L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha arrencat una nova campanya d’argumentari per posar en evidència les conseqüències nefastes de formar part d’Espanya i com afecten directament cada català en el seu dia a dia. Durant les pròximes setmanes l’entitat exposarà dades contundents en tots els àmbits (salut, educació, llengua, habitatge, ajudes socials, pensions, feina o mobilitat) amb un missatge clar: “Cada dia que Catalunya no és independent hi perds en drets i benestar. La independència és urgent”. Una tesi que s’acompanya de l’eslògan: “Et queixes o actues?”, que interpel·la directament els ciutadans a passar a l’acció i implicar-se en la lluita per la independència de Catalunya.
L’objectiu d’aquesta campanya és tornar a situar la independència al centre del debat públic mostrant exemples concrets que afecten negativament els diferents àmbits de la vida dels ciutadans durant els 365 dies de l’any: el caos de Rodalies, la falta d’oferta laboral i precària, a l’hora de pagar un pis, a les llargues llistes d’espera del metge, en unes aules tensionades i amb mals resultats, en unes ajudes socials que no arriben, en pensions que no s’ajusten al cost de la vida o en la situació cada cop més greu del català. Greuges que l’Assemblea vincula al dèficit fiscal crònic de més de 20.000 M d’euros l’any que pateix Catalunya per part d’Espanya i a la manca de sobirania política per gestionar els recursos propis i prendre decisions.
El president de l’ANC, Lluís Llach, denuncia que “la ‘normalització’ que ens venen Illa i el PSOE és discriminació premeditada que ens condemna a la precarietat i a quedar-nos sense llengua i finalment sense nació: acceptar l’autonomisme és renunciar als nostres drets”. Segons Llach, amb aquesta campanya l’ANC pretén activar consciències per reactivar el moviment:“En un moment en què hi ha més motius que mai per fer-ho, llancem un missatge clar a tots els independentistes decebuts, desmotivats o emprenyats: l’Assemblea hi és, actuem. I tu, et queixes o actues?”
El dissabte 21 de juny, a Sant Llorenç Savall, es farà una xerrada sobre “L’autodefensa de la nació catalana des del segle X fins a l’actualitat“ a càrrec de Víctor Cucurull, historiador i fundador de l’Assemblea Nacional Catalana.
L’acte començarà a les 12.00, a la Casa de Cultura.
L’Assemblea Nacional Catalana convoca la ciutadania el 23 de juny a participar en “La Marxa sobre Montserrat” per protestar contra la visita dels reis espanyols a la muntanya catalana. Coincidint amb la revetlla de Sant Joan, els Borbons tenen previst visitar l’abadia de Montserrat en el marc dels actes del mil·lenari del monestir. Davant d’aquesta provocació i de l’intent de profanació simbòlica d’un dels espais més sagrats i emblemàtics de la nació catalana, l’ANC fa una crida a participar en l’acció de protesta massiva contra els monarques.
La mobilització consistirà en una marxa simultània que recorrerà tres camins tradicionals d’accés al monestir. Tots tres recorreguts s’iniciaran a les 6 del matí del 23 de juny, des de Collbató, Monistrol de Montserrat i el coll de Can Maçana, i confluiran a Montserrat per fer visible el rebuig de la ciutadania catalana a la presència de la monarquia espanyola. L’Assemblea també fa una crida a sortir el diumenge 22 i passar-hi la nit.
Montserrat i la revetlla de Sant Joan són símbols indiscutibles de la identitat col·lectiva del nostre poble. La presència del cap de l’Estat espanyol —net polític de Franco i màxim representant d’un règim hereu del 155 i de la repressió contra l’independentisme— és una ofensa que no pot quedar sense resposta. No deixem que hi posin ni un peu. Ni els reis ni cap dels seus col·laboradors. Des de l’Assemblea, fem una crida a tot el país a defensar els seus símbols, la seva dignitat i el seu futur.
