Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República recorreran la decisió de la Comissió Europea de rebutjar la ICE presentada

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) presentada per l’Assemblea i el Consell pretén demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. La decisió es recorrerà al Tribunal de Justícia de la unió Europea (TJUE).

La Comissió europea ha decidit rebutjar la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República Catalana. Les dues entitats consideren que l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals, per això demanen a la Comissió que activi els mecanismes de vigilància dels riscos sistemics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya,  vigilància de la qual es directament responsable. Sens perjudici q això pugui acabar desembocant en l’activació de l’article 7 del TUE contra l’estat espanyol, per vulneració de drets fonamentals.

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que aquestes matèries queden fora de les seves competències. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea. I malgrat que era previsible, aquest rebuig obre la via per a recórrer aquesta decisió davant el TJUE, a Luxemburg.

Val a dir, però, que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.

Malgrat preveure el rebuig, l’Assemblea i el Consell per la República lamentem profundament aquesta decisió. La comisió, en funcions, ha assumit unes competències que el principi de prudència li impedia assumir, especialment tenint en compte que la base de la desestimació és clarament incorrecta.

De fet, considerem que aquestes iniciatives són instruments de participació dels ciutadans de la UE, però que, paradoxalment, generen preocupació als organismes europeus. Un cop més, doncs, s’haurà d’accedir als mecanismes judicials i legals internacionals per assegurar els drets dels ciutadans catalans i europeus.

img_8975

La Diada de l’11-S del 2019 se celebrarà a Barcelona i serà un clam per la unitat estratègica per la independència

Objectiu Independència. Aquest és el lema i el missatge amb què l’Assemblea, organitzadora de la manifestació acompanyada d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, col·laboradors, ha presentat aquest matí en roda de premsa les línies mestres de la manifestació de la Diada 2019.

L’epicentre serà a la plaça Espanya de Barcelona, lloc on hi confluiran els sis carrers que hi desemboquen: Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. plaça Espanya esdevindrà, així, un símbol que pretendrà mostrar com, des de la diversitat i la pluralitat ideològica, la societat s’uneix en un objectiu comú: la independència.

“Necessitàvem tornar a fixar un objectiu polític, no deixar que la repressió política aconsegueixi l’efecte d’abandonar aquest objectiu polític”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Per això, ha volgut subratllar la importància de la unitat estratègica com a condició “imprescindible” per aconseguir la independència.

“Ningú ha de renunciar a la seva ideologia ni als seus orígens” ha sentenciat Paluzie; cal posar-se d’acord per l’objectiu polític: la independència. Per aquest motiu, enguany s’ha volgut triar aquest espai, la plaça Espanya, per mostrar un “punt d’unió” i de trobada de gent de diversos punts de vista ideològics, ha afegit Carla Soler, secretària nacional de la comissió de mobilització de l’Assemblea.

També la samarreta d’enguany pretén transmetre aquests conceptes. Pren la imatge d’un estel com a metàfora de la unió estratègica que ha de conduir cap a la independència. El color d’aquest any és el blau turquesa, que representa l’horitzó i transmet, segons Soler, “esperança i futur”.

Campanya d’estiu

La roda de premsa també ha servit per presentar la campanya d’estiu de l’entitat, que pretén reforçar el missatge de l’11 de setembre, la unitat estratègica, en dues línies. Una primera, que és mobilitzar la societat civil. I una segona, començar a treballar estratègies de lluita noviolenta, a través, entre d’altres, d’un documental fet per l’Assemblea que properament veurà la llum.

Manifest de la diada dels Països Catalans 2019

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.

23 de juny de 2019

Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

25 de juny, Àgora sobre del dret d’autodeterminació a Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana volem promoure el debat públic en relació al dret a l’autodeterminació. Un dret fonamental que actualment està sent criminalitzat per l’Estat espanyol. Per aquest motiu, organitzem el proper 25 de juny, a les 19 h, una àgora oberta al Centre Cívic Fort Pienc, sobre el dret a l’autodeterminació, dins el Pla de drets humans propi per a Catalunya impulsat per l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC).

A l’acte hi intervindran primeres figures, com els observadors internacionals del judici a l’1-O, Ralph Bunche, secretari general de la Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), i Daniel Turp, president de l’Institut de Recerca per a l’Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI). També hi participarà la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

La sessió serà en anglès i català, amb traducció simultània als dos idiomes. Les places són limitades; per tant, recomanem fer una reserva prèvia. Tan sols cal enviar un correu electrònic a international@assemblea.cat.

