Alta participació al CAB 2023

Avui s’ha celebrat el Consell d’Assemblees de Base al Centre Cultural La Farinera del Clot, a Barcelona. Ha estat un espai de trobada entre les persones que conformeu aquestes assemblees per compartir experiències i definir projectes de futur.

Durant aquesta trobada s’han pogut tractar temes transcendentals per a l’organització, com el Pla de Mobilització i la difusió de campanyes, les accions necessàries per mantenir actives les AB o la implementació i la difusió de la llista cívica.

Un any més, el CAB, que ha aplegat més de 150 persones, ha estat un èxit i ben aviat en podreu llegir les conclusions. Des del Secretariat Nacional, volem agrair la participació de totes aquelles persones que heu assistit a la convocatòria i que feu que, any rere any, l’Assemblea continuï mantenint els seus estàndards democràtics i l’activisme de base.

Esperem retrobar-nos ben aviat a les assemblees i als carrers, els espais de base i de lluita per avançar cap a la independència.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Els acords de Junts amb el PSOE per investir president espanyol també ens allunyen de la independència

Una vegada s’ha conegut el pacte de Junts amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a la propera legislatura, ens refermem en l’anàlisi que vam fer respecte al ja conegut pacte amb ERC. 

Renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència: el pacte Junts-PSOE expressa clarament un abandonament de la unilateralitat —l’única via possible per fer efectiva la independència— i deixa la posició política catalana ens mans de la voluntat negociadora, sabudament inexistent, dels partits polítics espanyols. Més enllà de referències retòriques per part de Junts al primer d’octubre i a la DUI del 27 d’octubre del 2017 —que van renunciar a fer-la efectiva— el text acordat remarca amb claredat que “La resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat”.Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la reva resolució. Més que un acord és una rendició. 

Per altra banda, en aquest context de renúncia a la unilateralitat, és ridícula per no dir irònica l’afirmació que “els acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”.Si això fos cert, el que estarien fent Junts i ERC és un acord per fer efectiva la independència al Parlament, atès que l’independentisme té majoria absoluta i la legitimitat del 52% dels vots. Paradoxalment es posen abans d’acord amb el PSOE per mantenir la submissió a Espanya que entre els independentistes per constituir l’Estat català, que és l’únic instrument que ens assegura un futur de llibertat, dignitat i prosperitat.  

Ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir “històric” a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici. El preu que paga l’anomenat independentisme és molt seriós: la presidència d’un Govern espanyol liderat per un PSOE que va aprovar el 155 per anorrear l’autogovern català. Una redacció d’intencions i posicions negociadores no mereix pagar aquest preu. I, a més, aquest plantejament no es fa des d’una posició d’igualtat, ja que una de les parts, el PSOE, es podrà desdir de tota negociació posterior un cop assolit l’objectiu de la investidura. 

Una vegada més la política catalana s’ha convertit en un foc d’encenalls. De manera grandiloqüent es parlava de “cobrar per avançat” i l’únic que s’assoleix és un document on es recullen posicions particulars dels actors sense cap acord rellevant. Més que un acord sembla una exposició dels desacords que ens han dut fins aquí i que es mantenen vigents. 

L’Assemblea no pensem quedar-nos de braços plegats, continuarem impulsant el procés d’independència i articularem tots els instruments i mecanismes necessaris per aconseguir-la el més aviat possible. El poble català que aspira a la llibertat té una entitat al seu costat que no s’aturarà fins a assolir-la.

L’Assemblea exigeix un acord al Parlament que rebutgi els pactes amb l’Estat i estableixi les bases d’un pacte per assolir la independència

Aquest migdia, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, acompanyada de diversos secretaris nacionals, ha presentat una petició al Parlament de Catalunya per tal que el màxim òrgan de representació de la ciutadania catalana prengui decisions en favor de la independència i llibertat de Catalunya. 

L’Assemblea, tenint en compte el context present i que la majoria independentista al Parlament va investir l’actual president de la Generalitat amb el compromís de “culminar la independència del país”,  demana, en aquesta petició solemne a la cambra, aquestes tres iniciatives: 

– Que s’aprovi de forma immediata una resolució que impulsi un pacte per la independència per assolir l’aixecament de la suspensió de la DUI. 

– Que es voti el rebuig a pactes amb l’Estat espanyol que comporten la “normalització” de la situació a Catalunya sense assolir la independència. 

