Entrevista al vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Pesarrodona.
Parlem amb la nova presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu.
Saps quina trajectòria ha tingut en l’activisme independentista? Coneixes la seva estratègia per fer un nou embat des de la base i els carrers?
El dijous 9 de juny, a Ripollet, es farà l’acte de commemoració dels 10 anys de lluita de l’Assemblea Nacional Catalana.
Hi participaran Jordi Sánchez, Elisenda Paluzie i Dolors Feliu. Hi haurà exposicions de fotografies i música. L’acte començarà a 19.00 hores al Centre Cultural de Ripollet.
Dissabte vam començar una nova etapa al capdavant de l’Assemblea. És per aquest motiu que volem traslladar-vos unes paraules de presentació i agraïment a tots vosaltres, la part més important de l’entitat, la nostra gent, la força que tot ho mou.
És una gran satisfacció i repte personal posar-nos al capdavant de la nostra entitat. Iniciem aquesta nova etapa amb una gran càrrega d’il·lusió, força i moltes ganes de seguir treballant en l’excel·lent tasca feta per les persones que ens han precedit. Sabem que el context polític dels darrers anys ha estat difícil sota la dura repressió de l’Estat espanyol, que encara ens tenalla, i, entre les moltes vicissituds, també hem hagut de superar la pitjor pandèmia dels darrers segles.
Tot i això, no hem defallit: els darrers 4 anys la nostra entitat ha estat més activa que mai en molts àmbits: liderant el moviment popular independentista, pressionant les institucions i els partits, i impulsant l’acció en el front internacional.Creiem, com la majoria social del nostre país, en el projecte de la independència ara, i lluitem i lluitarem per aconseguir-la, seguint el Full de Ruta de l’Assemblea, mobilitzant-nos i engrescant les nostres bases i tota la ciutadania. Catalunya, per ser lliure, ha d’esdevenir un Estat independent i a l’Assemblea tenim un pla per fer efectiva la independència i tenim la responsabilitat d’aconseguir-ho.
Els 73 membres que conformem el Secretariat Nacional vam deixar molt clar dissabte que veníem a treballar i a fer-ho de manera conjunta. Per primera vegada, l’entitat comptarà amb una vicepresidència compartida; creiem que és sa i enriquidor per a l’entitat poder tenir persones que puguin aportar diferents visions complementàries, ja que l’objectiu és compartit i tots remem en la mateixa direcció.
Gràcies a totes i tots per seguir fent gran l’entitat, gràcies a la vostra implicació desinteressada en aquest projecte nacional i gràcies per ser-hi sempre. No us fallarem!
Dolors Feliu i Torrent
Jordi Pesarrodona i Capsada
Uriel Bertran i Arrué
Jordi Domingo i Roquer
Josep Pedrol
Dolors Feliu ha estat elegida nova presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana amb 48 vots, una majoria de 2/3 dels vots en primera volta en el ple constitutiu del Secretariat Nacional que s’ha celebrat aquest matí al Centre cívic l’Escorxador de Vilafranca del Penedès.
La nova presidenta, Dolors Feliu, ha destacat que “cal marcar un horitzó, un objectiu. Una vegada passat el núvol de la COVID i la repressió de l’1 d’Octubre, ara toca fer la independència efectiva sobre els ciments de l’Assemblea, que ha mantingut la flama. Cal mantenir aquest relleu i fer-la efectiva.”
Per la seva banda, la presidenta sortint, Elisenda Paluzie, ha expressat la seva satisfacció per l’elecció de Feliu, ha reiterat l’agraïment cap als secretaris nacionals entrants i ha recordat que “tothom dins del secretariat té el mateix pes, la presidència el que fa és posar la cara pública al que es decideix democràticament.”
Després del descans per dinar, s’ha continuat amb les eleccions de la vicepresidència, la tresoreria i la secretaria, que també requereixen 2/3 dels vots per ocupar el càrrec.
