L’Assemblea publica un llibre de propostes per reprendre la via unilateral

Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.

L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.

Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:

  • La importància de defensar de facto allò que s’ha declarat de jure per part de les institucions.
  • Un procés d’independència té cos­tos, tant individuals com col·lectius.
  • La importància d’aprofitar els moments de debilitat de l’adversari i les seves fe­bleses, per distingir i aprofitar les fines­tres d’oportunitat que es puguin obrir.

Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popu­lar del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i se­guretat en clau nacional.

Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i insti­tucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i man­tenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.

Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

Vídeo de la roda de premsa sobre les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre

Avui, a partir de les 11.30 h, roda de premsa per explicar els darrers detalls de les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre.

LA CONVOCATÒRIA PASSA AL DIA 3 D’OCTUBRE. Diumenge 27, a Barcelona, manifestació per la llibertat del president Puigdemont

La manifestació s’ha desconvocat davant la ràpida resolució de la detenció i es convoca tothom a participar als actes del cap de setmana de l’1 d’Octubre.

Aquest diumenge 26 de setembre, l’Assemblea Nacional Catalana i diverses entitats i partits independentistes convoquen a una manifestació per la llibertat del president Puigdemont.

Serà a les 12.00 h a la Plaça Catalunya

És manté la concentració al carrer Aribau.

Divendres 20.00 davant dels ajuntaments

L’Assemblea s’ha sumat a la convocatòria de l’Associació de Municipis per la Independència per a concentrar-se davant dels ajuntaments a les 20.00 h.

#IndependènciaÉsLlibertat #FreePuigdemont

Mobilitzacions arreu d’Europa

30 de setembre, a Ullastrell, xerrada amb Adrià Alsina

El dijous 30 de setembre, a Ullastrell, es farà la xerrada Per què la independència va fracassar i per què encara és possible a càrrec d‘Adrià Alsina.

Adrià Alsina és membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i autor de llibre que porta el mateix títol de la xerrada.

L’acte començarà a les 20.09 a la sala de les Orenetes. Per reservar seient cal demanar-ho al 628 450 430.

Jordi Sànchez i l’Assemblea denuncien la sentència del Tribunal Suprem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, al costat del seu expresident, Jordi Sànchez, han anunciat avui que, havent esgotat tots els recursos judicials a l’Estat espanyol, han presentat un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar la desproporcionada condemna de 9 anys de presó (dels quals ha passat gairebé 4 a la presó) que va rebre pel seu paper com a líder civil independentista durant els fets de setembre i octubre de de 2017.

Durant la roda de premsa, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “hi ha hagut diverses violacions greus i acreditades de drets fonamentals del Conveni europeu de drets humans. Entre ells hem de destacar la vulneració dels dret de reunió, la llibertat d’expressió o la llibertat ideològica”.

A més, ha afegit que “tota l’acció antirepressiva ens ha de legitimar més interna i externament. A l’Assemblea estem convençuts que les sentències europees reforçaran la causa de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya”.

Per la seva banda, Jordi Sànchez ha deixat clar que amb aquesta demanda espera que “el Regne d’Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i drets humans”.

També ha explicat que va a Estrasburg “perquè mai més cap ciutadà de Catalunya tingui la incertesa que exercir drets fonamentals pot ser motiu d’una condemna com la meva. Això va de defensar els drets que en una democràcia haurien d’estar emparats”.

Personalitats internacionals com Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu (França), Clare Daly, membre del Parlament Europeu (Irlanda), i Sébastien Nadot, membre de l’Assemblea Nacional francesa i de la seva Comissió d’Afers Estrangers, han fet arribar el seu suport i solidaritat a través de missatges per vídeo. El Sr. Onesta denuncia que “la justícia espanyola és una justícia política” i que “manipula no només els fets, sinó també les paraules”, acusant per exemple de “terrorisme” a molts dels que qüestionen la qualitat democràtica del sistema. Per la seva part, Daly critica el silenci de la Comissió Europea sobre aquest alarmant cas i anima el poble català a seguir lluitant, ja que amb això també lluita pels drets de tots els ciutadans europeus. En una línia similar, el diputat francès Sébastien Nadot expressa la importància “que Jordi Sànchez sigui indemnitzat per la vulneració de drets que ha patit per part de les autoritats espanyoles” i fa una crida al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè revisi detingudament el cas.

