Cap a quarts de dotze de la nit, l’Assemblea ha donat per conclosa l’acció que aquesta tarda han dut a terme una trentena d’activistes de l’entitat, que han entrat al temple de la Sagrada Família per denunciar les vulneracions de drets polítics que exerceix l’Estat espanyol.
Cap a mitja tarda, els voluntaris de l’Assemblea han entrat per sorpresa dins del temple i han format la frase Self-determination is a right (l’autodeterminació és un dret) amb lletres escrites a les samarretes. Paral·lelament, centenars de voluntaris han anat repartint díptics informatius sobre la situació política que viu Catalunya i sobre la persecució de drets fonamentals que exerceix l’Estat espanyol.
L’acte d’avui s’ha emmarcat dins la campanya internacional de l’Assemblea (Make a Move: self determiantion is a right, not a crime), que es va engegar per l’inici del judici a l’1-O, i que pretén internacionalitzar el conflicte català i subratllar les constants vulneracions de drets i la persecució al moviment independentista català.
La internacionalització, eina fonamental La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha considerat “fonamental” internacionalitzar el conflicte polític que viu Catalunya, i per això ha posat en valor accions com la d’avui o la que es va dur a terme al mes de febrer amb a la seu de la comissió europea. Accions de caire més petit però que són “poderoses” i que ajuden la ciutadania a apoderar-se.
Paluzie s’ha referit també a la prohibició imposada pel Tribunal Suprem d’impedir a Oriol Junqueras d’agafar l’acta d’eurodiputat. Ha considerat aquest fet de “molt greu”, i l’ha titllat de “prevaricació”. Al mateix temps, ha recordat com sí que se li va permetre recollir l’acta al Congrés dels Diputats fa unes setmanes, i ha dit que no volen internacionalitzar el problema perquè més enllà de les fronteres espanyoles la justícia “venjativa” no funciona.
Manifest “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret” en motiu de la fi del judici a l’1-O”.
Tot just fa 4 mesos, de matinada, vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid, en furgons policials, per afrontar un judici que ja denunciàvem que seria una farsa.
Avui, que el judici a l’1-O s’ha deixat vist per a sentència, constatem que, efectivament, aquest judici ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides dites en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats. I nosaltres, la societat civil, lluny de desanimar-nos, estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança.
Per això, tornem a omplir places i viles dels nostres pobles i ciutats, per deixar ben clar, altre cop, que l’autodeterminació és un dret. No ens cansarem de repetir-ho. L’autodeterminació és un dret! Les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia.
A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’ex- trema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha demanat també la llibertat dels presos polítics, ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I sí, l’ONU també diu que el referèndum és permès a l’Estat espanyol i que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin fetes per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de la llibertat d’opinió i d’expressió”.
L’Estat espanyol cada dia actua de forma més totalitària i amenaça de tornar a temps passats. Ha volgut fer del judici un instrument per anorrear les idees polítiques, l’independentisme i el dret d’autodeterminació, saltant-se les seves pròpies regles. Fins i tot les Nacions Unides han titllat el tribunal de no ser imparcial, i afirmen que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit el dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics?
Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.
Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament.
Per això, el dia que acabi el judici tornarem a sortir al carrer i omplirem les places dels pobles per denunciar aquesta farsa. Sota el lema “l’autodeterminació és un dret” sortirem al carrer de nou, a les 8 del vespre. A Barcelona serem a plaça Catalunya.
L’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom.
Aquest divendres la seu de l’Assemblea ha acollit la roda de premsa per valorar els resultats a les eleccions a les cambres de comerç de la candidatura Eines de País, que comptava amb el suport de l’entitat i que ha assolit la majoria absoluta de vocalies a la Cambra de Comerç de Barcelona i ha entrat amb força a la resta de cambres on ha presentat candidatures, com les de Terrassa, Sabadell i Manresa. Roser Xalabrader, Maria Català i Jesús Torres, portaveus de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona, juntament amb Jordi Roset, portaveu de la mateixa candidatura a la Cambra de Terrassa, han acompanyat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en aquesta valoració.
En total, 46 dels 67 candidats d’Eines de País han estat escollits, cosa que significa un 68,6 % d’èxit a nivell global. Els resultats de la candidatura independentista Eines de País a les diferents cambres de comerç han estat els següents:
Barcelona: es van presentar 40 vocalies i se n’han obtingut 31. Per tant, 77,5% d’èxit.
Terrassa: es van presentar 21 vocalies i se n’han obtingut 10, cosa que significa un 48% èxit.
