L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat aquest vespre nombroses cremes populars amb motiu de la visita que el monarca espanyol Felip VI farà demà a Barcelona. Les assemblees territorials de l’entitat s’han concentrat a les places d’arreu del país per cremar imatges del rei.
L’entitat considera que aquesta visita és “una nova provocació” de l’Estat espanyol. Per aquest motiu, en el manifest promogut per avui, l’entitat expressa “el seu rebuig més enèrgic” a la monarquia espanyola i deixa clar que “amb aquesta mobilització els fem saber que no els volem aquí”.
Demà el monarca espanyol ve a Barcelona “de la mà d’una elit totalment desconnectada del país, que té els seus interessos lligats a l’Estat espanyol i que treballa per defensar l’statu quo d’una autonomia sense poder en la qual el poble hi té molt poc a dir”.
En aquest sentit, l’Assemblea explica que “com a part activa de la societat catalana ens reafirmem en la nostra enèrgica consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República Catalana al servei de les persones”.
Davant la possible assistència d’algun membre del Govern a l’acte del Cercle d’Economia en què participarà Felip VI, l’entitat assenyala que “cap de les nostres institucions no han de participar en aquest joc”.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha participat en la cremada popular organitzada per les assemblees territorials del Barcelonès, que ha tingut lloc a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Les concentracions d’avui són l’avantsala de la mobilització que l’entitat ha convocat per demà a les 19 de la tarda a la plaça del Mar, al barri de la Barceloneta, per rebre amb tot el caliu possible el monarca Felip VI.
El dimecres 30 de juny, a Matadepera, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, farà una conferència amb el títol “Catalunya, 10 anys després del gir sobiranista“.
L’acte començarà a les 19.30 h al Casal de Cultura.
El dijous 17 de juny es presentarà el Consell Local per la República de Sant Quirze del Vallès. L’acte comptarà amb Aurora Madaula, membre del Consell de Govern, amb un parlament de la Clara Ponsatí i amb la participació de diversos representants dels consells locals del Vallès Occidental.
L’acte començarà a les 19.00 h a la sala Josep Brossa de la Patronal, av Pau Casals 86.
Per assistir-hi caldrà reservar entrada a través d’aquest enllaç de la plataforma Entràpolis. També es podrà fer registrant-se a la taula que tindrem a l’entrada de l’acte.
Davant de les afirmacions sobre la via unilateral, criticant-ne la viabilitat i conveniència, i sobre el sentit del referèndum de l’1 d’Octubre, considerant-lo un instrument de negociació, fetes aquesta setmana respectivament pels principals dirigents d’ERC i de Junts, l’Assemblea Nacional Catalana vol manifestar:
El dret d’autodeterminació és un dret que tenen tots els pobles per decidir el seu futur. La majoria d’estats que s’han creat en les darreres dècades ho han fet exercint aquest dret contra la voluntat de l’Estat del qual es volien emancipar.
En alguns casos excepcionals, i en el marc de democràcies consolidades i madures, alguns pobles han pogut exercir el dret a l’autodeterminació per mitjà de referèndums acordats sobre la independència.
L’Estat espanyol ha demostrat que ni reconeix Catalunya com a nació ni li respecta el dret d’autodeterminació, ans al contrari el criminalitza.
L’any 2016, l’Assemblea Nacional Catalana va proposar introduir en el full de ruta del moviment independentista un referèndum oficial i vinculant sobre la independència. Les bases de l’Assemblea es van abocar a fer-lo possible des de la convicció que el referèndum seria vinculant i, si els vots del Sí superaven els del No, la independència seria proclamada com així fou, finalment, el 27 d’octubre de 2017.
El 6 de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que regulava la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya. L’aprovació d’aquesta llei generava un mandat d’obligat compliment legal i obligava a declarar formalment la independència si hi havia més vots afirmatius que negatius.
L’1 d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va exercir el dret d’autodeterminació i va aconseguir una victòria èpica i radicalment democràtica contra l’Estat.
L’experiència ens demostra que les vies de la negociació amb l’Estat són vies abocades al fracàs, com es va demostrar quan es va suspendre la declaració d’independència el 10 d’octubre de 2017, apel·lant al diàleg amb l’Estat, i aquest va activar l’article 155 i va empresonar els presidents de l’Assemblea i Òmnium.
Renunciar a la unilateralitat per exercir el dret d’autodeterminació en el marc de l’Estat espanyol és renunciar a la independència.
