El ple de constitució del nou Secretariat Nacional ha finalitzat sense que cap dels candidats que s’han postulat per a la presidència hagi aconseguit el suport necessari de 2/3 parts dels secretaris presents. A les 20 h s’ha decidit ajornar el ple per reprendre’l durant els pròxims dies.
Cal recordar que l’Assemblea és una entitat assembleària que treballa per la independència sempre sota un esperit transversal i democràtic. És per això que l’elecció dels càrrecs orgànics s’ha de fer amb el màxim consens dels membres del Secretariat Nacional.
La Junta Electoral ha fet públics aquest dijous 23 de maig els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els resultats s’han proclamat passat el termini de dos dies que la Junta Electoral ha disposat per resoldre possibles al·legacions.
En aquestes eleccions s’han elegit un total de 72 secretàries i secretaris nacionals, distribuïts en 52 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.
El pròxim dissabte 25 de maig tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el Ple constituent del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. La seva elecció requereix una majoria de dos terços dels secretaris o secretàries nacionals presents al ple.
Les candidatures als quatre càrrecs orgànics no es presenten amb antelació sinó que s’anuncien en el mateix ple, i qualsevol secretari o secretària nacional, independentment del bloc pel qual s’ha presentat, es pot proposar per a qualsevol dels quatre càrrecs.
El dijous 23 de maig, un cop s’hagin resolt possibles reclamacions, la Junta Electoral farà públics els resultats definitius. Les secretàries i secretaris nacionals escollits pels membres de ple dret de l’entitat, es trobaran el dissabte 25 de maig a Vilafranca del Penedès en el ple de constitució del nou Secretariat Nacional. En aquest primer plenari, els membres del nou Secretariat escolliran els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Per a ser escollits, han d’aconseguir el suport de 2/3 parts del Secretariat. Cal recordar que totes les secretàries i secretaris, sigui quin sigui el bloc on s’han presentat (nacional, territorial, sectorial o jove), poden optar als càrrecs orgànics de l’entitat, més enllà dels vots que hagin obtingut cada un en aquestes eleccions.
L’entitat es felicita per un procés electoral transparent i que ha transcorregut sense incidències. Alhora, vol agrair la participació dels 3.976 socis en les votacions (un augment de gairebé el 20% respecte a les eleccions de 2022), així com a totes les persones que s’han presentat a aquestes eleccions i també als voluntaris que han fet possible els punts d’assistència a la votació presencials.
L’Assemblea Nacional ha signat, aquest dimarts 14 de maig, un acord amb Archives for National Movements (ADVN) per cedir-los l’arxiu històric. ADVN és un centre d’arxiu i de recerca, amb seu a Anvers (Flandes), especialitzat en moviments nacionals i que inclou àmbits com el nacionalisme o la identitat cultural. La missió principal d’aquest arxiu és recollir, preservar, investigar i fer accessible aquest patrimoni. D’aquesta manera l’entitat independentista conserva, fora de l’estat espanyol, uns documents fonamentals per entendre el creixement i l’acció del moviment sobiranista des del 2012.
El projecte de conservació es va reactivar durant el mandat anterior, amb un treball de valoració i selecció del material i de la informació i documentació produïda o rebuda per l’Assemblea. Aquest projecte es va engegar amb l’objectiu de custodiar i conservar l’arxiu històric fora de l’abast de l’Estat espanyol. L’objectiu és que pugui ser consultat i analitzat per generacions futures, com a patrimoni històric del nostre país i història de l’independentisme civil. Es va revisar la feina feta en anteriors mandats, es va contactar amb entitats que van assessorar per definir plans d’arxius i es va dipositar el material a la intranet. També es van establir criteris de registre, assegurant que no se cedís material a personal no autoritzat.
Durant l’actual mandat, presidit per Dolors Feliu, que ara finalitza amb les eleccions al Secretariat Nacional de l’entitat, s’ha conclòs la recopilació de l’arxiu de l’Assemblea. Aquesta tasca s’ha fet amb la coordinació del secretari de l’entitat, Jordi Domingo. També s’han recuperat diversos documents extraviats, gràcies a la col·laboració de professionals interessats en la història de l’entitat.
