Des de l’Assemblea Nacional Catalana, conjuntament amb la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, volem donar suport a la diada de commemoració de les Normes de Castelló, reforçant les estratègies compartides i trencant els murs autonòmics que ens han imposat i que fragmenten la nació.
Per aquest motiu, els dies 17 i 18 de desembre impulsem a Castelló unes jornades de debat i reflexió en el marc dels Països Catalans, amb un seguit de xerrades i taules rodones sobre com construïm una estratègia en defensa de la llengua que vagi més enllà dels marcs autonòmics, quines estratègies tenim des de cada territori per assolir la independència i, aprofitant els 100 anys del naixement de Joan Fuster, una taula rodona sobre quin anàlisi va fer Fuster sobre els Països Catalans i com podem portar les seves aportacions i anàlisis al segle XXI.
Què són les Normes de Castelló?
L’any 1932 es signaves a Castelló de la Plana les Normes de Castelló per part del valencianisme polític i cultural dels anys 30. Aquesta firma va implicar l’aplicació al conjunt del País Valencià de la normativa ortogràfica i gramatical impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans i Pompeu Fabra. És a dir, a partir d’aquesta data tenim una normativa compartida pel conjunt de territoris catalanoparlants, element clau en l’impuls, prestigi i defensa de la llengua arreu dels territoris.
90 anys després aquesta data assenyalada s’ha convertit en una diada en defensa de la unitat de la llengua catalana i de la seva normalització en tots els àmbits de la societat. Per commemorar la data, des de fa anys, entitats culturals, polítiques i socials de tot l’aspectre valencianista convoquen, amb el suport d’entits en defensa de la llengua d’arreu dels Països Catalans, diversos actes polítics i culturals a Castelló de la Plana.
Plataforma per la Llengua publica l’onzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic.
El dissabte 26 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte de suport als encausats del 23 S.
L’acte comptarà amb la presència de la Queralt i l’Edu, dos dels represaliats. Començarà a 12.00 a la plaça de la Vila. També hi hauran actuacions musicals.
El Consell d’Europa ha publicat un document titulat “Freedom of political speech: an imperative for democracy” (Llibertat d’expressió política: un imperatiu per a la democràcia), en el qual destaca que la llibertat d’expressió és primordial per al debat polític i el funcionament de la democràcia.Per tant, qualsevol ingerència sobre aquest dret ha d’estar sotmesa a l’escrutini dels tribunals, especialment aquells que defensen els drets fonamentals.
Aquesta decisió té el potencial d’ajudar la causa independentista catalana, ja que el document reitera que aquesta condició s’ha d’observar quan no hi ha violència, com és el cas dels presos polítics catalans.La immunitat parlamentària té com a objectiu protegir el dret dels representants polítics a la llibertat d’expressió, especialment aquells que es troben a l’oposició. Per això aquest dret és tan important per al correcte funcionament dels sistemes democràtics.
El document esmenta específicament que qualsevol persona, i especialment els polítics electes, poden fer propostes per defensar canvis constitucionals, inclosa la independència total d’un territori. També recorda que, segons l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, qualsevol polític detingut per fer declaracions en exercici del seu mandat polític pot ser considerat pres polític i hauria de ser alliberat.
Aquesta és una referència evident a l’informe Cilevics, amb el qual l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va demanar a l’Estat espanyol l’alliberament dels presos polítics catalans.Aquest document també esmenta altres institucions com el Tribunal Europeu de Drets Humans i la Comissió de Venècia, que s’alineen amb la de l’Assemblea Parlamentària.
Aquest és un pas més per a les institucions europees per despenalitzar la dissidència política, amb l’independentisme català com un, si no l’exemple més gran, de persecució política dins de la Unió Europea.
L’Estat espanyol ha vulnerat els drets de llibertat d’expressió de desenes de càrrecs públics de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, molts amb penes de presó com a conseqüència d’aquest exercici. Malgrat la seva posada en llibertat el 2021, els tribunals espanyols els prohibeixen encara tornar a ser representants i no se’ls ha presentat cap reparació per haver estat empresonats durant gairebé quatre anys.
L’Assemblea Nacional Catalana celebra aquesta decisió, que se suma a la dels tribunals d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Bèlgica de refusar l’extradició dels polítics catalans exiliats, i les institucions esmentades anteriorment, que han fet prevaldre la justícia i la democràcia com mai ho faria l’Estat espanyol.
L’Assemblea continuarà defensant el dret a l’autodeterminació del poble català i denunciant les vulneracions espanyoles dels drets humans fins que la Unió Europea deixi de considerar aquest conflicte com un afer intern espanyol sinó com una amenaça per al correcte funcionament de les institucions democràtiques de la UE.