L’Assemblea Nacional Catalana i Jordi Sànchez confien que, un cop estudiat el cas per part del TEDH, no quedi cap dubte que Sànchez és víctima d’una persecució política per l’exercici dels seus drets fonamentals, especialment per defensar el dret d’autodeterminació del poble català. La justícia europea ha de condemnar la utilització del poder judicial espanyol per motius polítics, un fet que mostra una greu manca d’independència judicial.

En concret, l’objectiu d’aquest recurs és denunciar la violació dels drets fonamentals de Jordi Sànchez a la llibertat d’expressió, reunió, llibertat de pensament i dret a jutge natural, entre d’altres, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni Espanya per aquestes vulneracions. La sentència, que s’espera que sigui condemnatòria, demana a l’Estat espanyol que prengui totes les mesures que consideri necessàries per reparar la violació dels drets.

Des de 2018, tribunals europeus de Bèlgica, Alemanya i Escòcia ja han desestimat les peticions per les ordres de detenció europees que Espanya va emetre contra els representants catalans a l’exili, cosa que demostra que els arguments proporcionats per la judicatura espanyola no tenen suport legal i estan motivats políticament.

Reaccions internacionals al cas de Jordi Sànchez

Durant els darrers anys, diverses associacions de juristes i organitzacions internacionals de drets humans, com la Comissió Internacional de Juristes i Amnistia Internacional, han seguit amb preocupació el cas dels líders independentistes catalans, qualificant les seves penes de presó com “una restricció de les llibertats d’opinió, expressió i reunió pacífica”. També han afirmat en diverses ocasions que l’aplicació del delicte de sedició provoca un efecte aterridor entre la població i sovint impedeix que els ciutadans puguin exercir els seus drets civils i polítics, per por de ser processats.

Al juny de 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU va confirmar que la detenció del Sr. Jordi Sànchez -juntament amb la de la resta de presoners polítics catalans- constituïa una detenció arbitrària. Atès que havia estat detingut per les seves creences i activitats polítiques, l’organisme de l’ONU va demanar el seu alliberament immediat i una indemnització pel temps transcorregut a la presó preventiva i la vulneració de drets consegüent, una petició que les autoritats espanyoles van ignorar. Van haver de transcórrer més de dos anys fins que es van produir els indults per part del Govern espanyol, alliberant els presoners polítics catalans tot i que de forma condicionada i parcial el juny de 2021, i sense que s’hagi produït cap reparació pels danys causats.

Avui roda de premsa sobre el procés judicial a l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sànchez

Aquesta tarda, a partir de les 17.30 h, roda de premsa amb Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez per explicar les últimes novetats del procés judicial a Europa de l’expresident de l’Assemblea.

Prou repressió!

Davant del processament per part de l’Audiència espanyola dels membres dels CDR del 23-s acusats de terrorisme sense cap indici, així com del recurs presentat per la Fiscalia contra la sentència absolutòria confirmada en segona instància de la Tamara Carrasco, l’Assemblea Nacional Catalana vol posar de manifest:

El salt qualitatiu que representa aquesta acusació per terrorisme en un context actual d’escalada creixent de la repressió. La construcció d’un fictici relat criminal amb la pèrdua sistemàtica de drets fonamentals individuals i col·lectius, ja és un fet.

No es pot deslligar l’actualitat de la taula de diàleg de la judicialització que afecta l’independentisme, tot recordant que aquesta judicialització és la mateixa maquinària que en els darrers 50 anys ha volgut imposar per la força la seva ideologia neofranquista.

La repressió i la persecució de la dissidència catalana s’agreuja i pren el camí de les dictadures més criminals, ja que entre altres aspectes retorna a la justícia persones que ja havien estat absoltes.