L’Assemblea anima a inscriure’s al registre de Consum Estratègic per engrandir els més de 148.000 canvis de contracte duts a terme fins ara

Des que es va impulsar la campanya Consum Estratègic, al mes de novembre passat, s’han dut a terme 148.000 canvis de contractes, 115 xerrades i 92 fires fetes a tot el país. El coordinador de la Comissió Fem República i de la campanya de Consum Estratègic, David Fernàndez, ha considerat aquestes xifres “molt importants”. Els principals sectors de canvi són la telefonia, el sector de l’electricitat, les assegurances i de la banca. Val a dir, però, que alguns d’aquests sectors suposen un repte important, perquè no hi ha gaires empreses que s’hi dediquin.

En una roda de premsa celebrada aquest matí, s’ha donat a conèixer la segona fase de la campanya. D’ara endavant, el web consumestrategic.cat comptarà amb un cercador que permetrà buscar empreses a partir de diversos criteris com el nom, el codi postal, si són cooperativa, si disposa de certificats mediambientals, polítiques de responsabilitat social o de respecte al medi ambient, si fan una proposta d’economia circular, etc. perquè “cadascú cerqui en funció dels seus interessos”, ha matisat Fernàndez.

A més d’això, es reorientaran les fires de consum estratègic, des d’una vessant comarcal, perquè siguin més grans; se seguiran fent xerrades informatives; se centraran esforços per potenciar el registre de consumidors i proveïdors perquè s’hi inscriguin des d’ara mateix, i es posarà en marxa un butlletí setmanal amb informació econòmica, ja sigui a partir de fonts pròpies o alienes.

David Fernàndez ha demanat a empresaris i autònoms que estiguin a l’alçada del moment, d’allò que els demana el mercat i d’aquesta nova manera de fer negocis i de consumir, “amb consciència de país”, i que permetin construir una economia catalana “lluny de les manipulacions polítiques”. En definitiva, ha fet una petició a que s’inscriguin al registre. Als consumidors els ha demanat que recolzin la iniciativa.

Deslliurar-se d’un model econòmic oligopolístic
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta campanya analitza què va passar l’octubre del 2017, quin tipus d’empreses van participar obertament de la campanya de la por, “en un model econòmic estretament depenent del poder polític“, i pretén afeblir aquest tipus d’economia “oligopolística, poc competitiva”. L’objectiu: enfortir l’economia catalana deslligada de pressions polítiques i que afavoreixi el teixit productiu català amb valors com el medi ambient, la promoció i respecte de la llengua catalana, etc.

La campanya s’emmarca dins d’una altra de més global, Eines de país, que pretén enfortir les estructures pròpies del país, com ho demostra l’èxit de la victòria de la candidatura Cambres: Eines de País, a la Cambra de Barcelona. Consum Estratègic pretén buscar empreses que respectin allò que decideixi majoritàriament el poble de Catalunya.

Ara som mes conscients que ens enfrontem a un estat molt poderós”, ha dit, que per preservar la “sagrada unitat de la pàtria espanyola” està disposat a vulnerar drets i utilitzar la repressió política. Però davant d’aquesta consciència, cal treballar per enfortir-se, i una de les maneres és a través de la lluita noviolenta, i Consum Estratègic és una eina més d’aquesta estratègia noviolenta que cerca “afeblir els pilars de poder de qui exerceix l’opressió”, ha conclòs Paluzie.

Vídeo resum del Fòrum Intersectorial

Aquest és el vídeo resum del Fòrum Intersectorial.

L’Assemblea dona per acabada l’acció sorpresa a la Sagrada Família que ha denunciat la vulneració de drets polítics

Cap a quarts de dotze de la nit, l’Assemblea ha donat per conclosa l’acció que aquesta tarda han dut a terme una trentena d’activistes de l’entitat, que han entrat al temple de la Sagrada Família per denunciar les vulneracions de drets polítics que exerceix l’Estat espanyol.

Cap a mitja tarda, els voluntaris de l’Assemblea han entrat per sorpresa dins del temple i han format la frase Self-determination is a right (l’autodeterminació és un dret) amb lletres escrites a les samarretes. Paral·lelament, centenars de voluntaris han anat repartint díptics informatius sobre la situació política que viu Catalunya i sobre la persecució de drets fonamentals que exerceix l’Estat espanyol.