Després de dues voltes on la candidatura de la vicepresidència ha estat molt ajustada entre Jordi Pesarrodona i Uriel Bertran, amb resultats gairebé empatats en ambdues voltes, el plenari ha decidit plantejar l’opció d’una vicepresidència compartida. Per aquest motiu, Bertran ha retirat la seva candidatura i s’ha procedit a votar a favor o en blanc.Així doncs, amb un total de 46 vots sobre 63, Jordi Pesarrodona ha estat elegit com a primer vicepresident i ostentarà el càrrec en el primer any del mandat mentre que Uriel Bertran ho farà durant el segon. El ple constitutiu ha conclòs amb l’elecció del secretari, Jordi Domingo, i el tresorer, Josep Pedrol Martí, ambdós amb 42 vots sobre 60, i 18 vots en blanc.
La Junta Electoral ha fet públics aquest dimecres 18 de maig els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els resultats s’han proclamat un cop la Junta Electoral ha disposat de dos dies per resoldre possibles al·legacions.
El proper dissabte 21 de maig tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el Ple constituent del Secretariat Nacional, on s’elegiran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.
En aquestes eleccions s’han elegit un total de 73 secretàries i secretaris nacionals, distribuïts en 53 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.
Totes les sòcies i socis de ple dret han pogut votar al bloc del seu territori i al nacional. Al bloc sectorial, només hi podien votar les sòcies i els socis inscrits en alguna assemblea sectorial, i al bloc jove hi han pogut votar totes les sòcies i socis que tenien 35 anys o menys en la data de convocatòria de les eleccions.
L’elecció dels càrrecs orgànics (presidència, vicepresidencia, secretaria i tresoreria) requereix una majoria de dos terços dels secretaris o secretàries nacionals presents al Ple constituent.
Les candidatures als quatre càrrecs orgànics no es presenten amb antelació sinó que s’anuncien en el mateix ple i qualsevol secretari o secretària nacional, independentment del bloc pel qual s’ha presentat, es pot postular a qualsevol dels quatre càrrecs.
Aquí es poden consultar els resultats definitius de la primera fase (l’elecció dels secretaris nacionals).
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat, a Viena, els dies 16 i 17 de maig al Supplementary Human Dimension Meeting, de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), sobre el funcionament de les institucions democràtiques en temps de crisi.
Els membres del Secretariat de l’Assemblea Carles Fité i Jordi Vilanova han assistit a dues de les tres sessions de la conferència en representació de l’organització, on han tractat temes com el paper de les institucions com a guardianes de la democràcia en temps de crisi o la importància de la llibertat d’associació i la llibertat de premsa. En aquest sentit, han aprofitat per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra les institucions democràtiques i els representants electes catalans, i les vulneracions dels drets humans contra activistes independentistes, incidint especialment en el Catalangate.
Jordi Vilanova ha participat en la segona sessió, “Importància de la llibertat d’associació a la regió de l’OSCE”, en la qual ha denunciat el Catalangate, que suposa un greu atac contra aquest dret: “Amb atacs i infeccions contra almenys 65 representants electes catalans, líders de la societat civil, activistes, advocats, periodistes, especialistes en alta tecnologia i els seus familiars; només pel seu activisme independentista. Entre ells, cinc membres de l’Assemblea Nacional Catalana, entre els quals l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, i l’expresident Jordi Sànchez”. Una organització que, tal com ha recordat Vilanova, “des de 2017 ha estat víctima de la repressió de l’Estat, fins al punt de que dos expresidents (Carme Forcadell i Jordi Sànchez) van ser empresonats fins a tres anys i mig, un fet que va ser denunciat pel Grup de Treball de Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària”.
En aquell moment, Vilanova ha aixecat el seu mòbil i ha recordat a la sala les conseqüències d’aquest espionatge: “De fet, els serveis secrets espanyols potser escolten tot el que es diu aquí avui, ja que el meu mòbil podria estar infectat amb Pegasus, només per representar l’Assemblea Nacional Catalana. Això amenaça directament el meu dret a la llibertat d’associació i la meva llibertat d’expressió, així com les de milions d’europeus”.
En aquest sentit, el representant d’Espanya davant l’OSCE ha contestat que “s’abordaran totes les qüestions plantejades”, amb relació a l’ús de Pegasus. Una afirmació que va en contradicció amb decisions com ara bloquejar per part de la majoria dels grans partits espanyols (incloent-hi el PSOE) la creació d’una comissió d’investigació sobre la qüestió al Parlament espanyol.
