El 9 de març, conferència sobre l’acció internacional de l’Assemblea en defensa de l’autodeterminació

El 9 de març, a les 19.00 h, hi haurà la conferència: “El front internacional de l’ANC en la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya i el paper de la diàspora catalana en aquesta estratègia”. És podrà seguir a YouTube al canal @assembleavideo.

Una taula rodona amb Albert Royo, ex secretari general del Diplocat; Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea; Bàrbara Roviró, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea. Acte presentat i moderat per Júlia Lleixà, coordinadora de l’Assemblea Exterior d’Alemanya.

11 de març, a Matadepera, acte i sopar commemoratiu dels 10 anys de l’Assemblea

El divendres 11 de març es farà a Matadepera un acte commemoratiu dels 10 anys de la creació de l’Assemblea Nacional Catalana. Hi participaran tots els presidents que ha tingut, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Agustí Alcoberro i Elisenda Paluzie.

L’acte començarà a les 19.30 a Can Vinyers i inclourà un sopar, tot plegat per 30 €. Els tiquets s’han de comprar a la sabateria MIC.

L’Assemblea designa Elisenda Paluzie com a candidata a la presidència col·legiada de l’UNPO

El ple del Secretariat Nacional ha aprovat, per unanimitat, que Elisenda Paluzie sigui candidata a la presidència col·lectiva de l’UNPO, l’organització de nacions i pobles no representats que s’escollirà a la propera Assemblea General Ordinària i que se celebrarà del 25 al 27 de març a Washington.

La presidència col·lectiva està formada per un president, dos vicepresidents i vuit membres més.

En cas que sortís escollida, se li atorgaria la potestat de complir amb el mandat de 2 anys com a representant de l’Assemblea Nacional Catalana a la presidència corporativa de l’UNPO, més enllà del seu mandat com a presidenta de l’entitat.

Com a membre de la presidència corporativa de l’UNPO, Elisenda Paluzie coordinaria posicionaments i activitats amb el Comitè Permanent de l’Assemblea entrant i informaria regularment com a convidada al Secretariat Nacional de la pròpia entitat.

L’Assemblea no participarà en l’estratègia plantejada pel president Pere Aragonès

Comunicat

Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.

Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.

En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.

El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.

D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.

El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos. 

Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.

L’Assemblea es posiciona en contra de la candidatura catalano-espanyola dels Jocs Olímpics d’hivern 2030

El plenari de socis de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.

Carta de la presidenta Elisenda Paluzie: “Fins quan?”

La no investidura del president Puigdemont, a qui no es va permetre defensar-la a distància; la no investidura de Jordi Sànchez, a qui no es va deixar sortir de la presó per assistir-hi, malgrat les cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides; la suspensió, sense haver estat jutjats, de sis diputats al Parlament, aleshores presos polítics o exiliats; la retirada de l’escó al president i diputat Quim Torra; la seva posterior inhabilitació com a president; i ara, la retirada de l’escó al diputat Juvillà, per un llaç groc a la finestra del seu despatx a la Paeria, durant la campanya electoral d’unes eleccions on la seva formació ni tan sols es presentava. 

Aquestes són algunes de les ingerències de la Junta Electoral o del Tribunal Suprem que hem patit al nostre Parlament en els darrers quatre anys. I són de les més greus, perquè impliquen que, al nostre país, el que decidim els electors votant no es respecta. 

Hi va haver un dia en què el que vam decidir votant sí que es va fer realitat: va ser el 6 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei del referèndum, i l’1 d’octubre, quan el referèndum es va fer malgrat les resolucions judicials i malgrat la violència desfermada de les forces d’ocupació. Aquell dia vam guanyar. Aquell dia vam sentir que el nostre vot comptava.

D’aleshores ençà hem entrat en una falsa democràcia on el que votem no té valor. I només tornant a fer un acte de sobirania, amb unitat d’acció de les forces polítiques i de la ciutadania mobilitzada, recuperarem la democràcia real. Per a l’Assemblea, aquest acte de sobirania és una declaració d’independència parlamentària amb la voluntat, la determinació i la capacitat de fer-la efectiva. 