El dijous 19 de juny, a Ripollet, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, farà una xerrada sobre l’independentisme i el seus nous reptes.
L’acte començarà a les 19.00 a la sala d’actes del Centre Cultural.
El català necessita que ens fem escoltar. Per això et convidem a sortir al carrer i participar en un acte reivindicatiu per la llengua, per demostrar que volem viure plenament en català i defensar els nostres drets lingüístics.
T’esperem a l’acte “Sortim al carrer per la llengua. Naturalment, en català”, el dissabte 14 de juny a les 11.30 h als “Jardins de la Caixa” (carrer de l’Escola Industrial, 29 – Sabadell). L’acte l’han organitzat diverses entitats de Sabadell compromeses amb el català i que participen de la Taula per la llengua de la ciutat. A més, hi participaran activistes i entitats compromeses amb la llengua, i gaudirem de les actuacions de Carles Argelaguet i BruceCat. Vine, suma’t i fes xarxa!
La celebració de la reunió de presidents de comunitats autònomes a Barcelona, amb la participació del president de la Generalitat de Catalunya, és un nou escarni a la nostra nació. Mostra el lloc i el tracte que el règim monàrquic i la Constitució de 1978 atribueixen a Catalunya: una comunitat autònoma al mateix nivell que la Rioja, Cantàbria o Múrcia. La reducció de nació a regió no és un problema de protocol, sinó que té greus implicacions, de les quals n’esmentem tres:
1.- La reducció de Catalunya a la categoria de comunitat autònoma evidencia que continuem sent un país ocupat per dret de conquesta. Abans de l’ocupació borbònica, Catalunya tenia el mateix rang institucional que Portugal. Aquesta nació és un país independent perquè els portuguesos van guanyar les batalles de Castelo Rodrigo i Montes Claros (1665). Catalunya es troba reduïda a una de 17 comunitats autònomes perquè va perdre la guerra de 1714. La ignomínia s’agreuja amb la participació del president de la Generalitat en aquesta humiliació.
2.- En aquesta trobada s’abordarà el finançament de les comunitats autònomes a partir del principi que «la riquesa de Catalunya no és dels catalans, sinó de tots els espanyols» com va assegurar el president de Castilla la Mancha, assegut a la taula ben a prop de Salvador Illa. Amb el seu silenci sobre aquest argument d’Emiliano García Page, el president de la Generalitat legitima l’espoliació colonial espanyola de més de 22.000 milions anuals, que descapitalitza l’economia catalana, la força a un creixement de baixa qualitat i perjudica de manera especial les classes populars del nostre país perquè imposen la degradació de serveis públics essencials com el sistema de salut, l’ensenyament, les ajudes a la dependència, etc.
3.- La tradicional pluja de milions per a l’habitatge per part del govern espanyol es tornarà a repetir en l’aplec de presidents autonòmics. Es repetirà el resultat de les anteriors falses promeses: una situació de gravíssima emergència pels preus tant dels lloguers com de la compra de cases on viure. El model de creixement espanyol es fonamenta en la creació de llocs de treball precaris i mal pagats en els serveis i la construcció, que són coberts amb l’arribada de 500.000 persones cada any a l’Estat espanyol, 125.000 de les quals a Catalunya, que necessiten un habitatge assequible. El sistema econòmic espanyol és insostenible. Catalunya té una tradició industrial i unes institucions universitàries i de recerca que permetrien un desenvolupament de qualitat, si no patissin cada any l’espoliació fiscal de quasi el 10 % del seu PIB. Per moltes reunions autonòmiques que es facin, el president del Govern espanyol i els presidents autonòmics, que viuen gràcies a aquest robatori, no reconeixeran mai el dret dels catalans a disposar dels seus impostos, fruit del seu treball.
