DI ha d’arribar el 2n semestre de 2023

Aquesta tarda, l’Assemblea ha comunicat la data límit per la Declaració d’Independència (DI) en declaracions davant dels mitjans. Aquesta comunicació s’ha fet moments abans de la reunió convocada pel president Pere Aragonès amb les altres entitats independentistes al Palau de la Generalitat per abordar l’estratègia cap a l’alliberament nacional.

L’entitat ha proposat al Govern, partits i institucions fer la DI de Catalunya durant el segon semestre de 2023. Aprofitant el període de la presidència del Consell de la Unió Europea de l’Estat espanyol, i la gran visibilitat i presència internacional que comporta, dificultarà la repressió i la vulneració de drets fonamentals com les viscudes durant l’1 d’Octubre. És una finestra d’oportunitat que no es pot desaprofitar.

Per aquest motiu, l’Assemblea ha instat el Govern i el Parlament a mostrar el seu compromís amb la independència aprovant una resolució el pròxim 27 de setembre en el debat de política general. El compromís de les institucions quant a activar la DI el segon semestre de 2023 pot donar el tret de sortida a una gran mobilització ciutadana l’1 d’octubre de 2022, junt amb les institucions, per tal d’assegurar que la DI tingui lloc i sigui efectiva.

Aquesta reunió arriba després de l’èxit de la Diada, que va convocar centenars de milers d’independentistes amb el clam de fer realitat el mandat de l’1 d’Octubre.La mobilització als carrers és la clau per fer la independència i la força de la gent ha demostrat un cop més que l’independentisme no es rendeix.

El compromís de l’Assemblea amb la independència és absolut i avui ens refermem en el nostre missatge emès aquest 11-S: o independència o eleccions.

set. 13 2022

L’èxit de la Diada dona resultats

Després de l’èxit de la Diada, l’entitat ha tancat tres reunions bilaterals amb els tres partits independentistes i reunions amb el Govern aquesta mateixa setmana per traslladar-los les nostres propostes i escoltar les seves.

A més, avui a les 12:30 h la presidenta de l’Assemblea mantindrà una reunió amb el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i aquesta tarda s’ha convocat una reunió de les tres entitats independentistes organitzadores de l’11-S -Assemblea, Òmnium Cultural i AMI- amb Presidència per abordar la independència després de la Diada.

La mobilització als carrers és la clau per fer la independència, i la força de la gent ha demostrat un cop més que l’independentisme no es rendeix i que està disposat a seguir pressionant per fer realitat el mandat de l’1 d’Octubre.

set. 13 2022

Entrevista a Dolors Feliu l’endemà de la Diada 2022

Aquest és el vídeo de l’entrevista del programa Més 324 feta a la Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’endemà de la manifestació de l’11 de Setembre de 2022.

https://www.ccma.cat/video/embed/6175253/

set. 11 2022

700.000 persones al crit d’independència confirmen l’èxit de la Diada 2022

700.000 persones han participat a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona, validant un any més el suport a la independència del nostre país. Aquest èxit també ha quedat palès en l’increment de busos, fins a 240. La manifestació, liderada per la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, acompanyats per les principals entitats sobiranistes i representants internacionals i de nacions sense estat, ha transcorregut des de l’avinguda del Paral·lel fins a l’Estació de França en un ambient reivindicatiu.

Així, la convocatòria de l’Assemblea ha tornat a agrupar centenars de milers de persones en el desè aniversari de la seva creació. Ha quedat demostrat, una vegada més, que la societat civil segueix disposada a manifestar-se amb força per defensar els seus drets fonamentals per oposar-se a la repressió de l’Estat espanyol i a l’immobilisme dels partits independentistes.

Un cop a l’escenari, les conegudes actrius Carme Sansa i Pepa Arenós han estat les encarregades de conduir l’acte i presentar els parlaments. Qui ha encetat l’acte polític ha estat el vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, que ha manifestat que “ens sentim orgullosos del Primer d’Octubre, l’acte de desobediència civil no-violenta més gran del segle XXI, però cal ser conseqüents: vam deixar l’aplicació del resultat en mans dels nostres dirigents i vam abandonar els carrers; això no tornarà a passar”.

En la seva intervenció, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha remarcat la necessitat de coordinar-se als municipis: “Volem ajudar a coordinar els ajuntaments, a fer de corretja de transmissió amb la societat civil, amb les entitats, amb totes aquelles peces que són absolutament necessàries perquè surti bé”, i ha remarcat “que el que hem fet fins avui ens serveixi, que aquests darrers cinc anys de l’independentisme hagin estat útils, depèn de tots nosaltres”.

Per la seva banda, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha afirmat que “ni la repressió ni la frustració han impedit que aquest país es mobilitzi com estem fent. Per la Diada i sempre que calgui. Perquè quan cal, sabem que no ens podem quedar a casa. Som activistes, som gent de carrer!”. I ha reblat: “Això no va de buscar culpables sinó d’aconseguir còmplices per la independència. Quedar-nos de braços plegats no és cap opció. Volem la independència perquè necessitem la República Catalana, i sobretot volem guanyar perquè podem guanyar”.

