El dijous 26 de gener, a Sant Quirze del Vallès, es farà una Xerrada per la República amb Josep Costa, ex-vicepresident del Parlament i Jordi Pesarrodona vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana.
L’acte començarà a les 19.00 a la Patronal.
El Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural es van reunir ahir dissabte i van acordar impulsar una mobilització unitària davant la cimera que el proper dijous, 19 de gener, reunirà a Barcelona els presidents espanyol i francès. Alhora, van consensuar obrir i ampliar aquesta crida a la mobilització a tot el teixit social, civil i popular del país. Ahir mateix ja van contactar amb nombroses entitats, organitzacions i associacions per convidar-les a sumar-se a la iniciativa. En les darreres hores ja s’hi han adherit: l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).
La mobilització social unitària es durà a terme davant l’indret definitiu on tingui lloc el conclau. El Govern espanyol ha referit diverses vegades que venia a Barcelona, també, per certificar la fi del procés. Les tres entitats independentistes ho consideren una provocació, una fantasia i una falsedat tenint en compte que no s’ha donat cap solució política al conflicte, que encara hi ha representants del moviment a l’exili, i que hi ha 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre i la posterior repressió de l’Estat, que ha afectat més de 4.000 persones.
Les entitats van compartir ahir diverses valoracions. Entre elles, que la voluntat d’independència és més viva que mai, que no són els governs d’Espanya i França els que representen, sinó els que reprimeixen la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura. En aquest sentit, la mobilització també vol ser un clam per la defensa del català i de la immersió lingüística educativa des del carrer i incorporarà les demandes de la Catalunya Nord, on el català està sent perseguit pel seus ús en els plenaris municipals.
En els propers dies es convocarà una roda de premsa, també unitària, per avançar els detalls de la present iniciativa.
Barcelona, 8 de gener de 2023
Dolors Feliu analitza políticament l’any 2022 i expressa les esperances de l’Assemblea per aquest 2023.
Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.
La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.
La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”
Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.
Ja està disponible el documental “De matinada” al web d’Alerta Solidària sobre la repressió als encausats del 23S de l’anomenada l’operació Judes.
El trobaràs en la portada i per veure’l hauràs de clicar, sobre la imatge del vídeo, al botó de dalt a la dreta. El lloguer és de 7 €.
Podràs veure el documental durant dos dies, des del dispositiu que vulguis i des d’on vulguis, arreu dels Països Catalans. Disposaràs fins al dia 22 de gener per sol·licitar-ne l’accés.
Per la lliure absolució de les companyes del 23S!
Arriba l’Horitzó Joan Fuster, un cap de setmana d’actes centrats en els eixos d’unió entre els territoris catalanoparlants. El punt de trobada serà a la Sala La Bohemia, a Castelló de la Plana, el 17 i 18 de desembre, i vol abastar públics de totes les edats que comparteixin els ideals del fusterianisme.
Els actes començaran el dissabte 17, a partir de les 10:45h, amb una taula rodona centrada en l’estratègia cap a la independència de les nacions catalanoparlants, amb la participació de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, la coordinadora de Decidim País Valencià, Zahia Guidoum, i una representació de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.
Tot seguit s’organitzarà una altra taula, aquesta vegada sobre la llengua, amb Gerard Furest, filòleg, sindicalista i activista per la llengua, Alexandra Uso, presidenta d’Escola Valenciana, i Neus Sànchez, professora i activista. Els actes del dia culminaran amb la manifestació “Una llengua per guanyar”, en honor a Joan Fuster, i amb un concert al vespre amb artistes com Parint Versos, Al Tall i la Unió Musical del Grau, Lola Bou i Manel Brancal, entre altres.
El diumenge 18, tindrà lloc la última taula rodona, on es plasmarà la memòria de Joan Fuster amb una mirada cap al futur, per establir l’existència d’un marc nacional compartit. Comptarà amb la participació de Toni Infante, portaveu de la campanya Reciprocitat Ara i de la Crida pel Finançament, Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica d’Economia, i Fanny Tur, exconsellera de cultura del Govern balear, historiadora, i activista cultural.
Horitzó Joan Fuster vol ser la primera de moltes edicions per posar en comú els nexes identitaris entre els països de parla catalana i enfortir encara més els llaços històrics, socials i culturals que uneixen a tota la ciutadania de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, que té consciència nacional i aspiracions per assolir la independència.
Totes aquelles persones que hi vulguin assistir ho poden fer a través d’aquest enllaç.
Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.
En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:
Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.
Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.
Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.
Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.
Més de 10.000 persones han assistit a la manifestació organitzada per l’Assemblea en contra del nou delicte de desordres públics agreujats, un èxit rotund en una data que marcava la imposició d’una constitució aliena, i ara també l’amenaça de la repressió agreujada contra els moviments de base, i sobretot el moviment independentista.
La manifestació ha començat a Pla de Palau, ha avançat pel Passeig d’Isabel II, i ha agafat Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, per recórrer el carrer de Jaume I fins a plaça de Sant Jaume. Allà, milers de persones envoltaven l’escenari, des d’on els organitzadors de la mobilització han demanat al Govern que aturi els pactes amb un estat que només augmenta la repressió contra el moviment independentista.
Albano Dante Fachin ha estat l’encarregat de presentar l’acte, on ha participat el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, Teresa Rossell en nom de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Nacho Pallàs de Meridiana Resisteix, Enric Majó dels Comitès de Defensa de la República, Clara Borrero i Adrián Sas de les Plataformes Antirrepressives de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu.
En el seu discurs, Fachin ha destacat que “malgrat els esforços per desmobilitzar-nos, molts hem fet el pas de sortir al carrer i trobar-nos” i que “el dret de vaga es guanya fent vaga, el dret a manifestació es guanya fent manifestacions, no pactant als despatxos de Madrid”. Jordi Pesarrodona ha remarcat que l’Estat espanyol “vol que qualsevol col·lectiu es quedi a casa, però continuem omplint els carrers de dignitat, de fermesa i convicció. Només hi ha un camí: la independència!”. La representant de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Teresa Rossell, ha destacat que “ens van entabanar amb la frase de recuperar les institucions. Més enllà de recuperar la legalitat espanyola i un context de submissió, a data d’avui no han recuperat res”.
Nacho Pallàs, de Meridiana Resisteix, ha destacat: “ens volen desmobilitzades, volen enterrar el referèndum de l’U d’Octubre, però el mandat és ben viu!”, mentre que Enric Majó, dels Comitès de Defensa de la República, ha reblat que “L’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat ens han perseguit i criminalitzat. Els fem por i ens volen desactivar. Per això els represaliats es compten per milers”. Adrián Sas i Clara Borrero, de les Plataformes Antirepressives de Barcelona i Ponent, han celebrat l’èxit de la convocatòria i han destacat que estaven “cansats de rebre cops de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra vam decidir exercir el dret a l’autodefensa”.
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “ens van vendre un fals diàleg, ens van vendre que s’havia derogat el delicte de sedició. Però la lletra petita era una jugada més del Govern espanyol cap a la repressió”, i ha expressat que “esperem que cap partit català doni suport i que no s’aprovi aquesta reforma perquè cada paraula d’aquest article està feta per penalitzar el moviment independentista”. Finalment, Feliu ha recordat que “ara els fem més por que mai, això vol dir que tenim la independència més a prop que mai”.
Més de seixanta entitats han donat suport a la convocatòria, i les assemblees territorials de l’entitat han mobilitzat també27 autocars de diversos punts de Catalunya. Ara l’entitat emplaça el Govern a no pactar cap nou delicte repressiu contra el moviment independentista, i crida a derogar el crim de sedició sense una contrapartida repressiva.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!
Aquest dimarts, dia 6 de desembre, l’Assemblea Nacional Catalana organitza una manifestació en contra del nou delicte de desordres públics agreujats. De cara a la mobilització, que començarà a les 12h a Pla de Palau, l’entitat va publicar un manifest fent crida a les entitats de la societat civil perquè donessin suport a la mobilització en contra del nou delicte, que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.
D’aquesta manera, més de mig centenar d’entitats ja han aportat la seva signatura al manifest, validant la convocatòria i donant-li encara més força de participació. Organitzacions com el Consell de la República, Debat Constituent, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, NovAct, l’Observatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona, Meridiana Resisteix o el CDR Nacional, formen part de les més de seixanta organitzacions que ha donat suport a la convocatòria.
L’acte polític estarà presentat per Albano Dante Fachín, i comptarà amb la participació de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, la FNEC, la Plataforma Antirrepressiva de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu. Lallista completa d’entitats signants es pot consultar al manifest publicat al web de l’Assemblea, que resta obert per a què s’hi uneixin més organitzacions.
L’Assemblea estén la mà a qualsevol entitat de la societat civil, independentista o no, perquè s’uneixin a la convocatòria fins a darrera hora. És un moment crític per al dret de protesta i calen totes les forces per evitar que aquest nou delicte sigui una realitat.
