oct. 10 2025

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE la manca d’independència judicial i les violacions dels drets humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.

La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.

Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.

A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.

La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.

Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.

A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.

De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.

Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.

Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:

• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.

• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.

• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.

• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.

La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.

Vegeu aquí les intervencions completes:

oct. 6 2025

16 d’octubre, a Terrassa, presentació del llibre ‘Ho vam donar tot’

El dijous 16 d’octubre, a Terrassa, es presentarà el llibre “Ho vam donar tot“, de la Cristina Farré.

L’acte començarà a 19.00 hores a l’Aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa.

oct. 3 2025

“Els Països Catalans existeixen perquè som una realitat, no una quimera”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha reunit aquest divendres a Barcelona tres presidents dels Països Catalans per analitzar el present i el futur polític i social dels tres territoris, commemorar la jornada històrica del 3-O de 2017 i renovar el compromís independentista.

Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic del País Valencià (1978-1979); Cristòfol Soler, president del govern de les Illes entre el 1995 i el 1996, i Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2020, han denunciat l’espoli fiscal, han exigit als partits independentistes un programa radical per la independència i han demanat una reacció unitària de tot el poble dels Països Catalans per fer front a l’emergència lingüística.

L’acte, celebrat a l’Auditori de la Fundació Conservatori Liceu, ha començat amb una presentació del president de l’ANC, Lluís Llach, on ha incidit en el fet que les experiències del passat han de servir per poder construir un projecte de futur pels Països Catalans.

Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya (2018-2020), ha incidit en l’afectació que té l’espoli fiscal de l’Estat als Països Catalans: “puja a 42.000 milions €, el 9,9% del seu PIB, i això aboca els serveis públics al col·lapse i compromet el futur nacional col·lectiu”. “És el doble del que aporta Alemanya a la UE o equival a la suma dels pressupostos del País Valencià i Mallorca”, ha recordat. També ha estat crític amb l’estratègia dels últims anys dels partits independentistes: “amb el resultat extraordinari del Primer d’Octubre i un suport a la independència que es mou entre el 40 i el 45% és incomprensible que no tinguin com a prioritat absoluta plantejar un programa radical per a la independència.”

Josep Lluís Albinyana, president del Consell del País Valencià (1978-1979) ha definit Espanya com “un estat fallit, creat pels borbons i la seva colla del bloc social dominant, mercè un centralisme hipertròfic com a instrument adient d’una política colonial sobre la resta de territoris”. Ha volgut constatar que “si els Països Catalans existeixen, és perquè nosaltres som una realitat, no una quimera”. També ha afegit que la llengua, “sent el nostre ADN comú no és l’únic senyal d’identitat, també ho és el mateix model de societat”.

Cristòfol Soler, president del Govern Balear (1995-1996) ha deixat clar que “el dret d’autodeterminació és un dret reconegut als pobles com a titulars del dret, i no és prerrogativa de l’Estat espanyol atorgar-lo o denegar-lo” i, pensant en el pròxim embat cap a la independència, ha sentenciat que “en cas de conflicte entre el principi d’integritat territorial i el dret humà a l’autodeterminació, és el darrer el que preval.”
“És important saber qui som i d’on venim: els Països Catalans, la Nació Catalana sencera és el nostre poble”, ha conclòs.

L’Auditori de la Fundació Conservatori del Liceu, de 400 butaques, ha quedat petit, amb les inscripcions exhaurides des de feia dies, en una demostració del compromís de l’independentisme amb el 3-O i amb el futur dels Països Catalans.

oct. 1 2025

Manifest de l’1 d’Octubre de 2025

El primer d’octubre del 2017 vam fer l’acte de desobediència civil col·lectiu més important de la nostra vida i quedarà gravat a les nostres retines i a la nostra ment per sempre més. La realitat viscuda, ningú no la podrà esborrar: l’ocupació dels col·legis electorals per garantir-ne l’obertura, els nervis per si arribarien les urnes i les paperetes i els qui feien guàrdia per alertar si les forces d’ocupació s’hi acostaven. Tampoc es podrà esborrar la indignació que sentíem amb les imatges que ens anaven arribant de la veritable cara de l’estat espanyol, que era la cara violenta, destructiva, imperialista i colonitzadora, lluny dels estàndards democràtics que pensàvem que, com a societat, havíem assolit.