Finalment, l’encarregada de tancar els parlaments ha estat la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, que ha recordat el significat del color de la samarreta d’enguany: “Portem el mateix color negre de la bandera que va aparèixer com a símbol de lluita a ultrança durant aquells setges de Barcelona i Cardona. La lluita continua fins al final.“ Feliu ha insistit en la necessitat d’un horitzó esperançador: “Demanem als nostres representants sinceritat, valentia i decisió per assolir la independència. I si no ho fan ells, estem determinats a utilitzar les eleccions i el vot per fer-la.”

La mobilització d’aquesta Diada ha estat marcada per un fort component de resistència i denúncia, que confirma que no ens podem esperar indefinidament, i que no hi haurà justícia social i democràcia sense un estat independent. Per l’Assemblea, la independència ha de tornar al centre de la política catalana per fer-la efectiva, i les úniques opcions són o independència o eleccions. En aquest sentit, l’entitat fa una valoració molt positiva de la resposta de la ciutadania, que malgrat el context polític i les polèmiques dels darrers dies ha omplert els carrers amb la voluntat ferma d’assolir la independència.

set. 7 2022

Creixen en un 50% el nombre d’autocars per a l’11-S en la darrera setmana

L’entitat està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany que, com ja es va anunciar, sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel Moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda del Marquès de l’Argentera i acabarà davant l’estació de França, on hi haurà l’escenari. A la web de la Diada es poden consultar la llista de totes les assemblees territorials que han organitzat autocars.

Des de l’entitat es valora molt positivament aquest augment del nombre d’autocars, especialment intens en aquesta darrera setmana.

L’Assemblea confia que la xifra d’autocars i assistents seguirà creixent i fem una crida a tota la ciutadania independentista a participar en la manifestació de la Diada. Així s’expressa la voluntat de superar l’autonomisme i la repressió espanyola. D’aquesta manera també s’exigeix que es faci efectiva la independència i es dona un missatge al món que el poble catala continua en marxa cap a la seva llibertat.

set. 2 2022

La no participació del president Aragonès a la manifestació de la diada no ens atura

Ara és l’hora del poble
Des de l’Assemblea Nacional Catalana no entenem com el president del Govern de Catalunya es fa foto amb el Govern de Madrid i no se la vol fer amb centenars de milers de catalanes i catalans que exigeixen la independència, el mateix que el seu partit porta al programa electoral.

Volem recordar que la manifestació és una mobilització en positiu per la independència, i que no es convoca contra ningú, però no avalem l’ autonomisme. Ha de ser una exigència i una normalitat democràtica que els ciutadans i els seus representants es trobin al carrer. I lamenten que en aquesta ocasió no es pugui fer amb el president de la Generalitat. La manifestació es planteja reivindicativa però pacífica i democràtica, i sempre ha estat així.

També recordem que la mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l’estratègia dels partits, que no s’adiu amb la independència. Si el moviment independentista ha avançat aquests anys ha estat gràcies a la no rendició, la lluita continuada i a avançar per la independència més enllà dels partits.

Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència. Passant per davant de polítics i partits. Convidant-los a sumar però des d’un lideratge que recau en el conjunt del poble i que sabrà trobar els camins i les alternatives necessàries per fer efectiva la independència

set. 2 2022

L’Assemblea ultima els detalls de la Diada 2022

L’Assemblea està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany, que com ja es va anunciar sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel Moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, i acabarà davant l’Estació de França, on hi haurà l’escenari. Ja s’han tancat més d’un centenar d’autocars i s’espera omplir-ne molts més al llarg de la setmana vinent. Al web de la Diada es poden consultar tots els busos que encara estan disponibles per al públic.

Les conegudes actrius Carme Sansa i Pepa Arenós seran les encarregades de conduir l’acte i presentar els parlaments, que obrirà el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, seguit del president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, serà l’encarregada de tancar l’acte, que acabarà amb una actuació musical de Quim Vila, seguida de l’himne dels Segadors.

Com l’any passat, en aquesta edició no hi ha inscripcions per trams. Les persones que participin a la manifestació podran consultar les zones de concentració per saber quina secció de l’avinguda del Paral·lel els pertoca segons la seva territorial. L’Assemblea també organitzarà un punt de trobada, de venda de samarretes i d’informació als Jardins de les Tres Xemeneies, on es podrà visitar l’exposició dels 10 anys de l’entitat.

També s’han situat punts d’informació davant del monument de Colom i a l’Arc de Triomf. A més, enguany els punts liles s’han concentrat al final de Via Laietana, a la plaça d’Idrissa Diallo, per atendre i informar qualsevol persona que requereixi assistència o informació sobre agressions sexuals.

Al web de la Diada es pot consultar el recorregut de la manifestació i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i signar el manifest d’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència. Igualment, s’hi poden visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.

