Sota el clam “Reactivem-nos“, el president Lluís Llach i el coordinador de la Comissió d’Accions al Territori, Jordi Pesarrodona, han desbordat els ateneus i teatres amb gairebé 1.500 persones que s’han aplegat en les primeres xerrades.
En aquest cicle de trobades participatives, Llach i Pesarrodona han escoltat les bases per enfortir de nou la musculatura de l’independentisme i de l’Assemblea. Les han atiat també amb argumentari contra els greuges que implica la dependència d’Espanya i amb la importància d’entendre que cal deslligar-nos de l’Estat i ser independents.
Fins ara se n’han fet set, a diversos llocs, que han convocat ja més d’un miler d’independentistes: Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Olot, Tarragona, Sant Joan de Vilatorrada, Vilassar de Dalt i assemblees exteriors (via zoom).
En aquest mapa podreu trobar actualitzades totes les xerrades que s’han programat. Aquest és el llistat de les que es faran aquesta setmana:
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, en el ple presencial que ha celebrat a Valls, ha aprovat la creació d’una Comissió d’Estructures de País i una declaració política sobre la possible convocatòria de noves eleccions.
La nova Comissió d’Estructures de País estarà formada per diversos grups que elaboraran treballs sectorials (Defensa; Economia i Transició Energètica; Geopolítica i Relacions Internacionals; Llengua i Cultura; Migració i Inserció Social; Protecció Pública, Salut i Habitatge; Terra, Pagesia i Consum Agrari o Territori i Infraestructures) per a desenvolupar les pràctiques encaminades tant a la proclamació de la independència com a mantenir-la, un cop decretada.
Després del fracàs de sostenir la declaració d’independència, i amb l’experiència acumulada d’aleshores ençà, “és prou evident que qualsevol treball d’aquest caràcter emprès per l’ANC no pot tenir un rol secundari respecte a les institucions, sinó que ha de disposar d’autonomia per garantir-ne l’aplicació i el manteniment quan s’haurà proclamat de nou la independència”.
Pel que fa a la declaració política aprovada, l’Assemblea proposa als partits i a les entitats independentistes debatre una “agenda per la Independència” a la legislatura vinent si hi ha majoria independentista.
L’Agenda per la Independència planteja exigir, des del carrer i les institucions, les estructures d’estat que Catalunya necessita per afrontar els reptes democràtics, lingüístics i econòmics que n’amenacen la supervivència com a nació avançada.
L’agenda que inicialment l’Assemblea proposa als partits independentistes inclou:
Una campanya de mobilitzacions i denúncia de les conseqüències de l’espoli fiscal, que es combinaria amb una iniciativa per la sobirania fiscal que el Parlament presentaria a les Corts espanyoles.
L’elaboració i presentació mitjançant una iniciativa legislativa popular de la “Carta per la llengua catalana”, que aplegaria totes les mesures legals necessàries per garantir el futur de la nostra llengua.
La creació d’un sistema judicial català.
La projecció internacional de la demanda independentista, recuperant una eina com el Diplocat per preparar el reconeixement diplomàtic de la República Catalana.
La culminació de l’escalada de tensió i nou embat per fer efectiva la independència. Davant la negativa espanyola a les lleis imprescindibles per garantir el nostre futur nacional, el Parlament de Catalunya presentaria l’exigència de la independència a les Corts espanyoles, mitjançant la fórmula d’una reforma constitucional. El rebuig d’aquesta proposta esdevindria el detonant de la nova confrontació amb l’Estat. Els diputats i senadors independentistes abandonarien el Congrés i el Senat espanyols. A continuació, el president de la Generalitat convocaria eleccions constituents al Parlament de Catalunya.
Davant l’escenari de noves eleccions, l’Assemblea planteja a Junts, ERC i la CUP que acordin un programa compartit basat en l’Agenda per la Independència, un pacte que podria denominar-se Entesa per la República. Per a l’entitat independentista, la seva signatura esdevindria un revulsiu per recuperar la majoria electoral independentista.
Milers de manifestants han omplert de gom a gom la Via Laietana i, després, la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el cop judicial que els jutges espanyols estan perpetrant contra la llei d’amnistia. La manifestació contra el cop d’estat judicial espanyol s’ha convocat sota el lema “Desobeïm els jutges espanyols: Independència” i hi han donat suport, entre altres, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, els CDR, la Intersindical, la Comissió de la Dignitat, Alerta Solidària, Òmnium Cultural, Junts, CUP, Voluntaris per la República, l’Associació Memòria Contra la Tortura i diversos grups de suport de persones represaliades. La manifestació s’ha convocat després que el Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, el cas 23S dels CDR encara està obert i, en canvi, s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre.