Abans d’arribar-hi, podria haver-hi catalitzadors, per exemple plantar-se en qualsevol d’aquests exemples d’ingerències en la sobirania del Parlament que s’han produït els darrers anys. Si creieu que la retirada de l’escó al diputat Juvillà en pot ser un, nosaltres hi serem, amb la mobilització popular per defensar-lo. Si per contra no es volen fer actes de desobediència parcial, cal explicar-ho amb honestedat i claredat a la ciutadania, i alhora marcar de nou l’objectiu col·lectiu, el de l’obediència al vot de la majoria popular, el de l’obediència a la sobirania popular representada en el nostre Parlament, el de l’obediència a la majoria del 52%.

Sense horitzó per la independència i sense parlar clar a la ciutadania, només ens aboqueu a la frustració, a la desmobilització, a la retirada col·lectiva. Amb determinació i honestedat, tindreu la gent al costat com la vau tenir l’1 d’octubre.

Elisenda Paluzie

Presidenta de l’Assemblea

El 2 de juliol els Pirineus s’il·luminaran de l’Atlàntic al Mediterrani

L’Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) il·luminaran simultàniament més de 300 cims al llarg de tots els Pirineus, el 2 de juliol vinent. Amb farells especials i llanternes frontals es crearà una línia de llum que recorrerà la serralada per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles.

El projecte serà un gran repte que perdurarà en la memòria de la ciutadania. Activisme i creació artística entrellaçats. Un relat poètic i polític que es convertirà en un gran acte d’imatge. Per primera vegada, els Pirineus s’il·luminaran de punta a punta, de l’oceà Atlàntic al mar Mediterrani.

A la Via Pirinenca hi haurà molts cims preparats perquè hi pugui participar tothom que ho vulgui, però també n’hi haurà d’altres d’alta complexitat on l’activitat estarà estrictament reservada a muntanyenques i muntanyencs experts.

A hores d’ara només s’han obert les inscripcions dels Pirineus centrals, on tots els cims són catalogats d’alta complexitat. Les inscripcions per als pics d’Euskal Herria i Catalunya, on molts seran oberts a tot el públic, començaran l’1 de març.

Amb aquesta històrica acció l’Assemblea, Gure i la FEEC volen reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa en favor del dret d’autodeterminació dels pobles. A més, es farà explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.

Catalunya i Euskal Herria aspiren a la plena sobirania, a decidir lliurement el seu futur i a fer realitat la independència. Alhora, es reivindicarà que la veu d’aquests dos països sigui escoltada i, al mateix temps, s’exigirà respecte per als respectius pobles.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia demanen 37 noves imputacions d’agents de la Policia Nacional en la macrocausa de l’1-O a Barcelona

L’Assemblea, Òmnium i Irídia han demanat 37 noves imputacions d’agents de la Policia Nacional en la macrocausa de l’1-O del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona. Les tres acusacions populars han presentat al jutge un nou informe pericial d’anàlisi d’imatges on s’identifiquen fins a 468 accions policials desproporcionades a 16 escoles de Barcelona que van ser centre de votació durant el referèndum de l’1 d’Octubre. S’hi observen cops de puny, empentes amb força, obstrucció de les vies respiratòries, escanyaments o puntades de peu, entre d’altres. A partir del visionat d’aquestes imatges i gravacions, i fruit de mesos de feina, les tres acusacions populars consideren imprescindible la imputació de 37 agents més de la Policia Nacional, de les quals 24 serien noves imputacions i 13 serien ampliacions d’imputació de policies ja investigats. Quatre d’ells són caps de grup. Així, la xifra total d’agents de la Policia Nacional imputats en la causa de l’1-O a Barcelona ascendiria fins a 90.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia, personades com a acusacions populars, tornen a denunciar que estan suplint el paper que hauria de fer la Fiscalia en defensa dels drets fonamentals vulnerats a la ciutadania.