El primer d’octubre no només vam votar: ens vam autodeterminar com a poble i vam ensenyar a tot el món la nostra maduresa democràtica mentre l’estat espanyol va mostrar sense enganys que viu ancorat en el segle passat. El que va fer possible aquell dia històric no van ser els despatxos ni els partits, sinó el poder popular autoorganitzat, la força col·lectiva del poble. Aquesta és la lliçó més valuosa de l’1-O: quan el poble esdevé subjecte actiu i s’organitza, és imparable.

L’actual govern de la Generalitat de Catalunya ens vol imposar un fals relat de normalitat, mentre el cop d’estat judicial continua actuant. En tenim nombrosos exemples recents: els represaliats del 23-S, a qui no es vol aplicar l’amnistia i els qui són a l’exili des de fa vuit anys. La mateixa sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa el 25% de castellà a les escoles, en un nou intent d’anorrear la nostra llengua arreu dels Països Catalans.

Els partits, subordinats al marc mental i polític espanyol, representen justament allò que és contrari a l’esperit de l’1-O. La regeneració democràtica no vindrà d’ells, sinó de la construcció d’estructures de poder popular directe, assembleari i transformador, eines de lluita que es nodreixen de l’ANC i de l’autoorganització del poble.

Cal trobar les eines necessàries perquè els partits polítics que encara s’autoanomenen independentistes es vegin obligats a tornar a situar la independència al centre de la seva acció. Per això, l’estratègia de l’ANC és clara i inajornable: exercir de contrapoder organitzat, persistent i incòmode, capaç d’arrossegar les institucions cap a la voluntat del poble. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional de Catalunya ens com prometem a pressionar-les des del moviment civil organitzat, i comptem amb tots vosaltres per fer-ho. Des de l’Assemblea Nacional Catalana us convidem a continuar endavant, a fer sentir la vostra veu i a no malbaratar l’objectiu. Estem convençuts que, com a poble, tenim la força per fer-ho.

Som els amos del nostre destí i no hi renunciarem. La nostra tossuderia i la nostra resistència, demostrades durant més de tres-cents anys, en són la prova i alhora en són la clau.

Davant de la raó de la força d’un estat ancorat en el passat, continuarem responent amb la força de la raó i amb la desobediència col·lectiva, tants cops com faci falta, tal com vam fer fa vuit anys. En tenim més motius que mai.

Només la Independència ens farà lliures.
Visca la República Catalana dins dels Països Catalans!

set. 30 2025

L’Assemblea ens adherim a la convocatòria de la manifestació del 4 d’octubre contre el genocidi a Gaza

L’Assemblea Nacional Catalana ens adherim a la manifestació contra el genocidi de Gaza convocada per al 4 d’octubre per diverses entitats catalanes.

Fidels al ferm compromís que l’Assemblea té en la defensa de la pau i els drets humans, manifestem el nostre més absolut rebuig al genocidi que pateix la població de Gaza i fem una crida a participar en la manifestació amb l’objectiu que s’aturi immediatament aquest vessament de sang i morts.

Des de l’Assemblea reiterem que la violència no pot ser mai la resposta ni la solució als conflictes entre pobles. No podem quedar al marge d’un genocidi com el que s’està fent dia a dia contra el poble palestí. Volem manifestar una absoluta condemna i alhora demanar que s’avanci en una solució de pau que hauria de passar per l’alliberament de tots els segrestats, la fi dels actes terroristes i la creació d’un estat palestí.