– Que es refermi el compromís amb l’1-O i amb la voluntat d’independència allí expressada. La independència com a objectiu per la llibertat de Catalunya i única manera d’acabar amb la repressió ara i en el futur. 

Un cop registrada la petició, Dolors Feliu, davant del Parlament de Catalunya, ha llegit el text davant d’un centenar de persones que mostraven banderoles amb el lema: “El pacte que vam votar: independència!”.  


Feliu ha defensat que els pactes per investir un president espanyol sempre són un parany perquè ens desvien de l’objectiu d’esdevenir un estat lliure: “Qualsevol pacte que no sigui per acordar la independència envia un missatge al món d’una Catalunya “normalitzada” i domesticada dins l’Estat espanyol”, ha assegurat. Per la presidenta de l’Assemblea, els acords, “que ens haurem d’estudiar bé”, han fet perdre l’oportunitat que hi havia de bloquejar la investidura fins que l’Estat espanyol no respecti el dret a l’autodeterminació.

Denunciem davant de la Defensora del Poble Europeu la qualificació d’“extremisme” del moviment independentista català

L’Assemblea Nacional Catalana ha tramitat una reclamació oficial de mala administració a la Defensora del Poble Europeu després d’haver demanat explicacions a Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- per haver inclòs el moviment independentista català en un informe sobre terrorisme, i haver rebut només una resposta no concloent.

El passat mes de juliol, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va fer arribar una carta a la directora executiva d’Europol, Catherine De Bolle, per mostrar la preocupació de l’entitat pel contingut de l’informe sobre la Situació del Terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) i demanar una rectificació. A la missiva, Feliu va sol·licitar accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connectava el moviment independentista català amb el terrorisme i va demanar la retirada del contingut criminalitzador i saber quines verificacions havia fet Europol.

Atès que la resposta de De Bolle no va abordar cap de les qüestions plantejades, l’Assemblea ha recorregut a la Defensora del Poble Europeu, a qui ha demanat que s’obri una investigació, s’iniciïn converses amb les autoritats d’Europol i es prenguin les mesures necessàries per abordar aquesta mala administració, i assegurant que és remeiada.

La primera versió de l’informe TE-SAT 2023 d’Europol, publicat el juny, anomenava l’independentisme català als capítols “Terrorisme etno-nacionalista i separatista” i “Terrorisme d’esquerres i anarquista”, tot i que el moviment defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de mitjans i iniciatives democràtiques.

No va ser fins a finals de setembre que el govern espanyol va demanar a Europol que eliminés el moviment independentista català de la secció de “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, després que Junts ho exigís com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez.

Per això, el 26 de setembre es va publicar una versió actualitzada de l’informe, on s’havia eliminat el moviment independentista català del capítol de terrorisme etno-nacionalista i separatista, però encara apareixia a l’apartat de terrorisme d’esquerres i anarquista. A més, una nova secció sobre “Extremisme” continuava afirmant que “els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”.

En descriure el moviment independentista com a violent i incloure’l en un informe sobre amenaces terroristes, Europol està contribuint a la criminalització d’un moviment d’autodeterminació pacífic, legítim i democràtic.

L’independentisme català contemporani és pacífic i no violent. Defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya dins l’àmbit dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i de participació política, tal com han destacat diversos organismes internacionals i organitzacions no governamentals.

L’Assemblea farà tot el possible per denunciar la criminalització del moviment independentista català. Titllar activistes de terroristes i acusar-los falsament d’utilitzar violència serveix per criminalitzar el dret a protesta i sufocar la dissidència, i soscava l’estat de dret a la Unió Europea.

El Defensor del Poble Europeu és un organisme que investiga queixes sobre mala administració per part d’institucions, organismes o agències de la Unió Europea. Un cop feta una queixa, el Defensor del Poble decideix si s’obre una investigació. En cas d’observar que hi ha hagut mala administració, es fan recomanacions o es proposen solucions per arreglar el problema.

9 de novembre, al Parlament, vam votar independència

Des de l’Assemblea demanarem al Parlament, amb majoria dels partits compromesos amb la independència, que aprovi una resolució per a rebutjar els pactes amb l’estat espanyol i que estableixi un acord per a l’aixecament de la Declaració d’Independència
Ho farem a través d’una petició que es registrarà aquest dijous dia 9 a les 12 h a la cambra catalana. 