Totes les actuacions policials desproporcionades i il·lícites que s’analitzen en aquesta nova pericial van tenir lloc l’1 d’octubre del 2017 en 16 punts de votació de la ciutat de Barcelona: Escola Mediterrània, IES Pau Claris, Escola Pia Sant Antoni, IES Ramon Llull, IES Joan Fuster, Centre Educatiu Projecte, Escola Infant Jesús, Dolors Monserdà, IES Santa Caterina de Siena, Àgora, Mare Nostrum, Escola Prosperitat, Escola Víctor Català, IES Joan Boscà, CAP Guinardó i CEIP Els Horts.

Alhora, les tres acusacions també reclamen una nova pròrroga de 6 mesos de la instrucció del casper practicar diligències pendents d’investigació i resoldre les que se’n puguin derivar de les noves imputacions d’agents de la Policia Nacional. La darrera pròrroga de la investigació fixava la fi de la instrucció per al 29 de gener de 2022.

L’Assemblea dona suport als sindicats sobiranistes

El següent posicionament polític referent a la reforma laboral espanyola, i que s’emmarca en la campanya Eines de País, va ser aprovat en el Ple del Secretariat Nacional d’aquest passat dissabte, 15 de gener:

Des de l’Assemblea Nacional Catalana sempre s’ha defensat la necessitat de construir un marc de relacions laborals propi dins d’un estat independent. Ara bé, l’entitat és perfectament conscient que el moment que vivim no és el de la ruptura amb l’Estat i que s’ha de treballar dia a dia per la construcció d’un marc polític no sucursalista.

Per tant, des del moviment popular independentista i l’Assemblea Nacional Catalana, s’ha d’actuar per preparar la ruptura amb l’Estat. Això exigeix avançar cap a un marc de sobirania en les relacions laborals.

Per això, l’Assemblea ha actuat per tenir instruments d’incidència social i econòmica (també en el marc de les relacions laborals). Mitjançant la campanya d’Eines de País, s’han impulsat sindicats (la Intersindical-CSC i d’altres) i patronals (Anem per Feina) d’obediència exclusivament catalana i que han de ser majoritàries perquè estiguin al servei del projecte nacional quan es trenqui amb l’Estat espanyol.

Un cop analitzats els acords entre el Gobierno, els sindicats i la patronal d’Espanya, s’observa:

  • Que els convenis sorgits de la negociació col·lectiva d’àmbit estatal continuaran tenint prevalença sobre aquells que siguin fruit de la negociació duta a terme en l’àmbit no estatal. Tal fet les condemna a la irrellevància i impedeix que puguin créixer sent útils. En conseqüència, dificulta enormement tenir actors econòmics i socials majoritaris que estiguin al costat del procés d’alliberament nacional i de la ruptura amb l’Estat.
  • Que la potestat d’admetre Expedients de Regulació d’Ocupació massius segueix sense estar en mans catalanes, la qual cosa ens afebleix davant d’una hipotètica i probable situació pitjor que la que vam viure el 2017 (amb el foment per part de l’Estat de destrucció de llocs de treball a Catalunya).

Així doncs, l’Assemblea considera la Reforma Laboral pactada entre els principals actors del Règim del 78 (Gobierno, CEOE, Comissions Obreres i la Unió General dels Treballadors) com a perjudicial per a les treballadores, treballadors i l’empresariat català; discriminant el marc català de relacions laborals. En conseqüència, l’Assemblea Nacional Catalana dona suport als seus aliats en matèria laboral.

L’Assemblea es mobilitza per exigir la veritat sobre els atemptats del 17-A

L’Assemblea Nacional Catalana s’ha mobilitzat aquest vespre davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per exigir que se sàpiga la veritat respecte als atemptats del 17-A. L’eslògan de la mobilització ha estat “Contra la seva violència, independència!“.

Durant la concentració, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha deixat ben clar que “no volem normalitzar que un policia, en seu judicial, pugui dir que es va deixar fer a l’imam de Ripoll per donar un ensurt als catalans“. “Tant les víctimes de l’atemptat com la ciutadania de Catalunya tenen tot el dret a conèixer la veritat. Per aquest motiu, hem convocat avui: per exigir la veritat”, ha conclòs Elisenda Paluzie. L’entitat també s’ha concentrat a les ciutats de Girona i Tarragona.

Vídeo d’Elisenda Paluzie en començar el 2022

Discurs de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie.