Sabadell: es van presentar 4 vocalies i se n’han obtingut 3, que equival a un 75% d’èxit.
Manresa: es van presentar 2 candidatures a vocalies i s’han obtingut totes dues. 100% d’èxit.
Elisenda Paluzie ha remarcat el valor del gran resultat de les candidatures independentistes a les eleccions a les cambres: “volem ratificar l’alegria de l’Assemblea per aquesta victòria i donar les gràcies a candidats i candidates que s’hi han deixat la pell”. Ha volgut subratllar, també, el paper dels voluntaris de l’Assemblea que han col·laborat en la difusió de les candidatures. També ha assegurat que aquestes candidatures han treballat “amb total autonomia, sense influència de l‘Assembla en la presa de decisions” i ha explicat que la intenció és continuar col·laborant: “l’Assemblea estarà a disposició del que necessitin a través de les seves sectorials d’empresaris o economistes”.
En relació a la Cambra de Comerç de Barcelona, Paluzie ha volgut destacar la “importància transcendental” d’aquesta victòria, que ha de posar la institució al servei del país, de les seves empreses i del seu teixit productiu. “Es tracta de posar la Cambra al servei de la majoria i no al servei d’uns quants”. Aquest triomf, segons l’Assemblea, és una fita important per a l’independentisme: “hem assolit moltes fites; la més important va ser guanyar el referèndum. Però no s’ha aconseguit fer efectiva la independència. Aquest secretariat ha volgut analitzar què va passar l’octubre de 2017 i quines febleses van influir en el fet que no s’hagi aconseguit la independència. Una de les que vam detectar és l’existència de grans empreses de caràcter oligopolístic, molt lligades al poder polític espanyol, que van contribuir a la campanya de la por econòmica”.
Una victòria de la societat civil que enforteix l’independentisme
“Feta aquesta anàlisi, tenint en compte que l’Assemblea és societat civil i que té una base social molt àmplia, amb més de 47.500 socis i 45.000 simpatitzants, i que tenim capacitat d’influència i mobilització sobre la societat catalana, vam decidir posar-la al servei de projectes autònoms que contribuïssin a l’objectiu d’enfortir-nos per tenir una societat civil més preparada per quan torni a plantejar-se un embat democràtic”, ha indicat Elisenda Paluzie.
La presidenta de l’Assemblea ha recordat que un dels papers fonamentals de la Cambra és l’elaboració d’estudis econòmics des del seu prestigiós servei d’estudis, en què els equips directius de la Cambra decideixen quins tipus d’estudis es fan. “Seria molt interessant que es fessin estudis que expliquin perquè se’n van anar determinades empreses. Van ser campanyes de pressió política? Què va passar amb la fuita de dipòsits bancaris? Van ser institucions de l’Estat espanyol que van retirar fons bancaris?”, s’ha preguntat. “Hi va haver molta foscor, poca transparència, i hem trobat a faltar estudis que ens diguin amb rigor i objectivitat què va passar aquell mes d’octubre. Hem trobat a faltar que, davant les campanyes de la por, no se sortís amb força a explicar exactament els impactes econòmics que s’havien produït”.
“Algunes institucions van callar davant les mentides de la por econòmica, algunes de tan falses com que el canvi de seus d’empreses podia representar una caiguda del 30% del PIB de Catalunya”. “Vam trobar a faltar algunes veus amb influència, rigor i sentit de la responsabilitat de la societat civil empresarial que les desmentís”. Segons Paluzie, les dades econòmiques objectives han acabat desmentint el que es va dir en aquell moment. Hi havia institucions econòmiques de l’Estat que, “directament, van estar fent un paper de pressió perquè no es declarés la independència”, ha volgut deixat clar.
Unes cambres independentistes, representatives i igualitàries
En nom de la candidatura a la Cambra de Comerç de Terrassa han intervingut candidats Natàlia Cugueró, a través d’un vídeo, i Jordi Roset. Tots dos han volgut destacar la importància d’unir forces entre les diverses cambres, la necessitat de deixar d’invisibilitzar les dones i han celebrat que la Cambra de Terrassa s’hagi obert al territori i a les seves empreses. “Cal que totes ens unim per treballar pel país. A Terrassa ens hem enfrontat a una entitat que és propera a l’independentisme i que ha pogut incidir més en els empresaris. Des d’aquí els donem l’enhorabona a la patronal CECOT per haver guanyat”, ha volgut indicar Roset.