Els pactes per investir un president espanyol comporten la “normalització” de la situació a Catalunya sense assolir la independència. Per tant, demanem que no s’investeixi Pedro Sánchez i que es refermi al Parlament de Catalunya el compromís amb l’1-O i amb la voluntat d’independència allí expressada. L’única manera d’acabar amb la repressió, ara i en el futur, és l’assoliment de la plena llibertat.

Us convoquem demà dijous 9 de novembre a les 12 h davant del Parlament de Catalunya per exigir als partits l’únic pacte que volem i que vam votar: la independència!
Acompanyeu-nos-hi i fem-los sentir la nostra veu!

Els pactes per investir el president d’Espanya ens allunyen de la independència

Una vegada s’ha conegut el pacte d’ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a falta de saber la posició final de Junts volem fer les següents valoracions:

Llei d’amnistia

L’Acord sobre una amnistia en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu a nivell seu personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.

Abandonament de la unilateralitat

El pacte entre ERC i el PSOE implica l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Tot allò que impliqui el futur polític de Catalunya es deixa, doncs, en mans d’un acord amb l’estat. Un acord que evidentment mai implicarà per part de l’Estat l’acceptació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que el Parlament de Catalunya pugui fer efectiva la independència. Aquest fet implica un gir de 180 graus respecte a allò que més ens apropà a la independència que fou la unilateralitat de les decisions democràtiques del Parlament i el referèndum del primer d’octubre. Continuar en el camí de cercar l’acord amb l’estat espanyol i abandonant la unilateralitat és allunyar-nos sine die del camí de la independència i provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.

Retorn a l’autonomisme

Plantejar el suport a un president espanyol i a un partit polític com el PSOE que fou part activa de la liquidació de l’autogovern de Catalunya a través del 155 de la constitució, a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora  mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’estat, ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures. L’espoli fiscal continuarà invariable malgrat la puntual condonació d’una part molt limitada del deute i el mal funcionament de Rodalies no se solucionarà amb una empresa mixta Generalitat-Estat sinó amb la capacitat d’un país de fer les inversions que consideri oportunes sense haver de demanar permís.

Decadència econòmica i social

Aquests tipus de suports polítics a quelcom tan rellevant com una investidura, vinculats a millores molt limitades en termes econòmics i socials, impliquen impulsar la lògica que és a través de l’Estat espanyol i pidolant, com podem millorar la situació econòmica i social de Catalunya. I no és cert, un recent estudi de l’INE exposa com lamentablement la qualitat de vida a Catalunya ha caigut al nivell de fa deu anys i és la cinquena comunitat per la cua pel que fa a la qualitat de vida. Mantenir-nos a Espanya és pobresa i legitimar aquesta progressiva decadència recolzant el govern espanyol de torn que la provoca, quelcom inacceptable per qualsevol independentista.

Ho continuem dient clar i alt, només la independència ens permetrà recuperar la qualitat de vida i construir un país digne. Només amb la unilateralitat aconseguirem la independència. Tot el que vagi en sentit contrari ens hi allunya. Els acords polítics els volem veure al Parlament de Catalunya. Acords per fer efectiva la independència congelada des de l’octubre del 2017.

En record a l’Anna Maria Arrufat, secretaria nacional de l’Assemblea

Anna Maria Arrufat Franch, membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, ha mort als 77 anys d’edat. Vivia a Matadepera i hi estava molt vinculada.

Va col·laborar en diverses entitats, essent una de les fundadores de DAMA Matadepera (2000), presidenta de l’Associació Gent Gran de Matadepera entre el 2008 i el 2016, i formant part del Col·lectiu d’Art.

Vinculada al procés independentista, Arrufat a formar part de la llista de 185 matadeperencs de “Junts pel Sí” (2015), una candidatura integrada per diversos partits locals independentistes.

El 2020 va ser secretària de l’ANC Matadepera i dos anys més tard va ser escollida integrant del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.

Dolors Feliu reivindica la via unilateral cap a la independència al Nueva Economía Forum

Aquest dimecres s’ha celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona el tradicional esmorzar organitzat pel Nueva Economía Forum. La Tribuna Catalunya d’avui ha estat encapçalada per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, que ha respost les preguntes del moderador de l’acte, el periodista Joan Maria Morros.

L’acte ha començat amb el discurs de Josep Costa, exvicepresident del Parlament, que ha destacat el rol dels activistes de l’Assemblea: “militants compromesos amb la independència que sovint són incompresos, però que els toca anar una passa per davant de la societat, per empènyer-la”.

