L’onada de desenes de milers de professors amb samarretes grogues a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i altres ciutats mostra el gran seguiment que ha tingut la jornada de vaga a l’educació convocada pels sindicats USTEC, Intersindical, CCOO, CGT i UGT de l’onze de febrer. Aquesta massiva presència al carrer evidencia el malestar que s’ha acumulat en l’educació pública de Catalunya.

Les demandes econòmiques del professorat són del tot justes, atès que cobren menys que els seus companys de la resta de l’Estat, mentre que a Catalunya el cost de la vida és molt més alt.

Amb l’actualització del 2026, el sou brut mensual d’un professor de secundària a Catalunya és de 2.837 €, mentre que a Andalusia els professors de secundària perceben de sou brut 2.970 €, un 4,59 % més. Al País Basc, un ensenyant de primària percep 3.364 €, un 18,6 % més que a Catalunya.

A l’ensenyament primari els percentatges són similars. Cal remarcar que l’augment d’alumnat derivat de l’increment de població també justifica la reivindicació de més places docents.

A més d’una injustícia, les diferències salarials i la falta de mestresevidencien la falta de reconeixement de l’administració autonòmica envers els responsables de l’educació de les noves generacions catalanes. També són la conseqüència del còctel letal entre la falta de recursos derivada de l’espoli fiscal i la manca de lideratge pedagògic i planificació per part dels consellers/es d’ensenyament dels darrers anys.

Catalunya es pot enorgullir d’una llarga tradició de renovació pedagògica començada fa més d’un segle. Ara aquest llegat està en perill per la situació d’espoli colonial que patim i la deixadesa dels dirigents autonòmics. El percentatge del PIB que Catalunya dedica a l’ensenyament és un índex de la importància que els dirigents polítics li atorguen: a Catalunya no arriba al 4%, a Espanya voreja el 4,5% i a la Unió Europea es troba al 5%.   

La conseqüència d’aquesta combinació de falta de recursos, manca de lideratge i malestar en el professorat és la davallada de les competències bàsiques dels nostres joves. Les proves PISA fetes el 2022 constaten la caiguda en picat en matemàtiques, ciències i comprensió lectora. L’alumnat català se situa per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE.

La mala maror en el sistema educatiu se suma a la provocada pel pèssim funcionament dels trens de rodalia, per la crisi de l’habitatge, per les males condicions de la pagesia, pel marasme de l’administració de justícia, etc. Columnes essencials del nostre país estan en perill d’esfondrar-se. El poble català no pot resignar-se a l’actual descomposició del nostre país. La causa última de tots aquests destrets és el domini espanyol, és ser la darrera colònia d’Espanya. Professors, usuaris, llogaters, pagesos, hem de continuar alçats fins a assolir governar el nostre futur, fins a guanyar la independència. 

El Secretariat Nacional de l’ANC ha aprovat per pràctica unanimitat la següent anàlisi i posicionament entorn del cas DGAIA i els serveis socials, i les seves conseqüències per a l’independentisme democràtic:

