Davant la modificació legislativa de la Llei de política lingüística proposada pels partits de Govern (ERC i Junts) amb el PSC i Comuns, l’Assemblea vol expressar el següent:

• Només la independència ens garanteix disposar del sistema educatiu que decidim els catalans.
• El model d’escola en català fou aprovat al Parlament de Catalunya amb la Llei de normalització lingüística de 1983, amb 105 vots a favor i amb una sola abstenció.
• Aquesta proposta de modificació legislativa no és més que l’aplicació de les sentències dels tribunals espanyols, ja que introdueix el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya.
• L’origen del problema es remunta a la sentència contra l’Estatut d’autonomia dictada pel TC espanyol l’any 2010 i les que el TS i el TSJC han anat dictant en anys posteriors.
• En un primer moment els diferents governs catalans han evitat reconèixer el conflicte, i l’han afrontat posteriorment. Aquest fet només ens ha portat a un carreró sense sortida que desemboca amb aquesta proposta legislativa in extremis.
• L’única resposta possible a curt termini és la confrontació amb l’estat per defensar a tots els nivells l’escola en català.
• El Govern de Catalunya ha de liderar la defensa de la llengua catalana a l’ensenyament recollida a la Llei de política lingüística vigent. I no modificar-la per introduir la vehicularitat del castellà imposada per sentències, convertint en llei catalana el que ara és imposició espanyola.
• Ens oposem a que el Govern delegui la responsabilitat en els centres. És el Govern i la Conselleria d’Educació qui ha d’assumir totes les responsabilitats de la seva aplicació.
• Denunciem que el Govern de Catalunya no garanteix el compliment del model d’escola en català arreu del territori amb eines com la inspecció i exigim que comenci a fer-ho tal com es va comprometre en la cimera d’entitats del 16 de desembre. Promesa que no ha executat.
• És també greu la supressió de l’article 21.8 de la Llei de polític lingüística que establia que “L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català”. Exigim que aquest article es mantingui i s’apliqui.

En els dies vinents ens coordinarem amb els sindicats i entitats que defensen l’escola en català per plantejar mobilitzacions.

El plenari de socis de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.