Finalment, Carles Fité ha participat en la darrera sessió, “Temps de crisi: per què necessitem més llibertat de premsa, no menys”, en què ha recordat la persecució contra periodistes a l’Estat espanyol: “Reporters Sense Fronteres ha rebaixat la qualificació de qualitat de la lliure premsa a Espanya, mentre que el Centre Europeu per al Pluralisme dels Mitjans i la Llibertat dels Mitjans ha denunciat la creixent amenaça al dret a la informació i el creixent discurs d’odi als mitjans de comunicació”. Fité també ha aprofitat l’ocasió per denunciar el cas i la vulneració del dret a la llibertat d’expressió del raper Josep Valtonyc.
La Junta Electoral ha fet públics els resultats provisionals de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Les votacions, que van començar el dimarts 10 de maig, han conclòs aquest migdia a les 14 h.
El dijous 19 de maig, un cop s’hagin resolt possibles reclamacions, la Junta Electoral farà públics els resultats definitius. Les secretàries i secretaris nacionals, escollits pels membres de ple dret de l’entitat, es trobaran el dissabte 21 de maig a Vilafranca del Penedès en el ple de constitució del Secretariat. Serà en aquest espai on el nou Secretariat escollirà els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.
Cal recordar que totes les secretàries i secretaris, sigui quin sigui el bloc on s’han presentat (nacional, territorial, sectorial o jove), poden optar als càrrecs orgànics de l’entitat, més enllà dels vots que hagin obtingut cada un en aquestes eleccions.
L’entitat es felicita per un procés electoral transparent i que ha transcorregut sense incidències. Alhora, vol agrair la participació de les (nombre de vots) sòcies i socis en les votacions, així com a totes les persones que s’han presentat a aquestes eleccions
Aquí teniu els resultats provisionals.
L’advocat de l’Assemblea, Toni Abat i Ninet, ha presentat aquest dimarts 10 de maig al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona la querella per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets fonamentals de la presidenta, Elisenda Paluzie, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.
L’objectiu de la querella és demanar al Jutjat que procedeixi a ordenar les diligències i actuacions que consideri necessàries per tal d’esbrinar qui està darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, la defensa jurídica de l’entitat entén que de la mateixa descripció dels fets i pel possible interès de caire polític que la informació de les persones querellants genera, semblaria que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat i més en concret, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.
Segons l’advocat de l’entitat, la querella denuncia la vulneració de varis drets fonamentals com poden ser la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En el primer dels casos, ha explicat Abat, “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o varis delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal. L’advocat ha afegit que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.
Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que amb aquesta querella es vol “evidenciar la vulneració flagrant de drets fonamentals que comet l’Estat espanyol per reprimir l’independentisme català, i esperem que aquesta causa acabi tenint conseqüències jurídiques i polítiques importants”.
Pel que fa al dret d’associació, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “el nexe entre les persones que ens personem en aquesta querella és el fet que hem format o formem part de la mateixa organització. Les associacions tenen una especial protecció en qualsevol Estat de dret”.
En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació, registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total, una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explica Antoni Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.
Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de 5 afectats: l’actual presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020) , l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.
Avui comencen les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea, que s’allargaran fins a dissabte, 14 de maig, a les 14 h. Un cop finalitzat el termini de votació, el mateix dissabte a la tarda es publicaran els resultats. Les votacions seran totalment telemàtiquesmitjançant una aplicació que ha preparat l’entitat per a l’ocasió i a la qual només tenen accés els membres de ple dret.
En aquestes eleccions es presenten 15 candidats i candidates pel bloc nacional, 5 pel sectorial i 2 pel jove. A més, pel que fa al bloc territorial, les diferents regions sumen un total de 62 candidatures presentades.
Cal tenir en compte que en aquestes eleccions s’han d’escollir un total de 77 secretaris nacionals, distribuïts en 57 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.
Tots els socis i sòcies de ple dret poden votar al bloc territorial i nacional. Al bloc sectorial només hi poden votar les sòcies i els socis inscrits en alguna assemblea sectorial, i al bloc jove hi poden votar tots els socis i sòcies que tinguin 35 anys o menys en la data de convocatòria de les eleccions.
En cada bloc, les sòcies i els socis poden votar 2/3 parts del total de candidatures que s’escullen. Per exemple, de les 13 candidatures de nacional que han de ser escollides, cada sòcia i soci només en pot votar 9.
Les votacions són totalment telemàtiques, però dissabte de 10 h a 14 h s’habilitaran punts de votació presencials on voluntaris de l’entitat ajudaran a votar telemàticament qui ho necessitin.