• 1. Mancança clara de recursos suficients per fer front a les necessitats socials, conseqüència de l’espoli fiscal que patim. És evident que tenim uns serveis socials, en general, ineficients i molt tensionats, no tenim prou recursos per reduir els efectes de la pobresa a Catalunya en un context de canvis socials molt accelerats. Caldria el doble de recursos, segons la Sindicatura de Comptes. A hores d’ara s’estima que a Catalunya hi ha un 35% de les llars afectades per pobresa infantil i familiar, a més de l’augment de població en els darrers anys (immigració en estat de pobresa). Cal que els serveis socialssiguin un dret universal. Calen més recursos: som conscients que només amb la independència podrem fer front als reptes del present i del futur.
• 2. Mala gestió, ineficiència i corrupteles en la gestió dels recursos disponibles. S’afavoreix una plataforma de portes giratòries, tant en els aspectes de gestió com en el control, tot amb una gestió indirecta. Cal una gestió directa dels serveis socials amb centres i programa, especialment en els controls. L’independentisme institucional no governa bé i això torpedina la imatge de la República que volem, afavorint a altres partits gestors com el PSC. Els informes de la Sindicatura de Comptes i de la Sindicatura de Greuges han posat de manifest irregularitats en la gestió econòmica i en la tramitació d’ajudes i prestacions. Aquestes deficiències han arribat fins i tot a la Fiscalia, qui té en el seu Estatut de Ministeri Fiscal l’obligació de protecció dels menors i d’inspecció dels Centres on són ingressats. Cal desenvolupar la cultura de la transparència.
• 3. No s’assumeixen les responsabilitats polítiques, entrant en un comportament negligent i corrupte de la nostra classe política. En conjunt, les males pràctiques d’algunes entitats del tercer sector i les mancances de la DGPPIA (abans DGAIA) han generat una pèrdua de confiança ciutadana. Una administració modèlica no pot deixar dubtes ni amagar res. Cal fer net.
• 4. La imatge és que els partits de l’establiment es tapen mútuament el desgavell, els abusos i les responsabilitats, cosa que facilita la crítica pública que capitalitzaespecialment l’extrema dreta. Tot plegat ajuda a fer inviable recuperar una majoria democràtica independentista al Parlament capaç de vetllar per uns serveis públics eficients. Només deixant clar el distanciament dels comportaments i actituds barroeres de l’actual govern i dels anteriors, es podrà transmetre una imatge de regeneració democràtica que permeti superar l’extrema dreta xenòfoba i avançar cap a la República Catalana.

Companyes, aquest any, per al Dia Internacional contra les violències masclistes, tornarem a sortir al carrer exigint la fi de totes les violències masclistes. Tornarem a omplir places i carrers per cridar ben fort fins que siguin definitivament erradicades.

És inadmissible que, any rere any, continuï sent incomptable el nombre de dones que, al nostre país, als Països Catalans i arreu del món, patim violències només pel fet de ser dones. Encara vivim amb por de caminar soles pel carrer, continuem patint agressions i assetjaments allà on anem, continuem veient vulnerats els nostres drets més bàsics.

I lluny d’avançar cap a una societat més justa i igualitària, assistim amb preocupació a l’ascens de l’extrema dreta, que reforça i legitima discursos masclistes, negacionistes i regressius. El seurelat, alimentat per la permissivitat i la falta de resposta ferma, ha arrelat en part del jovent,que avui torna a reproduir actituds masclistes que crèiem superades. Una realitat que ens interpel·la i ens compromet encara més en aquesta lluita.

Les dones feministes de l’Assemblea Nacional Catalana animen a totes les dones de Catalunya,i dels Països Catalans a sortir al carrer aquest 25N per exigir la fi de totes les violències masclistes que patim les dones als Països Catalans i arreu del món, volem defensar tots els drets de les dones per acabar amb els milers de dones assassinades i poder erradicar la violència masclista i crear consciència social en defensa d’un feminisme radical i d’alliberament nacional, que posi al centre les persones i en contra d’aquest model androcèntric que reprodueix uns models excloents vers les dones.

Denunciem la complicitat i silencis del Govern i institucions contra la violència masclista que justifiquen per la manca de recursos, sobretot per cobrir les necessitats més urgents arreu de Catalunya. Denunciem les violències masclistes que les dones i persones LGTBI patim al llarg de les nostres vides, els abusos sexuals, fins assassinats als quals s’hi suma un sistema judicial que ens revictimitza, ens culpabilitza i no ens protegeix.

A Catalunya, les dades continuen sent alarmants: milers de dones són ateses cada any per violència masclista, i els feminicidis mantenen una xifra intolerable. Cada agressió i cada dona assassinada és un fracàs de tota la societat i una ferida que ens recorda que encara queda molt per fer.