La primera part ha anat dedicada a la relació de les negociacions actuals amb la independència. Feliu ha volgut alertar dels perills de “l’acomodació a Espanya” dels pactes amb l’estat, que suposarien abandonar qualsevol esperança d’aconseguir la independència. “És amb la fonamentació de l’1-O que som aquí i que hem avançat, destruir aquest bagatge és una irresponsabilitat“, ha conclòs.

Un dels elements que la presidenta de l’Assemblea ha volgut remarcar és que el Parlament actual, amb majoria independentista, ha de “fer de motor per assolir la independència”.

Pel que fa als passos cap a fer efectiva la independència, Feliu ha proposat tres camins, amb el Parlament com a protagonista i el suport clau de la mobilització:

  • Tornar a entrar al registre del Parlament la Declaració d’Independència de 2017, amb el consegüent debat i fixació de data per a la seva ratificació.
  • Marcar una data per un referèndum de ratificació de l’1-O.
  • Convocar eleccions plebiscitàries per ratificar democràticament el que considerem el referèndum legítim de l’1-O.

Ha fet també un toc d’atenció als partits que, veient la situació actual “ja haurien d’haver vist o preparat aviat declaracions sobre la sobirania del Parlament i sobre el refermament amb el compromís de l’1-O; aquest hauria de ser el marc si es planteja qualsevol amnistia”. Considera que l’amnistia que s’està negociant “hauria d’anul·lar l’antijuridicitat amb què s’han castigat declaracions de sobirania i del dret a l’autodeterminació per la independència de Catalunya“.

Dolors Feliu ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge optimista: “Catalunya és més a prop d’assolir la independència del que ens pensem. Continua present als carrers, a la política, en tota acció que es fa i a l’imaginari de l’Estat espanyol”.

Al torn de preguntes, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que, si hi ha un projecte independentista des dels partits, creixerà el vot independentista. Si no s’avança cap a aquesta direcció, caldrà que l’Assemblea impulsi la llista cívica, una eina que, com ha recordat Feliu, hauran de revalidar les sòcies i socis de l’entitat en els pròxims mesos.

Ha volgut deixar clar també que l’Assemblea no està en contra de l’amnistia, sinó que està a favor de la independència. Per tant, ha reblat que l’amnistia, si s’aprova, ha de ser una oportunitat per avançar-hi, no un retrocés que comporti una renúncia a la unilateralitat.

Podeu consultar la intervenció sencera aquí:

4 d’octubre, a Sant Cugat del Vallès, debat amb Dolors Feliu

El dimecres 4 d’octubre, de Sant Cugat del Vallés, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, farà una conferència sobre l’Assemblea en la cruïlla actual.

L’acte començarà a les 19.00 a la sala d’actes de la Casa de Cultura Castellví.

L’1 d’Octubre, a la plaça Urquinaona, acte commemoratiu del Primer d’Octubre

El Primer d’Octubre, l’Assemblea Nacional Catalana, organitzem un acte a la plaça d’Urquinaona, a les 11 h, per commemorar i reivindicar aquesta data històrica.

Enguany fa sis anys que el SÍ a la independència va guanyar el referèndum i, per això, cal recordar aquella gesta i reafirmar la voluntat de complir amb el mandat sorgit de les urnes.

Hi haurà parlaments de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; dels activistes Júlia Balas i Marcel Vivet, i del membre de Meridiana Resisteix Nacho Pallàs.

Al finalitzar els parlaments es farà una manifestació que anirà fins a la plaça de Sant  Jaume.

RECUPEREM L’ESPERIT D’URQUINAONA!
La plaça d’Urquinaona de Barcelona és un referent de l’independentisme des de fa molts anys i per motius molt diversos, entre els quals cal destacar-ne el més recent i que tenim gravat a foc: les càrregues policials contra un jovent que no feia altra cosa que defensar el resultat del referèndum del Primer d’Octubre i denunciar la repressió política i judicial contra l’independentisme.

Per això, convoquem a tothom a la plaça d’Urquinaona el dia 1 d’Octubre a un acte que té per objectiu continuar impulsant la mobilització ciutadana: cal que la gent tornem a prendre les regnes i ens preparem novament per un nou i definitiu embat amb l’estat espanyol.  

Volem fer efectiva la independència que ja vam votar i guanyar el Primer d’Octubre.
Ens veiem a Urquinaona!