Per tot això, convidem el conjunt de l’independentisme democràtic a participar en la manifestació. La llibertat de tots els pobles i el compromís amb els drets humans ens agermanen.

set. 26 2025

L’Assemblea denuncia les vulneracions de drets humans de l’Estat espanyol davant del Consell de Drets Humans de l’ONU

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.

La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.

En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.

Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.

La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.

L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.

La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.

La col·laboració de l’Assemblea amb l’UNPO, iniciada el 2018, forma part d’aquests esforços d’internacionalització i ha estat molt fructífera: ha comportat la publicació d’informes com Tools of Repression (2022) i In the Name of Unity(2024), així com denúncies als relators especials de l’ONU el 2022 sobre el Catalangate i el 2024 sobre l’ús del antiterrorisme com a pretext per perseguir catalans.

Consulta la intervenció sencera a YouTube

set. 25 2025

1 d’octubre, a Sant Cugat, actes commemoratius del Referèndum

El dimecres 1 d’octubre, a Sant Cugat del Vallès, es faran diversos actes per commemorar el Referèndum del 2017.

Els actes començaran a les 18.30 a la plaça U d’Octubre.

set. 25 2025

30 de setembre, a Rubí, Marxa de torxes commemorativa de l’1 d’Octubre

El dimarts 30 de setembre, a Rubí, es farà una marxa de torxes per commemorar l’1 d’Octubre.

Començarà a les 20.30 davant del Mercat.

set. 25 2025

30 de setembre, a Sabadell, acte commemoratiu de l’U d’Octubre

El dimarts 30 de setembre, a Sabadell, es farà un acte commemoratiu de l’U d’Octubre.

L’acte començarà a les 20.30 a la plaça de les Dones del Textil.

set. 24 2025

L’1 d’octubre, a Terrassa, commemoració del Referèndum

El dimecres 1 d’octubre, a Terrassa, es farà un acte per commemorar el referèndum del 2017.

L’acte començarà a 19.00 hores a la plaça Vella.

set. 23 2025

3 presidents, Albinyana, Torra i Soler, en l’acte “Països Catalans: El compromís independentista de tres presidents”

El divendres 3 d’octubre l’Assemblea Nacional Catalana organitza l’acte Països Catalans: El compromís independentista de tres presidents’. 

Serà a les 7 de la tarda a l’auditori de la Fundació Conservatori del Liceu(Carrer Nou de la Rambla, 88, Barcelona). Hi participaran 3 expresidents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears: 

  • Josep Lluís Albinyana, president del Consell del País Valencià (1978-79) 
  • Cristòfol Soler, president del Govern Balear (1995-1996) 
  • Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya (2018 – 2020) 

Aquesta trobada, que commemorarà la jornada històrica del 3-O de 2017, és una oportunitat única per renovar el compromís independentista i conèixer de primera mà com veuen els tres presidents el present i futur polític i social dels Països Catalans. 

L’acte, que serà moderat per la periodista i editora de VilaWeb, Txell Partal, comptarà amb una benvinguda i presentació del president de l’Assemblea, Lluís Llach. 

L’aforament és limitat.

set. 23 2025

L’Assemblea ens solidaritzem amb els represaliats del 23-S

Avui fa sis anys de l’operació Judes, aquella matinada en què les forces d’ocupació esbotzaven portes, escorcollaven llars i detenien activistes dels Comitès de Defensa de la República en un atac directe fruit del cop d’estat judicial en què vivim.

Una ràtzia repressiva sense precedents contra 12 persones a les quals actualment la Fiscalia demana penes que van dels 8 als 27 anys de presó, segons el grau d’acusació. Cal recordar l’acusació per tortures contra agents de la Guàrdia Civil relacionats amb la detenció de Jordi Ros i que ha estat arxivada per l’Audiència Provincial de Barcelona al·legant l’aplicació de la llei d’amnistia. Seguint la línia del cop d’estat judicial aquesta llei està beneficiant només a les forces d’ocupació, i per això no s’està aplicant als afectats de l’operació Judes, entre altres. Aquesta doble vara de mesurar en la que es discrimina segons qui sigui l’encausat, forma part del lawfare al qual ens té acostumat l’Estat.