En un Estat que es diu de dret no es pot permetre aquesta repressió organitzada amb l’única finalitat de desmobilitzar el país mitjançant la persecució i la por.

Cal revertir aquesta situació i fer un front comú per impedir que la mordassa sigui cada cop més gran.

Ens trobem a les portes de l’1 d’octubre. Davant la repressió, més acció i més organització. Fem una crida a fer un front comú contra la repressió.

Independència és llibertat!!!

President, faci la independència!

Llegeix el discurs que va fer la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie aquest 11 de Setembre:

Bon vespre!

Abans m’he girat un moment i és perquè m’estaven dient que encara hi ha gent a Via Laietana.

Gràcies a tots els que heu tornat a omplir els carrers! Hem tornat a desbordar Barcelona. Vaig dir 100.000 persones i ho hem multiplicat per quatre. Ho heu tornat a fer vosaltres, quan ningú hi creia.

Gràcies, gràcies als companys d’Òmnium, de l’AMI, del Consell per la República, de la Intersindical, de la Cambra de Comerç, i de totes les entitats que heu encapçalat aquesta manifestació en nom de la societat civil i ens heu ajudat a omplir els carrers!

Gràcies a totes les delegacions internacionals que un cop més heu volgut estar presents a la nostra Diada Nacional!

Representants d’Euskal Herria, Còrsega, Sardenya, Galícia, Castella, Canàries, el Kurdistan, la Cabília, Estònia, Flandes, Bielorússia, Armènia i el Rif, gràcies!

Gràcies als rectors i vicerectors de 6 universitats públiques catalanes, que enguany ens heu volgut acompanyar.

Gràcies, gràcies, gràcies, com sempre a les territorials de l’Assemblea que us deixeu la pell cada 11 de Setembre i cada dia de l’any per la independència del nostre país!

Gràcies, gràcies, gràcies, a tots els voluntaris i tècnics de l’Assemblea que ara mateix no ens podeu ni escoltar perquè esteu treballant perquè tot surti perfecte!

En aquesta Diada, per primera vegada en quatre anys, tornen a ser-hi nou persones molt especials, els nou presos i preses polítics tornen a ser amb nosaltres al carrer!

Per això, és una alegria enorme poder compartir el discurs amb el president d’Òmnium, l’estimat Jordi Cuixart! Que com ja m’imaginava m’ho ha posat molt difícil per parlar després d’ell.

Estimats Carme i Jordi, que heu estat tants anys aquí dalt, fent aquest discurs de l’Onze en nom de l’Assemblea; Dolors, Oriol, Jordi, Quim, Josep, Raül, us volíem a casa i sou a casa. Ens omple de joia que avui sigueu aquí. Però us volíem lliures i volíem la llibertat completa del nostre poble i no la tenim encara.

A més, avui no hi som tots, falten els exiliats: Carles, Marta, Lluís, Clara, que sempre ets tan dura amb nosaltres però que ens fas pensar, Toni, Anna, Valtònyc, també per vosaltres continuarem lluitant per la independència del nostre país, perquè pugueu tornar a casa.

No només això sinó que l’amenaça de presó pesa sobre moltes, moltes persones que s’han manifestat per tots vosaltres i per la independència. Avui molts d’ells són aquí, com també represaliats del franquisme, de la transició i del 92. De fet, cada generació de catalans ha tingut els seus represaliats. En la nostra causa, només la Independència és Llibertat!

Per tota la gent que lluita cada dia, i per tota la gent que està patint i ha patit les conseqüències de la repressió estem disposats a lluitar, avui i cada dia fins que, ens en sortim i guanyem la independència!

Mireu, la independència és una qüestió de drets i de fets.

El drets els tenim tots:

Tenim el dret d’autodeterminacióperquè som un poble, som una nació històrica, i tots els pobles segons l’article primer del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides tenen el dret d’autodeterminar-se lliurement.

