Aquest divendres l’Assemblea ha fet una acció sorpresa davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona per denunciar la vulneració de drets i llibertats que pateix la ciutadania de Catalunya. Justament ara que fa un any del dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU.

Els dictàmens de Nacions Unides van ser fruit d’una acció conjunta i coordinada entre l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i les defenses dels presos, liderada pels advocats experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon. En aquest sentit, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries va denunciar la vulneració de drets i llibertats per part de l’estat espanyol i va reclamar la llibertat de preses i presos polítics.

Davant la delegació del Govern espanyol, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, juntament amb la secretària nacional Montserrat Tudela, van denunciar que “tot i que fa un any del dictamen de Nacions Unides, l’Estat espanyol no ha fet absolutament res. Ni tan sol ha obert una investigació ni ha reconegut la vulneració de drets i llibertats”. Cruanyes va reiterar que “volem viure en llibertat i d’acord als drets i llibertats fonamentals. Les Nacions Unides són la garantia que podem veure reconeguts els nostres drets i llibertats”. Montserrat Tudela, per la seva banda, va exigir que el 16 de juny, el Tribunal Constitucional alliberi les preses i presos polítics complint el deure que té l’Estat espanyol amb el dret internacional.

El dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l‘ONU deia que “defensar l’autodeterminació no constitueix un delicte, sinó que és un dret” i que la figura del referèndum “està permesa a Espanya per un rang ampli de temes, fins i tot, els relacionats amb aquest cas”. El Grup de Treball també “va verificar que l’element de violència és essencial per la qualificació penal dels delictes imputats” [rebel·lió i sedició] i va constatar que les accions dels presos “no van ser violentes ni tampoc van incitar a la violència […], al contrari, van ser un exercici pacífic dels drets a la llibertat d’opinió, expressió, associació, reunió i participació”. Per aquest motiu, aquest organisme de l’ONU va considerar les acusacions de “desproporcionades i per tant incompatibles amb les obligacions de l’Estat espanyol en el marc de les normes internacionals de drets humans”.     

La negació per part del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) a extradir el president català Carles Puigdemont per la mateixa manca de violència i la conseqüent retirada de les euroordres; la violació de la presumpció d’innocència per part de membres del govern espanyol i els partits del 155; els arrestos “directament relacionats amb les mobilitzacions socials” i l’incompliment de pactes com la renúncia dels presos a l’escó i l’activitat política a canvi de l’alliberament; entre d’altres,  feien concloure al Grup de Treball que les detencions es feien “en contra del principi d’igualtat, en estar motivada per l’opinió política dels seus dirigents”, i que estaven destinades a “reprimir els membres de grups polítics per silenciar el seu reclam en favor de l’autodeterminació”.

A més, la vulneració de la jurisdicció territorial, que segons ells, era la dels tribunals de Catalunya, juntament amb les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol de “decapitar els líders del moviment independentista” eren indicis de la falta d’independència judicial i la impossibilitat de ser jutjats per un tribunal “competent i imparcial”. Aquesta imparcialitat es va confirmar amb l’extrema opacitat i el bloqueig als observadors internacionals durant el judici del procés i la severitat de les sentències.

Per aquests motius, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries demanava “l’alliberament immediat” dels presos i que es dugués a terme una investigació “exhaustiva i independent” de les circumstàncies que havien portat a la seva presó provisional, a més de demanar al govern espanyol que els informés del progrés, unes accions que mai s’han dut a terme.

Noves violacions de drets per part de l’estat espanyol

Durant la crisi de la COVID-19, l’Estat espanyol ha vulnerat novament els drets dels presos polítics catalans. Seguint les recomanacions d’organismes internacionals com l’ONU, l’OMS, el Consell d’Europa, i d’ONG com Amnistia Internacional, o Human Rights Watch; països d’arreu del món han alliberat milers de presoners, també aquells que han estat detinguts arbitràriament. En canvi, l’Estat espanyol -tot i posar en 3r grau o arrest domiciliari a més de 2000 persones- ha decidit mantenir empresonats els líders catalans, arribant al punt d’amenaçar els funcionaris de presons si permetien als presos catalans passar el confinament a casa.

Una iniciativa conjunta i coordinada

La denúncia davant del Grup de Treball de Detencions Arbitràries va ser fruit d’una iniciativa de les defenses dels presos polítics al febrer de 2018, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i liderada pels advocats i experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon.

En haver transcorregut un any, i davant la negativa de l’estat espanyol de respectar els dictàmens de l’ONU, ambdues entitats volen denunciar la falta de respecte del govern espanyol pel que fa al compliment dels tractats internacionals, que Espanya ha signat i ratificat, recordar que la persecució legal de les opinions polítiques i la llibertat d’expressió tenen per objectiu reduir la participació de la ciutadania en la política, un atac directe al sistema democràtic.

A més, es vol reivindicar que els empresonaments suposen una criminalització de la dissidència política i de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a la llibertat d’expressió i a la llibertat de manifestació, tots ells reconeguts en els tractats internacionals, i que reforcen el caràcter polític d’aquestes detencions.

Precisament, el 16 de juny el Tribunal Constitucional ha convocat un ple presencial per a tractar la petició dels presos polítics de mesures cautelars per deixar en suspens la condemna, i on les autoritats espanyoles tindran una nova oportunitat per complir amb el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries i alliberar els presos polítics catalans.

En aquesta línia, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural se sumen al Grup de Treball i exigeixen a l’Estat espanyol que assumeixi la naturalesa política dels empresonaments, i que en conseqüència, alliberi els presos polítics catalans i respecti l’exercici de drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i de manifestació, i el dret a l’autodeterminació.