A Castellbisbal s’han preparat diversos actes al voltant de l’11 de Setembre. Comença el divendres 8, el 10 hi ha una marxa de torxes i l’11 tots a Barcelona.
Aquest és el programa.

A Castellbisbal s’han preparat diversos actes al voltant de l’11 de Setembre. Comença el divendres 8, el 10 hi ha una marxa de torxes i l’11 tots a Barcelona.
Aquest és el programa.

Aquest cap de setmana l’ANC – Sectorial d’Immigració coordina dues accions:
Les festes són fins la mitja nit, però l’acció de l’ANC està prevista fins les 21-21:30h.
Per això us demanen ajuda com a VOLUNTARIS i VOLUNTÀRIES per a:
ENVIEU un mail a immigrants@assemblea.cat i indiqueu nom, cognom i telèfon de contacte.
Podeu estar el temps que considereu adequat. Una vegada apuntats, ja ens organitzarem.
L’ANC compta amb la vostra ajuda!!
Moltes gràcies


Aquest és el vídeo de l’acte “Catalunya & Euskadi: Dos països, un objectiu” on han participat Joan Tardà, portaveu d’ERC al Congrés dels diputats i Arnaldo Otegi, coordinador general d’EH Bildu.
L’acte s’ha fet a Lleida.
El proper dijous 20 de juliol a les 19, Terrassa per la Independència organitzarà l’acte: Política i Diversitat. Un Nou País és posible
Pensat en una format per intercanviar idees, resoldre dubtes i realitzar propostes, aquest acte compte amb la participació d’en:
La presentació i moderació estarà a càrrec de l’ANC- Terrassa per la Independencia.
L’acte tindrà lloc al Centre Cívic Montserrat Roig, Av. Barcelona 180. Terrassa
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) participarà aquest dissabte en la 10a edició de la Pride Parade Barcelona. La sectorial de gais i lesbianes de l’ANC animarà un bus de dos pisos que recorrerà els carrers de la capital durant la tarda del proper dissabte, dia 8 de juliol. És el tercer cop que l’ANC té una carrossa pròpia al Pride.
L’ANC recupera aquest any el BusCat, un autobús de dos pisos (el segon descobert), que anirà personalitzat amb la Campanya del Sí de l’entitat, sota el lema “El canvi ets tu”. El vehicle ha necessitat una reparació a fons per poder tornar a sortir al carrer, i serà un dels protagonistes d’aquesta campanya d’estiu.
A les 16h es donarà el tret de sortida als actes de la rua, que començarà una hora més tard, a les 17h, des de Plaça Espanya, passant per l’avinguda del Paral·lel i fins al Moll de la Fusta, espai que ocuparà el Village i l’Escenari Principal, on es llegirà el Manifest del Pride, cap a dos quarts de 8 del vespre.
Les persones que aniran al bus durant tota la desfilada aniran acompanyats de música i tots ells portaran samarretes del Sí. A més, hi haurà banderes gaiestelades -la bandera de l’arc de Sant Martí amb el triangle blau de l’estelada, que és el símbol de la sectorial- tant a la part superior del bus com també a baix, amb els abanderats que aniran acompanyant la comitiva.
Un cop s’arribi al final del recorregut, on es llegirà el manifest, s’hi podrà trobar una parada informativa de l’ANC dins el Village del Moll de la Fusta. La paradeta es podrà visitar de divendres fins diumenge.
Xerrada informativa sobre les Pensions i les Polítiques d’Ocupació feta a Bellaterra el dilluns 3 de juny, amb els ponents Paco Martínez de la sectorial de Jubilats de l’ANC i membre de SÚMATE i Mercè Garau del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El parlamentari Chakir el Homrani, no hi va poder estar per malaltia.
El Paco Martínez recorda el funcionament de les pensions a l’Estat espanyol. Espanya té el sistema de repartiment, un sistema solidari entre la població jubilada i la població activa que treballa, on les pensions les paguen les persones que treballen. No les paga el rei ni surten dels pressupostos de l’Estat, sinó de la classe treballadora en actiu.
Desmenteix mentides sobre les pensions escampades pel govern espanyol; tot seguit argumenta perquè Catalunya pot pagar pensions.
Sobre el Fons de Reserva de les Pensions (FRP) fa un repàs del seu origen (Pacte de Toledo, en època de vaques grasses i explosió de la natalitat) i l’objectiu (guardar el Fons en previsió de la jubilació del “baby-boom” o per a èpoques de vaques magres). Amb la crisi econòmica i el rescat d’Espanya ningú vol els bons espanyols; llavors, és el mateix l’Estat espanyol qui compra el seu propi deute amb el fons de les pensions.
Des de l’any 2011 fins l’any 2017, el govern espanyol s’ha gastat més de 67.000 milions d’euros del FRP. Esgotada la Reserva, Espanya ara ha demanat préstecs per pagar pensions del 2017. Espanya necessita 15.000 milions €/any per a pensions que sortiran de préstecs bancaris o dels pressupostos de l’Estat.
Catalunya pot salvar les pensions; Espanya, no. La situació de les pensions a Espanya entra en conflicte amb la política de la Unió Europea.
En el nou estat català les pensions recuperaran l’actualització d’acord amb el cots de la vida, és a dir, l’Índex de Preus del Consum (IPC). La solució la tenim a tocar: la República Catalana.
La intervenció de la Mercè Garau s’ha centrat en explicar les Polítiques Actives, és a dir els recursos destinats a trobar feina o a no perdre-la, que en el cas d’Espanya són el 0,28% del PIB (Dinamarca: 2,26% del PIB). Una baixa inversió en recursos humans, prestacions de misèria i fons ocupacionals insuficients.
Les diferencia de les Polítiques Passives, que són les mesures de protecció quan no es té feina. La Unió Europea vincula ambdues polítiques; Espanya no, malgrat tenir xifres altes d’atur.
El Programa d’Activament de l’Ocupació preveu 426 € a persones que no tenen ocupació; un servei que paga l’Estat però que gestionen les autonomies amb gran dificultat per la càrrega de feina i problemes socials junts a la insuficient dotació econòmica. Espanya tampoc transfereix a la Generalitat els fons necessaris per a Polítiques Actives: al 2011 foren transferits 440 milions €; al 2013 només 191 milions € i 299 milions € al 2017, xifres llunyanes a les necessitats real de la societat catalana.
A més a més, el repartiment dels recursos està molt condicionat per mesures estatals distants de la realitat catalana. El catàleg de l’Estat pensat per a grans empreses no permet implementar polítiques actives d’acord amb les necessitats reals del país amb un teixit de petites i mitjanes empreses. Resultat d’això, moltes mesures no es poden aplicar i els diners retornen al govern central. Un altre espoli!
Per altra part, Espanya no gasta tots els diners donats per la UE en Programes de Garantia Juvenil. Diners pensats per estimular els joves a trobar feina s’han destinat a pagar peonades, màsters universitaris, etc. Uns usos allunyats de la seva funció.
Davant el model d’Alemanya que és molt participatiu a tots els nivells, Espanya té una visió centralista i no territorial. I el govern de Catalunya ni té les eines ni té el marc legal per actuar.
Tot i així, a Catalunya les coses es fan de manera diferent però amb moltes dificultats. Comenta que l’Organització Internacional del Treball ha seleccionat tres experiències de Catalunya per exposar a Europa. Dol que el mèrit se l’apropiï el govern espanyol sense merèixer-lo.
Comenta algunes conseqüències de la crisi amb incidència en polítiques socials; les rendes mitjanes i baixes actualment són més baixes, mentre que les rendes altes ara són encara més altes.
Espanya està molt lluny del model social danès. El futur estat català vol emmirallar-se en Dinamarca.
Bellaterra per la Independència. Comunicació