Un cop la capçalera ha arribat davant del Palau de la Generalitat, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola, s’han llençat 200 quilograms de pa sec mentre sonava “Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”, de la cançó ‘Tot explota pel cap o per la pota’ d’Ovidi Montllor. Tot seguit, el president Lluís Llach ha pronunciat un discurs. “Ens alcem contra la rebel·lió judicial fins que no s’amnistiï a l’últim CDR i tots els exiliats puguin tornar lliures a casa”, ha clamat. En aquest sentit, Llach ha assegurat que la judicatura espanyola “prevarica” prenent decisions polítiques contra el poder legislatiu per “intentar aturar l’independentisme”. En una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom, Llach ha reclamat a Esquerra Republicana que “no faci cap col·laboració activa o passiva” amb el PSC: “No ens faci president en Salvador Illa!”.
En paral·lel, coincidint amb la manifestació a Barcelona, les assemblees exteriors de l’Assemblea s’han manifestat davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món per denunciar, davant la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posa a la venda avui dissabte, 13 de juliol, la samarreta de la Diada 2024. Ja es pot comprar a la botiga en línia de l’ANC, a la seu nacional (carrer Marina, 315, de Barcelona), i d’aquí a uns dies a les parades de les assemblees territorials per tot Catalunya.
Enguany la samarreta és de color verd amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. El verd escollit és el “verd voluntari”, que busca imitar les armilles que històricament han lluït els voluntaris de l’Assemblea a les manifestacions o concentracions independentistes i que són imprescindibles. Com sempre, està fabricada i produïda a Catalunya, en concret a Mataró, en teixit tècnic 100% polièster. A més, aquest any la samarreta de la Diada llueix una fletxa i el lema “Fem més curt el camí. Independència”. El paquet de la Diada consta de la samarreta de l’11S i d’una bossa de roba de tires de color blanc amb el mateix lema.
La samarreta és una de les vies principals de finançament de l’Assemblea per organitzar la històrica manifestació de la Diada de l’11 de Setembre i la resta de campanyes. Cal recordar que l’Assemblea no rep cap subvenció pública i està sustentada econòmicament només per les aportacions dels socis, pel marxandatge i les donacions. És per això que la samarreta de la Diada és una via important perquè els catalans puguin aportar el seu granet de sorra per mantenir viu l’embat contra l’Estat espanyol, que comanda l’ANC amb les campanyes per la independència de Catalunya.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat per sorpresa en el festival Canet Rock la samarreta de la Diada 2024. El president Lluís Llach l’ha fet pública posant-se-la durant l’actuació conjunta amb tots els integrants de la banda CanetRock interpretant el clàssic “Que tinguem sort”
La samarreta és una de les vies principals de finançament de l’Assemblea per organitzar la històrica manifestació de la Diada de l’11 de Setembre. Cal recordar que l’Assemblea no rep cap subvenció pública i està sustentada econòmicament només per les aportacions dels socis i pel marxandatge. És per això que la samarreta de la Diada és una via important perquè els catalans puguin aportar el seu granet de sorra per mantenir viu l’embat contra l’estat espanyol, que comanda l’ANC amb les campanyes per la independència de Catalunya.
Enguany, la samarreta és de color verd amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. A més, aquesta llueix una fletxa i l’eslògan “Fem més curt el camí. Independència”. Com sempre, està fabricada i produïda a Catalunya en teixit tècnic 100% polièster. Aprofitant l’aparició del president Llach a l’escenari amb la nova samarreta, s’han posat a la venda en primícia i en exclusiva unes poques unitats a la parada que l’Assemblea ha posat en el recinte del Canet Rock, tot i que no serà fins al pròxim dissabte 13 de juliol que es podran comprar a la botiga en línia de l’assemblea, a la seu nacional (Marina, 315 de Barcelona) i posteriorment a les parades de les assemblees territorials per tot Catalunya.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat una declaració política que apel·la a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP a no proporcionar cap suport actiu o passiu a l’eventual investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa. L’Assemblea adverteix que els partits independentistes no poden votar un candidat que en el conflicte amb l’Estat espanyol va donar suport a l’aplicació de l’article 155 i que defensa les posicions de les institucions espanyoles i els seus tribunals.