L’Assemblea Nacional Catalana es reafirma en el mandat expressat per la ciutadania de Catalunya en el referèndum de l’1 d’Octubre, que ens obliga a fer una declaració d’independència efectiva al més aviat possible. El nostre full de ruta defensa que el moviment popular, les institucions i tota l’acció exterior s’han de conjurar per afrontar definitivament una ruptura democràtica, que sigui el producte resultant de molts fronts de confrontació oberts alhora.
Som conscients que el front institucional que ha liderat l’agenda política del moviment aquests darrers anys és incapaç de trobar un consens estratègic que ens porti a avançar amb claredat cap a la independència.
Per això, l’Assemblea es conjura a tornar a exercir de catalitzador del moviment popular, perquè aquest recuperi l’agenda del moviment d’alliberament nacional i ens prepari per un nou moment de desbordament unilateral que culmini el procés d’autodeterminació amb una declaració d’independència efectiva.
Finalment, convidem la ciutadania a sortir al carrer, mobilitzar-se i lluitar activament per fer efectiva la independència. Les setmanes i mesos que venen seran clau per avançar de manera efectiva i evitar l’operació d’Estat que pretén acabar amb els nostres anhels.
L’Assemblea estarà allà on sempre ha estat, amb la gent i la independència de Catalunya. Sempre amb vosaltres i el país.
El futur del sector petrolier, a debat. En parlem amb Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents.
El Tribunal General de la Unió Europea va anunciar dimecres que desestimava la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República. Què implica la decisió? En parlem amb Bàrbara Roviró, de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.
David Minoves (CIEMEN) i Helena Pol (PEN català): 25 anys de la Declaració universal dels drets lingüístics.
Entrevista a Roger Español: la plataforma “Defensem l’1-O” té l’objectiu de sumar un bon nombre d’afectats per la violència policial per afrontar els judicis.
El TGUE ha rebutjat en primera instància aquest dimecres al matí la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea presentada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República al setembre de 2019. La demanda va presentar-se després que la Comissió Europea rebutgés la iniciativa al juliol del 2019. L’Assemblea i el Consell van presentar-hi un recurs denunciant que l’argumentari de la Comissió per rebutjar la Iniciativa no s’ajustava a la legalitat de la Unió Europea.
La Iniciativa ciutadana europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles”, presentada per l’Assemblea i el Consell al maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea, a través de la recollida d’un milió de signatures, que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals.
L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE i denegar la recollida de signatures és afirmar que no es compleixen els requisits per admetre una iniciativa d’aquestes característiques, ja que considera que no s’hi sol·licita que la Comissió proposi un acte legislatiu. L’Assemblea i el Consell consideren que la resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea, i que aquesta institució s’amaga darrere d’una excusa procedimental (la no presentació d’una acció legislativa), quan en realitat la raó per la qual rebutgen la ICE és política, i en conseqüència refusen exercir la funció de vigilància del respecte per l’estat de dret per part de les autoritats espanyoles. Aquesta funció de vigilància del respecte per l’estat de dret davant de possibles amenaces sistèmiques per part dels estats membres és una competència de la Comissió Europea, com a principi fonamental de la Unió recollit a l’article 2 del Tractat de la UE.
De fet, aquesta iniciativa vol precisament demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó generalitzades, i que han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, el qual ha destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.
L’Assemblea i el Consell volen emfatitzar així l’escàs respecte al dret de les minories, la politització de les altes instàncies jurisdiccionals, la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals, el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea, la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres, la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants, i la vulneració sistemàtica de determinats drets, sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.
Tenint en compte la decisió del TGUE, l’Assemblea i el Consell per la República es reserven o bé l’opció d’incloure les modificacions necessàries a la Iniciativa, per tornar-la a presentar perquè la Comissió la registri, o bé la possibilitat de presentar un recurs davant de la instància judicial superior -el Tribunal de Justícia de la Unió Europea- a fi d’aconseguir que la Comissió accepti el registre de la Inciativa amb el redactat actual, per demanar-li que investigui si les vulneracions de drets humans de les autoritats espanyoles contra el poble català suposen una amenaça sistèmica contra l’estat de dret.
El diumenge 20 de juny, a Rubí, es farà una caminada i un vermut dins les Jornades per la República.
A les 10.30 es farà una concentració a la plaça del Dr. Guardiet per anar a peu fins a Sant Muç. A les 12.00, a l’ermita de Sant Muç, hi haurà el vermut musical.