L’independentisme civil posa en marxa el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència amb l’objectiu de coordinar-se per culminar el camí iniciat el Primer d’Octubre

Aquest divendres s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical CSC. El Pacte, que neix amb una vintena d’entitats adherides, és un acord de país en el qual les entitats signants es comprometen amb l’objectiu de fer real la independència de Catalunya i manifesten el seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb la mobilització ciutadana. 
 
La llavor del Pacte va ser la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que va organitzar l’Assemblea el mes de març, on una seixantena d’entitats van debatre el paper del moviment civil independentista per fer efectiva la independència. 
 
Les entitats signants ratifiquen cinc acords, entre els quals, el reconeixement de la legalitat i legitimitat del referèndum d’autodeterminació per la independència del Primer d’Octubre de 2017, i el compromís de defensar-ne el resultat i de mantenir la majoria social per la independència que en va resultar. També es comprometen a treballar des dels respectius àmbits d’actuació per tornar a posar el dret d’autodeterminació per la independència al centre del debat polític, econòmic i social, tant en l’àmbit de l’Estat espanyol com internacional, amb l’objectiu de configurar les condicions necessàries per al definitiu embat per fer efectiva la independència. 

El Pacte estableix almenys dues reunions a l’any i també quan, per consens, es consideri necessari si l’actualitat i els esdeveniments així ho requereixen. També indica que caldrà buscar el màxim consens a l’hora de prendre decisions.  

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha obert la presentació destacant que d’aquest pacte de la base del moviment civil “és d’on ha de sorgir la força per assolir la independència definitivament, posant en xarxa totes les entitats per sumar, mobilitzar i generar sinergies, sense renunciar a les iniciatives i identitats pròpies de cadascuna d’elles”. També ha explicat que el Pacte pren el nom i el model dels anteriors “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” i “Pacte Nacional pel Referèndum”, amb la diferència que aquest no l’impulsa el Govern sinó que ho fa la societat civil, i “que assenyala l’objectiu sense eufemismes”.   

Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural ha recordat que “una de les principals riqueses de l’independentisme és el seu pluralisme i transversalitat.” Ha fet una crida perquè tots els independentistes, vinguin d’on vinguin, “ens apleguem per conjurar-nos en allò que ens ha fet veritablement forts: l’organització i la mobilització civil”. També ha remarcat que “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure, tinguin espais de trobada i de treball permanent”. 

Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha situat l’acord com “un pacte que permet escurçar les diferències que en algunes ocasions ens han allunyat, i així poder definir què és realment prioritari en el camí cap a la independència, i ho hem aconseguit sent generosos els uns amb els altres per buscar denominadors comuns”. També ha volgut recordar que aquesta unitat que s’ha presentat avui també cal exigir-la als partits polítics: “si nosaltres ho hem pogut fer, els partits estan obligats a fer-ho”. 
 
Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, ha volgut destacar la importància de la signatura del Pacte Nacional, “que expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat, compartits per les entitats”. També ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses continuaran tenint un paper clau per “defensar els nostres drets com a país i els drets de les persones”.

 
Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical CSC, ha conclòs les intervencions assegurant que “el nou escenari polític i social pot esdevenir una oportunitat per avançar en els nostres objectius nacionals i socials, i hem de ser capaços de rellançar la mobilització popular com a manifestació clara de la voluntat d’aconseguir la independència del nostre país”. 

Els representants de les cinc entitats impulsores han fet una crida a assistir massivament a la manifestació de l’11 de setembre, “contemplada expressament en el Pacte Nacional com a gran mobilització per la independència”.

L’acte ha comptat també amb la presència de representants de les quinze entitats que ja s’han adherit al Pacte. Tots els signants confien que durant les pròximes setmanes desenes d’entitats també s’hi adhereixin.

L’acord que volem: fer efectiva la independència de Catalunya!

L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol.

És des d’aquesta perspectiva que des de l’Assemblea plantegem ja, d’entrada, els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència a l’hora de definir la postura útil i eficaç dels partits independentistes per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’estat.

Creiem i hem exposat reiteradament que, només amb el fet de no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència, podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar des d’ara i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des de l’octubre de 2017.

Les negociacions amb els partits estatals, que defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, no són una opció creïble, atès que l’estat espanyol incompleix sistemàticament qualsevol compromís.

És per això que, qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista, només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.

