Una vegada s’ha conegut el pacte de Junts amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a la propera legislatura, ens refermem en l’anàlisi que vam fer respecte al ja conegut pacte amb ERC. 

Renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència: el pacte Junts-PSOE expressa clarament un abandonament de la unilateralitat —l’única via possible per fer efectiva la independència— i deixa la posició política catalana ens mans de la voluntat negociadora, sabudament inexistent, dels partits polítics espanyols. Més enllà de referències retòriques per part de Junts al primer d’octubre i a la DUI del 27 d’octubre del 2017 —que van renunciar a fer-la efectiva— el text acordat remarca amb claredat que “La resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat”.Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la reva resolució. Més que un acord és una rendició. 

Per altra banda, en aquest context de renúncia a la unilateralitat, és ridícula per no dir irònica l’afirmació que “els acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”.Si això fos cert, el que estarien fent Junts i ERC és un acord per fer efectiva la independència al Parlament, atès que l’independentisme té majoria absoluta i la legitimitat del 52% dels vots. Paradoxalment es posen abans d’acord amb el PSOE per mantenir la submissió a Espanya que entre els independentistes per constituir l’Estat català, que és l’únic instrument que ens assegura un futur de llibertat, dignitat i prosperitat.  

Ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir “històric” a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici. El preu que paga l’anomenat independentisme és molt seriós: la presidència d’un Govern espanyol liderat per un PSOE que va aprovar el 155 per anorrear l’autogovern català. Una redacció d’intencions i posicions negociadores no mereix pagar aquest preu. I, a més, aquest plantejament no es fa des d’una posició d’igualtat, ja que una de les parts, el PSOE, es podrà desdir de tota negociació posterior un cop assolit l’objectiu de la investidura. 

Una vegada més la política catalana s’ha convertit en un foc d’encenalls. De manera grandiloqüent es parlava de “cobrar per avançat” i l’únic que s’assoleix és un document on es recullen posicions particulars dels actors sense cap acord rellevant. Més que un acord sembla una exposició dels desacords que ens han dut fins aquí i que es mantenen vigents. 

L’Assemblea no pensem quedar-nos de braços plegats, continuarem impulsant el procés d’independència i articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir-la el més aviat possible. El poble català que aspira a la llibertat té una entitat al seu costat que no s’aturarà fins a assolir-la.

Una vegada s’ha conegut el pacte d’ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a falta de saber la posició final de Junts volem fer les següents valoracions:

Llei d’amnistia

L’Acord sobre una amnistia en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu a nivell seu personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.

Abandonament de la unilateralitat

El pacte entre ERC i el PSOE implica l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Tot allò que impliqui el futur polític de Catalunya es deixa, doncs, en mans d’un acord amb l’estat. Un acord que evidentment mai implicarà per part de l’Estat l’acceptació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que el Parlament de Catalunya pugui fer efectiva la independència. Aquest fet implica un gir de 180 graus respecte a allò que més ens apropà a la independència que fou la unilateralitat de les decisions democràtiques del Parlament i el referèndum del primer d’octubre. Continuar en el camí de cercar l’acord amb l’estat espanyol i abandonant la unilateralitat és allunyar-nos sine die del camí de la independència i provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.

Retorn a l’autonomisme

Plantejar el suport a un president espanyol i a un partit polític com el PSOE que fou part activa de la liquidació de l’autogovern de Catalunya a través del 155 de la constitució, a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora  mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’estat, ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures. L’espoli fiscal continuarà invariable malgrat la puntual condonació d’una part molt limitada del deute i el mal funcionament de Rodalies no se solucionarà amb una empresa mixta Generalitat-Estat sinó amb la capacitat d’un país de fer les inversions que consideri oportunes sense haver de demanar permís.

Decadència econòmica i social

Aquests tipus de suports polítics a quelcom tan rellevant com una investidura, vinculats a millores molt limitades en termes econòmics i socials, impliquen impulsar la lògica que és a través de l’Estat espanyol i pidolant, com podem millorar la situació econòmica i social de Catalunya. I no és cert, un recent estudi de l’INE exposa com lamentablement la qualitat de vida a Catalunya ha caigut al nivell de fa deu anys i és la cinquena comunitat per la cua pel que fa a la qualitat de vida. Mantenir-nos a Espanya és pobresa i legitimar aquesta progressiva decadència recolzant el govern espanyol de torn que la provoca, quelcom inacceptable per qualsevol independentista.

Ho continuem dient clar i alt, només la independència ens permetrà recuperar la qualitat de vida i construir un país digne. Només amb la unilateralitat aconseguirem la independència. Tot el que vagi en sentit contrari ens hi allunya. Els acords polítics els volem veure al Parlament de Catalunya. Acords per fer efectiva la independència congelada des de l’octubre del 2017.

L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol.

És des d’aquesta perspectiva que des de l’Assemblea plantegem ja, d’entrada, els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència a l’hora de definir la postura útil i eficaç dels partits independentistes per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’estat.

Creiem i hem exposat reiteradament que, només amb el fet de no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència, podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar des d’ara i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des de l’octubre de 2017.

Les negociacions amb els partits estatals, que defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, no són una opció creïble, atès que l’estat espanyol incompleix sistemàticament qualsevol compromís.

És per això que, qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista, només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.

Des de l’Assemblea creiem que només amb aquestes premisses es pot desenvolupar una estratègia d’embat amb l’estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.

Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents de l’estat repressor, sinó per activar la majoria política del Parlament i fer efectiva la independència. I correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.

Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: L’acord que volem és la independència de Catalunya!

Qualsevol altre objecte de negociació que no inclogui el respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència rebaixa els mínims democràtics i regala el blanqueig de l’estat davant la Unió Europea. Cal no perdre mai de vista que aquest és l’objectiu dels partits estatals amb possibilitats de governar: emblanquir l’estat i debilitar l’independentisme. A més, cal no oblidar l’impacte que pot tenir a nivell de la presidència de la UE per part de l’estat espanyol, una posició forta de l’independentisme.

El que aconsegueix l’estat amb qualsevol pacte que no sigui encarar el conflicte nacional amb Catalunya i la seva independència rebaixa, i molt, les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació amb l’estat per assolir la independència. Deixant de banda l’objectiu amb el qual s’han presentat a les eleccions espanyoles, els partits independentistes reforcen l’autonomisme a Catalunya.