Però aquesta vella nació ha estat una nació integradora, ha acollit onades de gent vinguda d’arreu, primer els occitans, com el meu rebesavi, el d’aquest cognom que ningú sap com pronunciar; després la gent vinguda dels pobles de la península, com el meu avi castellà i la meva àvia asturiana, i ara gent de tots els continents.

Tenim el dret a disposar de les eines per integrar tots els nouvinguts, per fer del català, la llengua que ens singularitza, també la llengua comuna de tots els ciutadans de Catalunya. Llengua d’inclusió i no d’exclusió, per construir un Nosaltres, que és aquesta nació cívica, la que tan bé va descriure Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides.

Però, a més a més, tenim el dret d’autodeterminació perquè també tenim les majories democràtiques des del 2012 de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya de més del 60% per l’autodeterminació; i de més del 50% per la independència, tant en el referèndum de l’1 d’octubre com ara amb el 52% del vot independentista a les darreres eleccions.

Per tant, pel principi democràtic també tenim el dret d’autodeterminació!

I en tercer lloc, tenim el dret d’autodeterminació per la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que fa l’Estat espanyol per reprimir-lo. Criminalitzant el dret d’autodeterminació com ho fa, ens els reforça!

Empresonant manifestants, punxant telèfons sense permís judicial, posant multes per parlar de l’autodeterminació al món, condemnant cantants, inhabilitant alcaldes ens fa patir, però ens ajuda. Ens legitima més i més, internament i externa.

Tenim els drets. Però el dret d’autodeterminació i la independència ens els hem de guanyar amb els fets!

El dret d’autodeterminació no es demana ni es pidola a l’Estat opressor, s’exerceix!

S’exerceix, com el vam exercir en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, on vam guanyar l’Estat!

La victòria d’un poble unit que no va permetre a les forces d’ocupació controlar el territori i on es va votar pràcticament a tot arreu i es va guanyar!

Aquell dia vam exercir fets, aquell dia és un fet, és el fet més important, sí, és el fet més important que ha passat en aquest país en els darrers tres-cents anys, Sr. Illa, l’acte de sobirania més gran que hem fet!

La independència del nostre poble és un dret, però només la guanyarem amb fets.

  • Quan cadascú de nosaltres decideixi on consumeix i per què.
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és treballador, a quin sindicat s’afilia: als que no han volgut venir ni a les manifestacions que vam fer per la sentència amb el simple lema de “llibertat”, o als que han convocat vagues generals quan les hem necessitat?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és autònom o empresari, a quina associació d’empresaris o patronal reforça. A Foment, que ha denunciat l’Assemblea i la Intersindical i vol que ens cruixin a multes? O a Anem per Feina, que aquesta tardor tornarà a fer fires de Consum Estratègic arreu del país?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi a quina finestreta paga els impostos: a la de l’Estat que ens espolia 18.000 milions cada any, o la del govern que volem que esdevingui República?

La independència la guanyarem amb la lluita constant i persistent de la gent per desgastar l’Estat a Catalunya. Però només amb la gent no n’hi ha prou: ens cal el lideratge institucional i polític.

Al govern li exigim fets!

El primer de tot, que deixi de mirar l’Estat esperant concessions que no vindran mai, perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa, i ho aprofita per humiliar-nos i si pot aixafar-nos.

Que torni a tenir un projecte propi, centrat en l’autodeterminació, en acabar el que vam començar l’1 d’octubre. Ara tenim un Parlament amb el 52% del vot directe independentista. No el podeu desaprofitar. Heu d’aplicar el mandat sorgit de les urnes. Heu de fer allò per què us vam votar: la independència!

Fa uns anys l’estimada Carme va dir: president, posi les urnes! Avui nosaltres li diem: president, faci la independència!

Ens tindrà al seu costat pel que faci falta, no en tingui cap dubte. Quan el moviment independentista ha avançat ha estat quan la societat civil i les institucions i partits han tingut un projecte polític comú. Quan hem estat més forts ha estat quan hem caminat junts. I tal com diria en Jordi, estem convençuts que “ho tornarem a fer” i aquest cop ho farem millor.