Finalment, a través de la xarxa d’investigadors i acadèmics europeus, anomenada National Movements and Intermediary Structures in Europe (NISE), centrada en la recerca i el patrimoni sobre els moviments nacionals a Europa, es va contactar amb l’arxiu especialitzat en moviments nacionals (ADVN). L’Assemblea va decidir que cediria l’arxiu a aquesta última entitat, però que sempre en conservaria la propietat i que es requeriria el permís explícit de l’Assemblea en el cas de voler retirar documentació confidencial. I així, s’ha consolidat una versió de l’arxiu, que ara serà protegida i guardada, i que estudiants, investigadors i periodistes podran consultar. Entre altres documents, l’arxiu inclou les actes de les assemblees generals i plens del Secretariat de l’Assemblea així com els discursos de cada Onze de Setembre.
Del 10 al 12 de maig, una delegació de l’Assemblea liderada per la seva presidenta, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Múnic per representar Catalunya en la dinovena Assemblea General de l’UNPO, que enguany s’ha celebrat a la seu nacional del Congrés Mundial Uigur, que ha fet d’amfitrió. L’expresidenta d’Assemblea Elisenda Paluzie ha renovat la vicepresidència de l’UNPO, amb la doctora Sindhi Rubina Greenwood com a presidenta.
Durant l’Assemblea General, s’han aprovat diverses resolucions presentades per alguns membres de l’UNPO. Entre elles, tres propostes de l’Assemblea, que denuncien l’ús d’espionatge contra la societat civil, la catalanofòbia i les falses acusacions de terrorisme per silenciar moviments democràtics i pacífics, com l’independentisme català.
La trobada ha reunit representants de les nacions i pobles membres d’UNPO, així com acadèmics i experts, que han debatut sobre drets humans, democràcia i autodeterminació, amb la presentació de la campanya Repensant l’autodeterminació, coordinada per la professora de geopolítica d’Oxford Fiona McConnell, i d’altres sobre identitat i narrativa o empoderament sostenible, així com de la branca jove de l’UNPO. També s’ha donat la benvinguda a dos nous membres, la República d’Annobón i Gilgit Baltistan.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat la importància de l’existència d’espais on les minories i els pobles no representats poden debatre, compartir experiències i teixir lligams de cooperació i solidaritat. “Cal entendre el dret a l’autodeterminació des d’una perspectiva universalista: cada cas és particular, però els drets que estan en joc són els mateixos. El dret a l’autodeterminació i a la independència és una peça clau per promoure democràcies més sanes i justes, i poder garantir altres drets fonamentals”.
L’UNPO i l’Assemblea
L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt fructíferes els darrers anys i han permès, per exemple, la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va comportar una dura comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. Entre els seus 40 membres s’hi troben nacions i pobles com Balutxistan, Acheh, Cabília, el Tibet o Zambesia.
Demà dimarts, 14 de maig, comencen les votacions per escollir els membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, l’òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat. El termini per votar s’allargarà fins al dissabte, 18 de maig, a les 14 h.
Les votacions seran totalment telemàtiques mitjançant una plataforma de votació a la qual només hi tenen accés els membres de ple dret de l’entitat. Un cop finalitzat el termini de votació, el mateix dissabte a la tarda, es faran públics els resultats provisionals. El dijous 23 de maig es publicaran els resultats definitius.
A les eleccions s’escullen un total de 77 secretaris nacionals, que exerceixen les seves funcions i responsabilitats de forma col·legiada: 57 pel bloc territorial, 13 pel bloc nacional, 5 pel bloc sectorial i 2 pel bloc jove. En aquestes eleccions es presenten 28 candidats i candidates pel bloc nacional, 9 pel sectorial i 3 pel jove. Pel que fa al bloc territorial, les diferents regions sumen un total de 67 candidatures.
Tots els socis i sòcies de ple dret poden votar al bloc territorial i nacional. Al bloc sectorial només hi poden votar els inscrits en alguna assemblea sectorial, i al bloc jove hi poden votar els que tinguin 35 anys o menys en la data de convocatòria de les eleccions.
Per cada bloc es poden votar 2/3 parts del total de les candidatures que s’escullen. Per exemple: de les 13 candidatures del bloc nacional que han de ser escollides se’n poden votar 9. Les votacions són totalment telemàtiques, però dissabte, de 10 h a 14 h, s’habilitaran punts d’assistència de votació presencial on voluntaris de l’entitat ajudaran a votar telemàticament a qui ho necessiti.