Des de l’Assemblea creiem que només amb aquestes premisses es pot desenvolupar una estratègia d’embat amb l’estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.

Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents de l’estat repressor, sinó per activar la majoria política del Parlament i fer efectiva la independència. I correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.

Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clarL’acord que volem és la independència de Catalunya!

Qualsevol altre objecte de negociació que no inclogui el respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència rebaixa els mínims democràtics i regala el blanqueig de l’estat davant la Unió Europea. Cal no perdre mai de vista que aquest és l’objectiu dels partits estatals amb possibilitats de governar: emblanquir l’estat i debilitar l’independentisme. A més, cal no oblidar l’impacte que pot tenir a nivell de la presidència de la UE per part de l’estat espanyol, una posició forta de l’independentisme.

El que aconsegueix l’estat amb qualsevol pacte que no sigui encarar el conflicte nacional amb Catalunya i la seva independència rebaixa, i molt, les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació amb l’estat per assolir la independència. Deixant de banda l’objectiu amb el qual s’han presentat a les eleccions espanyoles, els partits independentistes reforcen l’autonomisme a Catalunya.

L’Assemblea demana explicacions a l’Europol per haver inclòs el moviment independentista català en un informe sobre terrorisme a Europa i demana una rectificació

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha dirigit una carta a Catherine De Bolle, directora executiva de l’Europol, institució de la UE que va incloure els moviments independentistes basc i català en el seu informe del 2023 sobre la situació del terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) publicat el mes passat. Feliu ha fet arribar el rebuig de l’organització a la informació publicada, i ha demanat la retirada dels continguts criminalitzadors sobre el moviment independentista català.

Dins l’apartat “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, l’informe senyala que “a Espanya, els independentistes catalans i bascs són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”. També assenyala, en un apartat dedicat al terrorisme d’esquerres i anarquista, que al País Basc i a Catalunya hi ha una “superposició entre extremistes d’esquerra i separatistes” especialment “pel que fa a les motivacions dels atacs”.    

En la seva missiva, Dolors Feliu ha ressaltat el caràcter no violent del moviment independentista català contemporani, que “defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de vies democràtiques i iniciatives protegides dins el marc dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i la participació política”.

Diversos organismes i organitzacions sense ànim de lucre han assenyalat la noviolència i qualitat pacífica i democràtica del moviment independentista català. El juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució sobre la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català, en la qual s’afirmava que “és indiscutible que cap dels representants polítics […] va incitar a la violència. Al contrari, reconeix, també la fiscalia, que van demanar als manifestants que s’abstinguessin de qualsevol acte violent.”

Tal com es remarca a la comunicació de la presidenta de l’Assemblea, la tendència de l’Estat espanyol d’utilitzar el terrorisme per a deslegitimar, silenciar i perseguir la dissidència política democràtica és molt preocupant. Ja el 2018 Amnistia Internacional va denunciar que les autoritats espanyoles feien servir lleis antiterroristes per restringir la llibertat d’expressió, fet que té un efecte paralitzant a la societat civil i suposa una amenaça per a l’exercici dels drets fonamentals. Altres organitzacions internacionals com Fair Trials o EuroMed Rights també han alertat sobre aquesta deriva, i els riscos que implica per a la democràcia.            

Segons el director executiu adjunt d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, l’agència europea “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen abans de publicar-les a l’informe. Per aquest motiu, l’Assemblea ha demanat explicacions sobre quins mecanismes i processos s’han utilitzat per corroborar aquestes acusacions, donant per bona la informació aportada per les autoritats espanyoles que qualifica l’independentisme català com a violent. En aquest mateix sentit, tal com senyala la carta, que una agència d’abast europeu com Europol inclogui el moviment independentista català en un informe sobre amenaces terroristes pot tenir efectes criminalitzadors nocius. Això suposa una greu amenaça per a la democràcia i posa en perill drets com, per exemple, el de la llibertat d’expressió i el de reunió i associació pacífiques, i soscava l’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que prohibeix la discriminació per raó de pertinença a una minoria nacional i opinió política.

En tant que és l’organització independentista civil més gran i representativa de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana es veu directament afectada pels continguts criminalitzadors publicats a l’informe d’Europol. Per això, l’entitat ha demanat accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connecten el moviment independentista català amb el terrorisme, així com la retirada d’aquestes informacions de l’informe.