Catalunya es troba en una cruïlla històrica per al seu futur com a nació avançada. En aquest entreforc el Secretariat Nacional reclama als partits independentistes no facilitar la presidència al candidat socialista. El seu relat des de fa anys presenta el procés independentista com la causa de la suposada fractura de la convivència a Catalunya i la seva decadència, quan la realitat és la contrària: la dominació espanyola genera la inestabilitat política, la baixa qualitat de la nostra economia, la desnacionalització del nostre país i la degradació del seu medi natural. A més, els partits d’obediència catalana no poden fer president de la Generalitat un candidat que utilitza sistemàticament la llengua castellana en els seus actes públics i que castellanitza topònims i ciutats. Un president de la Generalitat amb aquesta pràctica degradarà el prestigi i l’ús social del català.
Per tot això, el Secretariat Nacional anuncia que l’Assemblea respondrà davant una eventual investidura de Salvador Illa intensificant el pla de mobilitzacions.
D’altra banda, en el moment del retorn, el Secretariat Nacional creu que el MHP Carles Puigdemont mereix el reconeixement del poble català pels seus anys d’exili i per la tasca de projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya. Un reconeixement que esdevindrà defensa popular de la seva integritat si el poder judicial espanyol intenta arrestar-lo. En aquest sentit, l’Assemblea estarà llesta i preparada per rebre i acompanyar Puigdemont en un retorn sense qualsevol ombra de partidisme.
El Secretariat Nacional també ha aprovat un altre document que conté un seguit de prioritats per encaminar l’acció política de l’Assemblea pels pròxims dos anys de mandat per revertir la situació d’estancament i desencís de l’independentisme.
L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia recorrerem la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’amnistiar els 46 policies espanyols investigats per cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’1 d’Octubre de 2017. Les tres entitats, personades com a acusació popular -en el cas d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium- i acusació particular i popular -en el cas d’Irídia- al·legarem en els recursos que la brutalitat policial perpetrada per part dels policies contra la societat civil contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració del mateix per part de l’Estat.
L’Assemblea, Òmnium i Irídia insistim que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.
Les tres entitats, que formalitzarem els recursos durant els pròxims dies, hem denunciat durant tot el procediment la lentitud judicial en aquest causa. Lamentem també que, set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i que les víctimes de la brutalitat policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) inicia una gira per diverses ciutats de Catalunya per escoltar l’independentisme i reactivar-lo. Sota el clam “Reactivem-nos”, Lluís Llach i Jordi Pesarrodona inicien una sèrie de trobades participatives amb l’independentisme, per acostar el Secretariat Nacional a les assemblees territorials i engrescar les bases per a un nou embat.
Una de les prioritats del Secretariat Nacional actual és millorar la comunicació bidireccional amb les assemblees de base. L’objectiu és tornar a activar l’independentisme i escoltar les diferents propostes de les bases fent desenes de trobades pel Principat. D’aquesta manera es vol construir un nou full de ruta, de baix a a dalt, que expressi el que sent l’independentisme. Aquesta campanya ha de servir per enfortir de nou la musculatura de l’independentisme i de l’Assemblea.
En aquest mapa podreu trobar actualitzades totes les xerrades que s’han programat.
L’Assemblea Nacional Catalana incorpora un eslògan que expressa els valors i l’essència de l’entitat i que entronca directament amb l’esperit fundacional: “Assemblea. L’independentisme en acció”.
Aquesta frase curta o tagline, que s’ha treballat internament involucrant els diferents àmbits de l’organització, acompanyarà a partir d’ara l’Assemblea. D’aquesta manera es vol reforçar la identitat de l’entitat per ancorar-la en el seu objectiu i raó de ser centrals.
El nou eslògan de marca es presenta amb un vídeo que conté les principals idees força que defineixen l’entitat:
L’Assemblea té com a únic objectiu aconseguir la independència de Catalunya.
Treballa, fa pressió i explica aquí i a fora de Catalunya, a través de campanyes i accions, per què la independència és necessària i possible.
Ho fa a través de l’acció, la determinació i la transversalitat, gràcies a una gran capacitat de mobilització i a una forta implementació social i territorial.
Compta amb desenes de milers de socis, simpatitzants i voluntaris i centenars d’assemblees de base.
Els socis i els voluntaris són imprescindibles, ja que l’Assemblea no rep subvencions de cap mena.
Amb aquest eslògan, l’Assemblea vol recordar que la força de la gent en acció és imparable, com es va demostrar el Primer d’Octubre, i que actuar per la independència és responsabilitat de tots els independentistes. Per això demana deixar de lamentar-se, tornar als carrers i encarar el futur amb determinació i unitat: “És hora de passar a l’acció; amb una Assemblea forta, la independència és més a prop.”