D’altra banda, un cop publicat el resultat definitiu, el dissabte 25 de maig, se celebrarà a Vilafranca del Penedèsel ple de constitució del nou Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.
Els resultats de les eleccions catalanes d’aquest 12 de maig no poden ser més clarificadors:
Els partits dits independentistes s’han dedicat els darrers set anys (2017-2024), després del Primer d’Octubre, a gestionar la miserable autonomia de Catalunya i a donar suport al Govern espanyol. Han desactivat deliberadament el procés cap a la independència i han bloquejat fer efectiva la independència al Parlament.
El resultat d’aquesta estratègia, com mantes vegades hem dit des de l’Assemblea, ha tornat a ser contundent: la desmobilització del votant independentista, que s’ha passat massivament a l’abstenció, i el malbaratament de la majoria independentista al Parlament.
Del 52% de vot popular a favor de les opcions dites independentistes el 2021 s’ha passat al 43,6% dels vots, i dels 2.079.330 vots a les eleccions del 2017 als 1.355.733 d’enguany. L’autonomisme desmobilitza l’independentisme. Erradicar la independència de la centralitat política només ha beneficiat el PSC-PSOE, el PP i VOX i al seu projecte inequívoc de gestió de la unitat d’Espanya.
Ara per ara, i després d’aquests resultats electorals, l’independentisme no està en condicions d’activar una majoria al Parlament, però sí de bloquejar que s’imposi una majoria autonomista i de tornar a activar la majoria social independentista en els mesos vinents.
En aquest context, l’Assemblea exigeix als partits dits independentistes:
Que no donin cap vot ni abstenció al PSC-PSOE i bloquegin formar un govern autonomista.
Que no negociïn l’abstenció del PSC-PSOE per tal de formar un govern JUNTS-ERC en minoria que quedaria condicionat permanentment al PSC-PSOE.
Que recuperin un programa unitari d’acció independentista per fer efectiva la independència des del Parlament de Catalunya.
Que a partir d’un acord unitari d’acció es torni a mobilitzar la majoria independentista i es convoquin noves eleccions a l’octubre.
Que es promoguin nous lideratges per tal de donar credibilitat a la renovada estratègia independentista.
L’Assemblea continuarà sent-hi amb la mateixa fermesa, treballant des de cada barri i poble per fer palès que la independència de Catalunya és necessària i possible.
Ara, més que mai, és el moment de reforçar l’independentisme civil.
La Junta Electoral ha ratificat 106 candidatures que opten a ser membres del Secretariat Nacional, l’òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’Assemblea Nacional Catalana, a les eleccions que se celebraran telemàticament del 14 al 18 de maig. Són 21 candidatures més que a les eleccions de 2022.
A les eleccions s’escullen un total de 77 secretaris nacionals, que exerceixen les seves funcions i responsabilitats de forma col·legiada: 57 pel bloc territorial, 13 pel bloc nacional, 5 pel bloc sectorial i 2 pel bloc jove. En aquestes eleccions es presenten 28 candidats i candidates pel bloc nacional, 9 pel sectorial i 3 pel jove. Pel que fa al bloc territorial, les diferents regions sumen un total de 66 candidatures.
La presidenta, Dolors Feliu, ha celebrat el notable increment en la presentació de candidatures a les eleccions del Secretariat i ha agraït la feina que s’ha fet durant aquest darrer mandat: “Que es presenti molta gent al Secretariat hem d’interpretar-ho com un signe de vitalitat, una revifada de l’Assemblea. Si et mous, es generen debats i això fa que la gent senti que l’entitat és viva, que pot aportar-hi. Només així tindrem un independentisme ben viu”.
Del 4 al 13 de maig se celebraran els actes de presentació de les candidates i candidats. Per donar-se a conèixer podran respondre preguntes que els socis formularan a través de l’espai web habilitat per l’Assemblea, o públicament de manera presencial o telemàtica, en els acte centrals de cada regió, o en els actes dels blocs sectorial, jove i nacional.
Les votacions per elegir els membres del Secretariat Nacional es duran a terme per procés electrònic del 14 al 18 de maig. Aquesta votació electrònica també es podrà fer de manera presencial a les seus habilitades com a seus electorals el dissabte 18 de maig de les 10 hores a les 14 hores, tenint en compte que es tractarà d’una assistència per votar de manera electrònica, no amb papereta.
