L’èxit de la manifestació independentista a Brussel·les ha desbordat totes les expectatives. La policia de la capital belga ha xifrat en 45.000 assistents el recompte oficial de la marxa “Europe Wake Up. Democracy for Catalonia“, cosa que la converteix en la més gran de la història convocada per no belgues. L’independentisme ha fet una demostració de força al mateix temps que ha deixat un missatge clar a les institucions europees pel suport a Rajoy: “Així no“.

De fet, la policia de Brussel·les ha acabat optant per canviar el punt d’inici i allargar el recorregut quan els manifestants ja havien desbordat el parc del CInquantenari. Amb estelades, bufandes grogues i pancartes reclamant la llibertat dels presos, els manifestants han recorregut el barri europeu, des del Parc del Cinquantenari, passant per davant de les seus de la Comissió Europea, el Consell i l’Eurocambra. La gran afluència de manifestants també ha obligat a tancar l’estació de metro i tren de Schumann.

En l’acte polític posterior a la manifestació d’aquest dijous a la capital de Bèlgica, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha demanat que Europa “modifiqui la seva actitud” i forci l’Estat espanyol a iniciar el “diàleg polític” que ha de conduir a la “consolidació de la República“.

A més, el vicepresident de l’ANC ha assegura que la bandera europea tindrà “aviat” una nova estrella que serà “groga“, en referència al color que simbolitza la reivindicació perquè els “presos polítics” surtin de la presó i el Govern destituït torni a Catalunya. Al seu torn, el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, ha destacat que el poble de Catalunya és “europeista” i “mediterrani“, i ha recordat que els catalans miren Europa com a “garantia de diàleg“.

Els voluntaris

Sempre agraïm la tasca dels voluntaris de l’Assemblea. Avui, a Brussel·les, l’agraïm més que mai: després d’un viatge llarguíssim i cansat, en una ciutat que no coneixíem, davant la mirada atenta de molta gent, amb un fred que pelava, en uns carrers més estrets que els de les nostres manifestacions de Barcelona, la feina dels voluntaris ha estat extraordinària.

Hem donat una imatge de gent de pau, organitzada, respectuosa, cívica, somrient en l’adversitat, ferma, una gran imatge de la República Catalana.  L’impacte a la premsa internacional és enorme. La policia local de Brussel·les ha donat la xifra de 45.000 persones – hi ha fonts que ens diuen que n’érem més, però mai discutim de xifres.

Sabem que el sacrifici per pujar a Brussel·les ha estat enorme, i l’hem fet amb la joia d’acompanyar els nostres representants polítics ara a l’exili i per clamar pel triomf de la democràcia a la Unió Europea. Acabada la manifestació, els Bombers que seran sempre nostres han anat tots a donar sang, un gest que simbolitza que la nostra lluita és no violenta. Tindrem molts records i anècdotes, serà un dia per recordar molts anys!

Aquest vespre, centenars de places de tot el país s’han tornat a omplir, un cop més, per protestar davant la decisió judicial del Tribunal Suprem, que ha decidit mantenir empresonats el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, el conseller d’interior, Joaquim Forn, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Aquest matí, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha decidit suspendre les mesures cautelars de presó preventiva per a sis dels conselleres empresonats. És el cas de Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Raül Romeva i les conselleres Meritxell Borràs i Dolors Bassa, que al llarg del dia han anat sortint dels centres  penitenciaris.

Per contra, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn seguiran empresonats indefinidament. Davant d’aquest fet, l’ANC i Òmnium Cultural han cridat la ciutadania a sortir a les places dels ajuntaments per protestar davant aquesta situació sense cap fonament jurídic.

Cal mantenir-se forts

A Barcelona, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha demanat a la ciutadania mantenir-se forts, també en les mobilitzacions que vindran, com la de Brussel·les, però sobretot en els comicis del proper 21 de desembre, que si bé els ha considerat “il·legítims” en molts aspectes, ha demanat que les forces independentistes guanyin clarament. “Serà la millor via per obtenir la llibertat dels presos polítics i de Catalunya”; ha dit.

Alcoberro ha recordat que, a hores d’ara, els procediments judicials oberts a Espanya a la causa independentista ja supera les 1.000 persones, i ha advertit a l’estat espanyol que aquesta situació és insostenible a mitjà i llarg termini. Tot i això, Alcoberro ha advertit que la situació pot empitjorar ja que el relat iniciat per la fiscalia i per l’Audiència Nacional també l’utilitza el Tribunal Suprem, motiu pel qual, creu, s’anirà afegint més gent a les causes, especialment aquells que van fer possible l’1 d’octubre i la proclamació de la República.

Al seu torn, Marcel Mauri ha mostrat la seva indignació davant la decisió del jutge, però també s’ha mostra content per l’alliberament dels 6 conselleres i conselleres. Mauri ha parlat de mesures “arbitràries”, ja que els delictes que se’ls imputa “no tenen cap fonament”. Per això, ha dit que faran tot el que calgui, i aniran allà on calgui, per denunciar la situació en què es troben els presos polítics a Espanya. Finalment, ha demanat convertir la indignació en “energia per seguir construint un país que sigui just, cohesionat” i perquè el 21 de desembre els vots de llibertat omplin les urnes.

Posteriorment, ha llegit un missatge de Jordi Cuixart des de la presó, en què demanava que res glaci els nostres cors. “Sempre endavant”, ha conclòs.

Lectura del manifest

El manifest llegit arreu de les places (i que es pot llegir íntegrament aquí) celebra que alguns dels presos hagin pogut sortir, però posa el focus en el fet que a Europa i a Espanya, al 2017, es persegueixen idees polítiques i hi ha presos polítics, i no existeix cap tipus de separació de poders. De fet, lamenta que s’obligui als presos polítics a acatar “ordres polítiques” i se’ls sotmeti ideològicament.

“Ens trobem davant de tribunals inquisitorials que persegueixen idees, volen anihilar moviments democràtics, i reposen sobre els fonaments del franquisme”, diu el manifest. Al mateix temps, opta per mantenir-se ferms i seguir lluitant per la causa, que és democràtica i pacífica, davant la “tirania” de la llei espanyola i els seus tribunals. I aposta, finalment, per derrotar l’article 155 a les urnes el proper 21 de desembre.

Massa dies empresonats

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats preventivament el passat 16 d’octubre per odre de l’Audiència Nacional, arran de la mobilització pacífica que es va fer el 20 de setembre davant la conselleria d’economia. 49 dies després, encara segueixen en presó preventiva sense haver-se celebrat judici. Per la seva banda, Oriol Junqueras i Joaquim Forn porten empresonats més d’un mes, també preventivament, sense haver-se celebrat cap judici.