L’Assemblea Nacional Catalana vol fer avinent que la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, aprovada en seu parlamentària per majoria absoluta de vots el 27 d’octubre de 2017, fou la darrera decisió sobirana del Parlament de Catalunya.
Perquè a continuació fou dissolt, il·legalment i il·legítima, pel president del Gobierno de España, Mariano Rajoy, tot convocant ell mateix de Madrid estant noves eleccions autonòmiques, sense tenirne les facultats estatutàries i emparant-se amb una aplicació fraudulenta i perversa de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Des d’aleshores, el Parlament de Catalunya, en tant que poder legislatiu, s’ha convertit en un Parlament bord i segrestat. Ha estat violat constantment pel poder judicial i el TC amb ingerències coercitives vers els seus diputats impedint-los el lliure exercici de la seva representació democràtica per mitjà d’empresonaments, inhabilitacions i exili, i repetides amenaces i alteracions de la correlació de forces sorgides de les eleccions i, fins i tot, blocaments forçats de legislatura a mig curs, etc.
Amb tot això, afirmem amb tota contundència que aquest Parlament Autonòmic de Catalunya, des de fa 7 anys, és un parlament bord i segrestat d’on no en poden fructificar lleis ni decisions sobiranes i que ha quedat, democràticament, devaluat.
I també afirmem amb tota contundència: que les constants ingerències del poder judicial i del TC tornen a evidenciar que Espanya està ocupant per la força el Principat de Catalunya des de 1714 i que aquesta ocupació s’ha aguditzat més encara des de fa 7 anys. Perquè es porta a terme contra la voluntat dels catalans expressada amb el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i amb la Declaració d’Independència del Parlament del 27 d’octubre del 2017.
EN CONSEQÜÈNCIA: Fem una crida al poble català a continuar el camí de l’alliberament nacional a partir del punt on ho vam deixar ara fa 7 anys, amb la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA, i a reprendre el camí cap a la CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA, per mitjans pacífics i de lluita noviolenta. L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, per mitjà del nou Full de ruta proposarà al poble català noves formes de lluita i obrir nous escenaris que ens duran a la victòria final. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha aprovat la convocatòria d’una Assemblea General Extraordinària (AGE) per renovar el Full de ruta, el document essencial que marca les línies estratègiques i de treball de l’entitat. L’AGE se celebrarà de forma telemàtica del 15 al 19 de gener del 2025 amb aquest únic punt a l’ordre del dia.
El Secretariat Nacional considera que l’escenari de la lluita per la independència que preveia el darrer Full de ruta, del maig del 2023, necessita una urgent actualització. L’objectiu és plantejar noves formes de lluita per a un nou impuls i lideratge del moviment d’alliberament nacional.
Durant les pròximes setmanes, recollint aportacions de les assemblees de base, el Secretariat Nacional treballarà, debatrà i aprovarà la ponència del nou Full de ruta. El mes de desembre, a través de les assemblees de base, els membres de ple dret podran presentar-hi esmenes. Finalment, serà en el marc de l’AGE que els socis votaran les esmenes i aprovaran el Full de ruta definitiu.
L’Assemblea Nacional Catalana fa una gira per diverses ciutats de Catalunya per escoltar l’independentisme i reactivar-lo. Sota el clam Reactivem-nos, Lluís Llach i Jordi Pesarrodona assisteixen a aquestes trobades participatives amb l’independentisme, per acostar el Secretariat Nacional a les assemblees territorials i engrescar les bases per a un nou embat.
El dijous 7 de novembre, a Sant Quirze, es farà l’acte Reactivem-nos amb Lluís Llach i Jordi Pesarrodona. L’acte començarà a les 19.00 h a la Patronal, av Pau Casals 86 (google maps)
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han enviat una comunicació conjunta denunciant la manca de respecte a l’estat de dret i la protecció dels drets humans dels catalans. L’informe s’ha enviat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, en el marc de la quarta Revisió Periòdica Universal (RPU) del Regne d’Espanya, que tindrà lloc l’any 2025.