A l’Assemblea som tossuts i estem convençuts que la unitat estratègica independentista és possible. Prou retrets, prou desconfiança. Posem-nos a treballar des d’ara mateix!

Avui al Govern de la Generalitat també li demanem que aprofiti tots els marges que té per avançar en sobiranies: com per exemple en l’àmbit econòmic, fiscal i energètic. Ens hem de preparar per la ruptura!

I li exigim que deixi de criminalitzar els manifestants, d’exercir d’acusació particular en tants casos sense proves.

En definitiva, que treballi sense descans per fer la independència.

  • Voleu un aeroport hub? Feu la independència.
  • Voleu seus de multinacionals? Feu la independència.
  • Voleu polítiques socials? Feu la independència que tindreu els recursos i les competències per fer-les.
  • Voleu igualtat, llibertat i oportunitats per tothom? Feu la independència.

Govern, feu la independència i ens tindreu al costat!

Nosaltres hi anirem, hi anirem, hi anirem, persistirem, persistirem, persistirem fins a guanyar!

Visca els Països Catalans!

Visca el poble català!

Visca Catalunya lliure!

Vídeo de la conversa entre Antoni Bassas i Elisenda Paluzie

Antoni Bassas conversa amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie. L’ANC vol que la manifestació de la Diada sigui un punt d’inflexió per reactivar la mobilització al carrer i reinvindicar el mandat de l’1-O. En aquests dies previs a la manifestaicó, Paluzie ha defensat que el missatge d’aquesta Diada no anirà destinat a l’Estat sinó al Govern perquè culmini la independència. Paluzie també ha reconegut que l’independentisme no està en un moment àlgid perquè no hi ha full de ruta unitari.

Estat de la Nació especial 11 de Setembre

Avui, un Estat de la Nació especial sobre la Diada!

Què en podem esperar d’aquesta Diada? En parlem amb els membres de la Comissió de Comunicació de l’Assemblea Adrià Alsina, Mònica Batalla i Jordi de Bofarull.

Com es prepara la Diada? Entrem a la seu de l’Assemblea per veure com s’organitza l’11-S a través de diversos àmbits de treball.

Com encara la Diada el territori? En parlem amb la coordinadora de la Comissió d’Accions Territorials de l’Assemblea, Esther Güell, i el coordinador de l’Assemblea de Girona, Tavi Casellas.

Entrevista amb el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, que participa a l’acte de commemoració de la Diada organitzat per l’ANC Brussel·les a Anvers.

Com sempre, a partir de les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:

Vídeo de l’entrevista de Vicent Partal a l’Elisenda Paluzie en motiu de la Diada 2021

Aquest és el vídeo de l’entrevista que el director de Vilaweb, Vicent Partal, ha fet a la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

L’Assemblea Nacional Catalana mobilitza les seves assemblees exteriors per la Diada

Amb la Diada Nacional de Catalunya a tocar, diverses assemblees exteriors (AE) de l’Assemblea Nacional Catalana ja han anunciat l’organització de diversos actes amb motiu d’aquesta data.

Les AE d’Anglaterra, Bèlgica, França (París i Niça), Mèxic, els Països Baixos, Luxemburg, Irlanda i els Estats Units han anunciat les seves activitats i esdeveniments, que tindran lloc entre els dies 10 i 11 de setembre.

La representació de l’Assemblea Nacional Catalana a Bèlgica coorganitzarà un homenatge a la figura del marquès de Robí –figura clau de la diàspora de l’exili català després de la derrota de Barcelona del 1714– amb la participació de Carles Puigdemont, president català a l’exili i eurodiputat, i el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández.

L’assemblea exterior de l’Assemblea Nacional Catalana a Anglaterra organitza, entre altres actes, una recepció amb actuacions de la Colla Bastonera i els Castellers de Londres, així com un debat sobre el referèndum d’independència d’Escòcia, amb la participació de Chris Bambery, escriptor i activista polític escocès. L’11 de setembre, l’assemblea exterior als Estats Units organitzarà una conferència en línia sobre els reptes actuals del moviment independentista, amb l’ex vicepresident del govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira.