Aquest 6 de desembre cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!
Aquest matí, l’Assemblea ha organitzat una roda de premsa a la seu del carrer Marina, 315, on ha presentat els últims detalls de la manifestació del pròxim dimarts 6 de desembre, a Barcelona. Recordem que la manifestació està convocada a Pla de Palau a les 12 h, des d’on avançarà fins a Via Laietana i tombarà al carrer de Jaume I per acabar a plaça de Sant Jaume.
Una quarantena d’entitats ja s’ha sumat al manifest, entre les quals destaquen el Consell de la República, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, el Segcat o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent, entre d’altres. Recordem que les entitats encara poden afegir-se al manifest i a la manifestació a través del web de l’Assemblea. També s’han confirmat una vintena d’autobusos des de diferents punts de Catalunya, però s’espera que es se’n puguin afegir més durant el cap de setmana.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha recordat que l’entitat “va analitzar de seguida que aquesta redacció augmentaria la repressió i finalment moltes entitats ho han anat veient i s’hi han sumat”, i ha reblat que “Un dels punts on s’incideix a reforçar la penalització en la nova reforma, és en els desordres públics causats per una ‘multitud idònia’, i això incideix clarament en les mobilitzacions de l’independentisme.”
El coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha remarcat que “el nou delicte de desordres públics també penalitza la proposta i la conspiració de fets que s’acabin considerant desordres. Una reunió de l’Assemblea on es plantegessin mobilitzacions com les que s’han fet podria ser interpretada com a conspiració”. Però també ha alertat a “l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat -que de moment dona suport a la reforma- que l’Assemblea no té por, i que seguirem mobilitzant-nos per defensar els nostres drets.”
Finalment, la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Esther Güell, ha remarcat que “Hem de ser una ‘multitud idònia’ per demostrar que no estem d’acord, que ni l’Assemblea ni la resta d’entitats ens empassem aquesta reforma. Cal sortir, ara, ja, no podem esperar perquè ja no hi serem a temps.”
Aquest 6 de desembre, cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!
L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.
La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.
La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.
Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.
L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
La comissió d’investigació sobre el programari espia Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu ha organitzat aquest matí una audiència centrada en l’ús d’aquest programari a l’Estat espanyol, però no s’ha convidat a cap de les víctimes del Catalangate pertanyents a la societat civil, per fortes pressions d’eurodiputats espanyols.
En aquesta reunió s’ha convidat a un suposat expert, Gregorio Martín, a qui víctimes de Pegasus d’altres països i associacions de drets digitals han qüestionat com a expert convidat. Martín ha qüestionat les anàlisis que Citizenlab i Amnistia Internacional van fer dels telèfons mòbils de les víctimes, entre elles l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Martín ha acabat per declarar que “l’Estat espanyol no ha utilitzat Pegasus, però que sorprenentment, s’ha autoacusat”.
Sophie In’T Veld, eurodiputada liberal del grup Renew Europe, li ha recriminat que des del Parlament Europeu tenen proves de la possessió de Pegasus per part de l’Estat espanyol, i que si no tenen més informació és “perquè les seves autoritats no volen cooperar”.
A la mateixa sessió, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha refusat contestar cap de les preguntes dels eurodiputats, alguns d’ells víctimes de l’espionatge del Catalangate, emparant-se en la llei de secrets oficials. Davant aquesta negativa, el president de la comissió PEGA, Jeroen Lenaers, ha indicat que “No és gaire satisfactori que no s’hagi donat resposta immediatament“.
Per donar veu a les víctimes de la societat civil, els grups dels Verds/ALE i The Left del Parlament Europeu han organitzat un acte alternatiu amb presència d’aquestes víctimes —entre elles membres de l’Assemblea— la majoria de les quals només se les ha espiades pel seu suport a la independència de Catalunya d’una manera pacífica i democràtica. L’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han representat a l’entitat durant l’acte.
Paluzie ha relatat el seu cas a l’audiència, i ha rebatut l’afirmació de Martín, indicant que les anàlisis del seu terminal que van detectar la infecció de Pegasus estaven validades per Citizen Lab, Amnesty Tech i un pèrit judicial. Paluzie també ha afirmat que “tenim l’esperança que aquesta comissió d’investigació del Parlament Europeu denunciï adequadament aquests abusos als drets humans. Busquem la reparació i un compromís clar de les autoritats espanyoles per aturar aquestes pràctiques contra la dissidència política”.