L’acte d’avui s’ha emmarcat dins la campanya internacional de l’Assemblea (Make a Move: self determiantion is a right, not a crime), que es va engegar per l’inici del judici a l’1-O, i que pretén internacionalitzar el conflicte català i subratllar les constants vulneracions de drets i la persecució al moviment independentista català.

La internacionalització, eina fonamental
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha considerat “fonamental” internacionalitzar el conflicte polític que viu Catalunya, i per això ha posat en valor accions com la d’avui o la que es va dur a terme al mes de febrer amb a la seu de la comissió europea. Accions de caire més petit però que són “poderoses” i que ajuden la ciutadania a apoderar-se.

Paluzie s’ha referit també a la prohibició imposada pel Tribunal Suprem d’impedir a Oriol Junqueras d’agafar l’acta d’eurodiputat. Ha considerat aquest fet de “molt greu”, i l’ha titllat de “prevaricació”. Al mateix temps, ha recordat com sí que se li va permetre recollir l’acta al Congrés dels Diputats fa unes setmanes, i ha dit que no volen internacionalitzar el problema perquè més enllà de les fronteres espanyoles la justícia “venjativa” no funciona.

Manifest “Llibertat: l’autodeterminació és un dret”

Manifest “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret” en motiu de la fi del judici a l’1-O”.

Tot just fa 4 mesos, de matinada, vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid, en furgons policials, per afrontar un judici que ja denunciàvem que seria una farsa.

Avui, que el judici a l’1-O s’ha deixat vist per a sentència, constatem que, efectivament, aquest judici ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides dites en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats. I nosaltres, la societat civil, lluny de desanimar-nos, estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança.

Per això, tornem a omplir places i viles dels nostres pobles i ciutats, per deixar ben clar, altre cop, que l’autodeterminació és un dret. No ens cansarem de repetir-ho. L’autodeterminació és un dret! Les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia.

A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’ex- trema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha demanat també la llibertat dels presos polítics, ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I sí, l’ONU també diu que el referèndum és permès a l’Estat espanyol i que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin fetes per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de la llibertat d’opinió i d’expressió”.

L’Estat espanyol cada dia actua de forma més totalitària i amenaça de tornar a temps passats. Ha volgut fer del judici un instrument per anorrear les idees polítiques, l’independentisme i el dret d’autodeterminació, saltant-se les seves pròpies regles. Fins i tot les Nacions Unides han titllat el tribunal de no ser imparcial, i afirmen que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit el dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics?

Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.

Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament.

Per això, el dia que acabi el judici tornarem a sortir al carrer i omplirem les places dels pobles per denunciar aquesta farsa. Sota el lema “l’autodeterminació és un dret” sortirem al carrer de nou, a les 8 del vespre. A Barcelona serem a plaça Catalunya.

L’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom.

Visca la República catalana!

Manifest en pdf

En record d’en Miquel Noguera

Ha mort Miquel Noguera que havia estat coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana a Terrassa i membre del seu Secretariat Nacional.

Els seus esforços per una Catalunya lliure tindran els relleus necessaris fins a fer-la realitat. El seu record perdurarà.

Valoració de les eleccions a les Cambres de Comerç

Aquest divendres la seu de l’Assemblea ha acollit la roda de premsa per valorar els resultats a les eleccions a les cambres de comerç de la candidatura Eines de País, que comptava amb el suport de l’entitat i que ha assolit la majoria absoluta de vocalies a la Cambra de Comerç de Barcelona i ha entrat amb força a la resta de cambres on ha presentat candidatures, com les de Terrassa, Sabadell i Manresa. Roser Xalabrader, Maria Català i Jesús Torres, portaveus de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona, juntament amb Jordi Roset, portaveu de la mateixa candidatura a la Cambra de Terrassa, han acompanyat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en aquesta valoració.

En total, 46 dels 67 candidats d’Eines de País han estat escollits, cosa que significa un 68,6 % d’èxit a nivell global. Els resultats de la candidatura independentista Eines de País a les diferents cambres de comerç han estat els següents:

  • Barcelona: es van presentar 40 vocalies i se n’han obtingut 31. Per tant, 77,5% d’èxit.
  • Terrassa: es van presentar 21 vocalies i se n’han obtingut 10, cosa que significa un 48% èxit.
  • Sabadell: es van presentar 4 vocalies i se n’han obtingut 3, que equival a un 75% d’èxit.
  • Manresa: es van presentar 2 candidatures a vocalies i s’han obtingut totes dues. 100% d’èxit.

