L’Assemblea Nacional Catalana volem fer un posicionament de suport als pagesos del Maresme en el conflicte de Santa Susanna sobre la zona agrícola protegida del Pla de Balasc, classificada com a sòl de protecció agrícola pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Denunciem que l’alcalde, Joan Campolier, impulsa una estratègia sostinguda per transformar aquest espai en reserva de sòl urbà barata al servei del sector turístic i hoteler, en detriment de la pagesia i del patrimoni natural.

Cal tenir també una visió de país sobirà i sostenible. Si volem ser conseqüents i defensar la terra ens cal fer-ho activament, i al Maresme ara mateix s’està fent un “pla pilot” preparat per després expandir-lo a tot el territori d’aquesta comarca i poder convertir zones agrícoles en espais turístics on edificar.

Però no ens limitem al contingut de la demanda. Creiem que és un bon exemple de fins a quin punt aquest país nostre necessita una regeneració democràtica dels partits com a pas previ a assolir la independència i el país que volem, tal com definim en el nostre full de ruta, especialment pel que fa al funcionament dels partits polítics. En aquest cas, afecta, en primer lloc, a Junts per part de l’herència convergent que part han heretat. Per millorar resultats i càrrecs comarcals i a la Diputació incorporen a les seves llistes alguns personatges provinents de l’època franquista, que han utilitzat el seu estatus per tota mena de maniobres i per les quals inclús han estat condemnats i inhabilitats temporalment. A canvi d’aquesta suma, l’implicat negocia i aconsegueix un lloc de privilegi que li correspon al seu partit via Associació Catalana de Municipis en la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità. El més paradoxal és que el president del partit, des de Waterloo, promet suport a aquesta causa pagesa, mentre en molts casos en àmbit local els interessos de càrrecs tergiversen aquesta declaració i voten i executen just el contrari. Sense perdre de vista la complicitat necessària dels responsables d’etapes anteriors per tramitar la documentació.

Els diferents col·lectius agrupats ens fan arribar un document on ens demanen una anàlisi de la situació i que en fem un manifest. El document que ens fan arribar, planteja la necessitat de defensar el dret a decidir no només en termes polítics, sinó també en la gestió del territori, l’alimentació i el model productiu del país. Es destaca que la preservació d’espais agraris i la seva gestió democràtica és un afer col·lectiu, i no només de la pagesia, ja que condiciona la qualitat de vida, la sobirania alimentària i el futur del territori.

Es detallen irregularitats urbanístiques històriques dels darrers anys:

1. Legalització d’il·legalitats i irregularitats urbanístiques al sector hoteler (PAU 12), que van comportar la pèrdua de terres i mitjans de vida per a pagesos, forçats a cedir sòl, en alguns casos per segona vegada.

2. Concessions irregulars de zones verdes i equipaments públics als hotels, convertides des del minut zero en sòl privat, i que el nou Pla General pretén legalitzar.

3. Permís tàcit per construir uns 25.000 m² addicionals de sostre no previstos al planejament, que el nou POUM pretén legalitzar.

4. Trasllat de les zones verdes a sols no urbanitzables i dels equipaments al sòl agrícola del Pla de Balasc, que no els correspon, carregant novament el cost sobre el sector agrari.

Un altre focus greu és la gestió de l’aigua. Des del gener de 2025, l’Ajuntament extreu massivament aigües freàtiques des de sota la via del tren, abocant-les al mar sense autorització. Aquest procés amenaça de salinitzar els pous agrícoles del Pla de Balasc, fet que faria inviable l’activitat pagesa i obriria la porta a la seva urbanització. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha requerit la paralització de l’abocament, però les actuacions municipals continuen, sota sospita de manca de transparència i legalitat.

Davant d’aquesta situació, l’ANC hem acordat:

1. Donar suport i solidaritat als pagesos de la Comarca del Maresme, la Unió de Pagesos, Assemblea Pagesa del Maresme i les associacions que defensen el Pla de Balasc.