L’Assemblea Nacional Catalana va participar en la Supplementary Human Dimension Meeting III de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE per les seves sigles en anglès) de 2025, celebrada a Viena els dies 23 i 24 de maig sota el títol “La inclusió com a via per promoure la tolerància i la no-discriminació”. L’ANC va intervenir en dues sessions, denunciant la discriminació lingüística persistent contra les persones catalanoparlants i la reducció de l’espai per a la societat civil a Catalunya.
Durant la primera sessió, Maria Teresa Calveras, en representació de l’Assemblea, va criticar l’absència de la llengua com a categoria protegida en la seva legislació antidiscriminatòria, tot i els compromisos adquirits per l’OSCE. Va recordar que la Constitució espanyola no reconeix les minories nacionals i va citar l’informe de l’exrelator especial de l’ONU Fernand de Varennes, que alertava que aquestes omissions podrien contravenir obligacions legals internacionals. Calveras també va denunciar la repressió i vigilància patides per organitzacions de la societat civil catalana, incloent-hi l’ús de programari espia.
A la tercera sessió, Calveras va defensar el model d’immersió lingüística en català, vigent des de fa dècades a l’educació catalana, com a eina fonamental de cohesió social i igualtat. Va advertir que aquest model és objecte d’atacs creixents per part del poder judicial espanyol, una preocupació recollida també pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa en el seu darrer informe. L’Assemblea va condemnar el desequilibri legal estructural que afavoreix el castellà i va alertar de l’augment de vulneracions de drets lingüístics.
L’Assemblea va instar les institucions de l’OSCE a pressionar les autoritats espanyoles perquè:
Posin fi a la discriminació lingüística i compleixin amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Protegeixin el model d’educació en immersió lingüística en català.
Garanteixin un entorn segur i propici per a la societat civil catalana, per defensar els drets lingüístics i el dret a l’autodeterminació.
L’Assemblea Nacional Catalana participa regularment en fòrums i reunions internacionals de drets humans com a part de la seva tasca d’incidència internacional, denunciant les vulneracions de drets comeses per les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
L’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) –en representació de l’Assemblea– ha presentat al Comitè de Drets Humans, per a la seva 144a sessió, un informe sobre la implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) a Espanya, centrant-se en la situació a Catalunya. L’informe examina críticament les violacions contínues dels drets humans dels catalans i destaca el patró més ampli de negació i manca de compromís de les autoritats espanyoles respecte a aquestes violacions.
D’una banda, el dret a un judici just i a la igualtat davant la llei s’ha erosionat greument per a centenars de representants independentistes catalans a causa d’una manca sistèmica d’independència judicial i la politització del poder judicial. De fet, la llei d’amnistia és aplicada de manera molt selectiva. Mentre que l’amnistia a diversos d’activistes ha estat denegada, 96 policies espanyols han sigut amnistiats per casos de violència policial desproporcionada, tot i que la llei exclou els tracte inhumans i degradants.
D’altra banda, l’ús extensiu d’eines d’espionatge il·legals per part de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català ha donat lloc a diversos casos de violacions del dret a la privacitat. L’ús dels programes espia Pegasus i Candiru en el que es coneix com el Catalangate es va revelar l’abril de 2022. Malgrat causar preocupació a diversos organismes internacionals i malgrat les demandes de transparència per garantir investigacions externes, el secretisme de les autoritats espanyoles sobre l’assumpte continua i no s’ha proporcionat cap reparació a les víctimes. A més, s’ha demostrat que també hi ha hagut casos d’infiltració policial en moviments socials.
La llibertat d’opinió i d’expressió s’està contínuament vulnerant amb l’ampliació de les disposicions sobre la “glorificació del terrorisme” de l’anomenada “Llei Mordassa”, que s’ha utilitzat per atacar activistes catalans, independentistes, artistes, periodistes i usuaris de xarxes socials que publiquen contingut que simpatitza amb els moviments independentistes.