Finalment, han intervingut els membres de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona. Roser Xalabarder, de l’empresa Nubur XXI, escollida en un dels epígraf de serveis immobiliaris, ha subratllat que la candidatura Eines de País “ha obert la porta perquè l’empresariat es manifesti com a independentista, cosa que ens havien fet creure que no podríem fer, que no seria possible”. “La ciutadania s’ha organitzat per retornar una eina de poder econòmic al país i amb aquest procés s’ha aconseguit que la Cambra torni a ser coneguda per les petites i les microempreses, i entre els autònoms, que no en sabien res”. Ha volgut indicar, com a objectiu del proper govern de la Cambra, representar el teixit productiu del país: “hem de fer que les 430.000 empreses que formen part de la Cambra la sentin seva, que en treguin profit i se sentin representades”.
Maria Català, de Bacus Events, del sector dels esdeveniments, ha volgut posar l’accent en la preparació de l’equip per liderar la cambra: “la candidatura que ha fet possible aquest triomf està formada per 40 empresaris arrelats al país i que treballem per ell sense por de les represàlies”. “Som un equip altament preparat que vol governar de manera inclusiva i transversal”, ha volgut deixar clar.
I ara, què?
Respecte els objectius d’aquest nou govern, Català n’ha volgut remarcar tres de principals. El primer, fer de la Cambra un actor estratègic per a l’economia de Catalunya. El segon, representar “tots els empresaris: petits, grans, autònoms i cooperatives”. El tercer, fer de Catalunya el país amb més benestar i riquesa d’Europa. “Estem convençuts que sense la independència aquest objectiu no és possible. Assolir-la serà un pas més per aconseguir posicionar Catalunya com una gran regió industrial i creadora de riquesa. Un pol econòmic al sud d’Europa i a la Mediterrània”.
Jesús Serra, de Ràpid i Segur Assistència de la Llar, del sector de la construcció, ha volgut remarcar que “ens distingim perquè no som una candidatura presidencialista. Hem decidit que la cambra serà gestionada per un equip. Pel millor equip que puguem crear. Ens volem enorgullir de fer el millor equip que mai hagi governat la Cambra de Barcelona”.
Una presidència compartida i paritària
Sobre l’elecció de la presidència de la Cambra de Barcelona i del consell executiu que l’acompanyarà en el mandat, encara haurem d’esperar, almenys fins al proper dia 22, per saber qui ocupa els càrrecs, que seran escollits pels 40 candidats d’Eines de País a la Cambra de Barcelona. Segons ha explicat Serra, 17 dels candidats ja s’han ofert a formar part d’aquest consell, que portarà el timó de la Cambra, i que el conformaran 12 persones. Els 40 candidats també escolliran qui ocupa la presidència, per a la qual ja s’han postulat 4 dels candidats, i la resta de càrrecs orgànics, segons ha avançat Serra. La idea és que el mandat, de 4 anys, tingui una presidència compartida entre un home i una dona, amb dos anys de presidència respectivament.
Finalment, Serra també ha volgut agrair a les persones que fins ara ocupaven els càrrecs a la Cambra que s’hagin ofert a col·laborar per fer al millor possible la transició. En aquest sentit, “no pensem que hi hagi un procés de trencament, sinó que tenim la voluntat de treballar amb conjunt amb altres institucions i organismes”.
Aquest és el vídeo de la roda de premsa de valoració dels resultats de les eleccions a les Cambres de Comerç.
El pròxim dimecres 15 de maig es farà a Terrassa l’acte “On som? Com ho farem?” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana Elisenda Paluzie.
Està previst que comenci a les 19.30 al Centre Cultural de Terrassa.
El dia 5 de maig, al Tarraco Arena, a la VII Assemblea General, els socis i les sòcies de l’Assemblea Nacional Catalana van fer un pas més per avançar. Aquest vídeo és un resum.
L’Assemblea ha decidit avui a la setena Assemblea General de l’entitat, celebrada al Tàrraco Arena Plaça de Tarragona, quin rumb ha d’emprendre. Enmig d’un ambient festiu i reivindicatiu, presentat pels actors Sergi Mateu i Clara del Ruste, l’entitat ha aprovat el full de ruta, que es reafirma en la via unilateral, la unitat estratègica entre Govern, Parlament i ciutadania mobilitzada i la lluita noviolenta.