El nou Secretariat Nacional es ratificarà i presentarà públicament en el Ple constituent que tindrà lloc el 25 de maig de 2024 a Vilafranca del Penedès. En aquest primer plenari s’escolliran els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria, que hauran d’obtenir el suport de 2/3 parts dels secretaris nacionals.
El 23 d’abril, l’Assemblea ha intervingut a la Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa. La trobada, que s’ha centrat en el rol de la societat civil en la protecció dels drets humans, reuneix representants dels estats de l’OSCE, institucions, organitzacions intergovernamentals i societat civil.
La Coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional, Bàrbara Roviró, ha pres la paraula en la tercera sessió per denunciar que des del referèndum de 2017, l’Estat espanyol du a terme una persecució judicial dels líders i activistes catalans per criminalitzar i sufocar la dissidència política.
Aquest és el cas de Tsunami Democràtic, que malgrat sempre va encoratjar la no-violència, ara està sent perseguida per l’Audiència Nacional amb acusacions de terrorisme contra aquells que suposadament van organitzar la plataforma. “Per escapar a aquesta persecució, set catalans s’han hagut d’exiliar, entre ells activistes, polítics, empresaris i un periodista”, ha criticat Roviró.
A banda de la persecució judicial, l’Estat espanyol utilitza altres eines per criminalitzar l’independentisme. Va donar a l’Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- informació que suposadament lligava el moviment amb el terrorisme i l’extremisme. Per això, a l’informe TE-SAT de 2023, s’afirma que a l’Estat espanyol els moviments basc i català són actualment “els més actius i violents a l’escena separatista espanyola”.
Qualificar de terrorisme la dissidència i criminalitzar la desobediència civil pacífica “té un efecte paralitzador als activistes catalans i crea un entorn on els individus tenen por d’exercir el seu dret a la llibertat d’opinió i expressió i el dret a la llibertat de reunió i associació”, ha advertit la representant d’Assemblea. Això afecta la legítima tasca de la societat civil però també el moviment independentista en la seva totalitat.
Per aquestes raons, l’Assemblea ha demanat a les autoritats de l’OSCE que prenguin mesures per assegurar que l’Estat espanyol desisteix la persecució i criminalització de la societat civil catalana i atura la criminalització del dret a la llibertat d’expressió, llibertat d’associació i el dret a l’autodeterminació del poble català.
L’Assemblea Nacional Catalana participa regularment en trobades internacionals de drets humans per defensar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble català, en el marc de la seva tasca d’incidència internacional.
L’Assemblea Nacional Catalana muntarà aquest any un estand central per Sant Jordi a Gran Via amb Passeig de Gràcia. La parada se sumarà a les més de cent que posaran les assemblees territorials per tot Catalunya per celebrar Sant Jordi sota el lema “Per la llengua i la cultura, independència!”.
A la parada central, que estarà oberta de les 10 h a les 20 h, hi haurà activitats culturals durant tota la jornada. Entre els autors que signaran llibres hi haurà el MHP Quim Torra; la copresentadora del programa “El búnquer” i mestra Neus Rossell; l’actriu, autora i directora Marta Bayarri; l’escriptora mallorquina i Premi Mercè Rodoreda 2023, Carme Serna; el guionista Jaïr Domínguez i els periodistes Espartac Peran i Jordi Panyella, que acaba de reeditar el seu llibre sobre Salvador Puig Antich.
Entre les actuacions musicals, cal destacar la del cantautor ebrenc Joan Rovira a partir de les set del vespre. També hi haurà un recital de poesia, entrevistes als autors i la companyia Q-Teatre, que interpretarà un fragment de “Terra Baixa”.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, serà a la parada de les 16 h a les 17. Serà entrevistada per fer una valoració de la jornada i del mandat d’aquest Secretariat Nacional, que finalitza el pròxim mes de maig. També atendrà els mitjans de comunicació que s’hi acostin.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat avui a Reus l’últim ple del mandat, on ha debatut el posicionament de l’entitat davant les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig. Ha decidit que no farà actes amb partits polítics ni candidats davant el risc d’instrumentalització de l’entitat i de desviació del debat cap a altres qüestions que no són sobre la independència.