L’entitat recorda que la manifestació de la Diada d’enguany vol tornar a situar la independència al centre de la política catalana, i lamenta la inacció dels partits per haver abandonat el camí cap a la independència, malgrat el mandat clar del referèndum de l’1-O i la majoria independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per això fixa un horitzó per la independència i reivindica la força de la gent com l’única que pot alliberar el país.

ag. 24 2022

Comunicat de l’Assemblea davant la causa contra la MHP Laura Borràs

Al llarg d’aquest juliol hem vist l’esclat de l’enèsima controvèrsia entre els grups parlamentaris independentistes:l’aplicació del Reglament del Parlament de Catalunya a la seva presidenta arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte de fraccionament de contractes quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.

Aquest és un procediment que no era desconegut per part dels grups parlamentaris independentistes quan van pactar la investidura de les presidències del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, hem arribat a l’obertura del judici oral amb retrets i un to agre que denotairresponsabilitat i poc sentit d’estat per part de tots els actors implicats.

També hi arribem constatant que la MHP Laura Borràs no gaudirà de les garanties judicials que li pertoquen: hem vist com (interessadament i il·legalment) l’Estat espanyol filtrava peces del sumari judicial a la premsa, utilitzant de nou les seves clavegueres. Per tant, tot ens porta a pensar que Laura Borràs no gaudirà d’un judici just i amb les garanties judicials que pertoquen perquè és la líder d’un dels principals actors del moviment independentista i la presidenta del Parlament de Catalunya.

Davant d’això i dels fets ocorreguts al Parlament de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana afirma que:

L’Assemblea i el moviment independentista estan compromesos amb la lluita contra la corrupció i les males praxis administratives, com s’ha refermat amb la participació de l’entitat en la cimera del Pacte Nacional contra la Corrupció.
L’Assemblea està compromesa amb els drets fonamentals, les garanties judicials i la defensa d’un sistema judicial i polític garantista que es blindi davant les clavegueres.
La MHP Laura Borràs no està gaudint d’un procés judicial just, i les clavegueres de l’Estat espanyol han filtrat intencionadament fragments del sumari judicial al seu braç mediàtic per crear un ambient propens a la vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Instem, doncs, tots els actors polítics a reconèixer aquest fet.
Per garantir que la ciutadania d’aquest país tingui processos judicials amb plenes garanties judicials, cal acabar amb les clavegueres de l’Estat espanyol. Per tant, urgeix accelerar el procés d’emancipació nacional i assolir la independència per tenir un sistema judicial independent i sense clavegueres. Només la independència ens durà un marc de llibertat política i d’igualtat davant la llei.
La base social independentista no es mereix l’espectacle que ens obliguen a veure dia rere dia els grups parlamentaris independentistes. Tot plegat porta el moviment a la desafecció política i a fer que no ens creguem determinats discursos que pretenen “preservar les institucions” quan no veiem ni un mínim acte de sobirania des d’elles.
Són molts els esforços que es fan de forma altruista i voluntària per la independència de Catalunya des del moviment popular, i la base independentista està farta de veure com des de les institucions no s’està a l’alçada. Instem tots els actors polítics (institucionals, populars i internacionals) a trobar-nos de nou per traçar una estratègia que generi una ruptura per arribar a la independència.

ag. 23 2022

L’Assemblea sol·licita la recusació del jutge al càrrec de la querella pel Catalangate

El passat 5 d’agost, l’advocat que porta la querella dels cinc afectats per l’espionatge amb Pegasus de l’Assemblea Nacional Catalana (Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Arià Bayè i Jordi Domingo) va presentar un escrit de recusació del magistrat Jaime Conejo Heredia per sospites sobre la seva falta d’imparcialitat.

A finals del 2017, quan aquest magistrat era suplent del magistrat del jutjat de Barcelona on s’instruïa la causa de l’1 d’Octubre (jutjat d’instrucció núm. 13), els mitjans de comunicació van fer públic que Conejo Heredia compartia al seu perfil de Facebook continguts de Societat Civil Catalana i del portal Dolça Catalunya. Poc després el jurista va eliminar el seu perfil de Facebook.

Les opinions i articles difosos pel magistrat recusat podrien ser expressió d’un biaix ideològic i de signe contrari al que representen els investigats, significats de forma evident amb la causa independentista catalana. El fet que esborrés el perfil de Facebook podria ser indicatiu de la voluntat d’amagar els continguts publicats.

D’altra banda, el magistrat va ser tinent auditor de la fiscalia juridicomilitar de la 4a regió militar, segons el butlletí oficial de Ministeri de Defensa espanyol del gener de 1986.

El fet que el magistrat hagi estat militar i mantingui lligams amb l’exèrcit pot afectar els criteris d’objectivitat i imparcialitat, ja que els principals sospitosos dels fets delictius que s’investiguen seran membres del CNI, servei d’intel·ligència integrat dins l’estructura del Ministeri de Defensa, i membres de la Guàrdia Civil, institut armat de naturalesa militar.

La querella de l’Assemblea denunciava la vulneració de diversos drets fonamentals, com la del dret a la intimitat i el dret d’associació de persones pel fet de ser independentistes i membres d’organitzacions de la societat civil.

L’entitat considera que aquests drets estarien en perill al càrrec d’un jutge amb aquests antecedents polítics, i per això ha decidit demanar-ne la recusació.