L’escrit critica la politització i manca sistemàtica d’independència judicial, que ha erosionat el dret a un judici just i a la igualtat. Tot i l’aprovació de la Llei d’Amnistia el maig passat, els jutges espanyols continuen aplicant-la de manera desigual, recolzant-se en “una interpretació distorsionada de la legislació”. També s’ha informat que “es van utilitzar canals oficials de comunicació interna de l’Autoritat Judicial espanyola per instruir als jutges espanyols sobre com obstaculitzar la seva implementació”. Tot i que la Llei d’Amnistia exclou els casos de tortura i tractes inhumans i degradants, s’ha aplicat a 51 policies espanyols acusats de violència policial desproporcionada contra manifestants pacífics durant el referèndum d’independència del 2017.
Malgrat el caràcter pacífic de l’independentisme català, les autoritats espanyoles han acusat falsament els activistes de violència, titllant-los de terroristes, “amb la finalitat de criminalitzar el dret a manifestar-se, creant un efecte paralitzador que amenaça el dret a la llibertat de reunió i d’associació”. L’informe parla de l’Operació Judes contra 12 activistes de les plataformes d’activistes no violentes conegudes com els Comitès de Defensa de la República (CDR), que van estar en presó preventiva durant quatre mesos el 2019. El seu cas encara està pendent, ja que el jutge responsable es va negar a aplicar-los l’Amnistia, i va fer arribar una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Altres activistes del CDR també van ser acusats arbitràriament de terrorisme i finalment van ser absolts, sense que els seus casos acabessin amb cap condemna.
La comunicació de l’ANC-UNPO també descriu els abusos al dret a la intimitat, amb l’ús d’eines d’espionatge il·legals contra el moviment català, l’atac a institucions i representants electes catalans que vulnera el dret a la participació ciutadana, i els abusos al dret a la igualtat i la llibertat de discriminació, i el dret a la llengua i la cultura.
L’informe remarca el soscavament i deteriorament constant de l’estatus de la llengua catalana a l’ensenyament, sobretot des de la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 2015 que deia que el 25% de les assignatures que s’imparteixen a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà. La sentència “va representar un gran obstacle institucional per a la implantació del sistema del model d’immersió a les escoles catalanes”. Fet que també va alertar el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que recentment va publicar el seu Sisè Informe d’Avaluació d’Espanya, i va assenyalar que diversos procediments judicials confirmats pel Tribunal Suprem espanyol “no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta”.
L’RPU és un mecanisme dissenyat per supervisar com els estats membres de l’ONU implementen els Tractats als quals estan subjectes en matèria de Drets Humans, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions i despertar, donar suport, promoure i protegir els drets humans a cada país.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la nova edició de la Conferència de la Dimensió Humana de Varsòvia de l’OSCE, una trobada que reuneix representants dels estats participants de l’OSCE, institucions, organitzacions intergovernamentals i societat civil.
Josep Punga, membre del secretariat nacional i del Comitè Internacional, ha pres la paraula en dues sessions de la Conferència de Dimensió Humana de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) centrada en l’Estat de Dret, per denunciar l’ús de les etiquetes de terrorisme per a fins polítics i la politització i el biaix del poder judicial espanyol en relació amb el moviment d’autodeterminació de Catalunya.
El representant de l’Assemblea ha assenyalat que l’Estat de Dret i la independència judicial són requisits previs per a un funcionament democràtic, però la seva situació s’està deteriorant en molts països de la regió de l’OSCE. És el cas d’Espanya, que “s’ha enfrontat al moviment independentista català”, amb una repressió que s’ha concretat en multes, prohibicions d’ofici, enjudiciament i fins i tot empresonament.
Punga ha destacat que Espanya utilitza les lleis antiterroristes i la seguretat nacional per silenciar els activistes no violents, tal com denuncia l’informe 2024 d’Amnistia Internacional sobre el dret a la protesta. Aquests són els casos de persecució i criminalització dels Comitès de Defensa de la República o Tsunami Democràtic, falsament acusats de terrorisme.
En la sisena sessió, sobre l’Estat de Dret i el poder judicial, el representant de l’Assemblea ha assenyalat la manera selectiva i desigual en què s’ha implementat l’amnistia, amb la seva concessió a 51 policies acusats de violència i tracte degradant contra votants pacífics en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. D’altra banda, “s’ha negat a molts activistes independentistes, funcionaris públics i polítics com Carles Puigdemont, líder de l’oposició elegit democràticament”.
Per tot això, l’Assemblea Nacional Catalana, Josep Punga, ha demanat a les autoritats de l’OSCE que vetllin perquè les autoritats espanyoles compleixin les seves obligacions en matèria de drets humans alhora que combaten el terrorisme i cessin la persecució del moviment d’autodeterminació, i que estableixin mecanismes per supervisar que les jurisdiccions nacionals respectin els drets fonamentals.
