El dimarts 15 d’octubre, a Santa Perpètua de Mogoda, es farà una conferència sobre l’actualitat política amb Vicent Partal, director de Vilaweb.
L’acte començarà a les 19.00 h a la Sala La Filadora, carrer Enric Granados, 16.
El dimarts 15 d’octubre, a Sabadell, es farà un cte en memòria de Lluís Companys.
L’acte començarà a les 19.00 al monòlit de davant la masia de Can Rull.
El dimecres 23 d’octubre, a Sant Cugat del Vallès, dins del cicle Àgora 1 d’Octubre es farà el debat ‘Joves, independència i ANC‘, amb la presència de Josep Punga i David Silvestre.
L’acte començarà a les 19.00 h a l’Auditori de la Casa de Cultura.
L’Assemblea Nacional Catalana, amb motiu del 90è aniversari dels fets d’octubre de 1934, ha organitzat una recreació històrica a Igualada per reviure i commemorar la proclamació de l’Estat Català, amb la participació de l’Ajuntament i la Fundació Reeixida.
El 6 d’octubre de 1934 Lluís Companys va proclamar a Barcelona l’Estat Català, aquest fet va provocar molts aldarulls, incidents, una revolta popular i la posterior repressió per part del govern de la república espanyola. Més de 250 municipis es van adherir a la proclamació, 48 van hissar l’estelada i Igualada va tenir especial protagonisme quedant immortalitzada una fotografia de l’estelada al balcó de l’ajuntament que pràcticament és única.
La plaça de l’Ajuntament d’Igualada ha acollit un mercat de l’època de 1934 amb una cinquantena de figurants que han recreat els fets. La recreació ha constat d’alguns personatges representatius del teixit industrial de la ciutat, blanquers, teixidors i traginers. També hi ha hagut altres personatges de l’època com venedors de diaris, un marxant d’art, un sabater, un vinater, floristes.
A més a més, cal destacar la recreació fotogràfica de la icònica fotografia de Procopi Llucià, que ha estat duta a terme per l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada. Més tard, l’historiador Oriol Falguera ha narrat els fets i ha donat principi a la recreació de com es va viure la proclamació de l’Estat Català, la presa de la plaça per part dels milicians, la fotografia icònica, l’assalt a l’armeria, la detenció de l’alcalde de Calaf i el desenllaç de l’entrada de l’exèrcit republicà a la ciutat d’Igualada.
L’Assemblea ha volgut recuperar la memòria històrica d’una manera lúdica i propera a la ciutadania, transformant un acte polític en una activitat cultural per tots els públics, sense perdre el significat reivindicatiu i de conscienciació nacional.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la nova edició de la Conferència de la Dimensió Humana de Varsòvia de l’OSCE, una trobada que reuneix representants dels estats participants de l’OSCE, institucions, organitzacions intergovernamentals i societat civil.
Josep Punga, membre del secretariat nacional i del Comitè Internacional, ha pres la paraula en dues sessions de la Conferència de Dimensió Humana de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) centrada en l’Estat de Dret, per denunciar l’ús de les etiquetes de terrorisme per a fins polítics i la politització i el biaix del poder judicial espanyol en relació amb el moviment d’autodeterminació de Catalunya.
El representant de l’Assemblea ha assenyalat que l’Estat de Dret i la independència judicial són requisits previs per a un funcionament democràtic, però la seva situació s’està deteriorant en molts països de la regió de l’OSCE. És el cas d’Espanya, que “s’ha enfrontat al moviment independentista català”, amb una repressió que s’ha concretat en multes, prohibicions d’ofici, enjudiciament i fins i tot empresonament.
Punga ha destacat que Espanya utilitza les lleis antiterroristes i la seguretat nacional per silenciar els activistes no violents, tal com denuncia l’informe 2024 d’Amnistia Internacional sobre el dret a la protesta. Aquests són els casos de persecució i criminalització dels Comitès de Defensa de la República o Tsunami Democràtic, falsament acusats de terrorisme.
En la sisena sessió, sobre l’Estat de Dret i el poder judicial, el representant de l’Assemblea ha assenyalat la manera selectiva i desigual en què s’ha implementat l’amnistia, amb la seva concessió a 51 policies acusats de violència i tracte degradant contra votants pacífics en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. D’altra banda, “s’ha negat a molts activistes independentistes, funcionaris públics i polítics com Carles Puigdemont, líder de l’oposició elegit democràticament”.
Per tot això, l’Assemblea Nacional Catalana, Josep Punga, ha demanat a les autoritats de l’OSCE que vetllin perquè les autoritats espanyoles compleixin les seves obligacions en matèria de drets humans alhora que combaten el terrorisme i cessin la persecució del moviment d’autodeterminació, i que estableixin mecanismes per supervisar que les jurisdiccions nacionals respectin els drets fonamentals.
L’Assemblea participa regularment en reunions internacionals de drets humans en el marc de la seva tasca d’incidència internacional, per defensar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble català.