L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han organitzat una conferència a Brussel·les per parlar dels atemptats terroristes de 2017 a Catalunya, un acte que havia estat cancel·lat pel govern català, i que les dues entitats van fer el necessari per mantenir.
La conferència ‘El Dret a la Veritat i Atemptats Terroristes: Definint els Límits’ va tenir lloc ahir a Brussel·les, amb una introducció de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el vicepresident del Consell, Antoni Comín, amb les ponències de Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i advocat de les víctimes de l’atemptat terrorista, i Nico Krisch, professor de Dret Internacional. Xavier Martínez, pare del menor de 3 anys que va morir durant el 17-A, i la seva filla, també van assistir a l’acte en qualitat de víctimes.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va denunciar la inacció del govern espanyol a l’hora d’investigar els atemptats: “Demanem a les autoritats espanyoles que donin a aquest assumpte la consideració que es mereix i realitzin una investigació exhaustiva i imparcial sobre totes les incògnites vinculades als atemptats de l’agost de 2017, i revelin la veritat, d’una vegada per totes.”
El 17-A va sacsejar la societat catalana des dels fonaments, un atac terrorista sense precedents al país, que ara sabem que s’hagués pogut evitar. El 2022, l’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, va insinuar que el Servei Nacional d’Intel·ligència espanyol, que tenia com a confident l’imam, estava al corrent dels atacs i que les autoritats espanyoles sabien d’ell abans de l’acció terrorista. Segons ell, les autoritats van aprofitar l’atac per perjudicar l’independentisme els dies previs al referèndum d’independència de l’1 d’octubre.
Jaume Alonso-Cuevillas va criticar la llarga llista d’incògnites i irregularitats en aquest greu afer: “Ho hem de reconèixer, la investigació ha estat un gran fracàs, un caos total” -condemnava- “els serveis secrets espanyols tenien algunes responsabilitats. El cap de la cèl·lula gihadista era molt conegut com a imam, i els serveis secrets sabien d’ell. És difícil creure que no estiguessin al corrent d’aquests atacs terroristes”.
És per això que cal una investigació adequada per aclarir aquestes incògnites, les víctimes i la societat mereixen saber què va passar. “El dret a la veritat és un dret tant col·lectiu com individual”, va argumentar Nico Krisch, que també es va mostrar molt crític amb la resposta de les autoritats espanyoles per “no respectar el dret internacional.”
L’Estat espanyol té una responsabilitat amb les víctimes, però ha quedat palès que no la pensa acceptar, amb el bloqueig continu d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. El fet que moltes de les víctimes de la tragèdia fossin estrangeres fa que aquest atac tingui proporcions i conseqüències d’importància internacional. Les víctimes dels atemptats mereixen la veritat, i la seva lluita s’ha de traslladar a Europa.
La conferència d’ahir va ser possible gràcies a l’esforç conjunt de l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República, que van fer tot el que estava a les seves mans perquè tingués lloc fins i tot després que el govern català el cancel·lés. L’Assemblea sempre apostarà pels interessos de la ciutadania i defensarà el dret a una informació veraç, sobretot quan les institucions no ho facin.
De cara a la manifestació massiva del dimarts dia 6 de desembre a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana insisteix en la gravetat del nou delicte de desordres públics agreujats. Després de poder analitzar l’informe en detall amb experts juristes, s’han detectat encara més infraccions contra els drets fonamentals que posaran en perill el dret a manifestació.
Primer, la reforma incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte sigui causat per una ‘multitud’, com seria el cas d’una manifestació organitzada. Aquest augment implicaria que no es podria evitar la presó en cas de condemna, perquè el mínim per ingressar-hi sense condemna prèvia són dos anys.
A més, incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte, un concepte que deixaria a la lliure i subjectiva interpretació de la policia, del fiscal i del jutge, i obre la porta a encara més arbitrarietats. Ja hi ha el precedent de la sentència del jutge Marchena en la protesta “Aturem el Parlament” de 2011 que va utilitzar l’argument de la “intimidació ambiental” per condemnar els manifestants.
També, el nou redactat incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics que siguin condemnats per desordres públics: De tres a cinc anys d’inhabilitació per a treballadors públics i de sis a vuit anys per càrrecs públics, mentre que l’anterior redactat no preveia cap condemna d’inhabilitació. Amb l’actual redactat es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
Addicionalment, amb la reforma no només es generaran condemnes per participar en ‘desordres públics’, sinó que també es condemnarà les persones que hom consideri que han proposat o provocat que es cometin desordres públics i, fins i tot, si es creu que conspiren per tal de portar-los a terme. Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar generant condemnes per desordres públics.