L’Assemblea participa regularment en reunions internacionals de drets humans en el marc de la seva tasca d’incidència internacional, per defensar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble català.
L’Assemblea Nacional Catalana ha reivindicat a la plaça Sant Jaume el valor revolucionari de la celebració del Primer d’Octubre. Milers de persones s’han concentrat davant el Palau de la Generalitat, on s’ha llegit un manifest i s’ha projectat a la façana un vídeo amb imatges del referèndum d’independència i un recull de vídeos de la brutalitat policial d’aquell dia. Entre les imatges també s’hi ha pogut veure un tall de l’any 2018, on l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, assegurava que l’article 155, que va anul·lar l’autogovern català, s’hauria d’haver aplicat abans de la celebració del referèndum.
Abans de la projecció del vídeo, el coordinador de la Comissió d’Estructures de País de l’ANC, Julià de Jòdar, i l’actriu Pepa Arenós, en representació dels CDR, han llegit un manifest conjunt, que situa els mesos de setembre i octubre del 2017 com “el punt més alt fins ara de la nostra revolució democràtica recent per la independència”. En aquest sentit, Arenós ha reivindicat el Primer d’Octubre i la seva força popular fonamentada en tres eixos: “Organització civil, pressió suficient sobre els partits polítics i desobediència civil activa no violenta”.
El manifest demana a l’independentisme que utilitzi noves formes de lluita i treballi noves formes de boicot i erosió a l’estat per tornar-lo a obligar a “treure’s aquesta careta que s’ha posat a ulls internacionals gràcies als indults, l’amnistia i totes les altres farses”. Finalment, Julià de Jòdar ha recordat que l’estat no compleix mai cap promesa i ha insistit en la necessitat de recobrar “la força i la iniciativa política al carrer, a la feina i a casa, però també a les institucions”.
Paral·lelament a aquest acte de l’Assemblea i els CDR, durant la jornada d’aquest Primer d’Octubre les assemblees territorials de l’ANC han organitzat desenes d’actes arreu del país per commemorar i reivindicar aquesta data.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea ha debatut aquest dissabte 21 de setembre en el ple a Cardedeu una guia anomenada “Tesis d’agost”, que consta de deu punts de partida per assolir la independència. El Secretariat ha debatut uns punts argumentals perquè la militància independentista analitzi d’on venim, on som, i decideixi cap a on anem. El document, escrit pel secretari nacional Julià de Jòdar, aborda i analitza el Primer d’Octubre, la posició totalitària d’Espanya, els partits parlamentaris, la necessitat de noves formes de lluita, la decisió ferma de proclamar la República Catalana, o la unilateralitat de la independència, entre d’altres.
D’altra banda, el ple ha elegit el redactor de les “Tesis d’agost”, l’escriptor i exdiputat del Parlament Julià de Jòdar, com a coordinador de la nova Comissió d’Estructures de País. Aquesta comissió prepararà les diverses àrees necessàries per al bon funcionament de qualsevol estat: economia i transició energètica; llengua i cultura; salut, habitatge; terra, pagesia; territori i infraestructures…
Així mateix, el ple del Secretariat Nacional de l’ANC ha decidit obrir un procés durant el mes d’octubre a fi que les assemblees de base facin aportacions per a l’elaboració del Full de ruta, que el Secretariat debatrà per a l’elaboració de la primera ponència. També s’ha aprovat la creació d’un grup de treball per a organitzar el Consell d’Assemblees de Base (CAB); la trobada anual dels coordinadors i membres de les assemblees de base i secretaris nacionals per treballar objectius prioritaris de l’entitat.
Finalment, l’Assemblea ratifica el seu suport a l’ex secretari nacional Martí Claret, i també a Joan Mangues, joves represaliats pel cas del Consell Comarcal de l’Anoia.
Aquesta Diada hem evidenciat la intenció de seguir defensant el dret a l’autodeterminació demostrant que seguim als carrers, que no renunciem als nostres principis i aspiracions i que serà amb aquesta força social que defensarem la llengua, la cultura i les nostres institucions, organitzant-nos per treballar incansablement per avançar cap a un futur de llibertat.