2. Considerant que en la compareixença de la Unió de Pagesos comarca del Maresme a la Comissió de Territori i Urbanisme de data 2/04/2025 al Parlament de Catalunya, tots els partits polítics (PSC, Junts, Podemos i la CUP) varen donar suport a la defensa i preservació de l’espai agrari del Pla de Balasc, sol·licitar i requerir a l’honorable consellera de Política Territorial i Urbanisme i els membres que formen part de la Comissió de l’Arc Metropolita de Barcelona, que suspenguin l’aprovació del nou POUM de Santa Susanna fins a aclarir les irregularitats urbanístiques.

3. Exigir a l’ACA el compliment i execució de les seves pròpies resolucions i la transparència en la gestió de l’aigua.

4. Demanar una reflexió als partits que pretenen assolir la independència: sense una regeneració democràtica del seu funcionament, no és possible avançar i cal fer complir normes i lleis. Per això, vistes les irregularitats urbanístiques comeses per l’alcalde Sr. Joan Campolier al municipi de Santa Susanna, se sol·licita i requereix a l’Associació Catalana de Municipis que deixi sense efecte el nomenament o la designació com a vocal dels municipis a la Comissió de l’Arc Metropolità de Barcelona del Sr. Joan Campolier i en el seu lloc designi un altre vocal en representació dels municipis.

En síntesi, cal denunciar aquest procés d’especulació urbanística sostinguda, que posa en risc un espai agrari bàsic i estratègic del Maresme, i alhora demanar una regeneració democràtica del funcionament dels partits; per tant, cal fer una crida a la mobilització ciutadana i institucional per preservar-lo com a bé col·lectiu i element clau d’un model de país sostenible, i alhora exigir transparència i regeneració en el funcionament dels partits. La vella política d’interessos especulatius i intercanvi de vots i càrrecs està caducada i en la Catalunya per què lluitem s’ha d’erradicar totalment.

Podeu consultar l’Annex amb tota la informació sobre aquesta reivindicació.

La setzena edició del Fòrum d’Afers de Minories de l’ONU ha tingut lloc a Ginebra el 30 de
novembre i l’1 de desembre, i s’ha centrat en les minories i els reptes per aconseguir societats
cohesionades a partir de la igualtat, la inclusió i la participació.

La coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea, Bàrbara Roviró, ha
denunciat que des que Catalunya va celebrar el referèndum el 2017, la persecució contra el
poble català ha anat acompanyada de campanyes de desprestigi i de debats públics que
estigmatitzen els catalans i les catalanes a les xarxes socials i als mitjans de comunicació de
l’Estat espanyol. El llegat no democràtic i autoritari de Franco encara perdura a les institucions
espanyoles, i diversos partits polítics espanyols utilitzen la catalanofòbia com a eina electoral,
ha destacat Roviró.

En aquest sentit, la representant de l’Assemblea ha condemnat la tendència, que va en
augment, al discurs d’odi i la intolerància contra Catalunya. Una pràctica que reforça l’hostilitat
política, la repressió, la discriminació i la criminalització de la societat civil catalana.

Per aquests motius, l’Assemblea ha demanat a les autoritats competents de les Nacions Unides
que vetllin perquè les autoritats espanyoles compleixin amb les normes i obligacions
internacionals de protecció dels drets i la llengua del poble català contra l’odi i la catalanofòbia.
L’organització també ha reiterat el dret a l’autodeterminació com a únic instrument vàlid i
efectiu per superar la discriminació estructural i històrica que l’Estat espanyol sotmet al poble
català.

L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans. Això
forma part de la seva tasca d’incidència internacional, per denunciar vulneracions de drets del
poble català per part de l’Estat espanyol.
El Fòrum de les Nacions Unides sobre minories se celebra anualment i hi poden participar tant
estats membres com organismes i agències de l’ONU, organitzacions i experts en la defensa
dels drets dels pobles.

Oficina d’Internacional
Assemblea Nacional Catalana