Davant de la nova ofensiva repressiva judicial, la resolució del TS, estimant un recurs de la Fiscalia, revocant l’aplicació del article 100.2, i la revocació del 3r grau dictada per una jutge de Vigilància Penitenciària a petició de la Fiscalia depenent jeràrquicament del Gobierno, l’Assemblea Nacional Catalana considera que:

• Ens trobem davant d’un atac del Poder Judicial espanyol contra la lllibertat de totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i contra el Dret Internacional.
• Això no va de democràcia, va d’autodeterminació.

1. Després del referèndum de 2017, el deep state, va bastir una estratègia per acabar amb el moviment independentista, i amb tota dissidència que tingués a veure amb la voluntat de reconèixer-se com a subjecte polític de la nació catalana.
2. El Poder Judicial espanyol ha agafat el protagonisme aplicant el dret penal de l’enemic com a forma venjativa i a mode d’advertència futura, acarnissant-se amb els ostatges a qui ha condemnat de manera innoble, i ara continuant la humiliació, intervenint en el seu règim penitenciari, a petició de la Fiscalia de l’Estat, depenent del Gobierno autoanaomenat progressista.
3. No podem esperar justícia d’aquest estat, ni de cap dels seus poders. És un absurd exigir-los justícia, ni acudir-hi en empara, en fer-ho estem blanquejant la seva prevaricació constant.
4. És un poder judicial castellà, que vetlla per un marc jurídic imposat contra minories nacionals com la nostra, que en restar legalment desprotegides només poden desbordar la llei estatal, un últim recurs que reconeixen tots els estudis internacionals sota el nom de dret de secessió de causa justa.
5. Necessitem sortir del seu marc polític i repressiu. Hem estat massa reactius a la seva constant vulneració de drets, i hem entrat en un espiral que ells alimenten a voluntat, que ens esgota i ens resta capacitat de lideratge.
6. Necessitem entendre l’estat espanyol com un opressor, com aquell que ens vol anul·lar com a minoria nacional, fins a l’assimilació total.
7. No és una qüestió de democràcia, no hi pot haver lluites compartides, si no es fan des de la llibertat i la sobirania pròpia.
8. Per tant, qualsevol modalitat de diàleg amb l’estat que no es faci des del reconeixement de la sobirania mútua, és caure en el seu parany, i alimentar el processisme, la dilació, i la rendició. Deixem d’alimentar expectatives de diàleg que només generen frustració.
9. La força veritable per finalitzar la nostra lluita d’autodeterminació com a nació lliure està en nosaltres, en la ciutadania mobilitzada i militant i organitzada, i emergirà de la consciència de salvació nacional de la nostra cultura, llengua, identitat mil·lenària, i voluntat d’integració que volem viable i plena i que ells volen anul·lada i destruïda.
10. La nostra lluita, de causa justa, és la d’una minoria nacional, ara tancada en un estat identificat amb una altra nacionalitat, i que li nega el dret a existir. La nostra lluita és la d’aquesta nació minoritzada per sobreviure i conquerir l’únic estatus que la farà viable i amb futur, la Independència.
11. Fins que no entenguem la nostra lluita en aquests termes, estarem presos en la cel·la del marc mental de l’estat, que porta segles oprimint-nos.
12. Cap més mostra d’oferta de diàleg, ni acords, ni suport a un Gobierno, un estat, ni els seus còmplices a casa nostra, que tenen com a objectiu explícit la nostra eliminació com a Nació.

Tenim el deure de construir un futur millor, el dret a ser independents!

Juliol 2020