Tot i l’abatiment provocat per les darreres disputes electorals, la inacció institucional i alguns pactes contra natura, en els actes d’ahir milers i milers de persones ens van demostrar que el poble català segueix decidit a continuar la lluita per la independència fugint dels pactes autonomistes. Més encara que altres anys.
La participació massiva és un exemple de la fermesa de la nostra lluita, forta davant els reptes actuals: la repressió, la pèrdua de la majoria parlamentària, els atacs a la llengua, l’espoli fiscal…
Davant de l’objectiu d’Espanya de desarticular el moviment independentista, la nostra resposta ahir va ser la mobilització ferma i insubornable. Ahir van sortir als carrers la gent més combativa amb l’objectiu de desafiar els pacificadors, els desmobilitzadors. Amb l’objectiu de plantar cara als colonitzadors i als seus còmplices.
Vam demostrar, una vegada més, que existeix una massa social decidida a encapçalar la lluita per la llibertat de Catalunya. I és amb la gent mobilitzada que l’ANC compta per fer possible les properes campanyes. Estem convençuts que la persistència i determinació del nostre poble superarà les dificultats pròpies de qualsevol lluita per la sobirania d’una nació sense estat.
Ahir, les entitats vam demostrar que quan hi ha voluntat és possible arribar a una entesa amb un pensament de marc estratègic i de país, que podem unir les nostres forces a partir de la importància del nostre projecte. Aquest és el mateix esforç que demanem als partits, però que també traslladem a tots i cadascun dels independentistes de Catalunya: militeu, organitzeu-vos, treballem junts perquè així és com hem aconseguit grans fites històriques.
No n’hi ha prou de dir que som independentistes. L’independentisme, com ha dit en Lluís Llach un munt de vegades, implica militar, militar, militar. I implica mobilitzar-se, implica lluitar. I davant el capteniment espanyol per imposar a la força el fals idil·li entre Catalunya i Espanya, la nostra resposta ha de ser la lluita, des de la perseverança i la intel·ligència.
Per això és feina nostra, dels independentistes organitzats, buscar les noves formes de lluita que ens permetin trencar amb el domini demofòbic i despòtic d’Espanya.
Aquest Onze de Setembre, l’independentisme ha tornat a mobilitzar milers de persones a cinc grans ciutats de Catalunya –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa–, reafirmant la seva força i unitat en la defensa dels drets nacionals i socials del país. Amb l’impuls d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els Comitès de Defensa de la República (CDRs), les manifestacions descentralitzades han posat en relleu la diversitat de lluites que conflueixen en l’objectiu d’una Catalunya sobirana i més justa.
L’acte polític, que s’ha celebrat simultàniament a les cinc ciutats a les 17:14 h, ha posat el focus en la necessitat de construir un país que pugui decidir lliurement sobre les seves polítiques socials, econòmiques i mediambientals, trencant amb un model que, segons els convocants, frena el desenvolupament del territori. Cada ciutat ha centrat el seu discurs en reivindicacions concretes que afecten la vida quotidiana de la població, causades en gran part per l’espoli fiscal que pateix Catalunya, fent evident que la lluita per la independència és també una lluita per millorar les condicions de vida.
A Barcelona, la històrica activista Maria Antònia Castellana ha exigit polítiques que garanteixin l’accés a una llar digna per a tothom. Una situació, la de l’habitatge, que milloraria si comptéssim amb els 22.000 M€ que marxen cada any a Madrid i no tornen.
A Girona, la metgessa Marina Geli i el metge i secretari nacional de l’ANC Albert-Jordi Vendrell, han assenyalat que l’any 2021 cada català va deixar de rebre 2.978 €, remarcant que “tenim un dèficit d’inversió en sanitat de l’ordre de 5.400 milions cada any, el 2,2% del PIB de Catalunya” i que “amb la gestió dels nostres recursos evitaríem tancament de llits a l’estiu, passadissos d’urgències plens de malalts esperant llits i llistes d’espera molt llargues”.
Lleida ha posat el focus en la sobirania alimentària, amb els representants de la pagesia Gemma Bertran i Miquel Torres, que han defensat la necessitat d’una agricultura forta i sostenible per garantir el futur del país.
A Tarragona, l’economista i exsecretari nacional de l’ANC, Eduard Gràcia, ha denunciat la manca d’inversió estatal en infraestructures crítiques, com el sistema ferroviari, que impedeixen el creixement econòmic de la regió i perjudiquen a tots els usuaris de tren.