L’ANC Mèxic farà una manifestació davant de l’ambaixada espanyola a Ciutat de Mèxic, mentre que l’ANC França organitzarà mobilitzacions tant a París com a Niça, per denunciar la contínua repressió espanyola contra els independentistes catalans i reivindicar el dret a l’autodeterminació. L’ANC Luxemburg celebrarà un acte digital sobre el context i la situació actual dels representants catalans a l’exili, i també coorganitzarà un acte per celebrar la Diada.

Finalment, ANC Ireland organitzarà una concentració a Merrion Square, Dublín; i l’ANC Netherlands organitzarà diverses activitats de celebració de la Diada a Amsterdam. Per obtenir més informació sobre els esdeveniments, consulteu aquest enllaç.

Les assemblees exteriors treballen des de la base amb organitzacions locals, ONG i representants polítics per informar sobre la situació política a Catalunya. Les representacions internacionals de l’Assemblea animen a qualsevol persona interessada a contribuir i treballar al costat de la causa independentista catalana a l’estranger, a posar-se en contacte amb elles i conèixer millor com funcionen, o participar en aquests i altres esdeveniments.

Punt de trobada internacional de la Diada a Barcelona

La manifestació de la Diada d’enguany se centrarà a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de mobilitzar la ciutadania i el front popular per pressionar les institucions i transmetre que la independència no es guanyarà sense lluitar. A partir de les 17:14 h, la mobilització consistirà en una marxa des de la plaça Urquinaona fins al Parc de la Ciutadella: avançarà per la Via Laietana, tombarà a l’avinguda Isabel II i continuarà per l’avinguda Marquès de l’Argentera fins a l’Estació de França.

Per això, l’Assemblea ha organitzat un punt de trobada a la plaça de Catalunya, que servirà de punt d’informació sobre la lluita catalana per la independència i les accions internacionals de l’Assemblea, i que també serà el punt d’acreditació dels convidats internacionals que s’incorporaran al capdavant de la manifestació, així com per als mitjans internacionals i corresponsals que cobriran l’esdeveniment.

La #CatalanWeek tindrà lloc a l’octubre

Com és tradicional, les assemblees exteriors de l’Assemblea organitzen diversos actes de cara a la Diada de l’11 de Setembre, però enguany l’edició de la #CatalanWeek tindrà lloc la primera setmana d’octubre, en el context del quart aniversari del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Organitzada per primera vegada el 2016, la #CatalanWeek se centra a fomentar la causa independentista de Catalunya a l’estranger i, en la situació actual en què es troba el país, també denuncia la repressió política d’Espanya contra el poble de Catalunya.

L’Assemblea trasllada l’escenari de l’11S davant l’estació de França

L’Assemblea Nacional Catalana ha decidit traslladar l’escenari de l’11 de Setembre
davant de l’estació de França per tal de poder garantir la seguretat de tots els participants. Per responsabilitat, davant l’increment de l’assistència prevista, l’entitat ha decidit que l’acte polític final tingui lloc fora de la Ciutadella per garantir la seguretat i la mobilitat. A més, l’amplada de les portes d’accés dificultarien una entrada ordenada.

Tanmateix, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona es comprometen a mantenir obert el parc de la Ciutadella per tothom qui vulgui acabar-hi la manifestació.

Això vol dir que es manté el recorregut previst i que la manifestació serà en moviment. La mobilització començarà a Urquinaona a les 17.14 h, baixarà per Via Laietana, girarà pel passeig d’Isabel II i continuarà per l’avinguda Marquès de l’Argentera fins l’estació de França, a les portes del parc de la Ciutadella, on es farà l’acte polític.

L’11 de Setembre vol tornar a situar la independència al centre del debat polític i empènyer els partits i institucions a fer-la efectiva.