Encarem el 2022 amb tota la determinació: “Sigueu Eines de país allà on estigueu. A l’Assemblea comptem amb vosaltres. La nostra força rau en aquest poble que no es rendeix. Sou vosaltres que ens fareu lliures.“

L’Assemblea demana una reunió amb el Comissari Europeu de Justícia després de fer-se pública la seva reunió amb Societat Civil Catalana

El màxim representant de Justícia de la Comissió Europea, el comissari Didier Reynders, s’hauria reunit amb Societat Civil Catalana (SCC) el dijous 9 de desembre, segons el portaveu de Justícia, Christopher Wigand, que va afirmar que la reunió va tenir lloc a la petició de l’organització espanyolista. Segons l’ACN, a la reunió es va parlar de la situació política a Catalunya, així com de la immersió lingüística, que actualment es troba sota l’atac de les autoritats espanyoles.

Com a resposta a aquesta trobada, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha sol·licitat per carta una reunió al comissari per tal d’oferir el punt de vista del moviment pacífic i democràtic per la independència de Catalunya, denunciar les accions repressives de les autoritats espanyoles contra activistes i representants electes catalans, així com aportar informació real sobre els beneficis del sistema d’immersió lingüística catalana a l’educació. L’Assemblea, com a organització de la societat civil inscrita al Registre de transparència de la UE -a diferència de SCC-, considera que ja és hora que s’escolti l’independentisme, ja que no s’han celebrat reunions entre la CE i representants de la societat civil catalana des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

A la seva carta, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha recordat al comissari els missatges de preocupació de diversos organismes i ONG internacionals davant la violència policial desproporcionada de l’Estat espanyolcontra activistes pacífics, i la persecució judicial de líders civils i polítics catalans, així com d’activistes i càrrecs públics. A més, li ha recordat el fet que Jordi Sànchez, l’expresident de l’Assemblea, va ser empresonat per convocar mobilitzacions pacífiques; i que l’expresidenta de l’organització i després presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va ser empresonada per permetre un debat al Parlament en relació al referèndum d’independència.

En aquest sentit, Paluzie també ha destacat que el sistema català d’immersió lingüística compta amb un gran reconeixement internacional, com ara el del relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Fernand de Varennes, que el març del 2020 va apel·lar les autoritats espanyoles per tal d’evitar la reducció de l’ensenyament en català, i va demanar que respectessin els drets dels parlants de llengües minoritàries a l’Estat espanyol. També li va recordar que la sentència del Tribunal Suprem espanyol d’imposar el 25% de la llengua castellana a les escoles catalanes va en contra de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.

La manca d’actuació de la Comissió Europea davant les violacions de drets de l’Estat espanyol, qualificant-ho sempre d’”assumpte intern” i defugint les seves responsabilitats, només fa que erosionar el respecte i la protecció dels drets humans a tota la Unió. A diferència d’organitzacions amb vincles amb l’extrema dreta espanyola com SCC, l’independentisme català ha demostrat repetidament el seu compromís amb els drets humans i la democràcia. Per aquests motius, a la seva carta, Paluzie ha sol·licitat una reunió al comissari el més aviat possible, a fi de poder fer arribar el punt de vista i posicionaments de l’independentisme cívic sobre aquestes qüestions.

L’Assemblea reivindica que només la independència salvarà la llengua catalana

L’Assemblea Nacional Catalana i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) han organitzat aquest matí un acte polític previ a la sortida d’una de les columnes de la mobilització de Som Escola. Amb el lema “Pel futur del català i de l’escola catalana, independència!“, l’entitat ha agrupat diversos representants del sector educatiu per reivindicar la llengua catalana des d’una perspectiva independentista.

L’entitat té molt clar que el futur del català només el garanteix amb plenitud la independència. El model d’immersió és un dels consensos del país i això no ha estat cap impediment per l’Estat espanyol per passar-hi per sobre.

L’Assemblea també considera que el govern de la Generalitat ha d’aplicar la immersió a tota l’educació obligatòria, acabar amb la deixadesa en la seva aplicació dels darrers anys i donar suport a les escoles davant les sentències judicials.