Finalment, a Les Terres de l’Ebre, Matilde Font (Plataforma en Defensa de l’Ebre), Josep Sunyé (Unió de Pagesos) i el jove activista Dani Martí Forcadell han denunciat el desequilibri territorial i demogràfic i han fet una crida d’alerta per a la defensa del riu.
Les manifestacions descentralitzades han conclòs amb la lectura d’un manifest conjuntque posa l’accent en la necessitat d’avançar cap a un país lliure i amb plena capacitat per decidir el seu futur. Lluís Llach, president de l’ANC, ha fet una crida clara a “no acceptar una democràcia espanyola que criminalitza les mobilitzacions i impedeix la lliure expressió de la voluntat popular”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha retret als partits independentistes no haver “estat capaços d’acordar una estratègia compartida per l’autodeterminació” i ha avisat que no existeix “normalitat mentre es negui l’amnistia i s’impedeixi l’exercici de l’autodeterminació”.
Per la seva banda, David Minoves, president de CIEMEN, ha emplaçat a la ciutadania i a la societat civil a actuar per garantir drets polítics, socials i un futur sostenible i “fer front als reptes com la repressió, els atacs a la llengua, la desigualtat social i l’emergència climàtica”. Un representant dels CDR també ha volgut recalcar la capacitat dels catalans i catalanes per mobilitzar-se davant les injustícies. Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical, ha reclamat la necessitat “d’un estat propi per afrontar els reptes actuals, començant per una gestió pròpia del finançament i la llengua”. “Cal defensar el català a l’educació, mitjans de comunicació i garantir el dret a viure plenament en català. Només la independència ho farà possible”, ha assegurat.
Jordi Gaseni, de l’AMI ha exigit que els ajuntaments disposin de recursos per desenvolupar polítiques locals, que també ha alertat que “l’estat espanyol suposa una amenaça per a la llengua i la cultura catalanes”. Finalment, la membre del govern del Consell de la República, Teresa Vallverdú, ha afirmat que “la independència és necessària per acabar amb l’espoli fiscal i assegurar que els recursos de Catalunya es destinin a millorar el benestar de la societat”.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR han fet públic avui l’espot de la manifestació de l’11-S. Al vídeo, la veu dels carrers convoca tot l’independentisme a mobilitzar-se per un país digne i contra els greuges de continuar formant part d’un estat espanyol “gens democràtic” que espolia els catalans: “Pel país, pel futur, per la independència”.
Sota el lema “Tornem als carrers: independència”, la manifestació de la Diada, que es fa simultàniament en cinc ciutats (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa), demana tornar a la mobilització massiva contra l’Estat espanyol amb determinació i unitat per deixar clar que el compromís de la societat civil amb la llibertat de Catalunya continua intacte.
L’espot d’aquest any el protagonitza la veu dels carrers, que fa una crida als catalans perquè no defalleixin i tornin a mobilitzar-se per la independència, l’únic projecte de futur per a un país més just políticament i socialment. Al vídeo s’hi veuen imatges de carrers buits, una urna del referèndum del Primer d’Octubre en una escola, una pila de pneumàtics en una carretera o manifestacions d’altres anys. També s’hi pot veure l’entrada d’un hospital, una via de tren o un tractor per denunciar els problemes a la sanitat, a Rodalies o a la pagesia.
Aquesta és la transcripció de la veu en off de l’espot:
“M’heu trepitjat incomptables vegades. He fet d’altaveu dels vostres clams. Us he vist avançar units sense fer ni un pas enrere. Per un país digne, contra un estat gens democràtic: heu de tornar-hi! Trepitgeu-me de nou, amb força. Pel país, pel futur, per la independència: tornem als carrers!”.
El ple del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat, aquest dissabte 31 d’agost, la creació de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea General Extraordinària (COAG). Aquesta es convocarà en els pròxims mesos amb un únic punt de l’ordre del dia: redactar un nou Full de ruta, el document essencial que marca la línia de treball de l’entitat.
A l’Assemblea General Ordinària (AGO) del mes de març, el Secretariat Nacional anterior va decidir prorrogar el de l’any 2023. En el context polític actual el nou Secretariat Nacional, escollit al maig, considera urgent actualitzar-lo, i per això ha aprovat avui la constitució de la COAG, la Comissió d’Esmenes i l’Equip de Treball per redactar la ponència inicial del Full de ruta.