Bellaterra. Carles Pla presenta els ponents.

Aquest és el primer debat del Congrés Catalunya i Futur, centrat en el primer àmbit que tracta sobre Catalunya i els reptes del segle XXI.
Serà aquest dilluns 3 de juliol a les 17.30h (acreditacions a les 17h) a l’Auditori del Pati Manning (Carrer de Montalegre, 7 – Barcelona).

El proper dilluns 10 de juliol, a les 19h, la Intersindical-CSC i la sectorial d’Administració pública de l’ANC organitzaran una assemblea oberta amb l’objectiu d’informar al col·lectiu de treballadors públics catalans de les possibles actuacions que l’estat podria emprendre contra ells. Les dues organitzacions van començar una campanya conjunta als centres de treball públics a principis d’any i han celebrat més de trenta xerrades informatives.
Amb aquesta assemblea es vol fer un pas més, sortir dels centres de treball per explicar també al conjunt de la societat com des del món de la funció pública es pot donar suport al procés polític encetat pel nostre poble. A l’assemblea oberta es donarà informació sobre com el col·lectiu de treballadors públics es pot auto-protegir de les accions de l’estat i es donarà el tret de sortida a la segona fase de la campanya #jomhiapunto. Aquesta assemblea servirà per començar a generar un coixí de solidaritat entre els treballadors públics i també entre els treballadors públics i el conjunt de la societat.
Aquesta assemblea també vol donar una resposta a la política inquisitorial que ahir va encetar l’estat espanyol contra els treballadors públics. Fins ahir, la dinàmica repressiva s’havia centrat en representats electes però ahir la Guàrdia Civil va prendre declaració a cinc treballadors públics. Segons el vicesecretari general del sindicat, Sergi Perelló, “és inadmissible que l’estat intenti evitar el dret a l’autodeterminació del nostre poble intentant atemorir els treballadors públics. Davant d’aquests fets, nosaltres redoblarem els esforços i la solidaritat amb tots els treballadors públics”.

Un debat amb tres ponents: Paco Martínez de la sectorial de Jubilats de l’ANC i membre de SÚMATE; Mercè Garau del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya; i Chakir el Homrani, diputat al Parlament.
Una bona ocasió per esvair dubtes que tinguem sobre el tema.
El debat es farà al Centre Cívic de Bellaterra, plaça de Maragall núm. 4, el dilluns 3 de juliol a les 20 hores.
I perquè sigui més agradable, cap a ¾ de 10 et convidem a sopar mentre parlem i comentem.
T’hi esperem!

Instruccions:
Aprèn la coreografia que han preparat els joves de l’ANJI i balla-la aquest estIu.