Aquell 2019 a l’atac policial i al cop d’estat judicial s’hi va sumar una ferotge campanya mediàtica que va fer dubtar molts ciutadans de les circumstàncies dels activistes. Un relat que l’opressor pretenia arrelar dins del moviment independentista per tal d’escampar la idea que els CDR eren violents. A només catorze dies de la sentència contra els presos polítics, l’Estat pretenia desprestigiar l’organització, debilitar-la, desincentivar-ne els membres, crear tensions internes… Havien de servir d’exemple per intimidar tot el moviment. Criminalitzar el contrapoder per debilitar-lo i eliminar la seva actitud de resistència.

Ben al contrari, aquell mateix dia, des de bon matí, es van succeir accions solidàries, i quan va arribar el moment de conèixer la sentència ningú no es va arronsar. El poble va superar el parany repressiu protagonitzant una onada de mobilitzacions massives i sostingudes, marcada per la indignació popular, la desobediència civil i episodis de tensió als carrers. Ha estat l’esgotament del sistema autonomista i la gestió partidista qui ha esmorteït la mobilització.

Actualment, el cas està pendent de les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials presentades per l’Audiència espanyola, que es faran públiques el 13 de novembre.

L’allargament dels dictàmens judicials forma part de l’estratègia de l’Estat, ja que genera incertesa sobre el futur dels encausats i així poden afegir aquesta conseqüència a la llarga llista, com per exemple la discriminació social o la dificultat per trobar feina.

Volem expressar la nostra solidaritat amb el 23-S i demanem l’arxivament immediat del cas.

Un cas que mai hauria d’haver existit, un cas inventat, un cas propi dels règims més infames.

La rebel·lió i la resistència ens faran lliures! Sempre al vostre costat! Llibertat detingudes 23-S!

set. 23 2025

1 d’octubre, a Palau-solità i Plegamans, actes en commemoració del Referèndum

El dimecres 1 d’octubre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte en commemoració del Referèndum.

L’acte començarà a les 11.00 a la plaça U d’Octubre.

set. 19 2025

24 de setembre, a Sant Cugat, projecció i debat amb la pel·lícula Kneecap

El 24 de setembre es farà el CINEFÒRUM amb la projecció de la pel·lícula KNEECAP, a les 18:30 h, als Cinemes Sant Cugat.
Entrades gratuïtes.
Versió original subtitulada en català.


L’Assemblea Nacional Catalana de Sant Cugat participa en la Setmana del Català

Sinopsis:
La història se centra en Belfast, Irlanda del Nord, on tres joves decideixen revolucionar el panorama del hip-hop i defensar la llengua gaèlica, que està en perill d’extinció.

El film tracta sobre la lluita per la llengua irlandesa, la identitat cultural, la resistència i la censura, tot presentat amb una barreja d’humor salvatge i crítica social. És una comèdia de realitat amb un to anàrquic i atrevit, on els protagonistes, interpretats per ells mateixos, es converteixen en un fenomen cultural sense haver-ho planejat, i lluiten contra la censura i la pèrdua de la seva llengua.

La pel·lícula mostra com la música i la cultura del grup van inspirar les generacions més joves a redescobrir i valorar el gaèlic irlandès, transformant-los en líders d’una lluita civil.

Modera: Joan Ramon Armadàs, director i crític cinematogràfic.

set. 16 2025

27 de setembre, a Ripollet, ‘Poetes i músics per la República’

El dissabte 27 de setembre, a Ripollet, es farà l’acte ‘Poetes i músics per la República’ en commemoració de l’U d’Octubre.

L’acte començarà a les 19.00 al pati del Centre Cultural.