Aquest acte s’ha ajornat. Informarem de la nova data.
El dimarts 8 de febrer, a Bellaterra, es farà una xerrada sobre la República catalana i la desobediència a càrrec de l’activista Gabriela Serra.
L’acte començarà a les 19.30 h al Centre Cívic.

El dimarts 8 de febrer, a Bellaterra, es farà una xerrada sobre la República catalana i la desobediència a càrrec de l’activista Gabriela Serra.
L’acte començarà a les 19.30 h al Centre Cívic.

Aquest matí, diversos ajuntaments del país han presentat un manifest conjunt en defensa de la sobirania fiscal des del municipalisme. Els consistoris promotors són Sant Pere de Torelló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Sant Cugat Sesgarrigues, Celrà, Vallbona d’Anoia, Montblanc, Calldetenes, Balenyà i Arbúcies. Aquest grup, anomenat Ajuntaments de Catalunya per la Sobirania Fiscal, anima tots els ajuntaments de Catalunya que hi participin.
En el manifest destaquen la importància del control efectiu de la recaptació i gestió d’impostos des de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) per aconseguir la República Catalana. També demanen que la Conselleria d’Economia posi en marxa la “política fiscal corporativa“, que facilitaria el pagament d’impostos als ajuntaments. La lectura ha anat a càrrec de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra (Junts); l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga (Entesa-Independents de la Selva), i l’alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons (CUP). Les conclusions de les intervencions han anat a càrrec de l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC).
Els ajuntaments promotors del manifest animen tots els ens locals del país a portar a terme la sobirania fiscal pagant tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), fent valer que “l’únic govern legítim és el Govern de Catalunya i a la vegada denunciant l’espoli fiscal endèmic que patim per part de l’Estat espanyol“.
Ajuntaments de Catalunya per la Sobirania Fiscal creu que la clau de millores municipals és treballar en sobiranies, tant fiscals com energètiques, recordant que si el món local fa pinya es pot parar “l’abús de les oligarquies energètiques vers la ciutadania“. Per aquest motiu, animen els ajuntaments que encara no s’hi han adherit, que ho facin.
A més dels impulsors, en el manifest ja s’hi han adherit ajuntaments com Sant Quirze de Besora, Marçà, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Folgueroles, la Secuita, Tona, Espinelves, Igualada, les Borges del Camp, Roda de Ter, Viladrau, Vic, Masies de Roda, Riudoms, Sant Pol de Mar, Collsuspina, Creixell, Manlleu i Alcoletge, entre d’altres.
Aquest grup d’ajuntaments, que treballen de forma independent, ha nascut sota el paraigua de la campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana.
A partir del dilluns 31 de gener, els càrrecs electes municipals es podran adherir al manifest mitjançant aquest portal web.

El proper 17 de febrer, a Matadepera, conferència sobre economia catalana. Un eix fonamental per aconseguir tenir un Estat propi que representi la sobirania del poble català.
Serà amb l’economista Ramon Tremosa i començarà a les 19.30 h al Casal de Cultura.