D’altra banda, un cop finalitzin les eleccions, el dissabte 21 de maig a Vilafranca del Penedès se celebrarà el ple de constitució del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.
Aquest és el vídeo de la presentació dels candidats del Vallès Occidental a les eleccions al Secretariat Nacional. L’acte va ser el divendres 6 de maig a Sabadell.
Avui toca l’Estat de la Nació.
Recuperem el debat electoral dels blocs nacional, sectorial i jove per a les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea.
Coneix els candidats i canditates al SN. Escolta les propostes que ens fan. Tingues l’oportunitat d’adreçar-los les preguntes que et semblin oportunes per votar els Secretaris Nacionals dels dos pròxims anys amb coneixement de causa.
L’Assemblea fa pública la llista provisional de les candidatures presentades a les eleccions al Secretariat Nacional. Des d’avui, 26 d’abril, fins el dia 28 d’abril a les 23.59 h, les candidatures excloses podran reclamar la seva exclusió davant la Junta Electoral i qualsevol membre de ple dret podrà impugnar una candidatura provisionalment admesa.
El dissabte 30 d’abril es farà pública la llista definitiva de les candidatures. De l’1 al 9 de maig tindrà lloc la publicitat de les candidates i candidats.
Consulta les candidatures provisionals.
Aquest migdia en el si del Parlament Europeu, l’Assemblea, juntament amb Òmnium Cultural, Esquerra Republicana, Junts i la CUP, han fet una roda de premsa per denunciar el cas de ciberespionatge més gran mai descobert fins ara, el #CatalanGate.
Per part de l’Assemblea, cinc dels seus membres han estat espiats aquests darrers anys. Hi destaquen la presidenta, Elisenda Paluzie, i l’expresident, Jordi Sànchez. A més, dels secretaris nacionals Arià Bayé i Sònia Urpí, i del soci de base, Jordi Domingo.
Citizen Lab, laboratori canadenc especialitzat en ciberespionatge i drets digitals, ha fet públic un informe d’investigació on posa al descobert que el moviment català ha estat sota vigilància permanent durant els darrers cinc anys amb el programa Pegasus (2017-2021), un programari espia de l’empresa israeliana NSO Group. Amb un total de 65 víctimes, el #CatalanGate és el cas de ciberespionatge més gran de la història fent us d’aquest programari, per envergadura i per rellevància, ja que s’ha produït contra tot un moviment democràtic a l’Estat espanyol, estat membre de la UE.
Les dues grans entitats de la societat civil (Assemblea i Òmnium) i els principals partits polítics catalans (Esquerra, Junts i CUP) que donen suport al dret a l’autodeterminació, han estat els principals objectius d’aquesta vigilància a través de ciberespionatge. Els seus entorns, incloent-hi familiars, amics, advocats i periodistes també han estat víctimes de Pegasus.
En la compareixença pública d’aquest migdia, Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea i víctima del #CatalanGate, referent a la negociació amb l’Estat espanyol, ha volgut deixar clar que “en el nostre cas i defensant que sempre és millor arribar a la independència a través del diàleg, demanem que hi hagi condicions per a la negociació política. Quan estan espiant la teva vida privada, i saben tot el que fem, no creiem que es donin aquestes condicions“.
“Un moviment polític democràtic i proeuropeu, hem estat víctimes del cas d’espionatge il·legal més gran d’Europa i del món fent ús de l’spyware Pegasus. Davant de tots aquests atacs al poble de Catalunya, des de la societat civil considerem que cal que l’independentisme sigui contundent i estigui a l’altura”.
La presidenta de l’Assemblea, ha volgut deixar clar que “avui també parlem en nom d’aquelles persones que, sense estar adscrites a cap organització, han estat víctimes de #Pegasus pel seu compromís amb la independencia de Catalunya i la democràcia. Som objectiu i víctimes d’un programa suposadament dissenyat per perseguir criminals o terroristes”.
Els casos que s’han pogut detectar són els de les persones de les quals Citizen Lab n’ha pogut analitzar els dispositius mòbils; però centenars de dispositius de militants i activistes del moviment no han estat encara analitzats. La xifra real de víctimes a Catalunya podria ser encara més gran, pel que això és segurament només la punta de l’iceberg.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 