Bellaterra, 3 juliol: Les Pensions i la Seguretat Social a la República Catalana

Xerrada informativa sobre les Pensions i les Polítiques d’Ocupació feta a Bellaterra el dilluns 3 de juny, amb els ponents Paco Martínez de la sectorial de Jubilats de l’ANC i membre de SÚMATE i Mercè Garau del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El parlamentari Chakir el Homrani, no hi va poder estar per malaltia.

El Paco Martínez recorda el funcionament de les pensions a l’Estat espanyol. Espanya té el sistema de repartiment, un sistema solidari entre la població jubilada i la població activa que treballa, on les pensions les paguen les persones que treballen. No les paga el rei ni surten dels pressupostos de l’Estat, sinó de la classe treballadora en actiu.

Desmenteix mentides sobre les pensions escampades pel govern espanyol; tot seguit argumenta perquè Catalunya pot pagar pensions.

  • A Catalunya hi ha un major nombre de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social. I menys atur. A més treballadors, més cotitzacions i més diners a la caixa de les pensions amb aportacions dels empresaris i treballadors en actiu.
  • Els salaris són més elevats a Catalunya la qual cosa incideix en millors aportacions a pensions. A salaris baixos les cotitzacions també són baixes, fet més freqüent a Espanya que a Catalunya.
  • També hi ha més població jove que a Espanya. Com més joves en actiu, millors poden ser les pensions.

Sobre el Fons de Reserva de les Pensions (FRP) fa un repàs del seu origen (Pacte de Toledo, en època de vaques grasses i explosió de la natalitat) i l’objectiu (guardar el Fons en previsió de la jubilació del “baby-boom” o per a èpoques de vaques magres). Amb la crisi econòmica i el rescat d’Espanya ningú vol els bons espanyols; llavors, és el mateix l’Estat espanyol qui compra el seu propi deute amb el fons de les pensions.

Des de l’any 2011 fins l’any 2017, el govern espanyol s’ha gastat més de 67.000 milions d’euros del FRP. Esgotada la Reserva, Espanya ara ha demanat préstecs per pagar pensions del 2017. Espanya necessita 15.000 milions €/any per a pensions que sortiran de préstecs bancaris o dels pressupostos de l’Estat.

Catalunya pot salvar les pensions; Espanya, no. La situació de les pensions a Espanya entra en conflicte amb la política de la Unió Europea.

En el nou estat català les pensions recuperaran l’actualització d’acord amb el cots de la vida, és a dir, l’Índex de Preus del Consum (IPC). La solució la tenim a tocar: la República Catalana.

La intervenció de la Mercè Garau s’ha centrat en explicar les Polítiques Actives, és a dir els recursos destinats a trobar feina o a no perdre-la, que en el cas d’Espanya són el 0,28% del PIB (Dinamarca: 2,26% del PIB). Una baixa inversió en recursos humans, prestacions de misèria i fons ocupacionals insuficients.

Les diferencia de les Polítiques Passives, que són les mesures de protecció quan no es té feina. La Unió Europea vincula ambdues polítiques; Espanya no, malgrat tenir xifres altes d’atur.

El Programa d’Activament de l’Ocupació preveu 426 € a persones que no tenen ocupació; un servei que paga l’Estat però que gestionen les autonomies amb gran dificultat per la càrrega de feina i problemes socials junts a la insuficient dotació econòmica. Espanya tampoc transfereix a la Generalitat els fons necessaris per a Polítiques Actives: al 2011 foren transferits 440 milions €; al 2013 només 191 milions € i 299 milions € al 2017, xifres llunyanes a les necessitats real de la societat catalana.

A més a més, el repartiment dels recursos està molt condicionat per mesures estatals distants de la realitat catalana. El catàleg de l’Estat pensat per a grans empreses no permet implementar polítiques actives d’acord amb les necessitats reals del país amb un teixit de petites i mitjanes empreses. Resultat d’això, moltes mesures no es poden aplicar i els diners retornen al govern central. Un altre espoli!

Per altra part, Espanya no gasta tots els diners donats per la UE en Programes de Garantia Juvenil. Diners pensats per estimular els joves a trobar feina s’han destinat a pagar peonades, màsters universitaris, etc. Uns usos allunyats de la seva funció.

Davant el model d’Alemanya que és molt participatiu a tots els nivells, Espanya té una visió centralista i no territorial. I el govern de Catalunya ni té les eines ni té el marc legal per actuar.

Tot i així, a Catalunya les coses es fan de manera diferent però amb moltes dificultats. Comenta que l’Organització Internacional del Treball ha seleccionat tres experiències de Catalunya per exposar a Europa. Dol que el mèrit se l’apropiï el govern espanyol sense merèixer-lo.

Comenta algunes conseqüències de la crisi amb incidència en polítiques socials; les rendes mitjanes i baixes actualment són més baixes, mentre que les rendes altes ara són encara més altes.

Espanya està molt lluny del model social danès. El futur estat català vol emmirallar-se en Dinamarca.

Bellaterra per la Independència. Comunicació

ANC VOC1

Bellaterra. Carles Pla presenta els ponents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s