Finalment, la reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus. La nova redacció pretén donar una aparença de legalitat democràtica davant d’Europaque no es pot ajudar a consolidar amb el suport de l’independentisme.
Per tot això, cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!
Aquest és el vídeo de la taula rodona sobre repressió que va fer-se a Terrassa el 9 de novembre.
Portava el títol Cas Roger, sense democraàcia desobediència. El moderador era Salvador Cot hi articiparen Roger Verdaguer, Josep Costa i Ramon Pique Organitzat per TRACA coordinadora antirepressiva de Terrassa.
No podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos. Independència, ara!
Vist que la reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat com és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O per ocupar instal·lacions o edificis, no podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant i menys encara amb els vots dels nostres representants polítics.
Per això, des de l’Assemblea convoquem una manifestació el dia 6 de desembre a Barcelona a partir de les 12 del migdia (el dia de la seva Constitució), que acabarà davant del Palau de la Generalitat, per exigir-los que s’oposin a aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma. Perquè no podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos, independència, ara!
El recorregut de la manifestació començarà a Pla de Palau, avançarà pel Passeig d’Isabel II direcció Montjuïc, girarà a l’edifici de Correus per Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, recorrerà el carrer de Jaume I fins al Palau de la Generalitat a Plaça de Sant Jaume.
Recordem que el text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones”, així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització i que dependrà de la interpretació de la judicatura. Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers de persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.
Si bé és cert que aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, no ho és menys que també facilita i comporta l’aplicació del codi penal i penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici d’alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò que ni cap independentista ni cap partit independentista pot donar-hi suport.
Per la llibertat, per la independència, contra la repressió i el partidisme, vine a Barcelona el 6 de desembre!
Cites des del Vallès Occidental
Rubí: A les 10.50 h a l’estació dels FGC per agafar el tren de les 10.59 h.
Sabadell: tren de les 10.30 a l’estació de RENFE Central
Terrassa: sortida a les 10:00 des de l’estació d’autobusos. Tiquets a 10€ al local de l’Assemblea i als Cants de Llibertat
Per què el nou delicte de desordres públics agreujats incrementarà la repressió?
1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó.
Quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’, la condemna mínima augmenta d’un a tres anys de presó.
2. Intimidació com a causa de delicte.
Abans es necessitava l’exercici de violència contra persones o coses per ser condemnat pel delicte de desordres públics. Ara n’hi haurà prou amb ‘intimidació’, que serà de lliure interpretació i obre la porta a més arbitrarietats.
3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
Es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.
Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar en condemnes per desordres públics.
5. La reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus.
Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb Espanya un agreujament de la repressió contra l’activisme independentista.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana denunciem que la reforma del delicte de sedició presentada pel govern espanyol no és cap derogació o eliminació d’aquest delicte, sinó un nou aval que facilita la repressió contra accions democràtiques com el referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre i les mobilitzacions de base no violentes que ha protagonitzat l’independentisme en els darrers anys.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “La reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat: castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més pròpiament i còmoda els fets de l’1-O per envair instal·lacions o edificis.”
El text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones” així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on hi té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització.
Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.
El moviment independentista ha estat testimoni dels judicis farsa de la justícia espanyola, que han fet servir tot tipus d’evidències i testimonis parcials o directament falsos per atribuir crims des de violència fins a terrorisme a activistes pacífics, i aquesta reforma només corrobora aquesta deriva repressiva de l’Estat.
Aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, però facilita i aboca a l’aplicació del codi penal i a penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici a alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò a què cap independentista ni partit independentista pot donar suport.
En aquest sentit fem una crida expressa als diputats d’ERC, Junts, PDeCAT i CUP al Parlament espanyol a oposar-se i combatre aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana es combatrà amb tota la seva determinació aquest atemptat a la democràcia i als drets fonamentals.
Per últim, recordem a tothom que només la independència ens pot permetre construir una república d’acord amb els drets fonamentals i que a aquesta prioritat destinem totes les nostres energies.
El diumenge 13 de novembre, a Terrassa, es farà un acte de commemoració dels 5 anys dels Cants de llibertat.
En aquesta ocasió hi seran diverses persones represaliades i representants d’entitats que els han donat suport. El vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pessarrodona, serà un d’ells.
L’acte començarà a les 19.00 h al Raval de Montserrat.
La comissió d’investigació de Pegasus al Parlament Europeu ha publicat un informe demolidor amb l’Estat espanyol, suggerint que totes les proves apunten que és responsable de l’escàndol de ciberespionatge Catalangate contra independentistes.L’informe confirma 65 atacs a líders independentistes catalans, dels quals l’Estat espanyol només n’admetia 18.