Elisenda Paluzie ha remarcat el valor del gran resultat de les candidatures independentistes a les eleccions a les cambres: “volem ratificar l’alegria de l’Assemblea per aquesta victòria i donar les gràcies a candidats i candidates que s’hi han deixat la pell”. Ha volgut subratllar, també, el paper dels voluntaris de l’Assemblea que han col·laborat en la difusió de les candidatures. També ha assegurat que aquestes candidatures han treballat “amb total autonomia, sense influència de l‘Assembla en la presa de decisions” i ha explicat que la intenció és continuar col·laborant: “l’Assemblea estarà a disposició del que necessitin a través de les seves sectorials d’empresaris o economistes”.

En relació a la Cambra de Comerç de Barcelona, Paluzie ha volgut destacar la “importància transcendental” d’aquesta victòria, que ha de posar la institució al servei del país, de les seves empreses i del seu teixit productiu. “Es tracta de posar la Cambra al servei de la majoria i no al servei d’uns quants”. Aquest triomf, segons l’Assemblea, és una fita important per a l’independentisme: “hem assolit moltes fites; la més important va ser guanyar el referèndum. Però no s’ha aconseguit fer efectiva la independència. Aquest secretariat ha volgut analitzar què va passar l’octubre de 2017 i quines febleses van influir en el fet que no s’hagi aconseguit la independència. Una de les que vam detectar és l’existència de grans empreses de caràcter oligopolístic, molt lligades al poder polític espanyol, que van contribuir a la campanya de la por econòmica”.

Una victòria de la societat civil que enforteix l’independentisme

Feta aquesta anàlisi, tenint en compte que l’Assemblea és societat civil i que té una base social molt àmplia, amb més de 47.500 socis i 45.000 simpatitzants, i que tenim capacitat d’influència i mobilització sobre la societat catalana, vam decidir posar-la al servei de projectes autònoms que contribuïssin a l’objectiu d’enfortir-nos per tenir una societat civil més preparada per quan torni a plantejar-se un embat democràtic”, ha indicat Elisenda Paluzie.

La presidenta de l’Assemblea ha recordat que un dels papers fonamentals de la Cambra és l’elaboració d’estudis econòmics des del seu prestigiós servei d’estudis, en què els equips directius de la Cambra decideixen quins tipus d’estudis es fan. “Seria molt interessant que es fessin estudis que expliquin perquè se’n van anar determinades empreses. Van ser campanyes de pressió política? Què va passar amb la fuita de dipòsits bancaris? Van ser institucions de l’Estat espanyol que van retirar fons bancaris?”, s’ha preguntat. “Hi va haver molta foscor, poca transparència, i hem trobat a faltar estudis que ens diguin amb rigor i objectivitat què va passar aquell mes d’octubre. Hem trobat a faltar que, davant les campanyes de la por, no se sortís amb força a explicar exactament els impactes econòmics que s’havien produït”.

Algunes institucions van callar davant les mentides de la por econòmica, algunes de tan falses com que el canvi de seus d’empreses podia representar una caiguda del 30% del PIB de Catalunya”. “Vam trobar a faltar algunes veus amb influència, rigor i sentit de la responsabilitat de la societat civil empresarial que les desmentís”. Segons Paluzie, les dades econòmiques objectives han acabat desmentint el que es va dir en aquell moment. Hi havia institucions econòmiques de l’Estat que, “directament, van estar fent un paper de pressió perquè no es declarés la independència”, ha volgut deixat clar.

Unes cambres independentistes, representatives i igualitàries

En nom de la candidatura a la Cambra de Comerç de Terrassa han intervingut candidats Natàlia Cugueró, a través d’un vídeo, i Jordi Roset. Tots dos han volgut destacar la importància d’unir forces entre les diverses cambres, la necessitat de deixar d’invisibilitzar les dones i han celebrat que la Cambra de Terrassa s’hagi obert al territori i a les seves empreses. “Cal que totes ens unim per treballar pel país. A Terrassa ens hem enfrontat a una entitat que és propera a l’independentisme i que ha pogut incidir més en els empresaris. Des d’aquí els donem l’enhorabona a la patronal CECOT per haver guanyat”, ha volgut indicar Roset.

