El divendres, 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Llar del Llibre, Francesc Gil-Lluch, de l’editorial Saldonar, ens parlarà del llibre Manual de desobediència civil, de Mark i Paul Engler, que aquesta editorial acaba justament de publicar.
L’obra – Una nova generació està desencadenant accions d’estratègia no-violenta per influir en el debat públic i forçar el canvi polític. Quan els moviments en massa apareixen a la pantalla dels nostres televisors, els mitjans s’entesten a definir-los com a espontanis i imprevisibles. En aquest llibre, però, Mark Engler i Paul Engler analitzen l’art que s’amaga darrere d’aquests esclats de protesta i examinen els principis bàsics que s’han utilitzat per provocar i guiar els moments transformadors. Aquest llibre mostra que la no-violència es pot utilitzar com a mètode de conflicte polític, disrupció i escalada i argumenta que si els esclats de rebel·líó sempre ens agafen per sorpresa, deixem passar l’oportunitat de comprendre un fenomen crucial, i també d’aprofitar el seu poder per crear un canvi que duri.
Els autors – Mark Engler és analista de l’organització Foreign Policy In Focus, membre de la junta editorial a Dissent (revista sobre política i cultura) i editor a Yes! Magazine. Paul Engler és director i fundador del Center for the Working Poor, a Los Angeles.
Aquests són els actes que es faran el 9N a municipis del Vallès Occidental.
Barberà del Vallès plaça de la Vila 16.30 h.
Castellar del Vallès a la plaça del Mirador a partir de les 16.00 h.
Castellbisbal a la plaça de l’Església a partir de les 17.00 h.
Matadepera al Casal de Cultura a partir de les 16.00 h.
Montcada i Reixac a la plaça de l’Església a partir de les 13.00 h
Palau-solità i Plegamans a la plaça de la Vila d’11.00 a 14.00 h.
Ripollet a la plaça del Molí a partir de les 17.00 h.
Sabadell diversosactes a partir de les 17.00. Mireu el cartell.
Sant Cugat del Vallès a la plaça de la Vila a partir de les 11.00h.
Sant Llorenç Savall a la plaça, a partir de les 18.00, castanyada.
Sant Quirze del Vallès s’anirà a Sabadell. A les 17.30 es queda a l’estació dels FGC per anar a Sabadell. De Les Fonts s’anirà a Terrasa, 16.40 als FGC.
Sentmenat a la plaça de la Vila a partir de les 17.00 h.
Terrassa al Raval de Montserrat a partir de les 16.00 h. També al matí, de 10.00 a 13.00 al Cafè de l’Aula. Mireu el cartell.
Vacarisses a la plaça Joan Bayà a partir de les 10.00 h.
L’Institut de Drets Humans de Catalunya organitza una sessió formativa sobre llibertat d’expressió i dret de reunió, adreçada a la ciutadania i membres d’organitzacions i moviments socials, que tindrà lloc el pròxim dimarts 12 de novembre a Sabadell.
Durant la sessió abordarem el marc normatiu internacional, els seus mecanismes i instruments, per denunciar vulneracions a aquests drets humans. Es repartiran les guies pràctiques sobre mecanismes i estàndards internacionals de la llibertat d’expressió i del dret d’associació i reunió pacífica que acabem de publicar pel seguiment de la sessió i que també podeu consultar al nostre web..
Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.
Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.
Repressió davant l’exercici de drets fonamentals El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.
El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.
En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.
Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.
Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.
Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.
Davant les recents notícies que han donat a conèixer els mitjans de comunicació en relació a la denúncia presentada per Societat Civil Catalana, així com la suposada obertura de diligències per part de la fiscalia de Barcelona, l’Assemblea comunica que no té cap tipus de notificació ni de la denúncia, ni coneixement que s’hagin obert diligències envers l’entitat o la seva presidenta, Elisenda Paluzie, i per tant, fer qualsevol tipus de valoració seria prematur.
L’Assemblea vol fer constar que el simple fet que la denúncia fos presentada en roda de premsa per la part presumptament denunciant, és en sí mateix un exemple d’utilització de la justícia per intentar criminalitzar el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la dissidència política, en aquest cas l’independentisme.
Finalment, i tal i com la pròpia presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va expressar a les xarxes socials, des de l’entitat ens refermem en la noviolència, i en la lluita per la independència de Catalunya per mitjans democràtics, i defensarem el dret a la llibertat d’expressió i la lliure anàlisi de la realitat.