En una roda de premsa celebrada ahir a Brussel·les, l’eurodiputada holandesa i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In‘t Veld, va criticar les autoritats espanyoles per no entregar-los prou informació. “Hi ha indicis forts que polítics i altres han estat monitoritzats, espiats, sense cap amenaça evident, imminent i immediata per a la seguretat nacional”, va dir. Això suposa una vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la intimitat.
L’informe preliminar de la comissió afirma que “en almenys 4 estats de la unió”—entre ells l’Estat espanyol—“s’ha fet servir programari espia il·legítimament”, que “l’anàlisi dels atacs mostra un patró clar”, i que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política a Catalunya.Tanmateix, sense la col·laboració de les autoritats espanyoles, la comissió d’investigació no disposa de prou informació sobre el que la ponent reconeix com un assumpte “molt delicat”.
Encara més, l’informe afirma que “el Consell d’Europa i els governs estatals estan practicant l’omertà”, fent pressióperquè l’espionatge il·legal sigui “exclusivament un tema nacional” i que aquest espionatge forma part d’un “sistema dissenyat específicament per servir d’eina de poder polític i control”, en el qual “es rebutja l’accés a la informació a les víctimes, fins i tot respecte a les acusacions que suposadament han justificat la seva vigilància. Els fiscals, els jutges i la policia rebutgen investigar i sovint posen la càrrega de la prova sobre les víctimes, esperant que siguin elles les que provin que han estat espiades. És un cercle viciós que deixa les víctimes sense recursos”.
L’informe destaca també que “La Seguretat Nacional s’invoca com un pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” i fins i tot afirma que “tots aquests elements combinats formen un sistema dissenyat per al control i l’opressió”. Entre les recomanacions de l’informe, destaca la petició que es creï un Fons Europeu de Litigació per finançar la litigació a les víctimes de l’espionatge, i que el Consell Europeu faci la seva pròpia investigació i una cimera extraordinària per aquest tema.
L’eurodiputada holandesa també es va mostrar molt crítica amb la Unió Europea i va denunciar la seva doble moral: “Quan els atacs a la democràcia venen des de dins, la Comissió calla. Quan l’amenaça a la democràcia no és un desconegut llunyà, sinó els governs dels estats membres de la UE, la Comissió considera de sobte que la defensa de la democràcia europea ja no és una qüestió europea”.
En aquest sentit, va dir que la Comissió d’Investigació de Pegasus està fortament polititzada. “De vegades es pot sentir la presència dels governs nacionals en els nostres debats”, va afirmar. Aquesta ingerència política sembla ser el motiu pel qual el comitè encara no ha visitat Espanya, tot i que és el país europeu on l’espionatge ha estat més utilitzat.
Fa unes setmanes, l’eurodiputat txec i membre del Comitè Pegasus, Marcel Kolaja, va denunciar en una entrevista a Vilawebque els principals grups polítics estaven fent molta pressió per evitar que es dugués a terme una visita a l’Estat espanyol. Això és extremadament preocupant, tot i que que el Comitè d’Investigació de Pegasus seguirà treballant uns mesos més i Sophie In’t Veld va expressar la seva esperança que acabin visitant l’Estat espanyol.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, recorda que: “L’Assemblea Nacional Catalana s’ha vist afectada per l’espionatge indiscriminat del CatalanGate.Dos expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, així com altres membres de l’organització, han estat víctimes d’atacs només pel seu compromís amb la independència de Catalunya.”
L’Assemblea va posar una querella per aquest cas, que va ser admesa a tràmit a finals de juliol pel jutjat d’instrucció núm. 23 de Barcelona. L’Assemblea havia demanat la recusació del jutge que la va admetre, Jaime Conejo Heredia, pel seu biaix polític acreditat per publicacions anti independentistesa les seves xarxes socials i per la seva vinculació a l’exèrcit espanyol, però abans que es resolgués la recusació, aquest jutge, que era suplent, ha estat substituït per una nova jutgessa titular, Ma Àngels Falip Ibarz, i s’ha retirat la recusació.
Feliu també ha expressat que “L’Assemblea Nacional Catalana se suma a la petició recent d’algunes personalitats, entre les quals hi havia víctimes com el president Quim Torra, i l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Cal que el Parlament de Catalunya impulsi la creació d’una comissió internacional independent,perquè se suspengui tota col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació independent. Es necessita l’obertura d’un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades,dotant-les de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica finançada per les institucions públiques catalanes.”
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 