El nou full de ruta, aprovat àmpliament, contempla tres escenaris, els dos primers, un referèndum pactat amb l’Estat o un referèndum forçat, són considerats com a poc provables, i es referma en el tercer, que implica la via unilateral. Així mateix, es destaca que, si després de la sentència del judici a l’1-O es convoquessin eleccions, i les formacions independentistes aconseguissin el 50% més un vot, llavors s’hauria de culminar el procés independentista de manera unilateral, i caldria posar en marxa les lleis de transitorietat, alliberar els presos, preparar el retorn dels exiliats i demanar el reconeixement de la nova República catalana al món.
A més del Full de Ruta, avui també es votaven l’informe i balanç econòmic de l’exercici actual, el del 2019-2020 i l’informe de gestió del Secretariat, tots aprovats àmpliament. Els Estatuts i el Reglament de Règim Intern també han estat àmpliament aprovats per l’Assemblea General, després que s’hagin rebutjat les 35 esmenes presentades, en no haver superat el 40% dels vots favorables necessaris per aprovar-se.
Prou excuses: independència En el seu discurs, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha mostrat satisfeta d’haver aprovat aquest nou full de ruta, que reafirma l’entitat en la via unilateral. I ha fet un advertiment als partits polítics: en cas de properes eleccions, si se supera el 50% de vots independentistes, ja no hi haurà “excuses”, caldrà proclamar la independència.
Paluzie ha demanat deixar enrere el dol per l’octubre del 2017, i ha dit que els plors “no serveixen de res”, motiu pel qual ha demanat seguir dempeus i no retrocedir, perquè és agenollat quan es reben els cops, i no dempeus, que es com s’aturen.
La presidenta de l’Assemblea ha admès que sempre serà millor un referèndum acordat, però també ha evidenciat que s’ha estat demanant des del 2012, i que no depèn únicament dels catalans dur-lo a terme, i ha vaticinat més frustració si no es pot acordar. Per això s’ha refermat en la via unilateral, i ha afegit que la independència no només no és impossible, sinó que és més necessària que mai.
Paluzie s’ha referit a la gran fortalesa que suposa que el 80% de la població catalana estigui a favor d’un referèndum, però tanmateix ha subratllat que aquesta majoria esdevé “estèril” si no es converteix en un suport clar i explícit en favor de la independència. Així, ha demanat convertir el projecte polític independentista en propositiu, i que torni a posar sobre la taula la independència.
Al seu torn, Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea, ha dit que no esperen res ni del Govern espanyol ni tampoc de l’Estat espanyol ni dels tribunals. “Estan compromesos amb la repressió a l’independentisme”, i ha advertit que no esperen res de les sentències mentre no sigui l’absolució. Així mateix, ha demanat “no claudicar” davant dels empresonaments i la repressió. “No renunciarem a la independència”, ha conclòs.
El president Puigdemont, present Representants de diverses formacions polítics i del món civil i cultural també s’han deixat veure al Tarraco Arena Plaça. Alguns ho han fet telemàticament, com Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l’exili, que ha fet una defensa acèrrima de l’1-O, que l’ha considerat una “cultura fundacional” de la República catalana, i ha constatat que l’Estat espanyol té una única prioritat: fer que els catalans s’oblidin i renunciïn a tot allò que va representar l’1-O.
També s’ha pogut sentir en directe la veu de Clara Ponsatí que, des de la distància, ha dit que els mesos que vindran caldrà que la repressió, l’empresonament i l’exili només han reforçat la determinació dels catalans a ser lliures. I ha fet un advertiment: no es podrà fer efectiva la independència sense desobediència civil efectiva, i caldrà preparar-se perquè sigui estratègica. “Els catalans haurem de demostrar qui té el control del territori a Catalunya, que som els catalans”, ha conclòs.
Des de Brussel·les, Toni Comín ha lloat el paper de l’Assemblea en els darrers anys, i ha pronosticat que, a partir d’ara, hi haurà un nou actor clau per aquest nou període que s’ha obert des del referèndum de l’1-O, el Consell per la República, que haurà de materialitzar i fer-ne efectiu el mandat.
Marta Rovira també ha estat present a través d’un vídeo on ha demanat “avançar plegats”, i votar a favor de la independència, de la República, dels drets i de les llibertats per “legitimar” una vegada més la causa catalana. “Ningú ens pot condemnar a defensar els nostres projectes democràticament”, ha conclòs.
Música i reivindicació També l’ANJI, el jovent de l’Assemblea Nacional Catalana, han pujat a l’escenari per deixar ben clar que mentre no hi hagi estratègia coherent, se seguirà amb simbolisme i retòrica, i ha emplaçat l’Assemblea a forçar i moderar el debat.