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat avui dissabte un nou ple per aprovar les comissions de treball del mandat 2024-2026 i elegir-ne els coordinadors.
El principal canvi respecte a l’anterior mandat és el desdoblament de la Comissió de Mobilització i Accions Territorials (CMAT) en dues comissions: Mobilització (CM) i Accions al Territori (CAT). Preveient un gran volum de feina en aquest àmbit, el Secretariat considera que d’aquesta manera podrà atendre millor totes les necessitats de l’Assemblea.
Les dues comissions, que ja havien funcionat per separat amb anterioritat, mantindran un vincle clar però amb tasques diferenciades. Des de Mobilització es potenciarà la lluita noviolenta, mentre que, des d’Accions al Territori, es vol reforçar el diàleg permanent amb les assemblees territorials per tal d’assegurar una mobilització continuada. També es recolliran les propostes que les assemblees territorials vulguin fer arribar al Secretariat per tal de millorar la comunicació bidireccional.
Aquestes són les nou comissions i les secretàries i secretaris nacionals que les coordinaran:
Comissió de Gestió Econòmica i Administrativa (CGEA): Elnur Bayramzade
Comissió de Gestió Jurídica i Seguretat (CGJS): Josep Cruanyes Tor
Comissió d’Incidència Internacional (CII): Jaume Bardolet Condom
Comissió d’Accions al Territori (CAT): Jordi Pesarrodona Capsada
Comissió de Mobilització (CM): Elisenda Romeu Oller
Comissió de Comunicació (CC): Rosa Maria Caballero Vallès
Comissió de Projectes i Accions Sectorials (CPAS): Carles Sastre Benlliure
Comissió d’Estratègia i Discurs (CED): Josep Pinyol Balasch
Comissió d’Incidència Política (CIP): Josep Vila Boix
Els quatre càrrecs orgànics (presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria) i els nou coordinadors de les comissions constitueixen el Comitè Permanent del nou Secretariat Nacional.
Els secretaris nacionals també han aprovat la creació del grup de treball de l’11-S / 1-O per preparar la mobilització i el missatge de la pròxima Diada i de l’aniversari del Primer d’Octubre.
El cantautor i activista ha estat escollit aquest dissabte nou president de l’Assemblea Nacional Catalana, obtenint una majoria de 48 vots sobre 72, els 2/3 necessaris, en el ple Constituent del Secretariat Nacional que s’ha celebrat a la seu nacional de l’entitat. L’acompanyaran Nohemí Zafra a la vicepresidència, Jaume Valls com a tresorer/a i Sílvia Ventura com a secretària.
Lluís Llach ha estat escollit nou president de l’Assemblea Nacional Catalana amb 48 vots, una majoria de 2/3 dels vots en el ple constituent del Secretariat Nacional que s’ha celebrat aquest dissabte a Barcelona, a la seu nacional de l’Assemblea. Els 72 membres del nou Secretariat Nacional s’han constituit en ple i han arribat a un consens per elegir la presidència de l’entitat pel mandat 2024-2026.
Llach arriba a la presidència de l’Assemblea després d’una llarga trajectòria musical i d’activisme polític. Pioner del moviment de la Nova Cançó, compta amb 33 discos i 5 llibres a l’esquena, la majoria amb un missatge polític clar: la voluntat de llibertat. Els últims anys s’ha involucrat políticament en la candidatura de Junts pel Sí el 2015 o com a membre del Consell de Govern del Consell de la República, càrrec que va abandonar el passat febrer.
En les seves primeres declaracions com a president de l’entitat, ha deixat clar que “l’Assemblea no s’atura”, i que “volem agafar embranzida”. Ja ha aclarit la seva primera mobilització: “dilluns me’n vaig amb els pagesos”.
Els seus principals objectius a l’Assemblea són impulsar-la des de l’associacionisme, reactivar la mobilització del territori a partir del reforç a les assemblees territorials, convertir les assemblees en estructures d’estat. Tot per teixir aliances i avançar plegats cap a la independència.
L’activista sabadellenca Nohemí Zafra ha estat escollida com a vicepresidenta. És una de les representants territorials més jove del Secretariat Nacional. Ha estat coordinadora de l’assemblea territorial de Sabadell entre el 2022 i el març de 2024.
Amb una llarga experiència en el moviment veïnal i popular de Sabadell, concep la mobilització ciutadana com un element central de la seva lluita i també de la de l’Assemblea.