Des del 31 d’octubre i fins aquest dilluns, 4 de novembre, els membres de ple dret al corrent de pagament a data 25 d’octubre, s’han pogut expressar a través d’una consulta interna.
Les sòcies i socis de l’Assemblea han ratificat amb un 97,8 % el posicionament de l’entitat respecte al 10-N.
A la votació hi han participat 9.582 membres de ple dret, xifra que representa una participació del 21.69% del cens.
Aquest és el resum del text que es posava a votació:
El conflicte polític no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables:
ATURAR LA REPRESSIÓ. Exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Aturada de la violència policial i recuperació de l’acció dels Mossos d’Esquadra com a policia democràtica.
LLIBERTAT. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. EXIGIM l’alliberament immediat de totes les preses i els presos polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de totes les exiliades i els exiliats polítics.
AUTODETERMINACIÓ. El referèndum de l’1 d’Octubre va ser vinculant, cal avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, fins assolir la independència, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O.
Pel que fa als pactes locals, l’actuació del govern del PSOE en els darrers mesos, fa encara més incomprensible el manteniment d’alguns acords en l’àmbit municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155. Exigim als partits que els mantenen el trencament d’aquests acords.
Complint amb el mandat del l’1 d’octubre, amb l’objectiu de construir la República Catalana i a instàncies del Consell, més de 1900 càrrecs electes del país han constituït la primera Assemblea, en què es varen aprovar per unanimitat la declaració i els compromisos.
La participació d’electes de totes les organitzacions partidàries de la República Catalana suposa una fita molt important.
Us convidem a participar a la Tertúlia Republicana de dimecres 6 de novembre, de les 7 a les 9 del vespre, al local de l’ANC-SBDxI (Illa,3).
Parlarem de La identitat digital catalana, amb Jordi Manyà, advocat, enginyer, periodista, professor universitari i fundador de l’ANC.
Segurament tots n’hem sentit a parlar però tenim molts dubtes de la bondat d’aquesta identitat. La Generalitat hi ha apostat. En estar empadronat al Consell per la República també adquirim una identitat digital. Són complementàries? Quin abast i quins límits té? Significa que es tindrà control absolut sobre nosaltres? O som nosaltres que podrem tenir el control sobre la nostra identitat?
Ampli i contundent rebuig a la sentència a l’1-O per part de la comunitat universitària. Els claustres de les set universitats públiques catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona han aprovat un text per àmplia majoria en què es rebutja la sentència del Suprem.
El manifest exigeix la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals en curs relacionats, així com el retorn de les persones exiliades. També expressa el seu suport a totes les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat; rebutja la repressió i la violència policial, subratllant l’ús de mètodes “prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals”; i fa una crida al diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular com a via per resoldre el conflicte i les diferències polítiques.
El document s’ha aprovat després d’un debat intens en el sí de la plataforma Universitats pels Drets Civils, de la qual l’Assemblea n’és membre a través de la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència. Després de proposar que els claustres, com a màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, sotmetessin a debat i votació la proposta, les universitats públiques s’han bolcat amb la iniciativa, que representa prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, i el percentatge de vots afirmatius oscil·la entre el 74% i el 90%. Si la votació s’hagués produït en un claustre únic, que representés directament les prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, el suport superaria el 84%.
Crida a la mobilització El manifest fa una crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica, i afirma que la situació creada arran de la sentència és “excepcionalment greu”, ja que s’ha aplicat de manera “abusiva” i “punitiva” la presó preventiva, i recorda l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU i també els informes emesos pels observadors internacionals durant el judici i les vulneracions constatades.
L’amenaça, constata el text, “gravita sobre la integritat de les llibertats i drets fonamentals com els de manifestació i d’expressió”, per una “deriva autoritària” que “criminalitza la dissidència”. Davant d’això, recorden que tots els Estatuts de les universitats catalanes refereixen explícitament a principis com els de “llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat”. “En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals”, conclouen.
Davant d’aquest atac a la democràcia ens cal una resposta política i institucional a l’alçada del moment històric que vivim. La mobilització popular de resposta a la sentència ha estat a l’alçada. Des del carrer, continuarem defensant tots els drets.
Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit. Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.
En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies. En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents. En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.
Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties? S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.
A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.
No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.
Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.
És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.