A l’acte d’aquest matí, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que les sentències sobre la immersió lingüística i l’escola Turó del Drac de Canet de Mar “són una expressió més de la voluntat de dominació, assimilació forçosa i anorreament de la nostra llengua, cultura i identitat nacional per part de l’Estat espanyol“.

“Deixem de dir que dins l’Estat espanyol podem blindar la immersió, el català a l’audiovisual, les inversions en infraestructures o qualsevol altra cosa sobre la qual legislem al Parlament, o negociem amb el govern de l’Estat”. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha estat molt contundent: “No podem blindar res, només un Estat català ens blindarà. És la independència la que ens garantirà el futur del català i de l’escola catalana“.

Per acabar, Paluzie ha exigit al Govern de la Generalitat que “defensi el català a les escoles amb una estratègia institucional intel·ligent de desobediència institucional i civil, que no deixi sols els mestres“.

Per la seva banda, Jordi Martí, membre de la Sectorial d’Educació de l’Assemblea, ha expressat que “l’escola és una institució que juga un paper fonamental a l’hora de garantir el desenvolupament ple i lliure de la cultura i de la llengua de la comunitat a la qual serveix“.

Més enllà de les representants de l’Assemblea a l’acte també hi ha intervingut: CAL, USTEC-STEs, Intersindical-CSC, SEPC i FNEC.

Estat de la Nació: la defensa del català

Aquests i altres temes avui, a les 21.30 h, a l’Estat de la Nació.

  • La manifestació en defensa de la llengua amb Martí Claret, secretari nacional de l’Assemblea.
  • Entrevista a Francisco Garrobo amb motiu de la seva absolució.
  • La transició energètica amb Pere Alemany.

L’Assemblea denuncia els abusos dels drets humans contra el poble català al fòrum més important de les Nacions Unides sobre minories nacionals

Els dies 2 i 3 de desembre, la 14a sessió del Fòrum Europeu de les Nacions Unides per a les qüestions de les minories ha reunit centenars de representants d’estats de l’ONU i organitzacions regionals, així com de la societat civil i grups minoritaris. Aquesta reunió anual se celebra per analitzar pràctiques, reptes, oportunitats, amenaces i iniciatives per abordar la prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories, d’acord amb els principis i drets recollits a la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories.

En aquest sentit, representants de l’Assemblea van intervenir en sessions del fòrum per denunciar les vulneracions dels drets humans que s’estan cometent contra la minoria nacional catalana per part de les autoritats espanyoles, així com la creixent persecució de la cultura i la llengua catalanes.

La secretària nacional de l’Assemblea, Eva Pruneda Ruiz, va intervenir durant la sessió “Marc jurídic i institucional: els drets humans de les minories i la prevenció de conflictes”, on va denunciar que des del 2017, “les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants catalans escollits democràticament”, i que “els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, afectant el dret de representació política de la minoria nacional catalana”, una situació “denunciada pel Grup de Treball de l’ONU sobre la Detenció Arbitrària i ONG internacionals com Amnistia Internacional.”

Pruneda també ha recordat l’informe de març de 2020 del relator especial de l’ONU per a les minories, el Sr. Fernand De Varennes, que ja va alertar d’un augment dels “discurs d’odi contra membres de la minoria catalana”, així com que les denúncies per aquests fets “no estan sent investigades, augmentant així la intolerància del nacionalisme espanyol”. En la mateixa línia, la representant de l’Assemblea va recordar que el juny de 2021 l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució que comparava els casos de Turquia i Espanya pels seus abusos contra representants polítics dels pobles kurds i catalans respectivament, destacant que “l’exercici de drets fonamentals, com la convocatòria de manifestacions pacífiques, sobretot quan són exercides per tanta gent, mai poden ser considerats un delicte”.

En aquest sentit, Pruneda va demanar a les autoritats de l’ONU que “prenguin mesures per assegurar que les autoritats espanyoles posen fi a la seva persecució política contra els representants i activistes polítics catalans, i respectin els drets fonamentals del poble català, inclòs el seu legítim dret a l’autodeterminació”.

L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals i escrites, presentades per denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (octubre de 2021, novembre de 2020, juny de 2018).