Des de la seva postura, l’Assemblea ha de mantenir l’apartidisme i a la vegada exercir la màxima pressió possible sobre els partits polítics, per tal que no oblidin que cal treballar per la assolir la sobirania plena. També té l’objectiu d’enfortir la comunicació bidireccional amb les assemblees de base i treballar per engrescar el jovent, entre altres. Fa una aposta clara per la desobediència.
L’advocada i jurista ja jubilada, Sílvia Ventura, ha estat elegida com a secretària. Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de Salut Mental. És partidària d’una nova embranzida que, amb una candidatura única i de país, faci valer que els problemes econòmics i socials que pateix la ciutadania no es poden solucionar en un règim autonòmic.
Des del lloc de secretària vol apostar per una reactivació de les assemblees de base i de la seva comunicació per tal de fer valer les seves demandes i reivindicacions, així com una comunicació més fluida amb nacional.
L’empresari de Vilassar de Mar Jaume Valls ha estat elegit nou tresorer de l’Assemblea. És el seu segon mandat al Secretariat Nacional de l’entitat.
Aposta per una renovació estratègica de l’Assemblea, amb moltes idees que queden per desenvolupar. Un dels aspectes on vol incidir més és en l’espoli fiscal i l’afectació que té en el dia a dia de la ciutadania i en el desenvolupament de Catalunya.
Dissabte passat, a les 20 h, es va ajornar el ple de constitució del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana pel mandat 2024-2026 després que cap dels candidats que es van postular per a la presidència aconseguís el suport necessari de 2/3 parts dels secretaris presents.El ple es reprendrà aquest dissabte, 1 de juny, a les 09.00 hores, a la seu nacional de l’entitat, al carrer de la Marina, 315 de Barcelona.
L’ordre del dia, que inclou l’elecció dels quatre càrrecs orgànics de l’entitat, es manté. Les candidatures a la presidència, la vicepresidència, la secretaria i la tresoreria necessiten el suport de 2/3 parts dels secretaris nacionals presents al ple per a ser elegides.
En el ple constituent, que és a porta tancada com la resta de plens, a més d’elegir els càrrecs orgànics, es constitueixen els 72 secretaris nacionals elegits pels socis:
El ple de constitució del nou Secretariat Nacional ha finalitzat sense que cap dels candidats que s’han postulat per a la presidència hagi aconseguit el suport necessari de 2/3 parts dels secretaris presents. A les 20 h s’ha decidit ajornar el ple per reprendre’l durant els pròxims dies.
Cal recordar que l’Assemblea és una entitat assembleària que treballa per la independència sempre sota un esperit transversal i democràtic. És per això que l’elecció dels càrrecs orgànics s’ha de fer amb el màxim consens dels membres del Secretariat Nacional.
La Junta Electoral ha fet públics aquest dijous 23 de maig els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els resultats s’han proclamat passat el termini de dos dies que la Junta Electoral ha disposat per resoldre possibles al·legacions.
En aquestes eleccions s’han elegit un total de 72 secretàries i secretaris nacionals, distribuïts en 52 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.
El pròxim dissabte 25 de maig tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el Ple constituent del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. La seva elecció requereix una majoria de dos terços dels secretaris o secretàries nacionals presents al ple.
Les candidatures als quatre càrrecs orgànics no es presenten amb antelació sinó que s’anuncien en el mateix ple, i qualsevol secretari o secretària nacional, independentment del bloc pel qual s’ha presentat, es pot proposar per a qualsevol dels quatre càrrecs.
El dijous 23 de maig, un cop s’hagin resolt possibles reclamacions, la Junta Electoral farà públics els resultats definitius. Les secretàries i secretaris nacionals escollits pels membres de ple dret de l’entitat, es trobaran el dissabte 25 de maig a Vilafranca del Penedès en el ple de constitució del nou Secretariat Nacional. En aquest primer plenari, els membres del nou Secretariat escolliran els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Per a ser escollits, han d’aconseguir el suport de 2/3 parts del Secretariat. Cal recordar que totes les secretàries i secretaris, sigui quin sigui el bloc on s’han presentat (nacional, territorial, sectorial o jove), poden optar als càrrecs orgànics de l’entitat, més enllà dels vots que hagin obtingut cada un en aquestes eleccions.
L’entitat es felicita per un procés electoral transparent i que ha transcorregut sense incidències. Alhora, vol agrair la participació dels 3.976 socis en les votacions (un augment de gairebé el 20% respecte a les eleccions de 2022), així com a totes les persones que s’han presentat a aquestes eleccions i també als voluntaris que han fet possible els punts d’assistència a la votació presencials.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 
