Aquest Onze de Setembre, l’independentisme ha tornat a mobilitzar milers de persones a cinc grans ciutats de Catalunya –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa–, reafirmant la seva força i unitat en la defensa dels drets nacionals i socials del país. Amb l’impuls d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els Comitès de Defensa de la República (CDRs), les manifestacions descentralitzades han posat en relleu la diversitat de lluites que conflueixen en l’objectiu d’una Catalunya sobirana i més justa. 

L’acte polític, que s’ha celebrat simultàniament a les cinc ciutats a les 17:14 h, ha posat el focus en la necessitat de construir un país que pugui decidir lliurement sobre les seves polítiques socials, econòmiques i mediambientals, trencant amb un model que, segons els convocants, frena el desenvolupament del territori. Cada ciutat ha centrat el seu discurs en reivindicacions concretes que afecten la vida quotidiana de la població, causades en gran part per l’espoli fiscal que pateix Catalunya, fent evident que la lluita per la independència és també una lluita per millorar les condicions de vida.

A Barcelona, la històrica activista Maria Antònia Castellana ha exigit polítiques que garanteixin l’accés a una llar digna per a tothom. Una situació, la de l’habitatge, que milloraria si comptéssim amb els 22.000 M€ que marxen cada any a Madrid i no tornen.

A Girona, la metgessa Marina Geli i el metge i secretari nacional de l’ANC Albert-Jordi Vendrell, han assenyalat que l’any 2021 cada català va deixar de rebre 2.978 €, remarcant que “tenim un dèficit d’inversió en sanitat de l’ordre de 5.400 milions cada any, el 2,2% del PIB de Catalunya” i que “amb la gestió dels nostres recursos evitaríem tancament de llits a l’estiu, passadissos d’urgències plens de malalts esperant llits i llistes d’espera molt llargues”.

Lleida ha posat el focus en la sobirania alimentària, amb els representants de la pagesia Gemma Bertran i Miquel Torres, que han defensat la necessitat d’una agricultura forta i sostenible per garantir el futur del país. 

A Tarragona, l’economista i exsecretari nacional de l’ANC, Eduard Gràcia, ha denunciat la manca d’inversió estatal en infraestructures crítiques, com el sistema ferroviari, que impedeixen el creixement econòmic de la regió i perjudiquen a tots els usuaris de tren.

Finalment, a Les Terres de l’Ebre, Matilde Font (Plataforma en Defensa de l’Ebre), Josep Sunyé (Unió de Pagesos) i el jove activista Dani Martí Forcadell han denunciat el desequilibri territorial i demogràfic i han fet una crida d’alerta per a la defensa del riu.

Les manifestacions descentralitzades han conclòs amb la lectura d’un manifest conjuntque posa l’accent en la necessitat d’avançar cap a un país lliure i amb plena capacitat per decidir el seu futur. Lluís Llach, president de l’ANC, ha fet una crida clara a “no acceptar una democràcia espanyola que criminalitza les mobilitzacions i impedeix la lliure expressió de la voluntat popular”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha retret als partits independentistes no haver “estat capaços d’acordar una estratègia compartida per l’autodeterminació” i ha avisat que no existeix “normalitat mentre es negui l’amnistia i s’impedeixi l’exercici de l’autodeterminació”. 

Per la seva banda, David Minoves, president de CIEMEN, ha emplaçat a la ciutadania i a la societat civil a actuar per garantir drets polítics, socials i un futur sostenible i “fer front als reptes com la repressió, els atacs a la llengua, la desigualtat social i l’emergència climàtica”. Un representant dels CDR també ha volgut recalcar la capacitat dels catalans i catalanes per mobilitzar-se davant les injustícies. Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical, ha reclamat la necessitat “d’un estat propi per afrontar els reptes actuals, començant per una gestió pròpia del finançament i la llengua”. “Cal defensar el català a l’educació, mitjans de comunicació i garantir el dret a viure plenament en català. Només la independència ho farà possible”, ha assegurat. 

Jordi Gaseni, de l’AMI ha exigit que els ajuntaments disposin de recursos per desenvolupar polítiques locals, que també ha alertat que “l’estat espanyol suposa una amenaça per a la llengua i la cultura catalanes”. Finalment, la membre del govern del Consell de la República, Teresa Vallverdú, ha afirmat que “la independència és necessària per acabar amb l’espoli fiscal i assegurar que els recursos de Catalunya es destinin a millorar el benestar de la societat”. 

El ple del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat, aquest dissabte 31 d’agost, la creació de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea General Extraordinària (COAG). Aquesta es convocarà en els pròxims mesos amb un únic punt de l’ordre del dia: redactar un nou Full de ruta, el document essencial que marca la línia de treball de l’entitat. 

A l’Assemblea General Ordinària (AGO) del mes de març, el Secretariat Nacional anterior va decidir prorrogar el de l’any 2023. En el context polític actual el nou Secretariat Nacional, escollit al maig, considera urgent actualitzar-lo, i per això ha aprovat avui la constitució de la COAG, la Comissió d’Esmenes i l’Equip de Treball per redactar la ponència inicial del Full de ruta.

Segons el Secretariat Nacional, l’escenari de la lluita per la independència s’ha capgirat des de l’aprovació del darrer Full de ruta, el maig del 2023. El canvi més destacat d’aquest gir és la pèrdua de la majoria electoral dels partits independentistes a les eleccions municipals, espanyoles, catalanes i europees. L’Assemblea considera que aquest fet té una gran importància perquè la voluntat popular hegemònica expressada a les urnes ha de proporcionar legitimitat de la Declaració Unilateral d’Independència. Una segona alteració dràstica prové de l’acord d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat entre Esquerra Republicana i el PSC-PSOE.