Finalment, han intervingut els membres de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona. Roser Xalabarder, de l’empresa Nubur XXI, escollida en un dels epígraf de serveis immobiliaris, ha subratllat que la candidatura Eines de País “ha obert la porta perquè l’empresariat es manifesti com a independentista, cosa que ens havien fet creure que no podríem fer, que no seria possible”. “La ciutadania s’ha organitzat per retornar una eina de poder econòmic al país i amb aquest procés s’ha aconseguit que la Cambra torni a ser coneguda per les petites i les microempreses, i entre els autònoms, que no en sabien res”. Ha volgut indicar, com a objectiu del proper govern de la Cambra, representar el teixit productiu del país: “hem de fer que les 430.000 empreses que formen part de la Cambra la sentin seva, que en treguin profit i se sentin representades”.

Maria Català, de Bacus Events, del sector dels esdeveniments, ha volgut posar l’accent en la preparació de l’equip per liderar la cambra: “la candidatura que ha fet possible aquest triomf està formada per 40 empresaris arrelats al país i que treballem per ell sense por de les represàlies”. “Som un equip altament preparat que vol governar de manera inclusiva i transversal”, ha volgut deixar clar.

I ara, què?

Respecte els objectius d’aquest nou govern, Català n’ha volgut remarcar tres de principals. El primer, fer de la Cambra un actor estratègic per a l’economia de Catalunya. El segon, representar “tots els empresaris: petits, grans, autònoms i cooperatives”. El tercer, fer de Catalunya el país amb més benestar i riquesa d’Europa. “Estem convençuts que sense la independència aquest objectiu no és possible. Assolir-la serà un pas més per aconseguir posicionar Catalunya com una gran regió industrial i creadora de riquesa. Un pol econòmic al sud d’Europa i a la Mediterrània”.

Jesús Serra, de Ràpid i Segur Assistència de la Llar, del sector de la construcció, ha volgut remarcar que “ens distingim perquè no som una candidatura presidencialista. Hem decidit que la cambra serà gestionada per un equip. Pel millor equip que puguem crear. Ens volem enorgullir de fer el millor equip que mai hagi governat la Cambra de Barcelona”.

Una presidència compartida i paritària

Sobre l’elecció de la presidència de la Cambra de Barcelona i del consell executiu que l’acompanyarà en el mandat, encara haurem d’esperar, almenys fins al proper dia 22, per saber qui ocupa els càrrecs, que seran escollits pels 40 candidats d’Eines de País a la Cambra de Barcelona. Segons ha explicat Serra, 17 dels candidats ja s’han ofert a formar part d’aquest consell, que portarà el timó de la Cambra, i que el conformaran 12 persones. Els 40 candidats també escolliran qui ocupa la presidència, per a la qual ja s’han postulat 4 dels candidats, i la resta de càrrecs orgànics, segons ha avançat Serra. La idea és que el mandat, de 4 anys, tingui una presidència compartida entre un home i una dona, amb dos anys de presidència respectivament.

Finalment, Serra també ha volgut agrair a les persones que fins ara ocupaven els càrrecs a la Cambra que s’hagin ofert a col·laborar per fer al millor possible la transició. En aquest sentit, “no pensem que hi hagi un procés de trencament, sinó que tenim la voluntat de treballar amb conjunt amb altres institucions i organismes”.

Aquest és el vídeo de la roda de premsa de valoració dels resultats de les eleccions a les Cambres de Comerç.

15 de maig, a Terrassa, acte amb Elisenda Paluzie

El pròxim dimecres 15 de maig es farà a Terrassa l’acte “On som? Com ho farem?” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana Elisenda Paluzie.

Està previst que comenci a les 19.30 al Centre Cultural de Terrassa.

Vídeos dels parlaments de la VII l’Assemblea de l’ANC

Aquests són els vídeos dels parlaments de la VII Assemblea de l’ANC.

Entrevista a Elisenda Paluzie sobre la VII Assemblea General de l’ANC, feta a TV3

Resum de l’entrevista a Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, al programa de TV3 Tot es Mou del dia 7 de maig de 2019.

Vídeo resum de la VII Assemblea General de l’ANC

El dia 5 de maig, al Tarraco Arena, a la VII Assemblea General, els socis i les sòcies de l’Assemblea Nacional Catalana van fer un pas més per avançar. Aquest vídeo és un resum.