Segons el Secretariat Nacional, l’escenari de la lluita per la independència s’ha capgirat des de l’aprovació del darrer Full de ruta, el maig del 2023. El canvi més destacat d’aquest gir és la pèrdua de la majoria electoral dels partits independentistes a les eleccions municipals, espanyoles, catalanes i europees. L’Assemblea considera que aquest fet té una gran importància perquè la voluntat popular hegemònica expressada a les urnes ha de proporcionar legitimitat de la Declaració Unilateral d’Independència. Una segona alteració dràstica prové de l’acord d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat entre Esquerra Republicana i el PSC-PSOE.
La Comissió Jurídica i de Seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un requeriment a la nova consellera d’Interior, Núria Parlon, exigint una investigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del contingut de l’informe policial tramès al Tribunal Suprem. L’ANC ha reclamat una investigació dels fets i l’aclariment de les imputacions fetes contra l’entitat, acusant-la de “terrorismo nacionalista blanco” i catalogant-la “d’amenaça alta” i de formar part d’un col·lectiu de “marxismo leninismo independentista”. En aquest sentit, l’Assemblea condemna el dispositiu policial desplegat el darrer 8 d’agost, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorreguès amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta actuació policial és més pròpia de la Brigada Político Social o de les Brigades d’Informació de la policia franquista que d’una policia democrática, que demostra una manca de neutralitat. La seva actuació desproporcionada va causar lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.
Aquesta actitud i incriminacions fetes cap a una manifestació comunicada seguint els tràmits establerts, suposa un atac a la llibertat d’expressió, de manifestació i llibertat d’associació i considera aquestes organitzacions perilloses per discrepar políticament dels acords d’investidura fets pel PSC-ERC i Comuns. No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l’actuació dels partits o polítics, sinó protegir el lliure exercici de totes les opinions, per incòmodes que siguin.
L’Assemblea reclama depurar responsabilitats i que s’expliqui per què un acte de manifestació convocat amb antelació es va transformar en una amenaça “alta” pels Mossos d’Esquadra. Demanem una investigació i mesures disciplinàries tant per l’actuació del dia 8 com pel contingut de l’informe sobre aquell dia.
A finals del mes de juny el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana es va comprometre en la defensa de la integritat del MHP Carles Puigdemont si el poder judicial espanyol intentava arrestar-lo. Tot i aquest suport, l’Assemblea no considerava positiu que el president Puigdemont es lliurés a la judicatura espanyola.
El president a l’exili va anunciar el seu retorn per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, desafiant l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol. Per plantar cara al seu empresonament,l’Assemblea va sumar-se a l’acte unitari del dia 8 d’agost.
En conseqüència, l’ANC es va posar en contacte amb les altres entitats independentistes per tal de rebre’l de manera coral i com correspon a la figura institucional del president a l’exili. Aquest gest de desobediència compartit, tal com es va fer el 2017, ens ha de fer recordar que la nostra resistència és legítima i que amb ella complim amb el mandat del Primer d’Octubre.
Una policia democràtica hauria garantit l’assistència del MHP Carles Puigdemont al ple com a cap de l’oposició, elegit per centenars de milers de votants. En canvi, per impedir-ho, el conseller d’Interior i els alts comandaments dels Mossos d’Esquadra van convertir el Parlament de Catalunya en un búnquer fortificat. Van avantposar l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol a la voluntat de centenars de milers d’electors catalans; una ordre que és un cop d’estat judicial contra la llei d’amnistia, amb una tergiversació ignominiosa del delicte de malversació.
Davant del desaforat desplegament policial, el president Puigdemont va optar per no ser empresonat pel jutge Pablo Llarena i va desaparèixer.
El discurs del president Puigdemont va durar pocs minuts, però la seva repercussió als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals va ser extraordinària. La seva cerca desmesurada va captar l’atenció de milions d’oients. Va eclipsar la sessió d’investidura de Salvador Illa, fins i tot els diputats estaven més pendents del mòbil que no pas del discurs del candidat. Al mateix temps el Tribunal Suprem i els mitjans de comunicació espanyols, es van sentir profundament humiliats, perquè la persona que els havia posat en evidència davant les justícies democràtiques europees se’ls havia tornat a escapar de les mans.