Inscripcions al local de l’Assemblea, els laborables de 18.00 a 20.00, o a través d’aquest enllaç.
El dimecres 16 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb el títol “Prou repressió” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie i del director de Vilaweb, Vicent Partal.
La xerrada forma part del cicle Àgora 1 d’Octubre que organitza l’Assemblea a Sant Cugat.
L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.
Tenim el goig d’oferir-vos la xerrada “Les hores greus. Dietari de Canonges” amb el president Quim Torra.
Dimecres 9 de juny
A 2/4 de 8 del vespre
A l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (carrer d’En Font, 25)
Per normativa Covid passeu pel local (Illa, 3) a recollir el tiquet de reserva de seient.
Presentació a càrrec d’Àngels Folch.
Parlarem amb ell de l’experiència política i el coneixement personal dels principals actors polítics de l’anterior legislatura com queda recollit al llibre Les hores greus. Dietari de Canonges.
Quim Torra parla clar, amb coneixement profund i des de la sinceritat i el respecte. Només el compromís i la lleialtat amb Catalunya marquen el seu camí.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí a Cornellà de Llobregat el seu posicionament polític per als mesos vinents. Hi ha participat la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, el vicepresident, David Fernàndez, i secretàries i secretaris nacionals. A l’auditori hi han assistit membres del Secretariat Nacional, voluntàries i voluntaris, sòcies i socis, i autoritats convidades.
La presidenta, Elisenda Paluzie, ha deixat clar que “tenim la majoria més gran dels darrers anys. 52% dels vots i 74 escons. En canvi, estem esperant concessions de l’Estat, oblidant que l’esquerra i la dreta espanyola comparteixen un mateix objectiu: mantenir la unitat de l’Estat costi el que costi“. A més, ha afegit que “no tornarem a desaprofitar les oportunitats. Quan vam aplicar la via dels fets vam guanyar, quan ens vam aturar vam perdre. Sabem que la independència la farem per la via dels fets”.
Paluzie ha volgut constatar que “ens hem deixat marcar l’agenda per la política institucional. No ens podem quedar de braços plegats esperant el realineament dels fronts institucional, popular i internacional. No podem blanquejar més renúncies i dilacions“.
“Hem d’estar a punt quan arribi el nostre moment. Aquesta legislatura ha de definir passes concretes cap a la independència. Impulsarem una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per impulsar una llei d’independència per atorgar el lideratge a la ciutadania. Hem d’aprofitar les finestres d’oportunitat”, ha deixat clar Elisenda Paluzie.
D’altra banda, la presidenta de l’Assemblea, ha explicat que l’estratègia jurídica enfront de les vulneracions de drets civils i polítics “ha de ser ofensiva i sempre amb una mirada internacional, per reforçar la legitimitat de la causa de la independència“.
“Tot això ho hem de fer amb esperit de lluita i de combat. Un combat democràtic que obri fronts de desobediència, no cooperació i confrontació en tots els àmbits. Recuperem els carrers per recuperar les institucions i guanyar la independència!“, ha conclòs Elisenda Paluzie.
El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha cridat la ciutadania a fer “més carrer i menys sofà. La independència es fa, no es diu que es fa! A l’Assemblea sabem què volem, sabem com fer-ho i ho farem!”. A més, ha afegit que “l’1-O i el 14-F generen un mandat per fer efectiva la independència. Assumiu el mandat i serem amb vosaltres!”.
“La gent acceptem errors. Forma part de la lluita per la llibertat. Però mai acceptarem enganys. Mai acceptarem una rendició. Un nou estatut o un pacte fiscal només són engrunes!”, ha manifestat David Fernàndez, que ha exclamat que “avui el tren cap a la independència abandona la via morta i torna a la via principal. Des d’avui la gent tornem a pilotar aquest tren. Prou de dubtar!”.
David Fernàndez ha reivindicat els drets nacionals de Catalunya: “Catalunya és una nació. Que ens n’hem oblidat? Respectem-nos i defensem-nos com a poble, sempre i a tot arreu. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?”.
“La independència és necessària per donar resposta a les necessitats de la gent. És imprescindible per existir com a poble. I és el millor indult i la millor amnistia per a presos, exiliats i els més de 3.000 represaliats!” ha conclòs el vicepresident, David Fernàndez.