A més, el dret de reunió pacífica i la llibertat d’associació s’estan reprimint, des de protestes pacífiques on s’ha fet servir gas pebre contra els manifestants al processament d’activistes per càrrecs de terrorisme infundats o per altres delictes violents fabricats.
Durant l’última dècada, les autoritats espanyoles han treballat per soscavar el procés democràtic a Catalunya, atacant institucions i representants electes. Les constants amenaces de processament, multes i convocatòries d’eleccions han pressionat el dret a la participació pública a Catalunya. Aquestes violacions del dret a la participació pública han portat els organismes internacionals a reaccionar. La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, per exemple, va destacar que Espanya havia violat el dret de participació pública de quatre membres del Parlament català mentre estaven en detenció preventiva el 2018.
El dret a la igualtat i la llibertat de discriminació i el dret a la llengua i la cultura estan sota pressió. Una decisió del Tribunal Suprem espanyol va dictaminar que, a més de les assignatures ja existents en castellà, almenys el 25% de totes les altres assignatures impartides a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà, posant en perill el model d’immersió en l’educació catalana, que sempre ha assegurat el caràcter bilingüe de l’ensenyament català.
Finalment, malgrat la important preocupació nacional i internacional per les violacions dels drets humans que es discuteixen a l’informe, el govern espanyol va optar per ometre deliberadament qualsevol referència a la situació del poble català en el seu Examen Periòdic Universal (EPU) de les Nacions Unides del 2025. Això reflecteix un patró més ampli de negació i manca de compromís amb les preocupacions subjacents sobre els drets humans, i planteja serioses qüestions sobre la voluntat d’Espanya d’abordar les violacions sistèmiques i garantir la rendició de comptes.
Per aquestes raons, l’UNPO ha recomanat a Espanya que adapti el Codi Penal al dret internacional de drets humans, que consideri modificar l’article 2 de la Constitució per excloure la referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat, que retiri els càrrecs penals sense fonaments contra la societat civil, i que protegeixi el model d’immersió i la llengua catalana.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, i el coordinador de la Comissió de Gestió Jurídica, Josep Cruanyes, s’han reunit aquest divendres telemàticament amb l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, per analitzar la greu situació derivada de la recent sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga la Generalitat a lliurar les pintures murals del monestir de Sixena, actualment conservades i exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
La trobada s’ha fet des de la seu nacional de l’Assemblea i ha servit per estudiar una resposta davant d’un nou episodi d’espoli cultural per part de l’Estat espanyol. Després de la reunió, el president Llach ha fet una declaració institucional contundent, en què ha qualificat la sentència com “un atemptat contra el patrimoni de la humanitat” i ha denunciat la manca de mesures de protecció per part del Suprem:
“La sentència publicada aquesta setmana, demanant l’extracció del MNAC de les pintures de Sixena, és un atemptat contra el patrimoni de la humanitat, que posarà en perill obres que, des de tots els punts de vista tècnics, és millor no moure de la seva disposició actual.”
“Sense una sola mesura de protecció sobre les pintures, semblen confirmar que prefereixen la seva destrucció que no pas la seva exposició a casa nostra. Tot i ser la nació que les va salvar.”
Llach ha anunciat dues línies d’actuació per part de l’Assemblea:
1. Vies jurídiques: l’ANC es compromet a explorar totes les opcions legals per aturar la “massacre cultural” i a actuar jurídicament contra els responsables de no haver garantit la protecció d’un patrimoni que és nacional i mundial.
2. Resposta social i mobilització: l’entitat fa una crida a la societat catalana per aturar “l’espoli que Catalunya pateix per part d’Espanya”, en aquest cas, a través d’un atac cultural que busca “laminar la importància històrica de la corona catalana”. L’Assemblea es compromet a impulsar accions per evitar el que qualifica de “barbàrie cultural” i denunciar la “catalanofòbia agressiva”que es manifesta en decisions com aquesta.