El conseller d’educació, Josep Bargalló, també ha dirigit unes paraules als assistents a l’inici, com a representant de les comarques de Tarragona. Ha refermat el “compromís” a no defallir i a no rendir-se i continuar avançant fins aconseguir la victòria. “Som mol més a prop de guanyar que mai”, ha sentenciat.
L’Assemblea ha clos amb el cant d’Els Segadors a càrrec dels So-Nat, que conjuntament amb la banda del Garraf K-Liu han posat la nota musical a la setena Assemblea General.
El país s’ha tornat a mobilitzar aquest vespre per protestar davant de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que aquesta setmana no ha permès incloure a les llistes europees al president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toní Comín i Clara Ponsatí.
Davant d’aquest fet, milers de persones s’han concentrat a la delegació del Govern espanyol a Barcelona, a la cantonada del carrer Mallorca amb Roger de Llúria, en una convocatòria unitària de l’Assembla Nacional Catalana, Òmnium Cultural i els grups Parlamentaris de Junts per Catalunya, el grup Republicà, i la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent, sota el lema “Pels drets civils i polítics: prou manipulació electoral”.
Altres poblacions del país també han convocat concentracions, malgrat la pluja, en una mostra clara de rebuig a la decisió de la JEC. Sara Terraza i Toni Xuclà han estat els encarregats de posar música en l’acte de Barcelona, que ha estat conduit per l’actriu Marta Millà.
“Hem de passar a l’ofensiva” La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat passar ja a l’ofensiva, tant en termes polítics, com jurídics, com internacionals. En aquesta línia, ha recordat que aquesta setmana, l’Assemblea i el Consell per la República han presentat una Iniciativa Ciutadana Europea per activar els mecanismes que obliguin l’Estat espanyol a garantir la democràcia, els drets fonamentals i el respecte a les minories, “drets que s’estan vulnerant”, hi ha afegit.
Sobre la decisió de la Fiscalia, que aquesta tarda s’ha posicionat a favor que Puigdemont i els consellers puguin ser candidats, Paluzie ha dit que fins i tot s’han adonat que això és una “barrabassada” tan gran que acabaria implicant a tota la Unió Europea. “Aquest cop no s’atreveixen a anar tan enllà com han anat en molts altres casos”, hi ha afegit.
Lectura del manifest Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium; Elsa Artadi, representant de Junts per Catalunya; Diana Riba, en nom d’ERC; Carles Riera, per la CUP; i Jaume Asens, de Catalunya en Comú, han estat els encarregats de llegir el manifest unitari a Barcelona.
Al manifest es constata que la decisió de la junta Electoral Central és “arbitrària” i “sense fonament democràtic”, i pretén silenciar el sobiranisme. També es considera “fràgil”, perquè no compta amb la unanimitat de tots els magistrats membres de la Junta, i es pregunta com és possible que ara no permeti presentar-se a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i fa unes setmanes sí que permetia a Lluís Puig presentar-se al Senat. L’Estat espanyol, continua el comunicat, “només busca venjança”.
El text destaca que la decisió és un “fet insòlit en qualsevol país democràtic”, que constata la “inexistent separació de poders” a l’Estat i li exigeix que “rectifiqui” i accepti els candidats que ha censurat abans no faci un altre “ridícul internacional”. Perquè quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren drets de tots els electors, i amb aquesta decisió s’allunyen encara més d’estàndards democràtics europeus i vulneren drets polítics fonamentals, com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu. “Els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos”, conclou el manifest.
Aquest dijous, l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República presentaran una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) amb l’objectiu d’ajudar, a través dels mecanismes establerts per l’article 7 del Tractat de Lisboa, a la democratització del Regne d’Espanya i, així, al reconeixement del dret d’autodeterminació, com a resposta davant de les greus violacions que s’han produït en relació a l’article 2 del Tractat: dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, l’imperi de la llei i el respecte pels drets humans, incloent-hi els drets de les persones que pertanyen a minories. El darrer exemple es va viure ahir mateix, quan la Junta Electoral Central espanyola va decidir vetar la candidatura del president a l’exili Carles Puigdemont, i dels consellers a l’exili Toni Comín i Clara Ponsatí.
Un milió de signatures, un procés llarg
A través d’aquesta Iniciativa Ciutadana Europa, una eina de petició a la UE que obliga la Comissió europea a prendre posició sobre un assumpte específic, es busca obtenir un milió de signatures de ciutadans europeus de diferents Estats Membres de la UE, no només per forçar la Comissió europea a pronunciar-se, sinó també per continuar amb la internacionalització de la causa catalana pel dret a l’autodeterminació.