Per capturar el president a l’exili la direcció de la policia va posar en marxa l’operació Gàbia, destinada a terroristes, que va bloquejar centenars de milers de persones a tot el país. Tot per congraciar-se amb la més alta judicatura espanyola, abans que respectar la democràcia. A més, els Mossos d’Esquadra van atacar amb gas pebre els manifestants que de manera no-violenta volien penetrar al parc de la Ciutadella. Aquesta acció està reservada a casos de violència extrema, que no va ser el cas, tal com demostren les imatges gravades dels fets. La direcció policial també ha perseguit els mossos d’esquadra, als quals acusa d’haver ajudat, fora de servei, el president Puigdemont a tornar a casa seva sa i estalvi. I a més, ha anunciat continuar prenent represàlies contra tothom que hagi participat en l’acte.
Com a entitat líder independentista volem expressar l’orgull que ens suposa haver vist milers de persones decidides en un acte pacífic de protesta absolutament memorable, que referenda la persistència de l’existència del moviment civil organitzat independentista. Al mateix temps, reconeixem que ens hauria agradat mantenir més informades les nostres bases durant tot el dia, però la naturalesa dels fets feia que no es pogués disposar d’informació suficientment clara.
La investidura del candidat del PSC-PSOE com a president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns, va ser l’altra cara del dia. Per la seva trajectòria a favor del règim constitucional borbònic, de la repressió del Primer d’Octubre, de l’aplicació de l’article 155, Salvador Illa podia haver assolit els 68 vots necessaris per ser elegit president de la Generalitat amb els vots de PP i Vox.
Tanmateix el nou president va ser escollit gràcies als vots d’Esquerra Republicana i dels Comuns. Amb aquest pas la direcció d’ERC ha culminat el seu trencament amb l’estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l’aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya.
Aquesta estratègia tornarà a fracassar. Perquè els recursos i competències del Parlament i la Generalitat no permeten afrontar els grans reptes nacionals, econòmics i socials del nostre país en el món globalitzat del segle XXI. Catalunya, amb vuit milions d’habitants, té al davant uns desafiaments que l’aboquen a la desnacionalització i a la descapitalització econòmica i posen en perill la seva supervivència com a nació avançada. L’antagonisme nacional, social i econòmic entre Catalunya i Espanya, és estructural i genera un potentíssim corrent històric de fons que, malgrat la repressió espanyola, acabarà fent triomfar la República Catalana.
En definitiva, el retorn del president Puigdemont i la mobilització del dia 8 d’agost de 2024 beneficia tot el moviment independentista, i ha estat un gran pas per dinamitar l’intent de normalització institucional, política i social que persegueix la llei d’amnistia i la votació de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat.
L’Assemblea, en una carta signada pel coordinador de Gestió Jurídica i Seguretat, Pep Cruanyes, i en nom de tots els testimonis que l’han impulsat, denuncia una actuació policial per part dels Mossos d’Esquadra, que qualifiquen de “desproporció”.
La carta denuncia que, durant la concentració davant de la porta d’entrada del Parc de la Ciutadella, els Mossos van llençar gas pebre als manifestants, sense que s’hagués produït una situació violenta. Els policies, a més, van llençar aquest gas de manera discriminada, no es va respectar la distància pertinent i no es va avisar prèviament per altaveu que es llençaria, tal com estableix la forma d’aplicació que van detallar el 2019.
Sanitaris per la República va haver d’atendre 51 persones afectades per aquest gas i en alguns dels casos el SEM també hi va haver d’intervenir.
És per aquest motiu que l’Assemblea ha demanat:
Que s’obri una investigació dels fets i es depurin responsabilitats dels responsables de l’operatiu, del nombre de les persones ferides i els perjudicis causats a través de les dades que proporcioni el SEM i els Sanitaris per la República, els enregistraments dels fets i els testimonis que tenim a disposició del departament.
Que es revisin operatius com aquest i la seva desproporció, que limita el dret de la ciutadania a expressar davant del Parlament les seves opinions sobre els fets que es debaten. Els operatius mai no poden ser anul·lant aquest dret, i cal que es facin d’acord amb les interpretacions de les resolucions de les Nacions Unides i el TEDH.
A la carta també s’hi adjunten vídeos i testimonis de la utilització d’aquest gas, com aquest d’Albert Bagué, on es pot apreciar el moment en què el disparen, o aquest de Neus Matamala, on s’observen els efectes de l’actuació policial.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 