Visita guiada a l’exposició del Museu d’Història de Sabadell.“Enguany fa 85 anys de l’inici de la Guerra d’Espanya arran del cop d’estat militar feixista del 18 d ejuliol de 1936. El MSH ha organitzat una exposició en la línia de recuperar la memòria històrica de les sabadellenques i sabadellencs que van viure la guerra civil i els primers anys de la postguerra.
L’exposició treu a la llum les històries de vida de desenes de persones que van veure trasbalsades les seves vides per aquells fets, i de retruc la de les seves famílies.”
👉Aquí hi teniu la presentació de l’exposició
◾️Diumenge 30 de gener
◾️D’11 a 12 del matí.
◾️Inscripció al local (c. Illa, 3)
◾️O telefoneu el 9372042 81
◾️Preu, 2 €
El passat dia 2 d’octubre de 2021 va tenir lloc la primera Conferència Nacional Antirepressiva. Més de 300 persones vinculades a entitats i iniciatives de caire antirepressiu es van trobar per posar en comú i debatre sobre les fortaleses i les febleses del moviment independentista amb l’objectiu de bastir un front comú capaç de neutralitzar els efectes de la repressió, conscients que l’Estat espanyol, quan aplica la repressió, no fa cap mena de distinció.
La Conferència Nacional Antirepressiva ha de ser una primera pedra en la construcció d’un front comú antirepressiu, raó per la qual s’anima a totes les entitats organitzadores i també les que li van donar suport, a continuar treballant sense pausa en aquest marc de confiança que ha esdevingut la Conferència.
Per aquest motiu, l’Assemblea participarà en la primera trobada del “Front comú contra la repressió” que tindrà lloc aquest dissabte 29 de gener. S’hi fixarà el marc polític i organitzatiu per crear i consolidar aquest front com un espai de treball i de coordinació de les organitzacions, entitats i grups de suport antirepressius.
L’Assemblea hi serà representada per membres del secretariat nacional, algunes de les assemblees sectorials (Represaliades, Psicòlegs, Universitats i Dones) i per diferents assemblees territorials. A més, l’entitat anima la resta d’organitzacions que van participar en la primera Conferència Nacional Antirepressiva a sumar-se al “Front comú contra la repressió”.

Avui, a l’Estat de la Nació:
🔴 A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:

El dimecres 2 de febrer, a Rubí, es presentarà el llibre “Llengua i República” presència d’Enric Larreula i Lluís de Yzaguirre.
L’acte començarà a les 19.00 h a l’Ateneu de Rubí.

El següent posicionament polític referent a la reforma laboral espanyola, i que s’emmarca en la campanya Eines de País, va ser aprovat en el Ple del Secretariat Nacional d’aquest passat dissabte, 15 de gener:
Des de l’Assemblea Nacional Catalana sempre s’ha defensat la necessitat de construir un marc de relacions laborals propi dins d’un estat independent. Ara bé, l’entitat és perfectament conscient que el moment que vivim no és el de la ruptura amb l’Estat i que s’ha de treballar dia a dia per la construcció d’un marc polític no sucursalista.
Per tant, des del moviment popular independentista i l’Assemblea Nacional Catalana, s’ha d’actuar per preparar la ruptura amb l’Estat. Això exigeix avançar cap a un marc de sobirania en les relacions laborals.
Per això, l’Assemblea ha actuat per tenir instruments d’incidència social i econòmica (també en el marc de les relacions laborals). Mitjançant la campanya d’Eines de País, s’han impulsat sindicats (la Intersindical-CSC i d’altres) i patronals (Anem per Feina) d’obediència exclusivament catalana i que han de ser majoritàries perquè estiguin al servei del projecte nacional quan es trenqui amb l’Estat espanyol.
Un cop analitzats els acords entre el Gobierno, els sindicats i la patronal d’Espanya, s’observa:
Així doncs, l’Assemblea considera la Reforma Laboral pactada entre els principals actors del Règim del 78 (Gobierno, CEOE, Comissions Obreres i la Unió General dels Treballadors) com a perjudicial per a les treballadores, treballadors i l’empresariat català; discriminant el marc català de relacions laborals. En conseqüència, l’Assemblea Nacional Catalana dona suport als seus aliats en matèria laboral.

Torna l’Estat de la Nació!
Al programa d’avui:
🔴 Com sempre, a les 21.30 h al nostre canal de Youtube:

El dijous 20 de gener, a Terrassa, es farà la presentació del llibre Decàleg Irreverent per a la defensa del català de Gerard Furest.
Aquest acte s’emmarca en la campanya nacional de La Intersindical “En català a la feina i arreu”.
L’autor ens explicarà el seu decàleg i com podem ser més conscients de la discriminació i dels abusos comesos, per tal que puguem defensar la nostra llengua arreu.
L’acte començarà, a les 19.00 h, al local de l’ANC – TxI (c.Torrent, 153)
Acte obert al públic.