El Tribunal General Europeu retira la immunitat dels eurodiputats catalans exiliats

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el març de 2021. La sentència del TGUE desestima la demanda dels eurodiputats contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu, la qual obre la porta al jutge Pablo Llarena per reactivar les ordres europees de detenció contra els exiliats catalans.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana veiem amb preocupació que el TGUE hagi ignorat totes les irregularitats evidents en la petició del suplicatori, que va sorgir clarament per motivacions polítiques. Recordem que el president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, és l’eurodiputat de Ciudadanos Adrián Vázquez, i que el ponent del suplicatori, el búlgar Angel Djambazki, és un reconegut neonazi vinculat a VOX. A més, recentment, Pedro Sánchez va afirmat que la reforma del Codi Penal permetria l’extradició de Puigdemont a Espanya, posant de manifest la connivència entre els poders judicials i polítics en la persecució de l’independentisme català.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Brussel·les per donar suport als eurodiputats, i des d’allà ha expressat que l’entitat està “al costat d’aquest a lluita, a favor dels exiliats, però també a favor de tots aquells que lluiten a favor de les llibertats de tot Europa”, i ha recordat que encara queda recorregut judicial: “es pot demanar recurs al TJUE, que moltes vegades ha reconegut els drets que no havia reconegut el TGUE, i que esperem que així sigui en aquest cas.”

La renúncia a la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans és clarament el resultat d’una persecució política contra la dissidència pacífica i una flagrant violació dels drets polítics. Organismes de l’ONU han confirmat diverses vegades que l’Estat espanyol ha vulnerat els drets polítics d’ex-diputats del Govern i del Parlament de Catalunya, violant l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest abús de drets no només afecta els eurodiputats, sinó també tots aquells ciutadans catalans que els van votar.

La ciutadania de Catalunya pateix una violació sistèmica dels seus drets fonamentals només per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació, un dret reconegut pel dret internacional. Les autoritats espanyoles continuen silenciant, deslegitimant i criminalitzant l’independentisme català amb falses acusacions de terrorisme i amb persecució judicial.

És profundament preocupant que un estat amb un historial tan alarmant de violacions dels drets fonamentals com l’espanyol ocupi actualment la presidència del Consell de la Unió Europea. Aquesta circumstància mina la credibilitat del projecte europeu i posa en qüestió les institucions europees.

Reiterem la nostra esperança que, en cas que Pablo Llarena dicti noves ordres de detenció europees, les autoritats judicials belgues siguin conscients de les deficiències de la justícia espanyola i les rebutgin. Tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el gener passat, una Euroordre es pot rebutjar si hi ha deficiències que afectin la protecció judicial d’un grup de persones objectivament identificable, com és el cas de la minoria nacional catalana.

La lluita judicial de l’independentisme català està lluny d’acabar. És imprescindible que es reverteixi aquesta sentència injusta i es garanteixin els drets de les minories que defensen causes inconvenients per als estats. En cas contrari, la dissidència política estarà seriosament amenaçada a Europa, la qual cosa és intolerable en una democràcia moderna.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu ferm compromís amb l’assoliment de la independència de Catalunya. Només la República catalana pot assegurar la protecció dels drets fonamentals del poble català i garantir la supervivència de la nació catalana, la seva llengua, la seva cultura, i la seva identitat com a poble.

Resultats de la consulta de l’Assemblea per al 23-J

Entre el 30 de juny i el 3 de juliol, l’Assemblea Nacional Catalana ha plantejat a les seves bases una consulta sobre el posicionament que havia de prendre l’entitat de cara a les eleccions espanyoles, seguint el Full de ruta aprovat el passat mes de maig. Els socis i les sòcies que hi han participat han optat per no promoure el posicionament actiu de l’entitat en favor de l’abstenció activa i el vot nul polític durant la campanya.

Durant els quatre dies de consulta oberta han votat 3.773 sòcies i socis.

La pregunta formulada als socis i les sòcies ha estat clara i directa: “Estàs d’acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l’Assemblea promogui l’abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del sí a la independència del Primer d’Octubre?”

Els resultats definitius són els següents:

  • Sí: 1.459 (38,67%)
  • No: 2.253 (59,71%)
  • Blanc: 61 (1,62%)

L’Assemblea es felicita  pel debat constructiu i l’exercici de  la democràcia interna que caracteritza l’entitat i es mantindrà neutra respecte a l’opció electoral a les eleccions espanyoles tot continuant amb fermesa la confrontació amb l’Estat espanyol.