El 4 de setembre, a Terrassa, l’Elisenda Paluzie i el David Fernàndez seran als Cants de Llibertat

El dissabte 4 de setembre, a Terrassa, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie i el vicepresident, David Fernàndez, seran als Cants de Llibertat. L’acte serà a les 19.30 al Raval.

L’Assemblea mobilitzarà el país de l’1 al 3 d’octubre

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí les accions de l’1, 2 i 3 d’octubre, i que formen part del cicle de mobilitzacions que s’iniciarà l’11 de Setembre sota el mateix lema: Lluitem i guanyem la independència.

El divendres 1 d’octubre a la tarda, l’Assemblea convocarà un acte polític a la Catalunya Nord per reivindicar i reconèixer el paper dels catalans del nord en l’organització del referèndum. Un cop finalitzat l’acte, una columna de vehicles acompanyarà l’entrada de les urnes a Catalunya. Aquesta marxa acabarà a Figueres on es farà un concert. Part d’aquestes urnes seran repartides arreu del país, i el mateix divendres al vespre s’organitzaran actes a llocs on hi va haver atacs rellevants o on es van poder prevenir els atacs de l’Estat espanyol amb imaginació i creativitat.

El dissabte 2 d’octubre es duran a terme tres marxes simultànies (d’uns 20 km aproximadament) per reivindicar l’1 d’Octubre i la independència, i que començaran en diversos territoris dels Països Catalans. Cada una conclourà amb un acte polític: Sant Julià de Ramis – Aiguaviva; Vinaròs – La Ràpita; municipi de la Franja – municipi de Ponent. Aquestes marxes comptaran amb la col·laboració organitzativa d’entitats dels Països Catalans.

Finalment, el diumenge 3 d’octubre tindrà lloc a Barcelona un acte polític amb l’objectiu que es retrobin totes les organitzacions que van fer possible el 3 d’octubre en el marc de la Plataforma 3 d’Octubre.

Amb aquestes mobilitzacions l’Assemblea pretén reivindicar el referèndum del Primer d’Octubre com una victòria col·lectiva, reconèixer el paper de la Catalunya Nord en l’adquisició i el repartiment de les urnes, homenatjar els represaliats per l’1-O i reconèixer tots els indrets del país que van aguantar els atacs de la policia espanyola i la guàrdia civil.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “el procés independentista requereix una reactivació de la mobilització constant i que la llibertat del país s’ha de treballar des de tots els àmbits possibles“. Ho ha fet en una roda de premsa a la plaça Catalunya de Barcelona, on també ha deixat clar que aquest cicle de mobilització ha de “tornar a empoderar la ciutadania i empènyer les institucions a avançar cap a la independència de Catalunya“.

Elisenda Paluzie també ha remarcat que les mobilitzacions de l’1 al 3 d’octubre volen insistir en la denúncia de “la causa general contra l’independentisme per part de l’Estat espanyol“.

“L’1 d’Octubre es vol enterrar, des de les institucions es posa en dubte que va ser un referèndum per fer la independència. Per tant, organitzant aquestes mobilitzacions volem tornar a reivindicar i donar valor a l’octubre del 2017”, ha afegit Paluzie.

Per la seva banda, la coordinadora de la Comissió d’Accions Territorials, Esther Güell, ha remarcat que “la ciutadania de Catalunya ja ha demostrat que quan volem podem. A l’1 d’Octubre l’Estat espanyol no va poder amb la ciutadania de Catalunya“.

A la presentació de les mobilitzacions també hi han participat Blanca de Llobet, membre de la Junta Nacional d’Òmnium, i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

L’Assemblea també ha fet pública avui la pàgina web de la Diada d’enguany diada.assemblea.cat on també hi ha un espai reservat per a les mobilitzacions dels dies 1, 2 i 3 d’octubre.

En aquest web tant les persones particulars com les entitats i associacions es podran adherir al manifest d’aquest 11 de Setembre. A més, s’hi trobarà tota la informació de les diferents mobilitzacions, així com un espai per adquirir la samarreta de la Diada d’enguany.