Dilluns 20 de febrer, a Terrassa, Josep Rull, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, parlarà sobre el referèndum d’independència.
L’acte serà, a les 19:30, a la Sala d’actes del Centre Cultural. (Rambla Ègara, 340)

Dilluns 20 de febrer, a Terrassa, Josep Rull, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, parlarà sobre el referèndum d’independència.
L’acte serà, a les 19:30, a la Sala d’actes del Centre Cultural. (Rambla Ègara, 340)

Aquests cartells de la sectorial d’immigració de l’ANC poden ser útils per deixar clara la nostra voluntat de ser una República Catalana integradora i diversa.
En la campanya Fem Futur estem repartint aquests fulls sobre el servei ferroviari de Rodalies.

Des de Sabadell per la independència s’ha organitzat un cicle d’actes amb el títol “De la resistència a la nova legalitat“.
La tercera conferència era un debat sota el títol de “Conseqüències de les accions en l’adhesió a la nova legalitat“.
Aquí teniu la primera conferència i la segona.
Hi van intervenir:
Finalment, en Jaume Asens no pogué ser-hi per temes de salut, i va excusar la seva absència.
Hi ha un vídeo de les exposicions dels ponents i un segon amb el debat amb el públic assistent.
En el marc de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra‘, el dia 18 de febrer a les 16h, a Pl.Urquinaona (Barcelona), tindrà lloc una gran manifestació en favor de l’acollida de persones refugiades i migrants. Hem de ser-hi tots! Hem de ser-hi ara, i l’ANC no hi faltarà.
El 18F tenyirem els carrers de blau, acompanya’ns amb la teva banderola #volemacollir.
Si vols col·laborar en l’organització d’aquesta gran manifestació, inscriu-te a través d’aquest formulari.
Des de diverses localitats d’arreu del territori s’estan organitzant autobusos. L’adreça de coordinació del Vallès Occidental és vallesoccidental@casanostracasavostra.cat



El diumenge 19 de febrer ens trobarem al Parc Catalunya (plaça de l’Argub i Eix Macià) per argumentar la millora que volem que aporti la República Catalana en Educació, Salut i Serveis Socials.
Hi haurà una unitat mòbil de donació del Banc de Sang per demostrar la voluntat de ser solidaris.
L’acte s’iniciarà a dos quarts d’onze del matí i també tindrà aquestes activitats:
També hi haurà parades informatives de les sectorials ANC, de Serveis Socials, Salut i Educació.
Si vols ajudar en l’organització fent de voluntari, clica aquí.
Fulls destinats a les persones que han arribat recentment a Catalunya i que tenen un lloc en la construcció de la futura República.


Aquests fulls volen donar respostes a les preguntes que més es pot fer la gent sobre la República Catalana.


Aquest són els fulls de la campanya a favor d’unes infraestructures que donin servei al país.


Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.
Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.
No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.
L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).
La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.
Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.
Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.
En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.
Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.
L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.
Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.
Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.
Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.
Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.
Juristes ANC

El dijous 16 de febrer es farà, a Castellbisbal, un debat amb Josep-Agustí Faiges i Dolors Feliu, juristes tots dos, sobre el règim jurídic de la transició a un nou estat.
Es farà a les 19:30 a la sala d’actes de l’Ajuntament.

Avui hem tingut coneixement gràcies a una empresa col·laboradora que l’Estat espanyol ha donat ordres per embargar 246.000 euros dels recursos de l’ANC.
No creiem en les casualitats. Aquest embargament arriba després de la mobilització extraordinària del 6F i de la seva repercussió internacional, que ha fet augmentar la pressió sobre l’Estat espanyol.
I arriba pocs dies després que tinguéssim coneixement per la premsa de les novetats en relació amb els procediments que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va iniciar al seu moment contra l’Assemblea Nacional Catalana.
L’embargament arriba quan encara no hi ha resolució ferma sobre el fons d’una sanció de l’AEPD contra l’ANC. Nosaltres seguim defensant que no hi ha base per la sanció, que hem actuat dins la legalitat fins al final i que és injust l’execució de la sanció abans que l’Audiència Nacional resolgui el fons de la qüestió.
Amb aquesta manera de procedir (sense comunicació directa i amb filtracions a determinada premsa) l’Estat busca també fer mal a l’honor i reputació de la pròpia ANC.
La manca de respecte de l’administració espanyola cap als seus administrats no té límits i ens converteix a tots en súbdits -als independentistes, en súbdits no desitjats- contra qui s’acarnissa l’Estat. Per què aquesta pressa quan qui cobra és l’Estat i qui paga una organització independentista i tanta deixadesa i falta de mitjans quan és un particular qui reclama a la justícia?
Fermesa, doncs, confiança en les pròpies forces, i moltes gràcies a tots els socis i simpatitzants i amics de l’Assemblea Nacional Catalana per tots els missatges de suport que hem anat rebent al llarg del dia!
Molts ens heu demanat com podíeu ajudar avui l’Assemblea. La millor manera d’ajudar per minimitzar l’embargament i reforçar l’ANC és fent-vos socis. I si ho preferiu o ja sou socis, podeu fer una aportació al ES91 2100 0829 0102 0096 6175.
Tots els recursos recaptats aniran directament a fer més gran la campanya per guanyar el SÍ a la independència.
Mereixem un país millor, decidit democràticament. Hi tenim dret. Sabem que és possible. No ens aturaran ni sancions, ni inhabilitacions. Junts som imparables, junts ho farem possible!