Des de l’Assemblea també s’ha denunciat com el fet que l’Estat espanyol, el membre de la UE amb més víctimes pel programari espia Pegasus, no s’inclogués entre les visites de país realitzades per la comissió d’investigació PEGA.
Recordem que les víctimes del Catalangate no només son polítics i activistes, sinó també els seus familiars i advocats, que han patit atacs sense que cap d’ells hagi rebut una acusació oficial per part dels tribunals espanyols. Això representa una vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, a la intimitat, i al secret.
L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.
L’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un manifest de cara a la manifestació del 6 de desembre a Barcelona. L’objectiu del manifest és fer una crida a les entitats de la societat civil, siguin o no independentistes, perquè donin suport a la mobilització en contra del nou delicte que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.
Per lluitar contra la imposició d’aquest nou delicte cal la màxima mobilització al carrer i l’Assemblea crida a totes aquelles persones que estan en contra de la repressió de l’Estat espanyol. Cal fer evident la protesta de la ciutadania als partits polítics contra els pactes que empitjorin l’exercici dels nostres drets.
Recordem que persones participants en una manifestació organitzada podrien ser acusades del delicte de desordres públics agreujats i condemnades a un mínim de 3 anys de presó, que no es podria evitar per superar els dos anys de condemna. Un exemple en seria la protesta com “Aturem el Parlament”, que Manuel Marchena va interpretar d’”intimidatòria” de forma subjectiva.
Aquells treballadors i càrrecs públics que donessin suport a mobilitzacions podrien enfrontar-se a inhabilitacions d’entre tres i cinc anys per a treballadors i entre sis i vuit anys per a càrrecs públics.S’enfrontarien a les mateixes penes si es considerés que han proposat o provocat una manifestació. Tot plegat vol generar un clima de por i excepcionalitat per limitar els drets fonamentals de la ciutadania.
Un altre objectiu d’aquest nou delicte també apunta a les grans derrotes de l’Estat espanyol a Europa i pretén aconseguir les extradicions dels membres electes exiliats, que han estat denegades una vegada i una altra.
Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins assolir la nostra llibertat. Signeu el manifest i veniu a la manifestació!
El dimarts 6 de desembre a les 12 h, ens trobem a Pla de Palau!
Aquest matí, el tribunal superior de justícia de Londres ha dictaminat que el parlament escocès no té competències per convocar un nou referèndum d’independència sense el consentiment del govern britànic.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del tribunal que “ha negat la democràcia al poble escocès, deixant palès que Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària”. La resolució del tribunal superior de justícia posa en joc el principi de democràcia en blocar la voluntat d’un poble d’escollir de manera pacífica el seu futur.
Aquesta resolució, juntament amb la negativa prèvia del govern britànic de permetre a Escòcia votar en un nou referèndum d’independència -tal com sí que va poder fer el 2014, amb un referèndum pactat amb Westminster- mostra que la via unilateral és l’única opció.
“Tot i les diferències entre Escòcia i Catalunya, en ambdós països maldem per aconseguir la independència de manera pacífica i democràtica davant d’estats que no volen ni sentir-ne a parlar”, ha indicat Feliu. “Davant d’estats com l’espanyol o el britànic, que no volen permetre l’exercici democràtic de votar en referèndum, la decisió d’aprofitar les eleccions legislatives britàniques vinents per a convertir-les en unes eleccions plebiscitàries es presenta com una alternativa realista, sòlida i factible. Escòcia enceta ara un camí que a Catalunya ja fa temps que s’ha posat en marxa”.
La lluita per la independència de Catalunya s’emmarca en un moment històric de canvi al continent europeu, i va agafada de la mà d’aquelles lluites per la llibertat nacional que viuen altres nacions i pobles d’Europa, com és el cas d’Escòcia. Davant d’aquest procés tan important que enceta el poble escocès, la presidenta de l’Assemblea ha refermat el suport del moviment independentista català amb el poble d’Escòcia, i ha posat l’experiència i l’expertesa de l’entitat a disposició dels agents civils i polítics independentistes escocesos per a acompanyar i donar suport a les campanyes i accions cíviques de suport al plebiscit que es puguin portar a terme.
El dimarts 29 de novembre, a Sabadell, us convidem a la inauguració de l’exposició de fotografies per commemorar els 10 anys de l’Assemblea Nacional Catalana
Serà a les 7 de la tarda, davant de la Biblioteca Vapor Badia.
Podreu visitar l’exposició des de dilluns dia 28 de novembre fins al divendres 9 de desembre
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 