També han pujat a l’escenari vuit secretàries i secretaris nacionals (Mònica Batalla, Jordi de Bofarull, Carla Soler, Francesc Salvador, Èrika Casajoana, Arnau Padró, Rosa Maria Ros i Martí Claret) per fer un repàs de les accions més rellevants que ha fet l’Assemblea aquest darrer any.
L’acte polític d’avui també ha tingut un espai per la cultura, ja que s’ha comptat la glossa de la Fardatxa i el Ferriols.
Després que l’Assemblea hagi aprovat els documents del Full de ruta a la seva IX Assemblea General Ordinària, avui és farà l’acte públic de presentació de les línies polítiques.
A partir de les 12.00 des de l’Auditori de Cornellà de Llobregat i en emissió en directe per YouTube i Facebook.
L’Arià Bayé és un dels estudiants encausats en el marc de la Pública a Judici. El judici serà els dies 3 i 4 de juny. Com l’afronta?
Perpinyà, a punt per tornar-se a mobilitzar en defensa del català a l’ensenyament. En parlem amb Andreu Laurent, secretari nacional de l’Assemblea per la Catalunya Nord.
Entrevista a Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, una vegada coneguda la sentència pels atemptats del 17 d’agost.
Com encara l’estiu el sector turístic? En parlem amb David Font, director de l’Agència Catalana de Turisme.
Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.
L’Assemblea Nacional Catalana fa públics els resultats d’aquesta IX Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat de forma virtual del dia 20 al 26 de maig. Les sòcies i els socis de l’entitat han votat a favor del Full de ruta presentat pel Secretariat Nacional, sense cap esmena aprovada i incorporada. D’aquesta manera, la direcció política de l’entitat veu avalats els eixos bàsics de l’estratègia política proposada, que es presentarà el diumenge 30 de maig.
El 96% de les sòcies i els socis que han participat en l’Assemblea General han votat a favor del Full de ruta i només el 4% ha votat en contra. La participació total a l’AGO ha estat de 5.659 sòcies i socis.
També hi ha hagut una molt bona participació pel que fa a les assemblees de base. Amb motiu del debat previ a l’Assemblea General, aquestes van presentar 210 esmenes a la proposta de Full de ruta, de les quals: 3 van ser rebutjades, 12 transaccionades i 139 acceptades. Després que les assemblees proposants debatessin si acceptaven la valoració del “Grup de treball d’esmenes al Full de ruta”, en van quedar 56 per portar a votació a l’Assemblea General. Finalment, cap d’aquestes han estat aprovades per les sòcies i els socis de l’entitat i, per tant, no s’han acabat incorporant.
La resta de documents aprovats durant la IX Assemblea General Ordinària han estat els següents:
Informe de gestió del Secretariat Nacional: 96% a favor i 4% en contra.
Informe econòmic de l’exercici 2020: 97% a favor i 3% en contra.
Proposta de pressupost de l’exercici 2021: 97% a favor i 3% en contra.
Reforma parcial dels Estatuts: 76% a favor, 4% en contra i 20% en blanc (requeria una majoria qualificada).
Reforma parcial del Reglament de règim intern: 96% a favor i 4% en contra.
El Full de ruta aprovat ha de marcar les passes bàsiques a seguir per l’entitat per tal de fer efectiva la independència durant aquesta legislatura. El document identifica elements clau com:
La via unilateral, entesa com el desafiament constant a l’Estat espanyol, com a única via possible per assolir la plena llibertat.
L’acció planificada i concertada dels tres fronts d’acció (el popular, l’institucional i l’acció exterior).
Treballar per concretar una estratègia compartida i que sigui posada en pràctica.
Pressionar per evitar desviaments de l’estratègia compartida.
Empoderar la ciutadania.
Liderar per vertebrar el moviment popular i fer-lo més sòlid i cohesionat.
Aprofundir en una xarxa de paradiplomàcia internacional.
L’Assemblea treballa i treballarà per generar consensos entre els principals actors independentistesi definir els passos compartits en tots els àmbits d’actuació rellevants i necessaris -institucionals i socials- per culminar la independència de Catalunya. Es posa, com sempre ha fet, a disposició del moviment per tal d’acordar accions concretes que apropin el país a la seva independència.
En aquest sentit, el diumenge 30 de maig, l’Assemblea farà públic el seu posicionament polític en un acte a l’auditori de Cornellà de Llobregat, a les 12 del migdia. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Elisenda Paluzie, i el vicepresident, David Fernàndez, encarregats d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el futur immediat del procés independentista.
*Aquípots consultar tots els resultats de la IX Assemblea General Ordinària.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 