Per tot això, des de la Sectorial de Dones de l’Assemblea volem reafirmar:

• El nostre rebuig absolut a totes les formes de violència masclista. El nostre suport incondicional a totes les dones que la pateixen.
• La urgència d’impulsar polítiques públiques valentes, recursos suficients i protocols eficaços per protegir les víctimes i prevenir la violència.
• La necessitat d’un Codi Penal i uns tribunals propis, una hisenda pròpia, un sistema fiscal propi, una seguretat social pròpia… per garantir els nostres drets, i tants etcèteres.
• Continuarem treballant per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni LGTBI-fòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistirem i juntes ho aconseguirem.
• La importància de la formació, la sensibilització i l’educació feminista com a eines imprescindibles per transformar la societat.
• El compromís de continuar teixint xarxes de sororitat i comunitat per construir un futur lliure de violències.
• El nostre suport incondicional a totes les dones que la pateixen.
• La necessitat d’impulsar polítiques públiques valentes, recursos suficients i protocols eficaços per protegir les víctimes i prevenir la violència.
• Ens cal un Codi Penal i uns tribunals propis, una hisenda pròpia, un sistema fiscal propi, una seguretat social pròpia… per garantir els nostres drets, i tants etcèteres.
• Continuarem treballant per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni LGTBI-fòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistirem i juntes ho aconseguirem.
• La importància de la formació, la sensibilització i l’educació feminista com a eines imprescindibles per transformar la societat.
• El compromís de continuar teixint xarxes de sororitat i comunitat per construir un futur lliure de violències. Cal no només per denunciar, sinó també per construir esperança. Ens mantenim fermes, unides i decidides. Sabem que, amb la força col·lectiva de totes, la societat pot canviar.

Per totes les que ja no hi són, per totes les que lluiten, per totes les que vindran.

No callarem. No retrocedirem. No defallirem.

Dones Lliures en una Terra Lliure!

L’Assemblea Nacional Catalana volem fer un posicionament de suport als pagesos del Maresme en el conflicte de Santa Susanna sobre la zona agrícola protegida del Pla de Balasc, classificada com a sòl de protecció agrícola pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Denunciem que l’alcalde, Joan Campolier, impulsa una estratègia sostinguda per transformar aquest espai en reserva de sòl urbà barata al servei del sector turístic i hoteler, en detriment de la pagesia i del patrimoni natural.

Cal tenir també una visió de país sobirà i sostenible. Si volem ser conseqüents i defensar la terra ens cal fer-ho activament, i al Maresme ara mateix s’està fent un “pla pilot” preparat per després expandir-lo a tot el territori d’aquesta comarca i poder convertir zones agrícoles en espais turístics on edificar.

Però no ens limitem al contingut de la demanda. Creiem que és un bon exemple de fins a quin punt aquest país nostre necessita una regeneració democràtica dels partits com a pas previ a assolir la independència i el país que volem, tal com definim en el nostre full de ruta, especialment pel que fa al funcionament dels partits polítics. En aquest cas, afecta, en primer lloc, a Junts per part de l’herència convergent que part han heretat. Per millorar resultats i càrrecs comarcals i a la Diputació incorporen a les seves llistes alguns personatges provinents de l’època franquista, que han utilitzat el seu estatus per tota mena de maniobres i per les quals inclús han estat condemnats i inhabilitats temporalment. A canvi d’aquesta suma, l’implicat negocia i aconsegueix un lloc de privilegi que li correspon al seu partit via Associació Catalana de Municipis en la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità. El més paradoxal és que el president del partit, des de Waterloo, promet suport a aquesta causa pagesa, mentre en molts casos en àmbit local els interessos de càrrecs tergiversen aquesta declaració i voten i executen just el contrari. Sense perdre de vista la complicitat necessària dels responsables d’etapes anteriors per tramitar la documentació.