Una vegada que el registre de la ICE hagi estat acceptat per la Comissió, aquest òrgan tindrà fins a dos mesos per pronunciar-se sobre si la ICE entra dins de les seves competències. En cas positiu, s’obrirà un termini de 12 mesos per fer campanya arreu dels països de la UE a fi de recollir un total d’almenys 1.000.000 de signatures. En cas negatiu, s’obriria la via per recórrer aquesta decisió davant els Tribunals de la UE a Luxemburg.
Una vintena d’organitzacions dels àmbits sindical, independentista i pels drets socials i civils donen suport a la manifestació de l’1 de maig de la plataforma Alcem-nos, que té com a lema “Alcem-nos per la República dels drets socials”. El llistat d’adhesions s’ha fet públic aquest dissabte, davant del monument a l’advocat laboralista Francesc Layret, per part de la portaveu de l’Associació de Treballadors Paquistanesos, Shazra JavedIlyas, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló.
Anaven acompanyats de representants de les organitzacions que secunden la convocatòria entre les quals, a banda de les que han intervingut, hi ha el CIEMEN, la Federació d’Estalvi de Catalunya, Sindicalistes per la República, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Élite Taxi, les ADICs en Xarxa, el Sector Públic per la Independència, Súmate, la CAL, l’Associació Catalana pels Drets Civils, ERC, CUP, Poble Lliure, La Forja o Jovent Republicà.
La marxa, que és el segon any que es convoca, sortirà a les 18 h de plaça d’Urquinaona i arribarà a plaça Sant Jaume, i reclamarà salaris i pensions mínimes de 1.200 euros, una jornada laboral de 35 hores, la derogació de la reforma laboral, la fi de la discriminació laboral de les dones, l’aplicació de les lleis socials torpedinades pel TC, la rebaixa immediata de les taxes universitàries un 30%, la fi de la persecució política i judicial dels i les docents o la llibertat dels presos i preses polítiques i de les represaliades i el retorn de les persones exiliades.
El manifest reivindica que “la lluita per un país lliure només es pot entendre si va estretament lligada a la reivindicació d’una societat realment justa i amb més drets socials”, així com que “la gent treballadora dels Països Catalans només assolirà les cotes de benestar, drets i igualtat que es mereix en el marc de la implementació d’una República catalana edificada des de baix”. Per això, reivindica l’autoorganització de l’1-O, el 3-O i les recents vagues generals i crida a seguir sortint al carrer, mentre “l’Estat es debat entre una regressió neofeixista o la consolidació de les polítiques conservadores i austericides actuals” aquest 28-A.
L’autodeterminació serà present el proper25 d’abrila la manifestació que commemorarà els 45 anys de la Revolució dels Clavells, que tindrà lloc a l’Avenida da Liberdade de Lisboa. Per primer cop, la comunitat catalana hi participarà de forma organitzada amb el lema “L’autodeterminació és un dret”. La iniciativa busca evidenciar la lluita del poble català per decidir de forma lliure, pacífica i democràtica el seu futur.
L’Assemblea Nacional Catalana hi serà present, i hi ha participat activament en l’organització. A més de l’Assemblea, també hi haurà representació d’Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes. Formacions polítiques del principat favorables al dret a l’autodeterminació també hi participaran: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular, Crida Nacional per la República, Front Republicà, JxCat Barcelona i Primàries Catalunya
L’autodeterminació, perseguida a l’Estat espanyol En primer lloc, es pretén denunciar l’existència de presos i exiliats polítics, així com el procés judicial que té lloc a Madrid en contra de líders polítics i civils i que pot comportar penes de fins a 30 anys de presó per delictes de rebel·lió.
En segon lloc, l’objectiu d’aquesta iniciativa és exposar la repressió que exerceix l’Estat espanyol sobre tots els que defensen el dret a l’autodeterminació dels catalans. Finalment, un altre propòsit és demanar la solidaritat del poble portuguès perquè insti les institucions a trobar una solució política a aquest conflicte, que es basi en els valors de la Revolució d’Abril de 1974: la democràcia, la justícia i la llibertat.
Posteriorment,a les 19 h, la comunitat catalana a Lisboa organitzarà un sopar/debat, obert a la premsa i a tothom qui hi tingui interès, en què hi participaran representants polítics i associatius catalans, juntament amb polítics i intel·lectuals portuguesos.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 