En quedar reservada la funció judicial revisora de la decisió adoptada per la mesa del Parlament de Catalunya de manera única i exclusiva al Tribunal Constitucional, entenem que resulta contrari als drets fonamentals reconeguts pel TEDH i protegits pel TEDH (drets d’accés a un Tribunal, a un recurs efectiu i a un procés just) que el Tribunal Constitucional no compleixi amb la funció que li correspon no admetent a tràmit el recurs d’empara presentat, tenint en compte que la transcendència constitucional de la qüestió suscitada està més que justificada, tant per raó de la matèria objecte de la ILP inadmesa a tràmit, com per la intensitat de les vulneracions de drets fonamentals que es denuncien.
Finalment, l’Assemblea considera que aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre l’efectivitat del sistema de protecció de drets fonamentals a Espanya. Tant pel que fa al dret a la participació política que, en aquest cas va resultar lesionat en impedir que s’iniciessin els tràmits per possibilitar un debat parlamentari sobre una proposta ciutadana, com per no admetre’s a tràmit el recurs d’empara interposat contra la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya.
El Consell de la Unió Europea ha tornat a ajornar la incorporació del català com a llengua oficial de les seves institucions, documents i normatives. Aquest reconeixement internacional hauria estat un gran pas en la història de la nostra llengua ignorada, menystinguda i perseguida. A més, hauria tingut efectes pràctics perquè el nostre idioma, per exemple, va ser exclòs en quaranta-set normes europees només l’any 2022, tal com va denunciar el manifest «El català, llengua oficial ara!» que el febrer de 2023 van signar un gran nombre d’entitats.
Aquest endarreriment era previsible perquè s’ha intentat introduir la llengua catalana a la Unió Europea no per la porta natural del reconeixement dels nostres drets lingüístics i històrics. S’ha intentat colar per la finestra d’una petició de l’Estat espanyol fruit d’un mercadeig polític: l’oficialitat del català a canvi del vot de Junts per Catalunya a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats.
El fet que el Regne d’Espanya hagi tramitat l’oficialitat del català a la UE com a resultat de la lluita pel poder entre el PSOE i el PP i els seus respectius aliats, ha afeblit la nostra posició i l’afeblirà en el futur. Per part de les forces catalanes és un error estratègic greu entrar en aquestes picabaralles entre partits espanyols, ressaltant les maniobres del PP per influir en el posicionament de diversos governs europeus. El problema és estructural perquè correspon a la catalanofòbia que predomina a l’opinió pública espanyola.
L’únic avantatge d’aquests ajornaments, que esdevindran permanents, serà la demostració que l’única porta digna del català per formar part de les llengües oficials europees és l’ingrés de Catalunya a la UE com a nou Estat independent.
El dijous 5 de juny de 2025 l’Assemblea Nacional Catalana de Ripollet organitza un acte per parlar sobre la situació de la llengua catalana.
La conferència amb el títol “Si la llengua falla, fallarà tot” anirà a càrrec del 131è president de la Generalitat Quim Torra i començarà a les 18.30 hores a la sala d’actes del Centre Cultural.
L’Assemblea Nacional Catalana ha recaptat més de vint-i-sis mil euros per ajudar en la tasca de defensa i ensenyament del català a la Catalunya Nord del projecte educatiu La Bressola. Gràcies a la solidaritat ciutadana, les aportacions de les assemblees territorials i l’esdeveniment “Sabadell amb La Bressola” impulsat per la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana, formada per diverses entitats, entre les quals la territorial de l’ANC de Sabadell, l’Assemblea ha pogut recaptar un total de 26.746 euros.
L’ANC va posar en marxa al març una campanya de recollida de donatius per destinar-los a la xarxa d’escoles catalanes de la Catalunya Nord amb un web per facilitar les aportacions. En total es va recaptar més de 20.000 euros. L’Assemblea també va participar en la manifestació de La Bressola el 15 de març a Perpinyà per exigir un suport digne davant la greu situació econòmica que travessava el projecte.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 