Els diferents col·lectius agrupats ens fan arribar un document on ens demanen una anàlisi de la situació i que en fem un manifest. El document que ens fan arribar, planteja la necessitat de defensar el dret a decidir no només en termes polítics, sinó també en la gestió del territori, l’alimentació i el model productiu del país. Es destaca que la preservació d’espais agraris i la seva gestió democràtica és un afer col·lectiu, i no només de la pagesia, ja que condiciona la qualitat de vida, la sobirania alimentària i el futur del territori.

Es detallen irregularitats urbanístiques històriques dels darrers anys:

1. Legalització d’il·legalitats i irregularitats urbanístiques al sector hoteler (PAU 12), que van comportar la pèrdua de terres i mitjans de vida per a pagesos, forçats a cedir sòl, en alguns casos per segona vegada.

2. Concessions irregulars de zones verdes i equipaments públics als hotels, convertides des del minut zero en sòl privat, i que el nou Pla General pretén legalitzar.

3. Permís tàcit per construir uns 25.000 m² addicionals de sostre no previstos al planejament, que el nou POUM pretén legalitzar.

4. Trasllat de les zones verdes a sols no urbanitzables i dels equipaments al sòl agrícola del Pla de Balasc, que no els correspon, carregant novament el cost sobre el sector agrari.

Un altre focus greu és la gestió de l’aigua. Des del gener de 2025, l’Ajuntament extreu massivament aigües freàtiques des de sota la via del tren, abocant-les al mar sense autorització. Aquest procés amenaça de salinitzar els pous agrícoles del Pla de Balasc, fet que faria inviable l’activitat pagesa i obriria la porta a la seva urbanització. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha requerit la paralització de l’abocament, però les actuacions municipals continuen, sota sospita de manca de transparència i legalitat.

Davant d’aquesta situació, l’ANC hem acordat:

1. Donar suport i solidaritat als pagesos de la Comarca del Maresme, la Unió de Pagesos, Assemblea Pagesa del Maresme i les associacions que defensen el Pla de Balasc.

2. Considerant que en la compareixença de la Unió de Pagesos comarca del Maresme a la Comissió de Territori i Urbanisme de data 2/04/2025 al Parlament de Catalunya, tots els partits polítics (PSC, Junts, Podemos i la CUP) varen donar suport a la defensa i preservació de l’espai agrari del Pla de Balasc, sol·licitar i requerir a l’honorable consellera de Política Territorial i Urbanisme i els membres que formen part de la Comissió de l’Arc Metropolita de Barcelona, que suspenguin l’aprovació del nou POUM de Santa Susanna fins a aclarir les irregularitats urbanístiques.

3. Exigir a l’ACA el compliment i execució de les seves pròpies resolucions i la transparència en la gestió de l’aigua.

4. Demanar una reflexió als partits que pretenen assolir la independència: sense una regeneració democràtica del seu funcionament, no és possible avançar i cal fer complir normes i lleis. Per això, vistes les irregularitats urbanístiques comeses per l’alcalde Sr. Joan Campolier al municipi de Santa Susanna, se sol·licita i requereix a l’Associació Catalana de Municipis que deixi sense efecte el nomenament o la designació com a vocal dels municipis a la Comissió de l’Arc Metropolità de Barcelona del Sr. Joan Campolier i en el seu lloc designi un altre vocal en representació dels municipis.

En síntesi, cal denunciar aquest procés d’especulació urbanística sostinguda, que posa en risc un espai agrari bàsic i estratègic del Maresme, i alhora demanar una regeneració democràtica del funcionament dels partits; per tant, cal fer una crida a la mobilització ciutadana i institucional per preservar-lo com a bé col·lectiu i element clau d’un model de país sostenible, i alhora exigir transparència i regeneració en el funcionament dels partits. La vella política d’interessos especulatius i intercanvi de vots i càrrecs està caducada i en la Catalunya per què lluitem s’ha d’erradicar totalment.

Podeu consultar l’Annex amb tota la informació sobre aquesta reivindicació.