En el plenari també s’ha decidit que els secretaris nacionals i càrrecs de les assemblees de base s’abstindran de donar suport a candidatures electorals.
Així mateix, com especifica el Codi ètic, el Secretariat Nacional s’ha refermat en el respecte a tots els drets humans com el de l’autodeterminació i els lingüístics i culturals, així com en contra del racisme i la xenofòbia.
Finalment, l’actual Secretariat Nacional, que finalitza el mandat el pròxim mes de maig, ha criticat la manca de propostes dels partits per fer efectiva la independència: “tot i tenir gairebé una legislatura amb majoria del 52%, han decidit fer un canvi de rumb radical de tornada a l’autonomisme i al pactisme a Madrid”. També ha volgut recordar-los que l’única via per aconseguir la independència de Catalunya és la unilateral i que és un greu error prioritzar un pacte impossible amb l’Estat espanyol que suposa refer un camí ja fet i estèril.
L’Assemblea Nacional Catalana recorda que les assemblees territorials són sobiranes i que gaudeixen de llibertat per convocar i organitzar actes. Tot i això, el Secretariat Nacional subratlla que d’acord amb els estatuts fundacionals no es pot fer campanya electoral, ni fomentar actes electorals en campanya.
D’altra banda, tot i que les assemblees territorials no requereixen autorització per dur a terme actes ni programar-los, cal tenir en compte que totes les assemblees han de respectar el Codi ètic de l’entitat, que assenyala que a l’Assemblea no hi ha cabuda a l’odi ni a la discriminació a minories o a col·lectius en funció de la seva raça, religió, gènere o orientació sexual.
Per tot això, el Secretariat Nacional remarca que l’Assemblea es manté fora del sistema de partits i que continuarà fomentant el debat democràtic independentista, sempre que aquest no friccioni amb la intolerància i l’odi.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, davant dels 700 assistents que omplien el Centre Cultural Can Costa de Taradell a la XII AGO de l’entitat, ha celebrat l’exercici de democràcia interna que ha representat la consulta sobre el projecte de la Llista Cívica per la Independència.
Feliu ha volgut deixar clar que a l’Assemblea “el que decideixen els socis és vinculant i, per tant, el projecte no es presentarà a les pròximes eleccions”. No obstant, ha volgut subratllar que “ha estat una opció favorablement considerada per a molts socis i, en aquest sentit, és un clar avís als partits”. També ha remarcat que el fet de coincidir amb l’avançament de les eleccions “de ben segur ha influït en el resultat final”.
En una de les participacions més altes dels últims anys, amb 7.599 vots, el 49,45% dels socis (3.758) s’han posicionat en contra d’impulsar la Llista Cívica per la Independència, davant del 48,16 % (3.660) que han demanat tirar-la endavant.
La presidenta ha assegurat que aquesta diferència mínima vol dir un “per ara, no”. Feliu també ha posat en valor el “coratge” de l’entitat “d’abordar qüestions divisives, però que estaven en debat a les bases des de fa temps”. Segons la presidenta, aquesta consulta ha implicat “un debat dur, però inevitable”.
D’altra banda, els socis de l’AGO han aprovat l’informe de gestió, l’informe econòmic i el pressupost i també, en finalitzar el mandat de dos anys, la convocatòria d’eleccions al Secretariat Nacional previstes del 14 al 18 de maig. “Ara més que mai cal una Assemblea forta”, ha proclamat Feliu. Els socis votaran uns nous representants, que hauran de pilotar la nova etapa en un context on els partits independentistes han renunciat a l’objectiu de la independència de Catalunya. Abans, però, l’Assemblea té com a horitzó immediat les eleccions al Parlament i, tot i que no s’impulsarà finalment la llista cívica, l’objectiu de l’entitat es manté: convertir-les en plebiscitàries per fer efectiva la independència de Catalunya. Per això, la presidenta ha demanat una reflexió i un canvi de rumb als partits. La nostra feina serà empènyer-los altre cop cap a la via de la unilateralitat.
Resultats de la consulta:
Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?
L’AGO representa una cita molt important per a l’entitat, ja que totes les sòcies i socis poden prendre la veu per decidir, directament i de forma vinculant, el futur immediat de l’Assemblea i, per extensió, del país.
Serà el 16 de març, a partir de les 10.00 a Taradell, Can Costa Centre Cultural, Carretera de Balenyà, 101.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 