L’Assemblea Nacional Catalana ha reivindicat a la plaça Sant Jaume el valor revolucionari de la celebració del Primer d’Octubre. Milers de persones s’han concentrat davant el Palau de la Generalitat, on s’ha llegit un manifest i s’ha projectat a la façana un vídeo amb imatges del referèndum d’independència i un recull de vídeos de la brutalitat policial d’aquell dia. Entre les imatges també s’hi ha pogut veure un tall de l’any 2018, on l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, assegurava que l’article 155, que va anul·lar l’autogovern català, s’hauria d’haver aplicat abans de la celebració del referèndum.
Abans de la projecció del vídeo, el coordinador de la Comissió d’Estructures de País de l’ANC, Julià de Jòdar, i l’actriu Pepa Arenós, en representació dels CDR, han llegit un manifest conjunt, que situa els mesos de setembre i octubre del 2017 com “el punt més alt fins ara de la nostra revolució democràtica recent per la independència”. En aquest sentit, Arenós ha reivindicat el Primer d’Octubre i la seva força popular fonamentada en tres eixos: “Organització civil, pressió suficient sobre els partits polítics i desobediència civil activa no violenta”.
El manifest demana a l’independentisme que utilitzi noves formes de lluita i treballi noves formes de boicot i erosió a l’estat per tornar-lo a obligar a “treure’s aquesta careta que s’ha posat a ulls internacionals gràcies als indults, l’amnistia i totes les altres farses”. Finalment, Julià de Jòdar ha recordat que l’estat no compleix mai cap promesa i ha insistit en la necessitat de recobrar “la força i la iniciativa política al carrer, a la feina i a casa, però també a les institucions”.
Paral·lelament a aquest acte de l’Assemblea i els CDR, durant la jornada d’aquest Primer d’Octubre les assemblees territorials de l’ANC han organitzat desenes d’actes arreu del país per commemorar i reivindicar aquesta data.
Avui dimarts 1 d’octubre, a Matadepera, es farà una commemoració del Referèndum de l’1 d’Octubre del 2017.
L’acte començarà a a les 18.00 a l’Escola de Música.
El dimarts 1 d’octubre, a Terrassa, es farà un acte per commemorar el Referèndum amb la presència de l’actor Manel Barceló.
L’acte començarà a les 19.00 h a la plaça Vella.
El diumenge 29 de setembre, a Sant Llorenç Savall, es commemorarà l’1 d’Octubre.
Els actes començaran a 9.15 a la casa de Cultura.
El dimarts 1 d’Octubre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte de commemoració del referèndum.
L’acte començarà a 10.00 a la plaça 1 d’Octubre.
El dilluns 30 de setembre, a Rubí, es farà un acte de commemoració de l’1 d’Octubre. L’acte començarà a 20.30 a la plaça del Mercat.
El dilluns 30 de setembre, a Sant Cugat del Vallès, es farà la commemoració de l’1 d’Octubre.
L’acte començarà a 19.30 davant de l’Ajuntament.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea ha debatut aquest dissabte 21 de setembre en el ple a Cardedeu una guia anomenada “Tesis d’agost”, que consta de deu punts de partida per assolir la independència. El Secretariat ha debatut uns punts argumentals perquè la militància independentista analitzi d’on venim, on som, i decideixi cap a on anem. El document, escrit pel secretari nacional Julià de Jòdar, aborda i analitza el Primer d’Octubre, la posició totalitària d’Espanya, els partits parlamentaris, la necessitat de noves formes de lluita, la decisió ferma de proclamar la República Catalana, o la unilateralitat de la independència, entre d’altres.
D’altra banda, el ple ha elegit el redactor de les “Tesis d’agost”, l’escriptor i exdiputat del Parlament Julià de Jòdar, com a coordinador de la nova Comissió d’Estructures de País. Aquesta comissió prepararà les diverses àrees necessàries per al bon funcionament de qualsevol estat: economia i transició energètica; llengua i cultura; salut, habitatge; terra, pagesia; territori i infraestructures…
Així mateix, el ple del Secretariat Nacional de l’ANC ha decidit obrir un procés durant el mes d’octubre a fi que les assemblees de base facin aportacions per a l’elaboració del Full de ruta, que el Secretariat debatrà per a l’elaboració de la primera ponència. També s’ha aprovat la creació d’un grup de treball per a organitzar el Consell d’Assemblees de Base (CAB); la trobada anual dels coordinadors i membres de les assemblees de base i secretaris nacionals per treballar objectius prioritaris de l’entitat.
Finalment, l’Assemblea ratifica el seu suport a l’ex secretari nacional Martí Claret, i també a Joan Mangues, joves represaliats pel cas del Consell Comarcal de l’Anoia.
El dimarts 1 d’octubre es farà a Sabadell un acte per commemorar el referèndum de l’1O.
Hi haurà
I alguna sorpresa més!
Serà el dimarts 1 d’octubre, a les 20.30, a la plaça de les Dones del Tèxtil.
Venda de tiquets pel sopar fins el dijous 26 de setembre a:
Preu tiquet: 20 €
Aquest és el vídeo resum dels actes de l’11 de Setembre de 2024
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 