Vegeu el vídeo de l’acte fet a Sabadell.
El Consell: Opció de futur?, amb Vicent Partal entrevistant Ona Curto i Josep Costa.
L’acte s’ha fet el 12 de gener al Casal Pere Quart.
L’Assemblea Nacional Catalana s’ha mobilitzat aquest vespre davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per exigir que se sàpiga la veritat respecte als atemptats del 17-A. L’eslògan de la mobilització ha estat “Contra la seva violència, independència!“.
Durant la concentració, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha deixat ben clar que “no volem normalitzar que un policia, en seu judicial, pugui dir que es va deixar fer a l’imam de Ripoll per donar un ensurt als catalans“. “Tant les víctimes de l’atemptat com la ciutadania de Catalunya tenen tot el dret a conèixer la veritat. Per aquest motiu, hem convocat avui: per exigir la veritat”, ha conclòs Elisenda Paluzie. L’entitat també s’ha concentrat a les ciutats de Girona i Tarragona.

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat d’acord amb el decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions elaborar per l’entitat.
L’informe d’aquest trimestre destaca que totes aquelles accions que suposen una confrontació directa amb l’Estat espanyol no s’estan duent a terme. Això fa que alguns dels principis, com ara el respecte per la voluntat dels electors, la sobirania i no cooperació institucional i la construcció de la institucionalitat pròpia), els considerem com a no previstos pel Govern.
En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha destacat que “per ara l’estratègia del Govern de la Generalitat no és la de confrontació amb l’Estat espanyol. Ara bé, el nostre decàleg recull accions totalment factibles i legals que es podrien fer sense cap problema i no s’han dut a terme, com per exemple elaborar uns pressupostos de la Generalitat sense dèficit fiscal”.
D’altra banda, ha explicat que: “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura com ara la sobirania energètica. De moment, els resultats en aquest cas, com en d’altres, no són positius”.
El coordinador de la Comissió d’estratègia i discurs, Arnau Padró, i la secretària nacional, Assumpta Vilajosana, han estat les persones encarregades de desgranar aquesta fiscalització trimestral.
En l’àmbit de la sobirania fiscal i financera han destacat que la gran novetat positiva és que el Govern, a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha habilitat l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades. La part negativa és el fet que els grups parlamentaris que sostenen el Govern declinessin blindar jurídicament la sobirania fiscal. D’altra banda, pel que fa a la sobirania econòmica, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació.
En l’àmbit de la sobirania energètica, Padró i Vilajosana han constatat que s’està instal·lant quatre vegades més de potència energètica amb energies renovables a l’Aragó que a Catalunya. D’aquesta manera, si no es reverteix aquesta tendència, Catalunya acabarà tenint una dependència energètica total de l’Aragó.
En l’àmbit de la justícia lingüística han denunciat importants retrocessos pel que fa a la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori. Les dades fetes públiques de l’ús del català a l’ESO mostren que només el 46% del professorat manté el català en les seves classes, i de moment el Govern no ha sabut donar resposta a les sentències que imposen el 25% de castellà en diversos centres educatius. Tot just s’acaba de presentar el Pacte Nacional per la Llengua, que l’Assemblea havia proposat en el seu decàleg. L’anunci és positiu però falta veure’n l’execució.
En l’àmbit de la seguretat els secretaris han assenyalat que les promeses fetes pel Govern de retirar-se de les causes contra activistes no s’han complert en la majoria dels casos. I pel que fa a l’àmbit internacional s’han identificat possibilitats de canvi pel que fa al Diplocat i a establir una xarxa internacional de suport amb altres nacions sense estat i estats de recent constitució que de moment es troben a les beceroles.
Per últim, en l’àmbit de la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia es progressa adequadament, ja que el Govern ha aplicat polítiques i mesures pròpies independents de les de l’Estat i està desplegant unes polítiques d’ocupació relativament ambicioses.
